Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Carta oberta als lectors de CRÍTIC

01/08/2015 | 07:00

Presentació de CRÍTIC el setembre de 2014 al CCCB, amb Natza Farré i Xavier Giró / ARXIU
Presentació de CRÍTIC el setembre de 2014 al CCCB, amb Natza Farré i Xavier Giró / ARXIU

Hem enviat aquesta carta a tots els socis i subscriptors de CRÍTIC. Ara la vull compartir amb tots vosaltres.

Creiem que els nous mitjans de comunicació hem d’explicar els nostres ‘números’, ser el màxim de transparents i explicar en què ens gastem els vostres diners.

1.- La cooperativa, una empresa social

Ja som 67 socis cooperativistes que donen suport al projecte pel seu valor social. CRÍTIC no ha amagat mai qui són els seus propietaris: des del primer dia vam penjar el llistat a la nostra web. Els cooperativistes ens ajuden a millorar els continguts -evidentment mai han censurat res, tot i que algun d’ells o els seus partits polítics han sortit malparats algun cop, cosa que demostra el seu tarannà-  i, a més, gràcies a la seva aportació econòmica donen força financera a la cooperativa. Tenim un capital social d’uns 60.000 euros que ens permet no haver de demanar cap crèdit a la banca. Segueix oberta la possibilitat d’entrar a la cooperativa com a soci col·laborador a persones noves que us vulgueu incorporar.

A més som tres socis de treball, el Joan Vila, el Roger Palà i jo, i l’objectiu de l’any vinent seria incorporar com a soci alguns dels col·laboradors més habituals. Nosaltres, segons marquen els estatuts de la cooperativa, sempre tenim el 60% dels vots a l’hora de prendre decisions. CRÍTIC és una empresa periodística que és propietat i depèn bàsicament dels seus periodistes.

2.- Els subscriptors augmenten

Evolució Subscriptors CRÍTIC | Create infographics

De mitjana, CRÍTIC ha fet uns 30 nous subscriptors cada mes. Un al dia. Un ritme superior al previst però encara insuficient per ser sostenibles. Actualment la família ‘crítica’ suma ja més de 1.300 subscriptors i uns 4.000 lectors ‘gratuïts’ que reben la nostra newsletter. Estem molt feliços d’haver rebut el vostre suport quan fa just un any ni existíem. Aquesta tardor serà clau pel futur del projecte perquè s’hauria de produir el nostre primer gran procés de renovació de subscriptors: unes 700 persones, que van apostar per nosaltres al Verkami, haurien de renovar la seva subscripció de forma manual entrant a la nostra web. Tots vosaltres rebreu un correu avisant-vos uns dies abans de la finalització del vostre primer any crític.

Ja us podeu reservar el dia 17 de setembre a la vostra agenda perquè, si no hi ha cap contratemps, farem una trobada molt especial amb els lectors.

3.- Participació dels lectors

Un dels nostres objectius és la participació del nostre entorn social -lectors individuals i entitats socials o culturals- i, sobretot, dels subscriptors en la millora del projecte, tant periodísticament com empresarialment. Molts ja ho feu. Però crec que encara nosaltres hem d’obrir espais i canals de participació més clars perquè la participació sigui real i no només cosmètica. Voldríem que ens suggeríssiu temes a tractar, investigacions de qüestions silenciades, fils per estirar, propostes d’entrevistats o d’articulistes… Mentre no puguem crear un espai millor de participació us demanem que ens escriviu al mail [email protected]

Els subscriptors poden criticar CRÍTIC al blog FemCrític (ja ens han fotut alguna clatellada merescuda!), poden venir a les trobades periòdiques amb els lectors (fem una cada trimestre i allà ho debatem tot!) i poden enviar-nos mails amb idees i propostes. S’ha de dir que alguns lectors fins i tot ens han felicitat, cosa que sempre s’agraeix, en un món on sovint sobresurt el cabreig, les acusacions i la mala maror, sobretot a les xarxes socials. En parlem a la propera trobada de lectors? Si tot va bé, en farem una a la tardor. Un dels problemes que ja hem detectat és que, si fem les trobades només a Barcelona, molts subscriptors no podeu assistir-hi. Ha sigut un any molt intens i ens falta temps. Us demanem paciència. Intentarem fer trobades amb lectors fora de Barcelona durant el proper any.

4.- Aposta per la transparència empresarial

Un dels dèficits de la majoria de mitjans és la falta de transparència amb els seus comptes, els salaris i, en definitiva, amb què es gasten els diners. Aquest és un dels molts factors que han fet allunyar premsa i ciutadania. Per això nosaltres decidim despullar-nos. De tant en tant alguns usuaris anònims de Twitter veuen conspiracions en CRÍTIC i creuen que estem finançats per algun poder ocult. Nosaltres som un dels pocs mitjans generalistes en català que ensenya els seus comptes periòdicament als subscriptors i, com a mínim un cop a l’any, a tothom. El finançament, com podeu veure, en aquest gràfic, prové bàsicament dels diners aportats pels subscriptors, després de la publicitat -que és la que aneu veient que surt als banners, i que inclou una petita part de publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya o, des de fa uns dies, de l’Ajuntament de Barcelona- i, finalment, de moltes petites partides per feines extres que ens han demanat entitats o empreses. Per exemple, la feina de producció de l’Anuari Media.cat dels Silencis Mediàtics, del Grup Barnils, o la difusió i suport a l’organització de les jornades de la UPEC o de l’escola d’estiu de l’IGOP.

5.- L’empresa va endavant, però encara no és sostenible

Els primers sis mesos del projecte vam tancar amb un petit superàvit gràcies a l’èxit de la campanya a Verkami i de les aportacions inicials d’un miler de subscriptors. Però, tal com estava previst al pla d’empresa, l’any 2015 preveiem tancar amb pèrdues. El primer balanç econòmic, de sis mesos de 2014, es va tancar amb uns ingressos d’explotació de 43.936 euros i unes despeses d’explotació de 43.052 euros. Per tant, amb un estret benefici després d’impostos de 819 euros. Els socis de la cooperativa van votar a favor de reinventir-los en l’empresa. Un 30% dels beneficis sempre van al Fons de Reserva de la cooperativa. Aquest 2015 està previst ingressar 80.169 euros però les despeses poden arribar als 98.505 euros. Per tant, preveiem unes pèrdues d’uns 18.000 euros, esperant que siguin menors si tot va bé.

Les despeses són perfectament explicables. La majoria, uns 75.000 euros, van per pagar sous dels treballadors i dels col·laboradors periodístics (redacció, fotografia, il·lustració, disseny…). Intentem que els diners que gastem reverteixin en empreses cooperatives, com l’assegurança a Arç Cooperativa, els serveis de gestoria amb Integral, imprimim la revista amb Pol·len Edicions, i ens hem fet socis de Fiare i també operem amb Caixa d’Enginyers. Vigilem cada euro -que en realitat és vostre- que ens gastem. Per exemple, el Roger Palà i jo, de moment, cobrem un salari de 1.100 euros nets mensuals en 12 pagues per fer una jornada completa. Aquest últim mes hem aconseguit incorporar un redactor a mitja jornada, Marc Font, al treball diari d’investigació i entrevistes. Necessitem més mans -i intel·ligència col·lectiva- per arribar on volem arribar. Durant el 2015-16 ens agradaria millorar els sous de tots els col·laboradors, fins i tot, si podem, els nostres! 😉

Actualment, lloguem un espai al grup cooperatiu ECOS. Ens sembla enriquidor compartir espai amb empreses cooperatives i, a més, creiem que és lògic que una cooperativa de periodistes creixi en un dels nuclis de desenvolupament de l’economia social i solidària a Catalunya. Tot i això, com som realment austers, de moment només lloguem una taula per a tres portàtils. Aquesta és la ‘redacció’ de CRÍTIC. Ens falta una mica per ser la CNN.

Redacció de CRÍTIC, al local d'ECOS / SPG
Redacció de CRÍTIC, al local d’ECOS / SPG

6.- Audiència d’entre 70.000 i 90.000 usuaris únics mensuals

L’audiència de CRÍTIC ha anat augmentant en els darrers mesos, sobretot en èpoques d’intensitat política com la consulta del 9 de novembre, les revelacions del documental Ciutat Morta emès al gener a Televisió de Catalunya i les eleccions municipals del maig. No som un mitjà de comunicació de masses. No tenim la capacitat ni recursos. Necessitem el vostre suport en la recomanació per xarxes socials ja que no podem fer publicitat ni tenim el suport de cap grup empresarial. Tot i que, amb la boca petita, reconeixem que no és l’objectiu prioritari de CRÍTIC sumar audiència per audiència perquè si no faríem un altre tipus de mitjà.

L’evolució, amb alts i baixos com veieu al gràfic, és en línies generals creixent. Cada cop s’ens coneix més, tenim més subscriptors i arribem a més gent nova que no era lectora habitual de premsa crítica. Cal tenir en compte que CRÍTIC només publica un sol contingut al dia entre dilluns i divendres, i que durant 24 hores aquest contingut està tancat per a subscriptors. Actualment, segons OJD Interactiva, ens situem entre el 25è i el 30è lloc del rànquing de mitjans digitals en català amb més lectors.

Evolució de sessions a www.elcritic.cat / Google Analytics
Evolució del número de lectors a www.elcritic.cat / Google Analytics

Els temes més llegits pels nostres lectors són:

– Lectura crítica del Procés, però des del sobiranisme. Per exemple, l’article de Sergi Picazo, ‘Independentistes al barri del Carmel’.

– L’anàlisi de la nova política, de fenòmens com Podemos, la CUP o Barcelona en Comú. Per exemple, l’article de Roger Palà titulat ‘CUP-Guanyem: crònica d’una escissió’.

– La transparència, corruptel·les o despeses poc clares fetes a les Administracions públiques catalanes. Per exemple, ‘Trias compromet contractes públics milionaris fins al 2023 en les setmanes prèvies a les eleccions’.

– La radiografia silenciada sobre la dreta espanyolista a Catalunya. Per exemple, amb el reportatge d’investigació sobre ‘Els vincles ocults de l’extrema dreta amb Societat Civil Catalana’.

– Les entrevistes a fons, sobretot a cares ‘joves’, crítiques i incòmodes. Per exemple, les dues entrevistes més llegides de la història de CRÍTIC són al periodista de la Directa, Jesús Rodríguez, i al diputat de la CUP, David Fernàndez.

7.- No som un mitjà alternatiu

CRÍTIC no és un mitjà d’informació alternativa ni contrainformatiu. Som un mitjà normal. La majoria d’informacions que publiquem versen sobre qüestions polítiques, socials i econòmiques d’actualitat. Tanmateix és cert que moltes de les nostres peces tracten sobre silencis mediàtics que no s’expliquen als mitjans de comunicació de masses.

Som un mitjà d’àmbit català, en català i interessat pel conflicte polític, econòmic i social a Catalunya. Per aquest motiu ens manquen moltes coses, però sobretot una: entrevistar l’actual president de la Generalitat, Artur Mas. Hem demanat l’entrevista diversos cops encara sense sort. Volem entrevistar tothom, gent més propera i gent menys afí, perquè volem saber com pensa tothom. Per això, per exemple, hem entrevistat líders polítics com Pablo Iglesias, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Miquel Iceta, Joan Herrera, Joan Josep Nuet o David Fernàndez. Cal dir que també ens falta entrevistar, i ho voldríem fer en el futur, els representants del PP i de Ciutadans.

Som un mitjà plural. Ens agrada alimentar debats i, en especial, els debats de les esquerres. Però no volem ser un mitjà (només) de i per a les esquerres. Volem generar i construir discurs, relat i hegemonia, però a partir de diferents punts de vista. De tots! A més, darrerament hem pogut entrevistar i parlar a fons amb dos periodistes de La Vanguardia que segurament no representen l’essència pura de l’esquerranisme, però que considerem molt interessants, com són Enric Juliana i Francesc-Marc Álvaro.

8.- Investigació sobre el poder (massa barceloní)

Hem publicat investigacions exclusives, algunes d’elles difoses després pels mitjans de masses, com els ‘Correus secrets de Todó a Catalunya Caixa’, ‘Els contractes lligats pel govern Trias abans de perdre les eleccions’, ‘Els apartaments turístics de la presidenta del Parlament Núria de Gispert’ o ‘Els vincles de Societat Civil Catalana amb l’extrema dreta’. Però també hem pogut explicar a fons qüestions que els mitjans tracten sovint amb massa velocitat o amb comptagotes com les internes d’algunes administracions públiques com la Diputació de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i d’empreses com ‘Les dietes de La Caixa a polítics de CiU i del PSC‘.

No ens ha tremolat el pols, gràcies al suport que tenim provinent dels subscriptors, per parlar de poders polítics i empresarials com La Caixa, Agbar, les empreses de Florentino Pérez o Endesa, que són curiosament anunciants principals de la premsa catalana.

També hem parlat de qüestions socials sovint invisibilitzades com ‘La dificultat per obtenir una baixa mèdica per a maltalts crònics’, la privatització de la Sanitat a Catalunya o els vincles entre la síndrome del TDAH i les grans farmacèutiques. Creiem, però, que en la denúncia social de temes educatius, de salut o de la desigualtat de gènere hem d’ampliar encara molt el ventall temàtic i apostar per tractar aquestes qüestions amb nous formats.

Sí, sí, és cert que tenim un problema: el barcelonacentrisme. Hem centrat massa reportatges a Barcelona i la seva zona metropolitana. Hem de millorar, i molt. Hem de reconèixer que el Roger, el Joan i jo som molt barcelonins… Us demanem, per solventar la nostra falta de coneixement, que ens doneu idees de perfils potents entrevistables, d’articulistes crítics i de temes silenciats de Ponent, del Pirineu, del País Valencià, de Girona, de Tarragona, de les Illes, de la Franja…

9.- Igualtat de gènere?

Una de les mancances, malgrat estar sempre al nostre cap, és fer un periodisme amb visió de gènere i plena igualtat de forma transversal. Aquest és un dels punts més clars on hem de millorar. I molt!

Però, en els últims mesos, hi estem posant remei. L’equip d’IQ, un observatori sobre la igualtat de gènere, s’ha incorporat com a soci a la cooperativa i ens ajudarà/vigilarà/donarà un toc d’atenció quan ens ho mereixem per millorar. A més, tenen un exitós espai per publicar articles al blog FeminismeCrític. CRÍTIC, des de l’inici, ha intentat que hi hagi paritat en la secció d’Entrevistes -no sempre assolida- i en la d’opinió de Sentit Crític -amb un resultat clarament decebedor-. Si teniu idees per millorar, com per exemple, perfils de dones a entrevistar o per opinar, torno a dir: digueu-nos-les i millorarem!

10.- #UnAnyCrític

Catalunya pateix una triple crisi -econòmica, nacional i de formes de representació- que pot acabar provocant transformacions mai vistes. En una crisi, com deia Gramsci, ‘allò vell no acaba de morir, allò nou no acaba de néixer i, en l’interregne, sorgeixen els monstres’. El periodisme també viu la seva pròpia crisi. La Vanguardia i El Periódico, els dos diaris més llegits i més importants del país, mantenen la seva força malgrat la pèrdua de lectors i, en ocasions, de credibilitat. Tanmateix allò nou, com CRÍTIC, no acaba d’explotar. Ja hi som, ja hem arribat, hem tret el cap als grans mitjans i hem rebut els primers atacs del vells (i de vegades del nou) establishment.

En general, a CRÍTIC li cal una major aposta per l’originalitat, les noves formes, un millor disseny i aprofitar millor els avenços de les tecnologies de la informació i les xarxes socials 2.0.

Ens han acusat de ser “la caverneta crítica”, d’actuar com “l’òrgan de la CUP”, de ser proColau, de cobrar de Barcelona en Comú, de donar suport al candidat de Catalunya Sí Que Es pot i fins i tot de ser criptoconvergents i d’afavorir ERC i de tractar massa bé Raül Romeva -de Junts pel Sí- perquè és soci de la cooperativa, etc… Alguns ens titllen de podemistes però obliden que vam aconseguir que fins i tot Pablo Iglesias, el flamant líder de Podemos després d’una entrevista nostra, afirmés que “a partir d’ara” pensaria “millor a qui concedeixo entrevistes”. Evidentment, com deia Antoni Bassas, el periodisme és sempre un punt de vista. Nosaltres, com tots els mitjans, tenim el nostre punt de vista. Els diaris, com deia el recentment traspassat professor Héctor Borrat, som un actor polític creat amb l’objectiu d’influir. Tenim ideologia, som subjectius… però no serem mai partidistes, defensem la pluralitat de visions i l’equilibri en les fonts. Us demanem, com a lectors, que tingueu confiança en el nostre projecte: no som de cap partit polític, som periodistes crítics. Bàsicament, CRÍTIC fa periodisme, com fan la majoria dels nostres companys a la resta de mitjans de comunicació.

Això no vol dir que no ens falti molt per millorar i per créixer per poder competir amb els grans mitjans. Que tenim mancances, que no sempre l’encertem, que ens equivoquem, que podem tenir prejudicis. Sí. L’objectiu de 2015-16 és millorar i millorar i millorar per ser un dels mitjans digitals més llegits de Catalunya.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Crisi o vida' (novembre 2020)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies