Els 10 ingredients que ha de tenir un mitjà de comunicació independent

Diuen que l’escriptor Mark Twain va dir allò de: “Als Estats Units tenim tres coses precioses: llibertat d’expressió, llibertat de consciència i la prudència de mai practicar-les”.

Doncs, ja ha arribat l’hora de practicar-les. Els ciutadans teniu -tenim- dret a la informació. Hem de defensar-lo. Per això periodistes i ciutadans hem de construir junts mitjans de comunicació independents de la banca, dels grans grups editors i del poder polític, amb l’objectiu de fer possible el periodisme crític.

Avui dia desenes de nous mitjans de comunicació independents estan veient la llum. Alguns són més veterans, com Vilaweb o com la Directa, i d’altres molt més novells, com Crític. Tots, però, estem en fase de construcció. Som només al minut 5 de la primera part del partit del futur dels mitjans de comunicació i del periodisme que vindrà.

Els periodistes crítics, compromesos, alternatius o com vulguem dir-ho, hem d’estar preparats per ‘asaltar los cielos’. Tenim l’oportunitat de guanyar. Hem d’anar a competir amb els millors i grans diaris La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, El País i l’Ara, i vèncer. Sóc dels que pensa -i ho puc defensar- que el millor periodisme se segueix fent als grans mitjans de comunicació. Però mai a la història havíem estat tan a prop que una petita cooperativa de periodistes com Crític pugués arribar a albirar competir amb ells. A Madrid, un digital com Eldiario.es ja comença a competir amb els ‘grans’. A Catalunya, també ha de passar.

Abans de començar a construir això del Crític vaig fer una llisteta de la compra. Com les llistes del super. Per no oblidar-nos res. L’objectiu és anar complint tots els ingredients. Ho vaig resumir en ‘Els 10 ingredients que ha de tenir un mitjà de comunicació independent’.

1. El mitjà ha de ser propietat dels periodistes que hi treballen.

2. Ser transparents amb els seus models de negoci i amb les dades d’ingressos i despeses. Per generar confiança i compromís, el lector ha de saber en què gastem fins l’últim euro.

3. Aliances per enfortir el projecte. No anar sols per ser realment independents. Cal apostar pel format cooperativa. Cooperar amb altres projectes, empreses, associacions i mitjans.

4. No fiar-ho tot a la publicitat. Els mitjans van passar un dia pel supermercat de la publicitat i s’hi van quedar. Confiar primer en el lector com a font d’ingressos. Els subscriptors han de ser còmplices i tenir capacitat d’influir

5. Evitar començar el projecte amb deutes amb bancs, empreses o un gran editor.

6. Apostar per fer periodisme a internet. Ser un nadiu digital ajuda. Les noves tecnologies -i el mòbil, el vídeo, les xarxes socials- permeten com mai a la història del periodisme produir informació amb pocs recursos econòmics i arribar al lector d’una forma directa.

7. Barrejar nou i vell. Una web que treu un producte en paper. Barrejar joves i vells, nou i antic, el més nou dels webdocs i la infografia digital i les velles cròniques del periodisme narratiu. Elaborar productes en paper amb més profunditat, extensió i temps.

8. Aprendre’n dels que en saben. No inventem res. Sempre hi ha referents!

9.  Periodisme de dades, rigorós, documentat. Allò revolucionari en periodisme no són les exclusives (filtracions) sinó gratar en les dades i saber relacionar i recordar. Els lectors reclamen context.

10. Fiscalitzar el poder. Ficar el nas en temes que la majoria dels mitjans no tenen temps, voluntat o possibilitats d’explorar. Oferir una informació diferent a la que ja fan la majoria de mitjans: silencis mediàtics.

Tot això ho explico més a fons en una breu conferència de 15 minuts que vaig fer aquesta setmana a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).

Val la pena veure el vídeo sencer perquè els meus companys de taula, dos periodistes referents per a mi, aporten idees molt més interessants que les meves: Rosa Maria Calaf, excorresponsal de TVE i TV3, i Jesús Rodríguez, periodista de La Directa. Ens moderava la periodista Núria de José.