11/12/2016 | 20:00
D’Occident a Orient. De Barcelona a Kobane. Dels Països Catalans al Kurdistan. De les barricades a la Rosa de Foc fins a l’últim bastió de la trinxera contra el feixisme. Ens acompanyeu en un viatge fabulós, ple d’aventures i cansat de guerres per les ciutats símbol d’aquesta pobra, bruta, trista, dissortada Mediterrània? El viatge comença a Barcelona, a València i a Palma per recórrer navegant un Mare Mortum convertit en una enorme fossa comuna.
L’objectiu del tercer Dossier Crític ‘MAR CRÍTICA’, editat per CRÍTIC i Pol·len amb el suport de la Fundació Flama, és pensar, qüestionar-nos i reflexionar amb sentit crític sobre què carai passa avui a la Mediterrània. Hi passen coses que no entenem. Moren milers de persones al Mediterrani, i no hi ha una gran operació de salvament amb tot Europa bolcada. Un suïcida amb un camió assassina una multitud a França el 14 de juliol, i cada dia moren més persones a Alep que en qualsevol atemptat terrorista a Europa. Fem créixer murs cada cop més alts a Ceuta, a Lampedusa o a Lesbos, i cada cop arriben més persones fugint de la guerra i de la misèria. Guerres que mai no acaben. Tiranies que reneixen de les cendres. Una dècada perduda a l’Europa del Sud amb rics cada cop més rics i pobres cada cop més pobres. Som la generació que té por de morir en un atemptat terrorista en una platja de sorra blanca: sigui a Niça o en un poblet de Tunísia. L’odi, la xenofòbia o el racisme es basen en els mecanismes de la por. La por es basa, sobretot, en la ignorància i el desconeixement de l’Altre. Necessitem un periodisme que ens ajudi a entendre el món.
Us proposem un viatge periodístic per ciutats i conflictes-denúncies-debats. Agafarem el ferri fins a Marsella per parlar de migracions, de barris d’alta complexitat i de perifèries marginades. Creuarem a Tunis per saber què hi ha passat cinc anys després de les primaveres àrabs. Canviarem les coses —perquè res no canviï?— a l’illa de Lampedusa per ser conscients de què significa l’Europa fortalesa. Viatjarem fins a Atenes per afrontar el repte de la crisi, el deute i els plans d’ajustament neoliberals per als governs d’esquerres del Sud. Trepitjarem els carrerons d’Istanbul per denunciar qualsevol agressió cap a les dones: musulmanes, cristianes, atees o agnòstiques. Agafarem un taxi entre el caos de trànsit en el Beirut de la diversitat i de la multiculturalitat. Passejarem per la ciutat vella de Jerusalem per entendre millor el conflicte entre jueus i àrabs. Observarem Damasc, tot i que sigui des de lluny, per explicar la guerra de Síria, “la guerra pitjor explicada de la història”. Última parada: esperança. Acabarem a Kobane, al Kurdistan, per respirar l’últim bastió de la resistència contra el terror. Un viatge per ciutats símbol que ressonen història, cultura, lluita, optimisme, revolucions, repressió, alegria, sang, llàgrimes i ganes de ser. Barcelona, Marsella, Tunis, Lampedusa, Atenes, Istanbul, Beirut, Damasc, Kobane. Buf!
Aturem-nos: agafar aire, inspirar, expirar, tenir temps per pensar i per pensar-nos. Una conversa tranquil·la per aprendre del nostre Mediterrani particular: en una teteria de Beirut amb el corresponsal Robert Fisk, en un bistro de París amb el periodista Rafa Poch i en un cafè de Barcelona amb l’especialista en el món àrab i mediterrani Lurdes Vidal.
La revista que teniu entre les mans ha estat fruit de mesos de feina, de reunions interminables i de discussions on aprendre moltíssim. Periodisme lent, (auto)crític i amb profunditat. Tot és obra d’un triangle cooperatiu amb un triple accent. L’accent periodístic, de Crític i d’una vintena de col·laboradors i col·laboradores. L’accent intel·lectual, de dos cervells incorruptibles com David Forniès i Toni Trobat. L’accent activista, dels companys de la Fundació Flama. Això és més que una revista: és una experiència periodística activista al 100%. La gent de Flama, que promou la solidaritat entre els pobles i el seu benestar, ha aportat els recursos econòmics per tal que un grup de periodistes pugui elaborar una revista amb total llibertat sobre els clarobscurs de la Mediterrània. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.
