No s’ha parlat prou de per què alguns milionaris estan invertint tants diners en la investigació per allargar la vida

Aquest text forma part de la secció “No s’ha parlat prou”,

del programa de ràdio ‘No ho sé’, de Rac-1, dirigit per Agnès Marquès. 

Aquí podeu escoltar la versió radiofònica d’aquest text.

 

No s’ha parlat prou de per què alguns milionaris estan invertint tants diners en la investigació per allargar la vida, és a dir, utilitzar la ciència per alentir o aturar l’envelliment humà de manera que la gent visqui molt més del que viu de manera natural, podria ser possible algun dia.

Potser, segons va dir el fundador de Google, Larry Page, en 10 o 20 anys hi haurà novetats importants. Per això diversos multimilionaris als Estats Units estan invertint moltíssims diners en això.

Jeff Bezos -fundador Amazon- i Peter Thiel -fundador de Paypal- han invertit milions en una empresa que es diu Unity Bio/technology. L’objectiu és lluitar contra malalties relacionades amb l’edat.

I Google ha fundat una empresa per directament investigar -SENSE PRESSA, a llarg termini- com podem allargar la vida. I li ha posat milions i milions d’euros per finançar-la! L’empresa es diu CALICO -que significa California Life Company-: ja us aviso que en sentireu molt a parlar en els propers anys.

De fet, segons diuen ja han aconseguit els primers resultats positius en petits animals o fins i tot en ratolins. La biòloga mol·lecular, Cynthia Kenyon, que és la vicepresidenta de Calico, va explicar fa un any en una entrevista a ‘La Vanguardia’ que:

“Va agafar un cuc anomenat C. elegans (primer animal el genoma va ser seqüenciat en la seva totalitat) i canviant-li un sol gen ha duplicat la durada de la seva vida. Un mecanisme similar es pot activar en els mamífers, inclosos nosaltres, activant un sistema que protegeix les cèl·lules “.

CANVIANT UN SOL GEN! Atenció, eh? Podria semblar meravellós, no?

Allargar la vida ha de ser bo. Teòricament, tothom, o almenys, molta gent hi estaria a favor.

Però qui guanya i qui perd?

Però, en canvi, no se’n parla gens de qui se’n beneficiaria d’aquests descobriments? Si aquestes empreses privades, que s’han gastat milions en la investigació, descobreixen com viure més… què faran? Regalaran el descobriment a la Humanitat? Posaran un preu super barat al seu medicament? Mmmmm….

O hi haurà DOS TIPUS D’HUMANS: els que poden pagar-se l’operació genètica per allargar la vida… i els que no poden?

Aleshores, què fem? Prohibim a Google investigar i que només pugui investigar l’Estat o empreses públiques? Els deixem investigar com a les farmacèutiques per després poder fer diners amb els avenços mèdics? Els obliguem a que tots els avenços o medicaments siguin, un cop provats i investigats, donats pel Bé Comú a la Humanitat? És un gran dilema de futur. Un d’aquells dilemes que l’esquerra actual no ha començat ni a debatre.

Aquí jo us recomanaria llegir un llibre, que ha estat un ‘best seller’, ‘Homo Deus’, obra de l’historiador Yuval Noah Harari. 

El que és rellevant i crític és que Harari ja ha predit la possibilitat que el conflicte tecnològic pugui acabar amb el sorgiment d’una nova espècie superior a l’homo sàpiens. S’anomenaria Homo Deus. El seu plantejament, molt i molt resumit, és que després de centenars o milers d’anys de desigualtat en l’accés a la tecnologia, podria sorgir una subespècie d’homo sàpiens que evolucioni cap a una raça superior gràcies a haver tingut un accés superior a la tecnologia per millorar la seva salut -fins i tot amb parts robòtiques del cos-, la seva educació, el seu llenguatge i el seu poder polític i econòmic.

Així ho explica al seu últim llibre: “Homo Deus conservarà trets humans essencials, però gaudirà de capacitats físiques i mentals millorades. Fa setanta mil anys, la revolució cognitiva va transformar la ment dels sàpiens, cosa que va convertir un simi insignificant en l’amo del món capaç d’arribar fins a la Lluna. El que sabem és que aquesta revolució va ser el resultat d’uns pocs canvis en l’ADN dels sàpiens i d’una lleugera reconnexió del seu cervell”. Una segona revolució cognitiva podria donar accés a l’Homo Deus a nous terrenys inimaginables.

Hi haurà, doncs, noves guerres i conflictes socials en el futur per l’accés a la tecnologia, els avenços mèdics, la gestió de les dades i els canvis biològics. Però sobretot seran guerres per la desigualtat en l’accés a la tecnologia, els avenços mèdics, la gestió de les dades i els canvis biològics.

 

Aquest text forma part de la secció “No s’ha parlat prou”,

del programa de ràdio ‘No ho sé’, de Rac-1, dirigit per Agnès Marquès. 

Aquí podeu escoltar la versió radiofònica d’aquest text.