Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

No s’ha parlat prou que alguns productes tòxics estan reapareixent amb el canvi climàtic

04/02/2019 | 19:00

Aquest text forma part de la secció “No s’ha parlat prou”,

del programa de ràdio ‘No ho sé’, de Rac-1, dirigit per Agnès Marquès.

Aquí podeu escoltar la versió radiofònica d’aquest text.

Fumigació d’un camp de conreu a l’Argentina / SANTIAGO NICOLAU

És molt fort! Us explico una història de fa un temps, però que jo vaig descobrir fa poquet en una informació mig amagada dins d’un reportatge propi d’una pel·li de terror titulat ‘Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut’ publicat a CRÍTIC fa uns mesos.

Va passar a Sibèria, a Rússia.

Un nen de 12 anys va morir i 20 persones van quedar infectades perquè l’estiu de 2016, un d’aquest últims estius en què va fer moltíssima calor, es veu que va provocar el desglaç per primer cop d’una zona propera al poble on vivien, Salejard, al nord de la Sibèria Occidental. I per culpa del desglaç van quedar desenterrats uns rens que havien mort contaminats per àntrax als anys 40 durant la Segona Guerra Mundial. Fort, eh? Havien quedat congelats i enterrats en gel durant 75 anys, i ara per primer cop van tornar a reaparèixer, i van alliberar unes substàncies super tòxiques -àntrax!- que van infectar la gent dels voltants.

Això que ens explicaven Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González en l’article pot semblar una anècdota raríssima i una d’aquelles coses estranyes que només passen a llocs llunyans del planeta, però es veu que està passant cada cop més: productes tòxics fins ara ocults estan tornant a la superfície -alliberant grans quantitats de metà o de mercuri a l’atmosfera- o estan contaminant aigües de rius o de llacs. Això és un perill! Ai, ai, ai…

Però això també està passant més a prop. A molts països d’Europa, i també a Espanya, el canvi climàtic està provocant la reaparició de molts productes tòxics que es consideraven enterrats en coves sota terra i oblidats al fons del mar. El canvi climàtic ha remogut, i encara remourà més, el planeta tal com el coneixíem. Un científic gens sospitós de res com l’especialista en toxicologia i farmacologia Eduardo Rodríguez Farré, professor d’investigació de l’IIBB-CSIC (Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques), ho explicava a l’article dels companys de Sicom d’una manera terrorífica: “L’escalfament ho altera tot: el riu que no es desbordava ara ho fa, i un lloc que era humit ara és sec. El desglaç origina un desplaçament de substàncies: on van a parar i com es redistribueixen? Estan apareixent contínuament coses que s’havien oblidat”.

Un d’aquests productes tòxics que no reapareix a terres llunyanes de Sibèria sinó a casa nostra és un producte del qual jo no tenia ni la més remota idea: el lindà, un principi actiu molt utilitzat als insecticides que es feien servir els anys 70, un contaminant que és cancerigen i pot provocar problemes endocrins en els humans. S’emprava per matar polls. Però va ser prohibit el 2009. Ara ja gairebé no es fa servir, però en alguns casos va quedar enterrat sota terra, i per culpa de pluges i inundacions extraordinàries provocades pel canvi climàtic, està reapareixent per tot Europa, com mostra aquest mapa d’Ecologistes en Acció, i, com no també hi és a la península Ibèrica.

Aquest 2018 es veu que van aparèixer rastres de lindà a la zona d’O Porriño, a Pontevedra; i fa uns anys, el 2014, a Sabiñánigo, Osca, perquè pluges i inundacions que no s’havien patit en dècades el van fer aflorar de nou. Poca broma. El pitjor és que, segons els ecologistes, això del lindà podria aparèixer ara a l’aeroport de Bilbao, construït sobre un abocador de lindà, i a Barcelona, on l’empresa Zeltia tenia una fàbrica on produïa aquest producte químic. On van acabar els residus d’aquesta empresa? Ai, quina pregunta!

Mapa de les plantes de producció de lindà i dels llocs d’abocament de residus d’HCH a la UE / ECOLOGISTES EN ACCIÓ

El científic Rodríguez Farré assegurava també que els informes sobre aquests perills químics que es presenten al Comitè de Nous Riscos per a la Salut de la Comissió Europea, del qual n’ha format part, no acostumen a tirar endavant per l’oposició de les grans empreses: “La indústria presenta contrainformes que diuen que les evidències no són suficients. I passa el que ha passat amb el glifosat, que es continua fabricant perquè hi ha Monsanto darrere”.

I no oblidem altres desafiaments molt presents a Catalunya, com l’amiant: les fibres d’amiant, per causa de l’agreujament de les condicions climàtiques, podrien disseminar-se de forma diferent i a llocs imprevistos en els models actuals.

Jo ja estic una mica cagat. On són ara mateix les restes de productes super tòxics que hem abocat quotidianament durant dècades i dècades a terra i a l’aigua aquí mateix a Catalunya com el clor, el metà, el mercuri, els herbicides, els pesticides, el glisofat, el lindà, l’amiant, els químics dels productes de neteja, els metalls pesants de la indústria abocats a rius i muntanyes…? I, sobretot, la pregunta ara mateix seria: quan, on i com tornaran a aparèixer? No entenc com no parlem més d’això.

Aquest text forma part de la secció “No s’ha parlat prou”,

del programa de ràdio ‘No ho sé’, de Rac-1, dirigit per Agnès Marquès.

Aquí podeu escoltar la versió radiofònica d’aquest text.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'No cerramos en agosto' d'Eduard Palomares

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació