Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Pacte PSOE-Podem? 10 ‘històries’ del PSOE per refrescar la memòria de Pablo Iglesias

Això vol ser un article amb informació de servei sobre el PSOE dedicat als dirigents de Podem.

27/01/2016 | 00:10

debate pais
Albert Rivera, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, al debat de candidats organitzat pel diari ‘El País’

Això vol ser un article amb informació de servei sobre el PSOE dedicat als dirigents de Podem. Aquest informe de CRÍTIC radiografia alguns detalls de la història més fosca del PSOE que potser li han passat per alt —no ho crec!— a Pablo Iglesias quan parla de fer un pacte de les esquerres a Espanya.

Heus aquí les 10 idees, propostes o decisions del PSOE en els últims 30 anys que xoquen frontalment amb el programa electoral de Podem.

1) Casos de corrupció des dels anys 80

Del ‘cas Filesa’ al ‘cas dels ERO’ d’Andalusia. El PSOE no és el PP. Però els governs socialistes, tant a l’Estat com en algunes comunitats autònomes, han tingut problemes greus de corrupció, de malversament de diners públics o de finançament poc ètic del seu partit.

En fem un resum molt ràpid?

— ‘Cas dels fons reservats’: desviament de partides destinades a la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic per valor de 5 milions d’euros entre els anys 1987 i 1993 per a ús privat.

— ‘Cas Filesa’: finançament il·legal del PSOE a través de les empreses tapadora Filesa, Malesa i Time-Export, que entre el 1988 i el 1990 van cobrar importants quantitats de diners en concepte d’estudis d’assessorament que mai no van arribar a realitzar.

— Desenes de municipis del PSOE afectats per casos de corrupció urbanística durant l’època de la bombolla immobiliària. El PP va denunciar l’any 2010 que hi havia 140 càrrecs i excàrrecs del PSOE imputats o condemnats en diferents casos judicials en  l’anomenat ‘Mapa de la Corrupció d’Andalusia’.

— ‘Cas dels ERO falsos’: una presumpta xarxa de corrupció política vinculada a la Junta d’Andalusia, destapada l’any 2011, on es van detectar prejubilacions irregulars. El frau ascendiria a 1.400 milions d’euros i afectaria 68 empreses. Els expresidents andalusos Griñán i Chaves van ser imputats en el cas per la jutgessa Alaya al setembre de 2013.

Parlem de finançament de partits? Les fundacions vinculades al PSOE, la Fundació Pablo Iglesias o la Fundació Ideas, reben centenars de milers d’euros en donacions privades, igual que les del PP, de CDC i d’Unió Democràtica.

Podem s’ha presentat davant la ciutadania com un partit nou, sense donacions privades anònimes i fustigador dels partits amb casos de corrupció a les seves files, sobretot el PP i el PSOE. Fins i tot ha estat especialment dur en les seves diatribes contra Convergència pel ‘cas Pujol’ titllant-la de “màfia”. El seu programa electoral per al 20-D dedica gairebé 20 pàgines a propostes i mesures concretes per lluitar contra la corrupció política. La primera d’aquestes mesures seria fer “un Pla Nacional contra la Corrupció i per a la Transparència Institucional, que es coordinarà a través d’un organisme independent del poder governamental. Aquest organisme estarà integrat per l’Administració, organitzacions no governamentals (ONG) i actors rellevants de la societat civil”.

Al PSOE no deuen estar gaire contents de les crítiques per la corrupció fetes per Podem durant els últims mesos.

2) Portes giratòries socialistes

Hi ha diversos casos de portes giratòries entre el PSOE i les grans empreses espanyoles, incloent-hi empreses privatitzades, que reben contractació pública milionària o amb tarifa regulada per l’Estat. Els exemples més sonats són els de l’expresident Felipe González (Gas Natural, on s’avorria tot i cobrar 126.000 euros per la seva feina) i dels exministres Pedro Solbes (que va estar a Enel, matriu italiana d’Endesa, malgrat haver estat implicat en el fallit procés d’OPA de Gas Natural sobre Endesa) i Elena Salgado (Endesa Xile, saltant-se el règim d’incompatibilitats pels pèls). Alguns dirigents catalans del PSC, amb posicions importants en governs del PSOE, tampoc no han tingut problemes per recol·locar-se tal com explicava el reportatge de CRÍTIC sobre les “Portes giratòries als Països Catalans”: els casos més coneguts són el de Narcís Serra (Caixa Catalunya i unes quantes empreses més) o el de Josep Borrell (al consell d’administració d’Abengoa, grup sevillà especialitzat en infraestructures vinculades a les energies renovables).

La mesura número 187 del programa electoral de Podem per a les autonòmiques del 2014 es comprometia a elaborar una “Llei de prohibició de les «portes giratòries» i de regulació de ‘lobbies’ (grups de pressió)”. Posteriorment, el programa electoral per al 20-D posava fil a l’agulla i es comprometia a:

— Establir un mínim de 10 anys fins que un exalt càrrec pugui intervenir en un àmbit afectat directament per una decisió adoptada per ell durant l’exercici de la seva responsabilitat pública.
— Impedir que qualsevol excàrrec electe participi en consells d’administració d’empreses que operen en sectors estratègics de l’Estat.
— Prohibir que des dels ‘lobbies’ es contracti els diputats o els seus assistents.

No sabem què en deuen pensar alguns ‘barons’ i exministres del PSOE, de tot això…

3) Reforma de la Constitució per pagar el deute

La polèmica reforma exprés de la Constitució per limitar el dèficit públic i afavorir el pagament del deute per sobre de qualsevol altra despesa de l’Estat va ser impulsada pel PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero amb el suport del PP. Es va fer per via urgent, al mes d’agost i sense referèndum. Mesos després es van conèixer les pressions de dirigents internacionals, des del llavors director de l’FMI, Dominique Strauss-Kahn, fins a la cancellera alemanya, Angela Merkel.

El programa de Podem, en el punt número 60, diu explícitament: “Derogarem i tornarem al seu estat anterior l’article 135 de la Constitució espanyola, modificat el 2011, durant el Govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)”.

Almenys aquí tenen opcions de posar-se d’acord perquè Pedro Sánchez es va comprometre a rectificar el canvi constitucional impulsat per Zapatero. Tot i això, segons va denunciar ‘Infolibre’, Sánchez va incomplir la seva promesa de portar al Congrés la reforma de l’article 135 de la Constitució durant l’última legislatura. La direcció socialista admetia a l’estiu passat que era “complicat” presentar la proposta alternativa que es va comprometre a registrar al Congrés al febrer i que el grup d’experts que treballen en la reforma de la Carta Magna sí inclourà la modificació de l’article 135 en un futur.

4) Contra el referèndum a Catalunya

El PSOE descarta “totalment” el referèndum sobre la independència a Catalunya. Ho ha dit per activa i per passiva.

Vet aquí una mostra: una notícia no de fa mesos ni anys, sinó del darrer 14 de desembre: “Sánchez descarta «totalmente» convocar un referéndum sobre la independencia de Catalunya”. L’actual dirigent del PSOE va confirmar per enèsima vegada que “no volem que els catalans votin per la ruptura, sinó pel pacte”. El portaveu del PSOE al Senat, Óscar López, va anar més enllà en unes declaracions dies abans de les darreres eleccions catalanes: va dir que la independència de Catalunya no seria “ni legal ni possible, ni amb un 80% de vots a favor” en les eleccions del 27 de setembre.

No cal recordar cap declaració dels ‘barons’ del PSOE ni d’exlíders socialistes com José Bono o Alfonso Guerra.

Per contra, la mesura número 277 del programa electoral dels de Pablo Iglesias afirma que “explícitament promourem la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que desitgen establir amb la resta d’Espanya”. Podem ha afirmat de manera clara i constant que Catalunya és una nació i ha estat el partit polític espanyol —juntament amb Esquerra Unida— que ha posat el referèndum a Catalunya sobre la taula amb més força que mai en la història.

Ja se sap el que pensen al PSOE d’això.

5) Privatitzacions d’empreses públiques

El president del govern, Felipe González, als anys 80 / ROB CROES / ANEFO
El president del Govern, Felipe González, als anys vuitanta / ROB CROES / ANEFO

El PSOE, durant els governs de Felipe González, ja va iniciar el camí de les privatitzacions d’empreses públiques a Espanya. Molt abans que el PP d’Aznar! El Govern socialista va fer unes 80 operacions de privatització, que van deixar en les arques públiques 13.200 milions d’euros, entre les quals algunes de les grans privatitzacions, com les firmes automobilístiques SEAT i ENASA (ara integrada a Iveco), o Trasatlántica (transport marítim) i Marsans (viatges). També va iniciar privatitzacions parcials d’empreses amb beneficis com Endesa, Repsol, Argentaria o Telefónica.

Tot i que l’últim programa electoral de Podem ja no proposa fer revertir privatitzacions ni nacionalitzacions d’empreses com havia demanat inicialment, sí que reclama frenar a partir d’ara la venda de patrimoni públic. Una de les mesures que proposa és la “posada en marxa de fons d’inversió sobirans de caràcter públic” per evitar el risc de desnacionalització o desmembrament d’empreses estratègiques i també per impedir que els fons voltor prenguin el control de companyies decisives per al teixit productiu”.

No se sap què en deuen pensar al PSOE, d’això…

6) El PSOE va aprovar el rescat a la banca

El 8 de juliol de 2009, el Govern del PSOE de Zapatero i el PP a l’oposició van aprovar al Congrés el primer Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), també anomenat pla de rescat dels bancs i de les caixes.

Aquesta ha estat una de les principals crítiques de Podem durant la campanya electoral: “El rescat a la banca, i no a les persones”, en diuen.

El programa electoral podemita reclama de forma explícita “establir un marc de negociació entre l’Estat, la banca i els fons, en el qual s’exigeixin, a canvi dels milers de milions d’euros que va costar el rescat a la banca, certes compensacions per poder generar el parc d’habitatges de lloguer social i assequible”.

Fins i tot, Podem arriba a plantejar “una auditoria del deute” —mesura número 6 del programa electoral—, en especial del deute que ha vingut dels rescats financers a la banca amb fons de la Unió Europea.

7) Zapatero va fer les primeres retallades

Zapatero, amb els anteriors reis d'Espanya, en una Cimera Iberoamericana / CLAUDIO VAZ
Zapatero, amb els anteriors reis d’Espanya, en una Cimera Iberoamericana / CLAUDIO VAZ

El mes de maig de 2010 va ser el moment més crític dels governs de Zapatero. L’aleshores president del Govern va anunciar una retallada pressupostària sense precedents en la història de la democràcia espanyola. Anys després, el PP de Mariano Rajoy hi aprofundiria. Però l’era de les polítiques d’austeritat a Espanya va començar amb el PSOE. L’aleshores president Zapatero va anunciar el 2010 la reducció d’un 5% del salari dels funcionaris, que congelava les pensions dels jubilats, que retallaria la despesa per implementar la Llei de dependència i que eliminava per sempre el ‘xec nadó’. A més, l’últim Executiu de Zapatero també és el que va aprovar la reforma de les pensions, endarrerint l’edat de jubilació fins als 67 anys i augmentant els anys de cotització per accedir-hi.

Podem, en canvi, atacava durament el PSOE per les seves retallades en l’Estat del benestar en el seu programa electoral per al 20-D. Allà hi proposen això: “Un increment de la despesa pública que permeti fer revertir les retallades practicades pel PP i pel PSOE, millorar els serveis públics fonamentals i la inversió pública”. Tot i això, no detalla com ho faria en cas de turbulències i pressions del BCE, de la Comissió Europea i de l’FMI. Podem també s’ha compromès electoralment, segons la seva mesura 108 del programa, a “derogar la reforma de les pensions que va aprovar el Govern del PSOE el 2010, fet que comportarà el restabliment de l’edat de jubilació als 65 anys”.

Acceptarà de bon grat fer tot això ara Pedro Sánchez? Acceptarà el PSOE fer revertir les retallades malgrat que el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ja hagi avisat que el nou Govern espanyol haurà de fer noves retallades i adoptar noves mesures d’austeritat per reduir el deute i el dèficit públic? Si amb Zapatero no van desobeir, per què han de desobeir ara?

8)  Crítiques de la PAH

El PSOE no va voler punxar la bombolla immobiliària i, al final, va acabar esclatant amb la pitjor crisi econòmica de la història recent a Espanya. Els últims anys de Zapatero van coincidir amb la primera gran onada de desallotjament per impagament de la hipoteca i el naixement de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. No li van fer ni cas als que aleshores protestaven. Recordem, a més, la feina de l’aleshores ministra d’Habitatge Carme Chacón en favor del desnonament exprés per impagament de lloguer. La seva proposta estrella va ser crear a Espanya 10 jutjats especialitzats” amb la missió exclusiva de facilitar els llançaments en temps rècord.

chacon

La PAH i l’Alicança contra la Pobresa Energètica exigeixen ara que qualsevol pacte de Govern, i més en el cas d’un pacte PSOE-Podem, ha d’incloure cinc demandes de mínims: la dació en pagament retroactiva, garantir el lloguer assequible, aturar els desnonaments de famílies que no poden pagar la hipoteca o el lloguer, impulsar el parc públic d’habitatges socials i garantir els subministraments bàsics a les famílies en risc d’exclusió.

I, si no s’hi inclouen, què passaria? La resposta és de Carlos Macías, portaveu de la PAH a Barcelona, successor en aquesta tasca de l’ara alcaldessa, Ada Colau: “Si no ho inclouen, farem tota la pressió possible perquè sigui el Govern més curt de la història d’Espanya”. Pam! Macías, en una entrevista a ‘Catalunya Plural’ del periodista João França, explica que han interpel·lat els diputats —sobretot els de Podem i d’Esquerra Unida— perquè marquin com a línia vermella de qualsevol negociació “per fer una coalició o un Govern que en aquest pacte hi siguin les cinc demandes de la PAH per acabar amb els desnonaments i els talls de subministrament”.

En l’àmbit estatal només van posar en el seu programa propostes similars a les demandes de la PAH i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica els de Podem i Esquerra Unida.

El PSOE, segons afirmen des de la PAH, es nega a la retroactivitat de la dació en pagament malgrat que durant el debat de la ILP estatal no ho va fer. “El PSOE, quan és a l’oposició, es permet dir-ho per fer com que és més a prop del carrer; però, quan veu que està a punt de tenir poder, es torna a fer enrere”, opinava Macías, actual portaveu de la PAH.

9) Defensa de la monarquia

Al setembre de 2014, el PSOE i el PP es van unir per vetar una proposta de referèndum sobre monarquia o república presentada per Esquerra Unida al Congrés dels Diputats. La moció d’IU, defensada per Alberto Garzón, va ser rebutjada pel PP, pel PSOE i per UPyD. Cap diputat del PSOE no va atrevir-se a saltar-se la disciplina de vot malgrat que molts d’ells s’autodefineixen com a republicans. Segons el PSOE, si es vol un canvi en el model d’Estat, s’ha de fer reformant la Constitució i sempre “per consens”.

Podem no inclou en el seu programa electoral cap referèndum sobre la monarquia borbònica. Però es va comprometre durant la campanya electoral al “dret a decidir” sobre el model d’Estat. ‘ElDiario.es’ va fer un test sobre república o monarquia als partits polítics espanyols abans del 20-D. Ariel Jerez, responsable de Memòria Històrica i Democràtica del Consell Ciutadà de Podem, va dir que el seu partit pensa que “el dret a decidir per part de la societat sobre la qüestió de la forma d’Estat és inqüestionable”.

10) Indults a banquers i a amics

El darrer Consell de Ministres de Zapatero, amb el Govern ja en funcions, va decidir donar l’indult al conseller delegat del Santander, Alfredo Sáenz, de la condemna de tres mesos d’arrest i inhabilitació per exercir el seu ofici de banquer durant aquest temps per un delicte d’acusació falsa i denúncia falsa. Els governs socialistes han seguit una política d’indults a expolítics, empresaris, banquers i policies similar a la del Partit Popular.

El programa electoral de Podem no menciona ni un sol cop la paraula ‘indult’. Però Pablo Iglesias sí ha tingut un posicionament contrari als indults. En un programa de Cuatro va assegurar que és “raríssim” que s’indulti gent que comet un delicte per necessitat i, en canvi, “sí s’indulta els amics, que ja n’hem vist diversos casos, els banquers… És una maleïda vergonya”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'Homenatge a Catalunya'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació