Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

L’esquerra ha de fer president Pedro Sánchez?

Deu coses poc d'esquerres del PSOE que hauries de saber: corrupció, 'portes giratòries', privatització d'empreses públiques, el rescat a la banca, el vot a favor de l'article 155 i algunes 'perles' més.

23/07/2019 | 18:40

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, reunits al Congrés dels Diputats/ Foto: PSOE – ACN

Casos de corrupció política, ‘portes giratòries’ amb l’Ibex-35, privatització d’empreses públiques, el rescat a la banca o el vot a favor de l’article 155 són només algunes de les controvèrsies i decisions polèmiques des d’un punt de vista d’esquerres protagonitzades pel partit de Pedro Sánchez en els últims 30 anys. CRÍTIC radiografia ara alguns episodis de la història més fosca del PSOE que podrien fer esclatar pels aires un Govern de coalició amb Podem i, de retruc, cabrejar de valent els diputats d’ERC al Congrés.

Els diputats de l’esquerra catalana i espanyola —des de Podem i Izquierda Unida fins als Comuns i ERC— veuen encara amb bons ulls votar a favor d’un Govern de coalició liderat per Pedro Sánchez. La seva gran por és que l’única alternativa realment factible sigui que la dreta i l’extrema dreta puguin sumar majoria absoluta en cas d’una nova repetició electoral. Una victòria del ‘trifachito’ del PP, de Ciutadans i de Vox seria una hecatombe per als Comuns i per als independentistes. Per tant, votar a favor, encara que sigui amb la pinça al nas, podria llegir-se com un plantejament polític lògic, realista i pragmàtic de les esquerres. L’exdiputat d’ERC Joan Tardà, en un article recent publicat a El Periódico’, deia això: “Tant de bo reïxi un desbloqueig suficient de la relació política PSOE-Podem com perquè conformin un Govern que, més d’hora que no tard, haurà de contribuir també a dissenyar un marc de negociació” entre el Govern espanyol i els independentistes. L’actual portaveu dels Comuns al Congrés, Jaume Asens, es mostrava optimista per la possibilitat de formar un Govern de coalició amb el PSOE ara o a la tardor: “Convenci els catalans que hi ha una possibilitat d’una Espanya nova, una alternativa al 155”, li demanava a Sánchez.

Però els dirigents de Podem i, en general, de tota l’esquerra catalana haurien de tenir molt en compte que el PSOE, quan governa, no acostuma a ser el mateix PSOE de quan fa d’oposició. L’esquerra hauria de poder fiscalitzar i criticar el que faci un Govern de Pedro Sánchez si no vol patir l’abraçada de l’ós i haver d’assumir decisions com a pròpies que mai no haurien volgut dur a terme per iniciativa pròpia com una eventual prohibició al vaixell ‘Open Arms’ per evitar que rescati immigrants al Mediterrani o que es mantingui la reforma laboral impulsada pel PP contra l’opinió dels sindicats. El soci minoritari d’un Govern de coalició sempre acostuma a patir més desgast electoral. Realment, és un moment polític molt perillós tant per a l’esquerra com per als independentistes (i, sobretot, per als independentistes d’esquerres): si la bomba cau d’una banda, hi pot haver un Govern amb l’agenda de la ultradreta i de l’espanyolisme més ranci al capdavant; si la bomba cau d’una altra banda, Podem i els independentistes s’hauran d’empassar tants gripaus i contradiccions que poden patir un daltabaix electoral.

Heus aquí les 10 decisions polèmiques del partit de Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, Alfredo Pérez Rubalcaba i, ara, Pedro Sánchez que avui xocarien frontalment amb els programes electorals de Podem, dels Comuns i d’ERC.

1) Casos de corrupció des dels anys vuitanta

Del ‘cas Filesa’ al ‘cas dels ERO’ d’Andalusia. El PSOE no és el PP en termes de corrupció. Però els governs socialistes, tant a l’Estat com en algunes comunitats autònomes, han tingut problemes greus de corrupció, de malversament de diners públics o de finançament poc ètic del seu partit. De fet, la sentència pel ‘cas dels ERO’ està a punt de caure.

En fem un resum molt ràpid des dels anys vuitanta dels casos que han afectat el PSOE?

— ‘Cas dels fons reservats’: desviament de partides destinades a la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic per valor de 5 milions d’euros entre els anys 1987 i 1993 per a ús privat.

— ‘Cas Filesa’: finançament il·legal del PSOE a través de les empreses tapadora Filesa, Malesa i Time-Export, que entre el 1988 i el 1990 van cobrar importants quantitats de diners en concepte d’estudis d’assessorament que mai no van arribar a realitzar.

— Desenes de municipis del PSOE afectats per casos de corrupció urbanística durant l’època de la bombolla immobiliària. El PP, tot i els seus propis casos judicials, va arribar a crear l’anomenat ‘Mapa de la Corrupció d’Andalusia’ amb imputacions que només afectaven edils socialistes.

— ‘Cas dels ERO falsos’: una presumpta xarxa de corrupció política vinculada a la Junta d’Andalusia, destapada l’any 2011, on es van detectar prejubilacions irregulars. El frau ascendiria a 1.400 milions d’euros i afectaria 68 empreses. Els expresidents andalusos Griñán i Chaves van ser imputats en el cas per la jutgessa.

2) ‘Portes giratòries’ socialistes

Hi ha diversos casos de portes giratòries entre el PSOE i les grans empreses espanyoles, incloent-hi empreses privatitzades, que reben contractació pública milionària o amb tarifa regulada per l’Estat. Els exemples més sonats han estat els de l’expresident Felipe González (Gas Natural, on “s’avorria” tot i que va arribar a cobrar 126.000 euros per la seva feina) i dels exministres d’Economia Pedro Solbes (que va estar a Enel, matriu italiana d’Endesa, malgrat haver estat implicat en el fallit procés d’OPA de Gas Natural sobre Endesa) i Elena Salgado (Endesa Xile, passant per sobre del règim d’incompatibilitats pels pèls). Alguns dirigents catalans del PSC, amb posicions rellevants en governs del PSOE, tampoc no van tenir problemes per recol·locar-se tal com explicava el reportatge de CRÍTIC sobre les “Portes giratòries als Països Catalans”: els casos més coneguts són el de Narcís Serra (que va estar al capdavant de Caixa Catalunya i d’unes quantes empreses més) o el de Josep Borrell (que va arribar a ser membre del Consell d’Administració d’Abengoa, grup andalús especialitzat en infraestructures vinculades a les energies renovables).

3) Reforma de la Constitució per pagar el deute

La polèmica reforma exprés de la Constitució per limitar el dèficit públic i afavorir el pagament del deute per sobre de qualsevol altra despesa de l’Estat va ser impulsada pel PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero amb el suport del PP. Es va fer per via urgent, al mes d’agost del 2011 i sense cap consulta a la població. Mesos després, es van conèixer les pressions de dirigents internacionals, des del llavors director de l’FMI, Dominique Strauss-Kahn, fins a la cancellera alemanya, Angela Merkel. Si amb Zapatero, que en el seu moment va intentar representar la gran esperança de l’esquerra socialdemòcrata europea, no van desobeir els dictats de la Comissió Europea, per què podran desobeir ara amb Pedro Sánchez?

4) A favor del 155 i en contra del referèndum d’independència

El PSOE rebutja “totalment” acceptar que es torni a fer un referèndum sobre la independència a Catalunya i, a més, Pedro Sánchez no ha descartat mai tornar a aplicar l’article 155 per suspendre temporalment l’autonomia catalana. Ha dit sempre que un referèndum no es pot fer perquè “trencaria” amb la Constitució espanyola i creu que s’ha de defensar sempre “la integritat territorial i la sobirania nacional”. A l’abril passat, en una entrevista a Antena 3, va dir que, si ell era escollit president, podria tornar a aplicar el 155, però que “ho faria per consens i de forma proporcional al desafiament que es plantegi”. Els independentistes, segons va dir textualment, “han de saber que actuaré amb total contundència”.

5) Privatitzacions d’empreses públiques

El PSOE, durant els governs de Felipe González, ja va iniciar el camí de les privatitzacions d’empreses públiques a Espanya. Molt abans que el PP d’Aznar! El Govern socialista va fer unes 80 operacions de privatització, que van deixar en les arques públiques 13.200 milions d’euros, entre les quals algunes de les grans privatitzacions, com la seva participació en les firmes automobilístiques SEAT i ENASA (ara integrada a Iveco), o Trasatlántica (transport marítim) i Marsans (viatges). També va iniciar privatitzacions parcials d’empreses que avui tenen beneficis extraordinaris com Endesa, Repsol, Argentaria o Telefónica.

Gabriel Rufián passa davant de Pedro Sánchez al debat d'investidura/ Foto: JUAN CARLOS ROJAS – ACN

6) El PSOE va aprovar el rescat a la banca

El 8 de juliol de 2009, el Govern del PSOE de Zapatero i el PP a l’oposició van aprovar al Congrés el primer Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), també anomenat pla de rescat dels bancs i de les caixes. Aquesta ha estat una de les crítiques principals de Podem durant les últimes campanyes electorals: “Rescaten la banca, i no les persones”, en diuen. Després, vindrien uns quants rescats bancaris més. El mateix Banc d’Espanya ha xifrat en 60.000 milions d’euros les pèrdues pels rescats bancaris que han hagut d’assumir els ciutadans, tot i que inicialment es va assegurar que la banca retornaria els diners prestats. Als inicis de 2018, només s’havien recuperat poc més de 5.000 milions dels 64.950 milions invertits.

7) Zapatero va fer les primeres retallades

El mes de maig de 2010 va ser el moment més crític dels governs de Zapatero. L’aleshores president del Govern va anunciar una retallada pressupostària sense precedents en la història de la democràcia espanyola. Anys després, el PP de Mariano Rajoy hi aprofundiria. Però tot va començar amb el PSOE. L’aleshores president Zapatero va anunciar el 2010 la reducció d’un 5% del salari dels funcionaris, que congelava les pensions dels jubilats, que retallaria la despesa per implementar la Llei de dependència i que eliminava per sempre el ‘xec nadó’. A més, l’últim Executiu de Zapatero també és el que va aprovar la reforma de les pensions, endarrerint l’edat de jubilació fins als 67 anys i augmentant els anys de cotització per accedir-hi. Acceptarà de bon grat revertir tot això ara Pedro Sánchez?

8)  El “desallotjament exprés” de Carme Chacón

El PSOE no va voler punxar la bombolla immobiliària i, al final, va acabar esclatant amb la pitjor crisi econòmica de la història recent a Espanya. Els últims anys de Zapatero van coincidir amb la primera gran onada de desallotjaments per impagament de la hipoteca i el naixement de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). No van fer ni cas als qui aleshores protestaven als carrers. Recordem, a més, que l’aleshores ministra d’Habitatge, Carme Chacón, que va morir recentment, va proposar tota una sèrie de mesures duríssimes en favor de l’anomenat “desnonament exprés” per retards en el pagament de lloguer. La seva proposta estrella va ser crear a Espanya 10 “jutjats especialitzats” amb la missió exclusiva de facilitar els llançaments en temps rècord.

9) Defensa de la monarquia malgrat dir-se “republicans”

Al setembre del 2014, el PSOE i el PP es van unir per vetar una proposta de referèndum sobre monarquia o república presentada per Esquerra Unida al Congrés dels Diputats. La moció d’IU, defensada per Alberto Garzón, va ser rebutjada pel PP, pel PSOE i per UPyD. Cap diputat del PSOE no va atrevir-se a saltar-se la disciplina de vot malgrat que molts d’ells s’autodefineixen com a republicans. Segons el PSOE, si es vol un canvi en el model d’Estat, s’ha de fer reformant la Constitució i sempre “per consens”.

10) L’última decisió de Zapatero: indultar un banquer condemnat

El darrer Consell de Ministres de Zapatero, amb el Govern ja en funcions, va decidir donar l’indult al conseller delegat del Santander, Alfredo Sáenz, de la condemna de tres mesos d’arrest i inhabilitació per exercir el seu ofici de banquer durant aquest temps per un delicte d’acusació falsa i denúncia falsa. Els governs socialistes han seguit una política d’indults a expolítics, empresaris, banquers i policies similar a la del Partit Popular.

Bola extra: parlem dels GAL?

Ah, el cas dels GAL i de les condemnes contra l’exministre d’Interior del PSOE José Barrionuevo i el seu secretari d’Estat Rafael Vera no cal recordar-lo ni a ERC ni a Podem ni a Comuns perquè el mateix Pablo Iglesias sembla que se’n recorda perfectament com va demostrar en una polèmica intervenció al Congrés dels Diputats l’any 2016.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el Dossier 'Justícia Global' i el llibre 'Retrats paral·lels', de Montserat Roig

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació