12/07/2020 | 23:03
Les enquestes han encertat i s’ha confirmat la victòria per majoria absoluta d’Alberto Núñez Feijóo a les eleccions al Parlament de Galícia. L’hegemonia del Partit Popular acostuma a imposar-se electoralment a un país que es caracteritza per tenir dues meitats quan toca anar a votar. Per una banda, un Partit Popular capaç d’arribar a múltiples espais, cohesionat i sense gaire competència al centredreta (malgrat que aquest cop també s’hi presentaven Ciutadans i VOX). Per l’altra, una esquerra gallega que es presenta fraccionada (socialistes, nacionalistes i comuns) i, des de fa anys, sense lideratges capaços de competir amb Feijóo.
Però això, potser, ha començat a canviar en aquestes eleccions. L’espectacular sorpasso al PSdeG ha convertit al Bloc Nacionalista Gallec en la força política protagonista de la nit electoral d’aquest diumenge. El lideratge d’Ana Pontón ha fet ressuscitar l’opció nacionalista, que havia tingut resultats força irregulars des de l’escissió patida l’any 2012 -i que va portar a Xosé Manuel Beiras fora de l’organització-. Pontón ha ofert un plus al seu espai polític, a través de la seva bona imatge i del seu discurs pragmàtic però contundent, capaç de brillar als debats electorals. Una candidata sòlida que ja va salvar el BNG les darreres eleccions, quan algunes enquestes el situaven, fins i tot, fora del Parlament gallec. Llavors l’efecte Pontón va assolir un total de 6 escons i un 8,33% dels vots. Enguany ha obtingut un ascens d’un 15%, arribant fins a un 23,75% dels vots i 19 escons. Aquesta crescuda en el nombre de suports es deu a un doble transvasament: un de més important, d’exvotants d’En Marea, i un altre pel vot útil de simpatitzants socialistes que han votat en clau gallega. Ana Pontón serà la primera dona cap de l’oposició a Galícia a la història; gairebé igualant els resultats històrics de Xosé Manuel Beiras l’any 1997.
El BNG ha sumat exvotants d’En Marea i el vot útil de simpatitzants socialistes que votaven en clau gallega
Trencadissa interna a Galícia en Común
L’any 2016 la segona força més votada va ser En Marea, amb el suport de la nacionalista Anova i dels partits que formen ara part d’Unidas Podemos. La candidatura rupturista va superar per la mínima -només en vot- els socialistes gallecs, amb un 19,07% dels vots i 14 escons. Malgrat això, aquests quatre anys han estat marcats per la trencadissa interna, que ha portat al fet que els partits que donaven suport a En Marea hagin concorregut sota el nom de Galicia En Común.
El candidat, l’exdiputat Antón Gómez-Reino, és militant de Podemos i a les llistes trobàvem membres d’Esquerda Unida com Eva Solla i d’Anova com l’exalcalde de Santiago, Martiño Noriega. En aquests comicis no han aconseguit salvar els mobles, ja que s’han situat molt lluny del que preveien les enquestes, quedant-se fora del Parlament gallec amb un 3,8% dels vots. Conscients que podien exercir de soci necessari en un hipotètic govern tripartit, n’han fet esment de la necessitat d’un canvi durant la campanya i d’una entesa postelectoral amb socialistes i nacionalistes.
El PSdGa, incapaç d’escapar del marc estatal
Els socialistes gallecs no han aconseguit liderar l’alternativa a Feijóo, a causa de l’avenç espectacular del BNG d’Ana Pontón. Per què són incapaços d’esgarrapar vots al Partit Popular? El PSdeG ha presentat tres candidats diferents des que l’any 2009 el bipartit va perdre la Xunta de Galícia en favor de Núñez Feijóo. Pachi Vázquez, Fernández Leiceaga i ara Gonzalo Caballero han estat els caps de cartell electoral que han defensat les sigles socialistes. Les dinàmiques internes dins el PSOE i la manca d’estructura de base del partit de la rosa a la comunitat gallega li han fet retrocedir sense aturador des dels 18 escons l’any 2012 passant pels 14 (i un 17,87%) de 2016. Enguany han aconseguit un resultat molt similar al de fa quatre anys, assolint un 19,40% dels vots i 14 escons.
Hi ha tres elements que expliquen aquests resultats a Galícia. En primer lloc, la fortalesa gairebé infinita del Partit Popular gallec, capaç de sobreviure amb uns resultats electorals gairebé idèntics des de l’aterratge de Fraga a la Xunta l’any 1990. En segon lloc, la renovació interna i pública que representa Ana Pontón al si del BNG, capaç de fer revifar els nacionalistes i de portar-lo a màxims històrics. En últim lloc, la incapacitat del PSdeG per oferir una cara pròpia més enllà del govern Sánchez i de la política en clau estatal.
Canvi generacional gallec: què passarà d’aquí a quatre anys?
El que sí que es podia preveure una important divergència entre grups d’edat és en la intenció de vot. Els joves d’entre 18 i 35 anys ja afirmaven que votarien com a primera opció, segons el preelectoral del CIS, al Bloc Nacionalista Gallec. Aquesta dada és clau per entendre el sorpasso del BNG. La ‘Generació Sorpasso‘ podria protagonitzar, d’aquí a quatre anys, un veritable canvi polític a Galícia.
Els joves d’entre 18 i 35 anys voten, segons les enquestes, el BNG com a primera opció
També cal constatar l’existència d’un vot dual que és capaç de decidir eleccions a Galícia. El perfil d’aquest votant és d’un votant urbà, moderat, capaç de triar Feijóo a les autonòmiques, votar un alcalde socialista com Abel Caballero a les municipals i repetir vot al PSOE a les generals. Es pot calcular que aquest votant representa entre un 3 i 4% dels votants del total dels que voten a les eleccions gallegues, capaç de catapultar el PP fins a l’hegemonia. Per citar un exemple, a les eleccions generals PP, VOX i C’s van sumar un 44% dels vots, mentre que el PP en solitari ha estat capaç d’enfilar-se fins als 48% dels sufragis en les eleccions autonòmiques d’aquest diumenge.
Pontón i el nou BNG, poden ser alternativa a Feijóo?
És previsible que Ana Pontón faci servir aquest brillant resultat electoral per projectar el seu lideratge i esdevenir l’alternativa a Feijóo d’aquí a quatre anys. Caballero haurà fet real la maledicció dels Caballero; el seu tiet Abel ja va treure un resultat gairebé idèntic l’any 1997 quan va ser candidat dels socialistes gallecs. Més enllà del lideratge, l’esquerra nacional gallega té el repte de consolidar l’alternativa d’un Feijóo que d’aquí a quatre anys estarà més desgastat i que, molt probablement, no serà candidat. En l’àmbit dels comuns caldrà veure si l’aliança d’Unidas Podemos amb Anova es consolida o torna a haver-hi trencadissa després del desastre electoral d’aquests comicis.
Els resultats d’aquest 12 de juliol són amargs per les forces progressistes perquè regalen Feijóo una altra majoria absoluta, però en canvi són el primer acte de la batalla que d’aquí a quatre anys pot acabar amb un govern encapçalat per Pontón liderant la generació que ha fet possible el sorpasso al PSOE.
