19/10/2014 | 11:26
El Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa ens vam llevar amb la notícia de que Espanya torna a pertànyer al selecte club que representa el Consell de Seguretat de Nacions Unides. ‘Spain is back’, va cridar algú ahir dijous a la nit la delegació diplomàtica, en superar a Turquia després de la pròrroga i els penals. Tres votacions van ser necessàries per a fer-se un lloc entre les nacions que encapçalaran la governança mundial durant els dos primers anys, sobretot pel que fa a l’arbitratge dels conflictes bèl·lics que amb tanta virulència s’estan reproduint en aquests dies.
Han estat diversos anys de campanya per ser-hi. Les persones amb experiència en aquests processos calculen que aconseguir una poltrona a Nova York no costa menys de 20 milions d’euros en promoció, més el que cal oferir a compte d’acords bilaterals per convèncer els més ronsos. Es coneix que els països petits treuen d’aquests moviments connexions aèries i suculents programes de cooperació. Però el que en teoria compta més és el currículum, i en l’espanyol, paradoxalment, l’esforç en cooperació al desenvolupament ha estat segurament un dels factors decisius. Els 30.000 milions de dòlars invertits en els últims catorze anys hauran fet pensar a alguna delegació que som un Estat amb objectius clars al respecte.
I no obstant això, no és així. Suposo que el govern espanyol no li ha explicat als seus electors que portem retallat el 80% del pressupost de cooperació en els dos últims anys. I ni tan sols sabem per fer què volem estar a aquest club, quin serà el programa d’Espanya, quines línies defensarà en l’esfera internacional. Sembla una frase més del guió escrit per embellir la Marca Espanya, aquesta que tant li preocupa al ministre Margallo que quedi entelada amb l’Ebola campant per alguns dels hospitals espanyols. Un moviment de màrqueting més, per estar en boca de tots, assabentar-se dels acords bilaterals, participar en negociacions d’alt nivell. El perquè sembla ser ara el menys important. El món continua funcionant així, no us feu il·lusions, i Espanya no serà l’excepció, ni es posarà a col·laborar amb la resta darrere d’una agenda que no tingui com a principal fi millorar la posició en el rànking internacional dels mateixos països.
Exacte, la pobresa, les causes que la provoquen, segueix sense ser el principal objectiu de la comunitat internacional, la raó fonamental per partir-se la cara i estar en el Consell de Seguretat. Els països prefereixen gestionar les seves conseqüències, en aquesta taula circular que haureu vist tantes vegades a la televisió, administrant la pau i la guerra a tot l’orbe: uns cascos blaus aquí, una resolució allà, un veto per aquest costat.
Però de la lluita contra la pobresa, seguim sense tenir notícies, consistents, vull dir. I tots els fangs que ens envolten, provenen d’aquest pols. Com tantes vegades hem vist en aquesta política mediocre que ens envolta, l’interessant és sortir a la foto, aparèixer als diaris asseguts al costat dels que decideixen sobre la vida dels altres. Prestigi, prestigi i prestigi. Treballar de manera constant per impactes que només veurem a llarg termini, sense titulars ni primeres planes, no mereix més atenció.
Em temo que Spain is not back, almenys en la lluita per la justícia i contra les desigualtats en aquest món. I això és una mala notícia en un moment com aquest.
