29/04/2026 | 07:00
El 2024, la riquesa dels superrics a escala mundial va créixer tres vegades més ràpid que l’any anterior, mentre que la pobresa continua estancada. Aquest contrast evidencia el fracàs d’un sistema que afavoreix unes quantes persones i debilita la confiança en l’Estat per reduir la desigualtat. Igual d’inconsistent resulta l’explosió de beneficis empresarials en sectors clau per a la vida quotidiana que han aconseguit rendibilitats rècord malgrat un context de policrisi. Des de l’any 2000, a Espanya, el resultat comptable de les empreses s’ha multiplicat per 3,7, mentre que els impostos pagats només han augmentat el doble. Els caus fiscals forcen una “competència a la baixa” entre països. Com a efecte col·lateral, els tipus impositius en la tributació empresarial són un 50% més baixos que fa 20 anys.
Espanya estaria perdent el 13,2% d’ingressos de l’impost sobre societats com a conseqüència dels paradisos fiscals
Reconeixent el problema, la Unió Europea (UE) va crear una llista de paradisos fiscals, però en va deixar fora els europeus (Irlanda, els Països Baixos i Luxemburg, entre d’altres), i va quedar reduïda a tan sols 12 territoris. Espanya va fer el mateix, excloent-ne els territoris més agressius. A la pràctica: pèrdua de recaptació. A Espanya, segons les últimes dades de l’Agència Tributària, la tributació de grans grups internacionalitzats va registrar el tipus efectiu més baix en 5 anys, tot i aconseguir uns beneficis de gairebé 100.000 milions d’euros. Segons l’Observatori Fiscal de la UE, Espanya estaria perdent el 13,2% d’ingressos de l’impost sobre societats com a conseqüència dels paradisos fiscals. Oxfam Intermón calcula que, per cada euro recaptat en impostos a escala global, menys de 8 cèntims provenen de gravar la riquesa.
El 2021, sota el mandat del G-20, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va impulsar un acord internacional ratificat per gairebé 140 països perquè les grans corporacions tributessin almenys un tipus mínim efectiu del 15%. Una proposta encara insuficient: hauria d’haver estat del 25%, en línia amb el tipus mitjà de l’impost sobre societats global. L’acord reconeix que rebaixar les condicions fiscals per a les grans empreses és una cursa cap al fracàs. La UE va ser de les primeres a avançar amb una directiva comunitària el 2022, transposada per Espanya a la seva legislació nacional.
Ens juguem recuperar la confiança en un sistema fiscal que sigui just
Aquest gir en la visió internacional de la tributació empresarial, però, encara hauria de millorar per ser efectiu i recuperar equitat internacional. Els avenços, insuficients, estan amenaçats per la nova Administració als Estats Units d’Amèrica (EUA). La suspensió de l’acord i d’altres negociacions en marxa a l’agenda internacional manté un statu quo qüestionat per experts, per la societat civil, pel Fons Monetari Internacional (FMI) i per nombrosos governs, especialment del Sud global. No hi ha excusa ni temps per perdre. La comunitat internacional i el Govern espanyol han de reformar la llista de paradisos fiscals per fer-la creïble i eficient. Ens juguem recuperar la confiança en un sistema fiscal que sigui just.
* Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista ‘Desiguals‘, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga.
