També són els nostres menors

Aquest cop ha estat al Masnou, abans van ser a Rubí, Castelldefels i Canet. La projecció de la DGAIA d’instal·lar un centre de menors migrants no acompanyats a Rubí ja va generar l’oposició de l’alcaldessa i d’alguns veïns que s’hi van manifestar amb vehemència. Aquestes ràtzies són expressions de xenofòbia i racisme. Sempre han tingut els mateixos objectius. Marcar un nosaltres oposat a un ells. Avui es tracta de construir aquestes adolescents i joves com a un enemic inassimilable que suposa una amenaça per al nosaltres.

Les ràtzies vigilen qui forma part del nosaltres, volen assegurar qui té accés als drets i a la ciutadania. Aquesta llunyania respecte a ‘nosaltres’ és la que permet negar els seus drets com a infants i joves. Però a qui deixem entrar en el ‘nosaltres’ i a qui deixem pertànyer a la ‘nostra comunitat’ defineix també qui som com a poble. I a la inversa, a qui li prohibim l’entrada a la societat i a qui neguem la pertinença a la comunitat, també revela com ens imaginem com a nació i com a poble malgrat que la Convenció de Nacions Unides sobre l’Infant ens obligui a acollir-los.

El col·lapse de la DGAIA amb l’arribada de menors ha esclatat com una greu emergència social anunciada fa temps

Aquesta situació de tensió en les darreres setmanes s’ha vist agreujada per la manca d’informació, però sobretot per no haver posat la centralitat en la protecció dels drets d’aquests menors. La situació s’ha enquistat per la falta de recursos que porta a una situació d’emergència social. El col·lapse en el qual es troba la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) en relació a l’arribada d’infants i adolescents en els darrers mesos ha acabat esclatant com una greu emergència social anunciada des de fa temps.

No es disposa de suficients recursos econòmics, humans ni professionals per fer front a la protecció de la infància i les seves necessitats. No existeix una planificació de les actuacions respecte als joves acabats d’arribar. Avui dia la DGAIA només espera que els nois i noies siguin majors d’edat sense pensar en un sistema de recursos i programes adaptats a la seva realitat.

La desprotecció de la infància i la joventut a l’Europa fortalesa és part d’una política migratòria que assassina persones a la frontera sud

El sistema privatitzat i precaritzat d’atenció a la infància és una part central de la problemàtica. Des de la Generalitat s’ha optat per implementar un sistema de protecció a la infància de concertació privada, la qual cosa significa que hi ha un 80% de places privades. Aquesta realitat es va veure agreujada per la concentració del servei en pocs proveïdors i amb les pràctiques corruptes de l’anterior director de la DGAIA.

La manca de polítiques de protecció a la infància és part del rol de policia que l’Estat Espanyol fa a la Frontera Sud d’Europa. Aquesta desprotecció de la infància i joventut a l’Europa fortalesa és part d’una política migratòria europea que assassina persones sistemàticament a la frontera sud.

Els menors no són part del nosaltres, són un problema per nosaltres. Se’ls representa com si estiguessin fora de lloc, com si es tractés d’un perill o una amenaça, com a membres il·legítims de la comunitat.

El problema és en el racisme institucional i en la llei d’estrangeria

Només a través d’una relectura antiracista del nosaltres podem entendre que aquests joves són part ja del nosaltres i que el problema està en el racisme institucional i en la llei d’estrangeria que posa, en primer lloc, la seva suposada ‘estrangeria’ en lloc de la seva situació de vulnerabilitat com a joves no acompanyats. Però és precisament, aquesta construcció com a altres, com a diferents i estrangers el que permet la seva deshumanització i desprotecció. Si la democràcia avui permet aquesta situació, és perquè prioritza els privilegis dels qui sí que són reconeguts com a plenament humans. Llavors cal triar entre una democràcia que nega els drets als joves vulnerables o un antiracisme polític que els hi retorni la plena humanitat i tots els drets independentment del seu lloc de naixement. Cal un desplaçament de la democràcia perquè no hi pugui haver exclusions de drets, cal un desplaçament del nosaltres perquè totes les persones hi siguin incloses.

** Natàlia Sánchez és diputada de la CUP Crida Constituent. Betlem Cañizar és alcaldable de AUP Rubí.