03/05/2024 | 06:00
El maig del 2021, per primera vegada en la història de la Generalitat de Catalunya, les polítiques feministes passaven a ser centrals en l’agenda política del Govern i es creava una nova conselleria per liderar-les. Ja tocava. Les dones som el 52% de la població i ens mereixíem un govern desacomplexadament feminista que digués ben alt i clar que les lleis d’igualtat no són recomanacions, sinó que són tan lleis com la resta, que incrementés substantivament el pressupost destinat a les polítiques d’igualtat i que dotés aquestes polítiques del rang adequat per impulsar-les transversalment en tots els departaments. Això és el que hem fet en aquesta legislatura, sent també el primer govern del país amb més conselleres que consellers i amb paritat a tots els nivells.
Sabem que les prioritats polítiques es demostren amb recursos. Calia revertir les retallades a les polítiques d’igualtat que va fer l’autoanomenat “govern dels millors” d’Artur Mas, quan l’Institut Català de les Dones, l’estructura d’igualtat de més rang en aquells moments, va perdre gairebé un 40% del seu pressupost. En aquesta legislatura, el pressupost del Departament d’Igualtat i Feminismes és el que més ha crescut en termes percentuals. Concretament, ha tingut un 150% d’increment entre el 2021 i el 2023, i ha passat de 46 milions d’euros a 116 milions d’euros. Aquest 2024 teníem l’oportunitat de créixer 15 milions d’euros més, però els partits que van votar “no” als pressupostos van fer perdre aquests recursos a les polítiques d’igualtat del país.
Comptar amb una conselleria específica i dotar les polítiques d’igualtat amb més recursos que mai ens ha permès fer accions de canvi estructural, aquelles que ataquen l’arrel de les desigualtats de gènere i del sistema patriarcal. Els següents exemples il·lustren clarament el canvi radical que calia fer per fer avançar la transformació feminista.
Hem triplicat els recursos per combatre les violències masclistes, principal vulneració dels drets humans de les dones
En primer lloc, hem triplicat els recursos per combatre les violències masclistes, que són la principal vulneració dels drets humans de les dones, per reforçar els serveis que acompanyen les dones i els seus fills i filles, per arribar a totes les dones, visquin on visquin, i per fer que els serveis s’adaptin a les seves necessitats i no a la inversa. També per fer polítiques de prevenció per al conjunt del país, perquè no ens rendim i volem erradicar aquestes violències. Per això hem destinat 43 milions d’euros al primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes, aprovat el 2023. Aquest Pla, que busca implicar tota la societat, impulsa la creació d’una Xarxa Lila de país, amb la participació de comerços, mercats, centres comercials, farmàcies, transports públics, espais veïnals, centres culturals, espais esportius i entitats socials, entre d’altres.
En segon lloc, hem desplegat gairebé 1.000 serveis de cangur públic (serveis de cures puntuals, ludoteques, acollides matutines i de tarda a les escoles, o casals d’estiu, de Nadal o de Setmana Santa) per a menors de 0 a 16 anys en municipis i consells comarcals, distribuïts arreu del país a través del programa Temps per Cures. Aquest programa ha permès alliberar anualment més de 18 milions d’hores a les famílies, especialment a les dones, a qui la societat patriarcal encara continua responsabilitzant de les cures. Uns serveis, doncs, fonamentals per atacar la pobresa de temps que pateixen les dones, les dificultats de conciliació o que les dones sovint treballin a temps parcial de manera involuntària (fins i tot que abandonin el mercat de treball). Amb el mateix objectiu d’avançar en el dret a les cures i el dret al temps com a drets de ciutadania, el Govern Republicà ha introduït la gratuïtat de l’I2, i ha aconseguit que en un sol curs la taxa d’escolarització en aquesta edat passi del 61% al 70% d’infants del país i així també ha facilitat la conciliació a les famílies.
Som el primer país del món a distribuir gratuïtament productes menstruals reutilitzables
En tercer lloc, hem fet que els drets sexuals i reproductius avancin com mai a Catalunya: hem garantit l’accés a l’avortament en totes les regions sanitàries del país, acabant amb la injustícia que suposava que les dones del Pirineu, de Lleida, de la Catalunya Central o de Terres de l’Ebre haguessin de fer molts quilòmetres per poder avortar amb el mètode quirúrgic; hem ampliat l’accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada; hem aprovat un pla pioner a escala internacional per abordar la violència obstètrica, i som el primer país del món a distribuir gratuïtament productes menstruals reutilitzables. En el primer mes d’implementació de l’acció La Meva Regla, Les Meves Regles, més de 330.000 dones i persones menstruants ja havien anat a recollir el seu producte a les farmàcies i s’ha generat una gran conversa social per trencar els tabús i silencis que encara hi havia sobre la menstruació. Cal seguir ara amb la menopausa i el climateri. Així ho recull el Pla d’equitat menstrual i climateri aprovat pel Govern Republicà, amb accions que havien de desplegar-se el darrer any de legislatura.
També hem estat el primer govern del món a fer un pla per combatre la pressió estètica, la qual ens imposa uns cànons irreals i distorsionats de bellesa i de primesa al llarg de tota la vida. És una política necessària, perquè la pressió estètica danya greument l’autoestima i provoca trastorns de la conducta alimentària, especialment a les noies i dones joves, a més de reforçar la idea que l’aspecte físic és el principal valor social de les dones i de generar-nos una gran despesa de productes que no necessitem. Ja n’hi ha prou!
I, encara més, totes les conselleries han empès la transformació feminista, ja que era un eix del Pla de Govern: som el govern que ha feminitzat els cossos de seguretat i d’emergències, amb més mosses i bomberes que mai; el que ha destinat més recursos que mai a l’esport femení i als projectes culturals liderats per dones; el que ha posat les dones al centre de les polítiques de salut com no havia passat fins ara; el que s’ha atrevit a desplegar per fi l’educació sexual en totes les etapes educatives i a eliminar el finançament públic dels centres educatius que segreguen per gènere. També hem estat l’únic govern que ha aturat i sancionat l’autobús de l’organització antidrets Hazte Oír que circulava amb missatges transfòbics, i l’únic que ha prohibit l’assetjament de grups antiavortistes davant les clíniques.
No ens podem deixar arrossegar pels discursos de l’extrema dreta que volen trencar la convivència, la cohesió social i la construcció nacional
Simultàniament, haver revertit les retallades en els serveis públics, tenir més mestres i més personal sanitari que mai, haver ampliat les places de la dependència o l’habitatge públic, haver fixat topalls al preu dels lloguers o haver incrementat un 13,4% l’IRSC (l’indicador de referència per al càlcul de totes les prestacions socials a Catalunya), com ha fet el Govern Republicà, té un impacte enorme en les condicions materials de vida de les dones, ja que la pobresa està feminitzada i les dones són majoria entre el personal dels serveis públics.
A més, tenim claríssim que les polítiques LGBTI+ són polítiques feministes i que els drets de les persones trans* són drets humans. Com també tenim claríssim que les polítiques antidiscriminatòries i les polítiques antiracistes són polítiques feministes. Per això hem elaborat un pla d’acció contra el racisme, incloent-hi també l’antigitanisme, que és inèdit a escala europea perquè compta amb la implicació de tots els departaments del Govern, hem desplegat l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació per abordar totes les discriminacions (per edat, per discapacitat, per llengua, per condició de salut, etc.), i hem posat en marxa un model d’acollida basat en drets i amb el català com a principal vehicle d’inclusió de les persones migrades. En un país on el 80% dels 8 milions de persones que hi vivim tenim els nostres orígens en migracions recents o passades, no ens podem deixar arrossegar pels discursos de l’extrema dreta que atempten contra els drets humans de molts dels nostres conciutadans i conciutadanes i que tenen com a objectiu trencar la convivència, la cohesió social i la construcció nacional.
El 12-M, doncs, també va de feminismes. Ens hi juguem seguir avançant en drets, però també no retrocedir. Ens hi juguem tenir o no una conselleria d’Igualtat i Feminismes. Hem vist com els socialistes i Sumar s’han desdit de les polítiques feministes impulsades pel seu propi govern i han vetat a qui les havien liderades. Hem vist com Junts deia que el feminisme potser ha anat massa lluny i ha intentat deslegitimar el protocol contra l’assetjament del Parlament, tot querellant-se contra professionals independents que investiguen les denúncies. Altres ridiculitzen les polítiques feministes o amenacen directament els drets de les dones i de les persones LGBTI. Siguem-ne conscients: és molt difícil construir i molt fàcil destruir. Catalunya no es pot permetre anar enrere. Nosaltres defensem que cal seguir desenvolupant polítiques feministes transformadores. El feminisme no ha anat massa lluny, al contrari; amb més feminismes guanya Catalunya, perquè sense igualtat no hi ha llibertat ni individual ni col·lectiva. Que ningú no us faci triar mai: la lluita per un país nacionalment lliure va de bracet de la lluita per un país lliure també de masclisme, d’LGBTI-fòbia o de racisme.
