Tenim l’eina per fer fora el cinisme de l’ecosistema mediàtic. Ens hi posem?

Vivim en un moment en què el dret a una informació veraç, accessible i rigorosa està amenaçat. Desenes, centenars de notícies falses, pseudomitjans digitals, pamflets de la ultradreta amb forma de mitjà de comunicació i vídeos de TikTok distorsionen la realitat, menteixen, manipulen i difamen. I tot això arriba a milers de persones que sovint no tenim la capacitat, ni el temps ni potser el coneixement per poder distingir la informació rigorosa i veraç enmig d’aquesta voràgine desinformativa. Són centenars els falsos mitjans, els serveis digitals sense estructures redaccionals o amb estructures insuficients que promouen la desinformació i l’odi a les xarxes i que viuen gràcies al suport de les administracions i de les empreses públiques que en depenen.

Hem de poder saber de qui són els mitjans i quines fonts de finançament tenen

Davant aquesta situació, i per tal de fer front a les amenaces contra la llibertat i el pluralisme en el sistema mediàtic, el Parlament Europeu ha aprovat el Reglament europeu de llibertat dels mitjans, amb l’objectiu de garantir un ecosistema de mitjans plural, lliure i respectuós amb els codis deontològics del periodisme. En la línia del que preveu el Reglament, el Govern espanyol ha elaborat el Projecte de llei per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació. 

Avui, la gran majoria dels mitjans que operen al conjunt d’Espanya i a Catalunya no ofereixen informació transparent sobre la identitat dels seus propietaris i la seva estructura jurídica, tot i que estan obligats a fer-ho per la norma europea des del 8 de febrer passat. Per això, és fonamental la creació d’un registre estatal de mitjans que ha de ser accessible a la ciutadania, tal com és previst al Projecte de llei del Govern. El registre ha de recollir i fer públic qui són els propietaris i quines són les fonts de finançament de cada mitjà, entre altres mesures destinades a garantir a la ciutadania espais digitals segurs i una informació veraç, com també a protegir la feina i la independència dels periodistes.  

Cal reformar la Llei de comunicació audiovisual catalana per incorporar-hi el que diu el Reglament europeu

En l’àmbit estatal, la implementació d’aquest registre ha de garantir que la  Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) —que és l’ens que s’encarregarà de supervisar el funcionament del sistema mediàtic— tingui els recursos necessaris. És igualment necessària la regulació de la publicitat institucional. La dependència econòmica de la publicitat que viuen la majoria dels mitjans en condiciona els continguts i pot conduir a l’autocensura, o fins i tot a la manipulació i la desinformació com a mecanisme de supervivència. Totes les institucions públiques, també les autonòmiques i locals, haurien d’assignar als mitjans, d’acord amb el Reglament europeu, fons de manera proporcionada i no-discriminatòria, amb criteris objectius i  accessibles a la ciutadania, per evitar que els recursos públics s’atorguin per proximitat ideològica o interessos ocults compartits, amb arbitrarietat o fins i tot que s’utilitzin com a mesura de pressió. 

El Reglament europeu de llibertat de mitjans obliga totes les administracions. També obliga la Generalitat de Catalunya, que ha de promoure les condicions perquè la ciutadania rebi una informació contrastada i uns continguts que respectin el pluralisme i els drets i la dignitat de les persones, com assenyala l’article 52 de l’Estatut d’autonomia. Per fer-ho, cal que el Govern porti al Parlament un nou Projecte de llei de comunicació audiovisual que incorpori els aspectes del Reglament europeu que no es tenien en compte en el projecte anterior, especialment la transparència de la propietat dels mitjans privats i les seves fonts de finançament, el reconeixement del dret d’accés i del paper dels consells assessors dels mitjans públics i la promoció dels serveis de comunicació sense ànim de lucre. 

La informació ha estat segrestada per grups amb interessos espuris

I encara més: cal un gran acord parlamentari per crear per llei el Consell de la Informació i la Comunicació de Catalunya, l’autoritat catalana de la comunicació, un organisme plenament independent del Govern i dels partits, que faci possible el dret de la ciutadania a la informació, que la protegeixi de la desinformació i dels discursos d’odi, que promogui l’educació mediàtica i digital i que faciliti la feina i la independència dels professionals.

El món que habitem és convuls en part perquè la informació ha estat segrestada per grups amb interessos espuris. El sistema mediàtic s’ha convertit en el principal camp de batalla dels qui volen guanyar l’atenció de la gent a qualsevol preu i dels qui volen prendre el poder del relat a través de les mentides. Ara toca foragitar el cinisme i la mala fe que denunciava Kapuściński, i no només en l’exercici del periodisme, sinó en les estructures que el sustenten. Ara toca recuperar la confiança en els mitjans perquè les persones puguin llegir la premsa, escoltar la ràdio, mirar la televisió i mirar les xarxes sense por de la desinformació, del soroll o de l’odi. Doncs bé, el Reglament europeu de llibertat dels mitjans estableix un marc normatiu esperançador per als qui creiem en la llibertat de l’ofici d’informar i en el dret de la gent a ser informada de manera plural i respectuosa. Tenim l’eina. Ens hi posem?

* Susanna Segovia és diputada dels Comuns al Parlament de Catalunya i Elena Parreño és periodista.