05/08/2019 | 08:00
Les ciutats sempre han estat grans protagonistes de les sèries: podríem triar qualsevol ciutat nord-americana i hi trobaríem associada una sèrie. Però en els darrers anys el retrat que se n’ha fet ha esdevingut més crític. A mesura que les sèries han guanyat qualitat, prestigi i caràcter incisiu, s’ha aprofundit en sèries més crues i amb més temes de denúncia social. Només així s’entén que Baltimore hagi arribat a rivalitzar amb Nova York com la ciutat de referència per als serièfils. Les veritats de sèries com The Wire interessen més que les fantasies de Manhattan.
Londres: ‘Top boy’
Creador: Ronan Bennett. Repartiment: Ashley Walters, Malcolm Kamulete. Temporades: 3. Plataforma: Netflix
L’anomenada ‘The Wire britànica’ és una sèrie de Channel 4 (que podeu trobar a Netflix) que s’ambienta a la zona de Hackney per seguir la vida d’un preadolescent amb una mare drogoaddicta que intenta defugir de fer el pas a la vida criminal que ja han fet altres amics de la seva edat. Top boy mostra nítidament la jerarquia del tràfic de drogues de la ciutat, on nens de 13 anys són utilitzats per nois de 20 que al seu torn són només peces d’un engranatge que va molt més amunt. Top boy fa una mirada a la vida als marges colpidora com només els britànics poden fer.
Nàpols: ‘Gomorra’
Creadors: Roberto Saviano, Leonardo Fasoli, Stefano Bises, Ludovica Rampoldi Repartiment: Marco D’Amore, Salvatore Esposito. Temporades: 3. Plataforma: HBO
Altres ciutats europees tenen sèries on es mostren problemes relacionats amb el crim que tenen arrels estructurals. La més coneguda és la italiana Gomorra, basada en la feina de Roberto Saviano i ambientada al nord de Nàpols, i que es caracteritza per una duresa que no concedeix espais per humanitzar els personatges. Prové d’una tradició iniciada per la sèrie Roma criminal. A França s’han fet sèries com La Commune, que explica la vida als suburbis de París, mentre que a Alemanya hi trobem Four Blocks, sobre una zona de Berlín controlada per la màfia turca.
Nova York, la més idealitzada
Les sèries són sovint creadores de models aspiracionals, i la vida a Nova York ha estat, amb diferència, la més mitificada de la història de les sèries. Especialment durant els anys noranta, quan sèries com Friends van vendre la idea d’una joventut divertida vivint als vint-i-pocs en apartaments enormes que poc tenen a veure amb la realitat i que sèries com Cómo conocí a vuestra madre han replicat. Però ningú no ha enaltit més la vida a Manhattan que Carrie Bradshaw a Sexe a Nova York, on la ciutat apareixia com el paradís dels singles, ple de glamur i de locals de moda.
David Simon, una crítica social urbana
Va arribar al món de la televisió després de més d’una dècada sent periodista. La seva experiència professional es va traslladar en dos llibres que van ser la base de dues ficcions magnífiques i molt reivindicables: Homicide: life in the street i The corner. Totes dues són el precedent de la seva obra mestra, The wire, que, més que una sèrie, és un estudi socioeconòmic, l’anàlisi sobre una ciutat més complexa que mai s’ha fet a la televisió. Prenent com a centre l’enfrontament entre la policia i els traficants de la ciutat, la sèrie explora, temporada a temporada, tots els àmbits necessaris per entendre el funcionament de la ciutat. La idea és que no podem parlar de lluita contra la droga sense fer-ho també de política o del sistema educatiu. La mateixa filosofia la trobem en altres sèries posteriors, com Treme, on ens mostren totes les capes de la Nova Orleans post-Katrina (i denuncia negligències en la gestió de la ciutat); la mini sèrie Show me a hero, on retrata el conflicte racial a la ciutat de Yonkers i assenyala la segregació socioeconòmica de les ciutats modernes, i en la seva sèrie actual, The deuce, on s’ha decidit a mostrar la cara més lletja de Nova York, mostrant el mercat del vici de Times Square als anys setanta.
