Crític Cerca
Opinió

Tot comença i res acaba a Venus

L'enderrocament de Venus ha passat de ser un símbol de la transformació del barri a un símptoma d'un procés que, en les seves rareses finals, ​no té un pronòstic clar.

09/12/2019 | 19:00

L’actuació amb major càrrega simbòlica del Pla de Transformació del barri de La Mina a Barcelona, l’enderroc del bloc lineal del carrer Venus, ​encara no s’ha produït. L’enderrocament de Venus ha passat de ser un símbol de la transformació del barri a un símptoma d’un procés que, en les seves rareses finals, ​no té un pronòstic clar.

Superats gairebé els vint anys previstos per a finalitzar el Pla de Transformació, els habitatges del bloc de Venus segueixen majoritàriament habitats pels seus inquilins, i els pisos inicials de destinació de les persones afectades pel reallotjament segueixen o assignats a altres famílies per mitjà de sorteig públic o ocupats o tancats i sota vigilància. ​El procés de reallotjament es troba, doncs, en punt mort, enquistat, i només unes poques famílies s’han pogut traslladar als nous habitatges, acollint-se a l’última proposta de l’administració per la qual la compra del nou pis es finança via l’obtenció privada de crèdit bancari. ​Un camí ple d’obstacles ​per a la majoria de les persones afectades.

Tot comença a Venus: parlem de context històric

Per entendre la situació en la qual es troba l’edifici Venus, hem de conèixer quins són ​els motius que van donar per enderrocar-lo. I és que en els estudis de diagnòstic previs a la redacció del Pla especial de reordenació i millora del barri (PERM – Setembre 2002), no s’identifiquen problemes estructurals en les edificacions del barri. És més, els blocs lineals de La Mina Nova, que es van construir de forma exprés amb la tècnica d’encofrats lliscants, són valorats en l’informe de diagnòstic constructiu com “estructuralment perfectes” i, per tant, hàbils per a qualsevol mena d’actuació sobre ells, incloent-hi la rehabilitació.

És, doncs, la proposta urbanística, la clau d’aquest entramat. Una proposta que volia incidir en la desdensificació del barri, tendint a una urbanització entorn de l’eix central de la nova Rambla (que encara no ha aconseguit esdevenir el nou eix de centralitat i de connectivitat que pretenia el Pla), creuant-la per nous vials que donin continuïtat al traçat urbà, tallant transversalment els enormes Commie blocks de carrers Mart, Llevant i Estrelles. I és en aquesta aposta on es planteja afectar els edificis de Venus i Saturn.

No hem trobat cap document que determini explícitament els motius de l’enderrocament de Venus

Per la seva proximitat a l’eix de la Rambla, sobre el qual pivota tota la reforma urbanística, la intervenció sobre els blocs dels carrers Saturn i Venus proposa una rehabilitació de l’edifici Saturn per convertir-lo, a escala ciutat, en una futura zona residencial d’habitatges assistits per a gent gran i habitatges per a estudiants del futur campus Besòs. Per a l’edifici Venus, en canvi, ​el Pla va projectar el seu enderrocament i la construcció en l’espai guanyat, de la biblioteca-mediateca, equipament estrella del barri finalment construït uns metres més enllà, adjacent al passeig central, la Rambla.

Quins elements porten als redactors del Pla de Transformació a decidir l’enderrocament de Venus i no de Saturn o qualsevol dels altres blocs lineals?

No hem trobat cap document que determini explícitament els motius de l’enderrocament de Venus, però els textos deixen entreveure i intuir alguns d’ells. Es tracta de ​motius ja no urbanístics, ​ja que la biblioteca, equipament amb vocació de traspassar l’escala de barri, ja està construïda i no sobre el solar ocupat per Venus. Tampoc són motius constructius​, ja que el corresponent informe ja va determinar que eren edificis estructuralment perfectes.

Així doncs, ​els motius emergeixen del diagnòstic social i antropològic, i no són exclusius de Venus, però potser sí més dolorosament presents en ell, i que podrien ser: el conflicte de la droga (venda i consum), els comportaments incívics, la insalubritat, els subarrendaments encoberts, les dificultats de convivència i la desafectació de part dels seus habitants cap als espais comunitaris i la consegüent degradació d’aquests. Elements que poden tenir el seu origen en l’alta rotació en el veïnat a partir de l’ocupació de pisos (nit del cop de peu a la porta, ocupació massiva d’habitatges a la dècada dels 90…) i, especialment, en les polítiques d’habitatge efectuades sobre l’entorn urbà pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, ​que van aconseguir configurar La Mina, i en especial Venus i Saturn, com a lloc de destinació de desallotjaments provocats per actuacions urbanístiques en altres zones de l’entorn metropolità.

De tot això s’havia d’ocupar el Pla d’Acció Social, que va definir un “punt zero” des d’on abordar la gestió de la conflictivitat en tota la seva complexitat per facilitar el procés de construcció de nous models de convivència del futur barri remodelat.

Venus representa una realitat del barri sobre la qual es vol actuar per transformar-la

La proposta d’enderroc de Venus va ser discutida per la ​Plataforma d’Entitats i Veïns de La Mina ​en la formulació de les seves al·legacions al Pla durant el període d’exposició pública. La Plataforma va plantejar la idea d’intervenir en tots els edificis lineals de La Mina Nova per evitar l’estigmatització d’algun d’ells com identificaven en la proposta: el bloc de Saturn, per no intervenir-hi i, per tant, mantenir els seus elements de marginalitat i degradació; el bloc de Venus, per ser l’únic que és afectat completament, reforçant la idea de ser un dels gresols de la marginalitat i de les pràctiques il·lícites que es donen al barri.

Més enllà de totes aquestes consideracions de caràcter tècnic, ​Venus representa una realitat del barri sobre la qual es vol actuar per transformar-la. Enderrocar Venus té aquesta força simbòlica de començar de nou, de tallar amb el passat per construir el futur millor que representa el Pla de Transformació.

Però passa el temps i Venus segueix aquí, dempeus, com un element de connexió entre aquest passat que conté uns elements dels quals es vol fugir i aquest present continu d’una transformació que s’eternitza.

Res acaba a Venus

Una vegada aprovat el Pla de Transformació, s’inicia el cens per determinar, entre la gent que viu al bloc de Venus, qui té dret al reallotjament. ​L’edifici ja està afectat pel Pla i el seu destí és l’enderrocament. ​El veïnat haurà d’esperar que es construeixin els nous edificis projectats i s’articulin les condicions per al procés de reallotjament. Comença un llarg temps d’espera, que arriba fins avui.

I si res no acaba a Venus, és perquè Venus mai s’acaba… i sembla que mai acabarà. El maig de 2011, es comença a posar en qüestió l’enderrocament de Venus per la dificultat econòmica que suposa. I sense l’enderrocament, una nova variable apareix en l’equació del reallotjament. El nou destí de Venus podria ser la rehabilitació, i el seu nou ús, el lloguer social.

Allà continua Venus, degradant-se cada dia més, corroint en la seva decadència les vides de les persones que hi viuen

Així, l​es dificultats financeres per abordar els reallotjaments i l’enderrocament de Venus topen amb un dels arguments fonamentals del Pla de Transformació: esponjar el barri, barrejar població i diluir territorialment els focus de conflictivitat. El renovat barri de La Mina acabarà el seu procés de transformació augmentant la seva densitat de població. Densitat només suavitzada accidentalment per la no construcció d’alguna de les promocions que havien de ser de règim lliure però que cap promotora ha apostat per construir.

I allà continua Venus, degradant-se cada dia una mica més, corroint en la seva decadència les vides de les persones que hi viuen, la seva convivència i les relacions amb i en els espais comuns. Passi el que passi amb l’edifici, res acabarà a Venus: ​perquè el procés de transformació del barri es completi farà falta que els seus veïns i veïnes s’apropiïn dels nous llocs, els habitin, els transitin i construeixin barri en ells. Quedaran, potser, aquests solars buits per omplir.

Negociacions i mobilitzacions: el desacord com a fil argumental

El procés s’inicia, l’any 2000, amb el cens de propietat dels pisos afectats a Venus, a Saturn i a Llevant. Les primeres dificultats apareixen en el moment d’acreditar la propietat de l’habitatge. Veníem d’una ocupació massiva de pisos i d’una pràctica consolidada de lloguer sota mà; qui no pogués demostrar deu anys d’empadronament al pis no podria accedir al dret al reallotjament.

La representació legal de la comissió d’afectats i afectades exposa també casos que s’han quedat pel camí: durant els anys previs a la taxació dels antics pisos, ja amb l’obra nova començada (2008) ​es va oferir als inquilins de Venus la possibilitat d’adquirir el pis en què vivien mitjançant un contracte de compravenda en diferit. ​A partir del pagament d’una entrada a la resta del valor, es podia pagar en mensualitats. L’impagament d’aquestes quotes podia comportar la pèrdua de la propietat per passar a un règim de lloguer sense opció de compra. Els llogaters que es van trobar en aquesta situació no van ser conscients fins al moment d’iniciar el procés de reallotjament que havien perdut aquest dret.

Hi ha escasses actes i registres documentals de les reunions veïns-administració i documents de referència

Un cop acreditada i identificada la propietat, amb el cens de 240 famílies tancat, ​es comença a atendre el seu reallotjament cap als nous pisos encara en construcció.

Arriben els ​primers desacords i mobilitzacions​, que desdelamina.net va tractar en l’article Procés de reallotjaments: una mirada històrica sobre L’Estat de la Qüestió​. Signifiquem aquí els més importants:

  • Les diferències en la taxació, que es va fer conjunta, dels pisos vells. El col·lectiu d’afectats i afectades, mitjançant la seva representació legal, presenta al·legacions al Pla de reallotjaments a l’espera que siguin tramitats al Jurat d’Expropiacions de Catalunya, que té competències en els casos d’expropiacions forçoses a la comunitat catalana. Aquest tràmit encara no s’ha produït i el desavinença sobre el “preu just” dels habitatges s’ha mantingut.
  • El 2009 en el marc legislatiu d’expropiacions apareix el Decret 80/2009 d’Habitatges per a afectats urbanístics, coneguda com ​la Llei d’Haus​, a la qual es vol acollir el col·lectiu d’afectats per demanar un reallotjament “pis per pis”, és a dir, fonamentant el canvi d’habitatge metre per metre més el diferencial de cost afegit per impostos, legalització de la propietat i excés de superfície si el pis rebut fos més gran que l’anterior. Per no tenir caràcter retroactiu i per considerar que el procés d’expropiació comença amb el Pla de Transformació de la Mina (any 2000), es deixa sense efecte l’aplicació de la Llei d’Haus, que de forma recurrent apareix en les reivindicacions veïnals.
  • La incertesa sobre l’esdevenir del procés, fonamentada en el que es reclama com a falta d’informació i silenci administratiu, en les modificacions del pla (es dóna fi a la idea de talls transversals), i en els vaivens sobre el futur de l’edifici Venus (primer es converteix en runa, després es rehabilita per a nous usos, més tard es rehabilita per allotjar als seus inquilins sempre que renunciïn al reallotjament). I tot això, amb escasses actes i registres documentals de les reunions veïns-administració i amb els documents de referència (PERI – Pla Especial de Reforma Interior, de l’any 2002- i PERM – Pla de Reforma i reordenació del Barri) sense modificar.
  • ​La possible pèrdua de valor dels habitatges del carrer Venus, en un mercat immobiliari decaigut i en un barri on no sembla que es vulguin garantir completament les expectatives de renovació social generades pel Pla de Transformació.
  • ​Les incògnites, més o menys fundades, sobre el destí de les quotes i impostos que els veïns han estat pagant per la vella propietat. Consideren insuficients les obres de manteniment sobre l’edifici i posen atenció en què amb la marxa de veïns que es reubiquen en els nous pisos, les mateixes despeses col·lectives s’hauran de repartir entre menys components d’una comunitat que ja de per sí comporta una alta morositat.

Aquest ambient mentre passa el temps ha anat deixant empremta en el col·lectiu d’afectats i afectades. S’ha passat del “d’aquí sortirem tots i totes juntes” defensat per la comissió d’afectats i afectades, a un campi qui pugui concretat en què fins ara al voltant de 50 famílies han pogut accedir als bots salvavides de rescat privat en forma de crèdit bancari que els han permès accedir al nou habitatge. ​La resta segueix en aquest Titanic de sèrie B, sense orquestres ni servei d’habitacions.

Viure i conviure en un Venus afectat

Si el punt de partida per decidir l’enderrocament de Venus és la seva degradació, aquesta ha continuat fins avui i s’ha anat augmentant un cop l’edifici va quedar afectat. Les intervencions de manteniment de subsistència, que es fan en un edifici en el qual les inversions deixen de tenir sentit, són clarament insuficients.

El sentit de comunitat és feble, la desafectació pels espais comuns és alta

Així, ​la degradació de les estructures de l’edifici és acumulativa i, per contra, les intervencions de manteniment només són pal·liatives, no atallen el problema de fons que les produeixen, i de tant en tant els problemes erupcionen. El juliol de 2013, per exemple, la sostrada del passadís d’entrada del portal número 9 es va enfonsar sense, afortunadament, ocasionar danys ni desallotjaments entre els veïns. La mobilització d’autoritats davant aquest fet, incloses les presències del conseller de Territori i Sostenibilitat i l’alcalde de Sant Adrià, donen idea de la més que latent conflictivitat d’aquest moment del procés. ​La indignació també és un procés acumulatiu que pot fer eclosió.

L’afectació de Venus pel Pla de Transformació és el punt de partida del camí cap a una reconstrucció de les relacions veïnals i de les pràctiques identificades en l’informe inicial de diagnòstic que havien de ser aturades amb l’enderroc de l’edifici. Mentre això no ha passat, i ja portem gairebé 20 anys, la intervenció per intentar millorar la convivència al veïnat es fa des del Pla de Juntes d’Escala. Un dels projectes més ambiciosos del Consorci, que ha buscat acompanyar l’organització de les comunitats de propietaris per a la seva autogestió. A Venus, l’objectiu s’ha convertit en una quimera. El sentit de comunitat és feble, la desafectació pels espais comuns és alta i la convivència en un “supermercat” de la droga, impossible.

Venus no s’acaba mai

Què passarà si finalment Venus no s’ensorra? Quedaran desafectats els habitatges que ho han estat durant gairebé 20 anys? Es rescabalarà a les famílies que durant aquest temps han estat vivint en un pis sense valor a efectes reals (un pis afectat per un pla urbanístic no és garantia d’aval per accedir al mercat bancari)?

Hi ha un possible precedent: la decisió de no dur a terme els talls transversals en els edificis de Mart i Llevant no va suposar la desafectació dels pisos implicats en aquests talls; es va proposar als inquilins que optessin per adquirir un dels pisos nous o quedar-se al que sempre van viure renunciant a les al·legacions al Pla que en el seu dia haguessin pogut presentar.

​És important no deixar herències que converteixin el problema d’avui en endèmic per a futures generacions

Què passarà amb els habitatges que han quedat desocupats i ara estan tapiats? Es farà una rehabilitació integral de l’edifici? En quin règim d’habitatge es reobriran aquests pisos? També aquí tenim un precedent de comparació: ​la rehabilitació feta sobre l’edifici del carrer Saturn no ha resolt les seves mancances i manté un nivell de degradació equiparable al de Venus.

El procés d’enderroc de Venus, els reallotjaments dels seus inquilins en les noves construccions i, en definitiva, tot el Pla de Transformació ha estat un projecte ple de bones intencions (reconegudes i premiades en l’àmbit nacional i internacional) ​però ple de pràctiques revisables​ que no han de quedar emmascarades.

Com a societat, hauríem de seguir extraient aprenentatges del nostre present i la nostra història per al futur. ​La transformació de les nostres ciutats no acabarà aquí i llocs com La Mina, transformats i millorats, seguiran existint. ​És important que aquests aprenentatges serveixin per no deixar herències que converteixin el problema d’avui en endèmic per a futures generacions.

En tot cas, sempre ens quedarà Venus… o el que quedi d’ell, per recordar el que hauria pogut ser i que, per ara, no se sap que serà.

*Des de la Mina impulsa una campanya de microfinançament per cobrir els costos econòmics del procés judicial en què estan immersos els veïns i veïnes del bloc Venus.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies