Crític Cerca
Opinió

Un espai de lluita pels drets socials: l’Observatori DESC fa 20 anys

28/03/2019 | 19:00

20è aniversari de l'Observatori DESC. Foto: Observatori DESC

Els (esperem que primers!) vint anys de vida de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) han estat, podríem dir, força intensos. En primer lloc, perquè, si bé defensar qualsevol dels drets humans és ja de per sí una tasca exigent i complexa, defensar els drets socials pot resultar encara més complicat. Les eines que tenim per exigir la garantia del dret a l’habitatge, el dret a la salut o el dret a l’educació són sovint febles: històricament s’han considerat drets “de segona”, tot i que a nivell internacional és un debat superat des de fa anys.

En segon lloc, perquè cal fer-ho a peu de carrer, a prop de les lluites i els moviments socials. Durant aquestes dues dècades, hem intentat que la tasca d’”observatori”, de denúncia de vulneracions de drets, no es faci només des d’una oficina analitzant dades i estadístiques, sinó implicant-nos en campanyes i espais per a la transformació social. Combinar ambdues vessants és sens dubte apassionant i un dels puntals que més valorem de l’Observatori, però sovint ens costa mesurar les forces i arribar a tot.

L’Observatori DESC va néixer com a plataforma impulsada per diferents sensibilitats (entitats diverses, sindicats), conscients de la necessitat d’omplir un espai desatès. En el marc d’un procés de certa millora econòmica, calia garantir no deixar ningú enrere, assegurar que el creixement no impliqués una major desigualtat. Per això, més enllà de projectes d’intercanvi i cooperació amb experiències de l’Amèrica Llatina, de seguida el focus es va centrar en els drets socials a l’estat espanyol i a Europa, també en perill fruit de polítiques adreçades al creixement macroeconòmic. D’aquesta manera, i sense deixar de teixir aliances amb col·lectius del sud global, de manera cada cop més intensa es van anar desplegant activitats en el nostre context més proper.

L’arribada de la crisi econòmico-financera va suposar un punt d’inflexió en la desprotecció dels drets socials, especialment el dret a l’habitatge

L’arribada de la crisi econòmico-financera va suposar un punt d’inflexió en la desprotecció dels drets socials, especialment el dret a l’habitatge. De la mà de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, moviment amb qui hem treballat braç a braç des del seu naixement, es van elaborar informes, campanyes i fins i tot dues iniciatives legislatives populars per fer front a l’emergència habitacional.

I ara, com és el nostre dia a dia? D’una banda, elaborem estudis i informes sobre la situació dels drets socials, programem cursos i activitats de formació en drets humans, fem anàlisi de les lleis i polítiques públiques sobre DESC i elaborem propostes garantistes. També volem fer incidència per canviar lleis injustes: mitjançant el litigi estratègic, portem casos de vulneracions de drets davant dels tribunals (com en el cas del Tarajal, el cas Bárcenas o front l’empresa Desokupa) i fem ús dels mecanismes internacionals de drets humans (Tribunal Europeu de Drets Humans o el sistema de Nacions Unides) per denunciar la situació dels drets socials a l’estat espanyol.

Per a això, el treball en xarxa és fonamental. Nosaltres ho fem a la Red DESC, HIC i la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat. Compartir experiències i fer campanyes conjuntes arreu del món ens aporta força en aquests espais i més eines per a les actuacions locals.

Procurem que el dret sigui un instrument a les nostres mans. En són exemples les denúncies per assetjament immobiliari o els desnonaments aturats

L’Observatori DESC no som un moviment social, però volem ser útils per les lluites i reivindicacions de drets. Per això, procurem aportar eines jurídiques, comunicatives o tècniques als moviments, per tal que el dret no sigui una barrera sinó un instrument a les nostres mans. En són exemples les denúncies per assetjament immobiliari, el treball per la mesura del 30% o els desnonaments aturats gràcies a les demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). També volem que els diferents nivells de govern adoptin normes i mesures que garanteixin els drets socials, per això oferim suport tècnico-jurídic per a fer-ho, com amb el cas de la guia per multes als pisos buits o propostes legislatives d’habitatge.

En definitiva, no és que vint anys no siguin res, ni molt menys, però estem convençudes que ens caldran molts més, atès que en el marc d’un sistema econòmic cada cop més injust i més insostenible, la lluita per la igualtat -aquí i arreu- s’ha de seguir fent a través de la defensa dels drets socials. Ara bé, entenem que cal defensar-los no per fer front a necessitats merament individuals, sinó com a eines de construcció d’aliances col·lectives que siguin protagonistes de processos socials i polítics amb capacitat transformadora, constituents de noves formes de relacionar-nos, de pensar i de satisfer les necessitats que ens permeten viure vides dignes.

És per això que ens cal seguir fent anys amb la mirada posada en el treball, l’habitatge, la salut o el medi ambient, però també en l’aposta pels béns comuns, pel dret a la protesta, per garantir el dret a la mobilitat humana, pel municipalisme i també per l’internacionalisme, per la solidaritat, el feminisme i per l’antiracisme com a eixos de (auto)comprensió i de proposta. No cal dir que aquests reptes els entenem de manera compartida amb molts col·lectius i entitats germanes i, òbviament, amb tu. Seguim caminant doncs.

Irene Escorihuela i Marco Aparicio són la Directora i el President de l’Observatori DESC.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació