20/11/2020 | 06:00
El nom de Francesc Layret és àmpliament conegut, però la seva biografia, compromís i aportacions no havien estat fins ara prou estudiades ni divulgades amb profunditat. El llibre ‘Francesc Layret. Vida, obra i pensament’, de Vidal Aragonés, es publica aquest novembre i farà justícia a un oblit injustificat. La sortida d’aquest llibre, editat per Tigre de Paper, coincideix amb el centenari de l’assassinat d’aquest advocat laboralista i organitzador del catalanisme d’esquerres. A CRÍTIC publiquem en exclusiva una part de la introducció del llibre que d’aquí a pocs dies arriba a llibreries.
Hi ha personatges històrics que ens sembla que sempre hagin existit. Això és el que ens passa a alguns de nosaltres amb Francesc Layret. No sabem quina va ser la primera vegada que vam sentir-lo anomenar ni quan vam comprendre’n la significació històrica. Per als que guardem relació amb l’advocacia laboralista, la defensa togada dels drets de la classe treballadora, Layret sempre ha existit, perquè no hi ha ningú abans d’ell. També és un referent per al catalanisme d’esquerres i per als socialistes que creiem en l’alliberament nacional. Això sí, aquest llibre serà una sorpresa per a molts, ja que aquí es presenten vessants més desconeguts de la seva figura, com ara el catalanisme de ruptura i la defensa de la revolució bolxevic a casa nostra.
Voldria fer una primera declaració. En relació amb la reivindicació que se n’ha fet al llarg dels darrers cent anys, ha estat poc estudiat. I això és inacceptable: és que potser no interessava gaire algú que posava el focus sobre la classe treballadora i que defensava de la mateixa manera l’alliberament social i el nacional? Així, per intentar compensar aquest fet, aboquem la seva vida, obra i pensament en aquest llibre. Per altra banda, creiem que la forta referenciació que ha tingut té l’origen en dos factors que desenvoluparem més endavant: va ser reivindicat per tot el món sindical, i més tard, durant la Transició, diverses personalitats de gran influència cultural entre l’esquerra i el catalanisme van recuperar la seva figura, com ara Joaquim Ferrer, Maria Aurèlia Capmany, Xavier Romeu i Francesc Casares.
Encara que pugui semblar estrany, si hagués estat més estudiat, potser no hauria estat tan reivindicat. Això és el que aquesta obra pretén mostrar en bona mesura: tant el que ja se sap sobre Layret com molts altres aspectes que se’n desconeixen. Podem afirmar que es tracta d’una de les persones més influents de l’esquerra política al nostre país durant la segona dècada del segle XX, a causa del seu paper protagonista en la construcció de partits, els seus corresponents corpus teòrics i les fortes relacions que va mantenir amb la CNT.
Les idees de l’independentisme d’esquerres que han nascut després de Layret ja van ser avançades per ell
Pensem que no s’ha tingut prou en compte que va ser fundador, organitzador i un dels principals teòrics de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), el Bloc Republicà Autonomista (BRA) i el Partit Republicà Català (PRC). A banda de participar en la Solidaritat Catalana mentre encara era militant de la Unió Republicana (UR), feia de frontissa entre republicans i el Centre Nacionalista Republicà (CNR). Més endavant podrem veure com bona part de les idees del catalanisme i l’independentisme d’esquerres que han nascut després de la seva mort ja van ser avançades per ell mateix. Segurament aquesta és la seva obra principal, i no ha estat mai posada en valor.
Si parlem de la seva obra, també hem d’explicar el seu pensament, que fins ara no havia estat gaire estudiat. Sempre va tenir tres eixos fonamentals: el republicanisme, el catalanisme i el socialisme. És interessant descobrir què significava el republicanisme per a ell, que, avançat al seu temps, anunciava el seu caràcter indestriable de la lluita nacional i social. Per la seva banda, el seu socialisme va evolucionar del proudhonisme al bolxevisme, i amb el seu catalanisme va anticipar l’essència del que ha estat la lluita per l’emancipació nacional contemporània. Layret no és un teòric en termes clàssics, però les seves idees i els seus projectes sí que generen una proposta política potent.
Avui, en el moment de la redacció d’aquest llibre, conceptes com nacionalisme, socialisme o autonomia no tenen el mateix significat que a principis del segle passat. Així, per exemple, nosaltres ens referim al catalanisme com a l’època s’hagués parlat de nacionalisme; igualment, l’aposta per l’autonomia aleshores significava que Catalunya tindria sobirania administrativa, jurídica i política.
Quan tractem Layret, sovint confonem la vida i l’obra. És el cas de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), les associacions estudiantils que va impulsar, el seu compromís amb la llengua, l’ensenyament i la cultura catalana. No només fou un gran advocat, sinó també un gran teòric del dret. És una vida plena, espectacular, per tot el que li passa i tot el que du a terme. Fa la sensació que no va malbaratar ni un sol dia de la seva existència. Poques vegades hem conegut quaranta anys tan intensos.
S’ha escrit força cosa tant de la construcció política que Layret preparava abans del seu assassinat com de l’assassinat mateix, però potser mai s’havia investigat prou. En aquest llibre hem volgut descriure un Layret més íntim i personal, que hem definit com un home del Renaixement en un cos trencat. La seva capacitat per estudiar dret, filosofia, sociologia i idiomes ens sembla grandiosa, i la seva capacitat per crear, única. No ens hem oblidat de la manca de mobilitat que patia a les cames ni del dolor que això li provocava, si bé es va saber imposar a les seves limitacions físiques amb escreix. A banda de recrear-ne la veu, la cara, el caràcter i la personalitat, hem volgut parlar de les seves amistats. Qui es va voler reconèixer com amic seu i què hi ha de cert i de rumorologia, en aquella tríada indestriable de Seguí, Companys i Layret, tres dels homes políticament i socialment més influents al nostre país durant la primera meitat del segle XX, tots tres assassinats com a resposta a les seves accions polítiques i sindicals.
Sempre es va mantenir un fil roig i negre, i quatribarrat, de continuïtat
Les idees que va perfilar Layret van ser molt minoritàries durant la seva vida, i ens atrevim a apuntar que van guanyar influència més endavant, i que avui cal llegir-les per saber d’on venim i on volem anar. És per aquest motiu que hem volgut dedicar l’apartat final d’aquesta obra a la posteritat de Layret, a tot el que es va anar creant a l’entorn de la seva vida, la seva obra i el seu pensament després de la seva mort, tant pel que fa als fets com a la teoria: la venjança anarquista sorprendrà, el reconeixement catalanista esdevindrà una necessitat i la reivindicació socialista serà un full de ruta a la llibertat. Tot això va passar perquè sempre, absolutament sempre, es va mantenir un fil roig i negre, i quatribarrat, de continuïtat. I amb històries boniques i mai explicades fins ara, com que un dels grans mestres de tres generacions de laboralistes estudiés en aquell col·legi ideat per Layret, o que qui va cantar als lluitadors durant la Transició estigués al seu costat, quan encara era a la panxa de la seva mare, en una de les moltes campanyes electorals que va fer.
Així doncs, el que teniu a les mans és un llibre que parla del passat precisament perquè, al present, necessitem eines per construir el futur:
“Però el nou món no neix sense dolor i sense sacrifici: milions d’homes han donat les seves vides, han passat totes les penalitats i amargures perquè els seus fills visquessin en una societat millor. Serem nosaltres tan covards o ineptes que consentim que la nostra pàtria sigui una excepció al món? La vida no valdria la pena de viure-la, si no la consagréssim al compliment d’una noble missió, i tinguem sempre presents les tan conegudes paraules del poeta: sols mereixen llibertat i la vida aquells que saben conquerir-les”.
Francesc Layret, 24 de maig del 1919
