Xifres econòmiques de la Barcelona de Trias: més atur, menys empreses i més desigualtats

L’agenda de prioritats de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en matèria econòmica ha estat ben clara des del principi del mandat municipal que ara s’acaba. Es resumeix en tres paraules: “Economia, Empresa i Ocupació”, per aquest ordre. De fet, l’antiga Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament pren aquest nom el mes de juny de 2011. Sabem que l”ocupació’ -allò que durant dècades s’ha conegut com a ‘treball’- ha estat relegada com a objectiu per l’alcalde convergent. És de suposar, aleshores, que els resultats de les polítiques de CiU hauran estat acceptables en la creació d’activitat econòmica i empresarial (és a dir, en ‘economia’ i ‘empresa’). Ha estat així? Les dades semblen desmentir-ho.

Economia i Empresa

Si ens fixem en els principals indicadors d’activitat econòmica a la ciutat, veurem que el govern de CiU no ha sabut aturar (ni tan sols amortir) el cop de la crisi econòmica, excepte en un sector del qual parlarem més endavant i amb resultats altament qüestionables. Fins i tot en alguns aspectes, Barcelona ha empitjorat el seu comportament respecte a la mitjana de l’Estat i respecte a Madrid. Heus aquí alguns exemples, elaborats a partir de dades disponibles al mateix web municipal:

 

 

 

 

 

 

1. Sistema financer: menys dipòsits, menys crèdits i pitjor posició relativa respecte a Madrid. El total de dipòsits del sector privat a la província de Barcelona s’ha reduït en 7.597 milions en 2010-14, mentre que a la província de Madrid augmentava en 11.233 milions. L’evolució del crèdit al sector privat presenta una pauta similar, però amb una disminució encara més sensible (21,63%) i més accentuada que la de la província de Madrid (19,63%).

2. Consum: caiguda de la venda d’automòbils. Un dels escassos indicadors de consum desagregats per a la ciutat de Barcelona, la matriculació de vehicles, presenta una clara evolució negativa en la compra d’automòbils en el període 2010-14 (-20%). Una reducció que duplica la caiguda observada a Catalunya i que supera netament la reducció del consum de cotxes a Espanya.

 

3. Transport i comunicacions. Menys tràfic comercial i menys transport urbà. El tràfic de contenidors pel port de BCN s’ha reduït de 55.123 unitats (un 2,83%) entre 2010 i 2014. En aquest darrer any, es registraven 12.111 viatgers menys que el 2010 en el transport públic urbà (-1,97%). L’estancament del tràfic de mercaderies i del transport de persones posen de manifest la frenada de l’activitat econòmica a la ciutat.

 

4. Teixit empresarial. Menys empreses i pocs autònoms. Malgrat els esforços per reforçar el vessant de creixement i consolidació de societats mercantils a la ciutat (amb la reorganització de Barcelona Activa i la flamant creació de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa), l’Ajuntament no ha sabut mantenir l’activitat empresarial a la ciutat. El nombre d’empreses en situació d’alta a la Seguretat Social s’ha reduït en 1.221 (1,69%) en 2010-14. Un descens que ni tan sols s’ha vist compensat pel lleuger increment de treballadors/es autònoms a la ciutat (517, +0,45%), atribuïble en major mesura a la manca d’oportunitats laborals que a un repunt de la vitalitat de l’emprenedoria barcelonina.

La joia de la corona: el turisme

L’únic sector econòmic que ha crescut a la ciutat durant el mandat de Trias és el turisme. Tant el nombre de visitants com el de pernoctacions a Barcelona han pujat sensiblement en els darrers quatre anys (un 10,39% i un 21,67%, respectivament). Tanmateix, i de forma per alguns sorprenent, molts barcelonins no valoren positivament que la ciutat rebi ara 740.000 turistes més que fa quatre anys. Per què?

En primer lloc, perquè la recaptació de la taxa turística (fixada per la Generalitat) es reinverteix íntegrament en promoció del turisme i no té un impacte directe sobre el benestar dels veïns i veïnes. Exemple: a la Zona Nord de Nou Barris, àrea especialment afectada per la problemàtica dels desnonaments, la taxa turística ha servit per rehabilitar el castell de Torre Baró, però no per a oferir lloguer social o altres recursos a persones desnonades. Segon, perquè el creixement del turisme no ha tingut un impacte significatiu en termes d’ocupació. En els darrers quatre anys, l’atur ha continuat creixent mentre el nombre de turistes no deixava d’augmentar. De fet, un informe intern elaborat per Barcelona Activa adverteix fins i tot d’un empitjorament de les condicions de treball del sector turístic a la ciutat en els darrers temps.

I en tercer lloc, perquè els barcelonins no perceben el benefici d’aquest excés de turisme a la ciutat. D’una banda, la renda mitjana per càpita ha continuat caient entre 2011 i 2013 fins als 18.700 euros, estenent la sensació que el turisme genera ingressos que no retornen a la ciutat. De l’altra, a Barcelona ha proliferat un turisme barbàric que, atiat per la multiplicació de pisos turístics irregulars que el consistori ha trigat molt a controlar, ha generat problemes greus de convivència.

Ocupació: l’última prioritat

L’evolució de les dades del mercat laboral a Barcelona és consistent amb el lloc que ha ocupat el treball en les prioritats de Trias. En aquests anys, al mateix temps que la població activa i la població ocupada es reduïen, la taxa d’atur s’incrementava i la precarietat laboral creixia, l’equip de govern retallava els serveis adreçats a les persones sense feina. Avui sabem que el nombre d’aturats atesos per l’Ajuntament s’ha reduït en 7.000 persones entre 2011 i 2013, disminuint de forma sensible els recursos dirigits a millorar la seva ocupabilitat (orientació laboral, formació, assessorament…, entre d’altres).

Quatre tendències sintetitzen l’evolució de l’ocupació a la ciutat durant el mandat de Trias:

1. Menys població activa. La població activa a Barcelona ha decrescut, i a un ritme més intens que a Catalunya. El 2010 hi havia 841.200 barcelonins entre 16 i 65 anys que treballaven o que buscaven feina. El 2014 només eren 806.100 (35.100 menys). Això significa que hi ha menys individus disposats a treballar, i per tant, que la ciutat ha perdut capacitat per generar riquesa. És probable que aquest descens es degui a l’increment de l’atur i a la migració laboral d’un segment de barcelonins que ha abandonat la ciutat davant la manca d’oportunitats laborals.

 

2. Menys població ocupada. El nombre de persones ocupades s’ha reduït en 32.800 (-4,63%). La ciutat ha passat de tenir 707.700 persones treballant el 2010 a tenir-ne només 674.900 el 2014. Una dada que ha tingut un impacte negatiu sobre el consum i que en general ha contribuït a ralentir l’activitat econòmica a Barcelona.

 

3. Més atur. Si comparem les dades del quart trimestre de 2010 (última dada disponible abans del mandat de Trias) amb les del mateix trimestre de 2014, observem que la taxa d’atur s’ha incrementat lleugerament a Barcelona. El 2010, el percentatge de persones que no tenien feina era el 15,9%. El 2014 aquesta taxa arriba al 16,3%, el que indica que Barcelona encara no crea ocupació neta i que encara és lluny de sortir de la crisi.

 

4. Més temporalitat. Des de la darrera reforma laboral el 2012 (aprovada amb el suport del partit de Trias), la contractació temporal ha crescut substancialment a Barcelona (un 12,45%, 83.057 contractes més). En contraposició, els ja de per sí molt menys nombrosos contractes indefinits s’han reduït un 4,33% (4.851 contracte menys entre 2012 i 2014). Aquesta situació, sumada a l’increment del treball parcial (del qual no tenim dades disponibles) ens situa en un escenari de creixement de la precarietat laboral a la ciutat.

5. Més desigualtats. L’increment de l’atur i de la precarietat de les condicions de treball ha contribuït créixer les desigualtats a Barcelona. Durant el mandat de Trias, les famílies amb una renda familiar disponible molt baixa han passat a ser del 13,8 al 17,8%, mentre que les famílies amb una renda molt alta han passat del 7,8 al 10,7%. Ens trobem per tant en un context de polarització en la distribució de la renda a la ciutat: els més rics i els més pobres són més nombrosos.