Quatre aprenentatges de biologia que hem redescobert amb l’emergència climàtica

La biologia pot dir-nos moltes coses sobre com som i per què ens comportem com ho fem. No és aleatori, per exemple, que una alga i un fong s’associïn per formar un liquen: això respon a una necessitat de col·laborar per sobreviure. Tampoc no és casualitat que els humans i la majoria de les espècies visquem en comunitat, ja que som éssers socials que necessitem la protecció i la interacció amb els altres. La biòloga nord-americana Lynn Margulis va publicar als anys setanta una teoria que suposava un gir radical en l’evolució exposada per Charles Darwin, fins en aquell moment centrada en el principi de la competència. Del plantejament de la biòloga, la filòsofa Donna Haraway va extreure algunes idees que portaria al terreny humà: no som superiors a cap ésser viu i la vida se sosté per les relacions que establim amb els altres. 

Amb la sociòloga Helen Torres i la cineasta Carme Puche ens endinsem en alguns dels aprenentatges que Margulis i Haraway, protagonistes de l’exposició “Ciència fricció”, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ens han redescobert, ara que l’emergència climàtica amenaça la vida tal com la coneixem. En les activitats vinculades a la mostra també es pot aprofundir en el llegat que han deixat les dues autores.

1. És millor cooperar que competir

La “selecció natural” de Charles Darwin, la teoria que diu que sobreviu qui millor s’adequa al medi, va quedar en qüestió quan Lynn Margulis va publicar la teoria endosimbiòtica. Aquesta assegurava que l’evolució no es donava per competència entre éssers vius, com afirmava Darwin, sinó per cooperació. Segons la investigadora, el pas de la cèl·lula procariota a l’eucariota va donar-se per simbiosi entre microorganismes. De fet, tenim molts exemples d’altres relacions de simbiosi: per exemple, els líquens són una associació entre una alga i un fong i el quefir és una simbiosi entre 30 microorganismes que s’organitzen i es reprodueixen per divisió. 

Margulis ens dona una narrativa de vida totalment diferent de la que plantejava Darwin

Carme Puche, cineasta i directora de l’audiovisual In Search of Truth. An emotional portrait of Lynn Margulis, afirma que aquest descobriment va suposar un canvi de paradigma: “El que ens havien explicat era la llei del millor adaptat, després el neodarwinisme i les mutacions. De cop, hi ha aquesta altra història, que ens dona una narrativa totalment diferent: en els ecosistemes pot haver-hi cooperacions i noves formes de vida”.

Segons Helen Torres, sociòloga i educadora, el que fa la pensadora Haraway és portar la teoria endosimbiòtica a la societat humana. Les idees de Margulis no impliquen la desaparició de la competència, sinó posar en qüestió la importància d’aquesta en l’evolució: “La competència existeix, però no és l’únic ni el més important”, diu Torres. Això, afirma l’experta, s’aplica a la societat capitalista: malgrat que el nostre sistema es basa en la màxima de la competència, existeixen alternatives com la cooperació, que asseguren la continuïtat de la vida. Precisament, al voltant del concepte de competència, es realitzarà en el marc de l’exposició del CCCB una conversa entre Cristina de Llanos, de Remugabosc, i Ignasi Castellví, del Centre d’Estudis i Divulgació del Llop SIGNATUS.

2. No som iguals a la resta d’éssers vius, però tampoc superiors

El darwinisme plantejava l’evolució com una jerarquia, un arbre al qual li anaven creixent noves branques, és a dir, noves espècies. Aquesta idea també és diferent per a la biòloga nord-americana Margulis i per a Haraway. La filòsofa fa una crítica a “l’excepcionalisme humà”, la visió que tenim els humans en què creiem que ens situem separats i per sobre de la resta de les espècies. El CCCB ha organitzat dues activitats sobre excepcionalisme humà:  una conversa amb Toni Navarro i Óscar Martín, que es va fer el dia 23 d’octubre, i una conferència de Marta Segarra amb diàleg amb el cineasta Gerard Ortín, que tindrà lloc el dia 2 de novembre.

La teoria endosimbiòtica demostra que els humans no existiríem si no fos per les relacions de cooperació

El relat de jerarquia de Darwin ens situa en una escala superior en la jerarquia d’espècies, com a individus autònoms i amb capacitats especials. Però la teoria endosimbiòtica contradiu aquesta visió i demostra que els humans no existiríem si no fos per les relacions de cooperació que van tenir i tenen microorganismes anteriors a nosaltres. “Cap ésser preexisteix a les seves relacions”, recorda Torres, en al·lusió a una de les frases cèlebres de la filòsofa. L’experta hi afegeix que el pensament de Margulis i de Haraway no diu que tots els éssers són iguals, incloent-hi els humans, sinó que “cadascú té la seva especificitat”.

3. Hem d’assumir responsabilitats davant la catàstrofe ecològica

Si els éssers vius establim relacions de cooperació per a la continuïtat de la vida, això implica que tenim una responsabilitat sobre l’existència dels altres. És a dir, les meves accions repercuteixen en l’hàbitat sencer. Així, davant de tot el que hem fet amb l’entorn natural, ens n’hem de fer responsables. Si un organisme que forma part d’una simbiosi desapareix, l’altra espècie es queda sense aquella associació i en perilla la supervivència, com és el cas de la relació entre les abelles i les orquídies. 

Segons Haraway, per respondre a la crisi climàtica, no hem de caure ni en el cinisme ni en la desesperació

Davant d’això, Haraway planteja que hem de practicar un dol per les espècies que s’extingeixen, ja que “no només els humans patim pèrdues”, diu Torres. Quan una espècie desapareix, moltes altres en queden afectades, també la nostra. Davant l’emergència climàtica que posa en perill molts éssers vius, Haraway fa una crítica a l’antropocè. “Tot rau en el sistema capitalista; potser n’hauríem de dir capitalocè”, fa broma Torres. El sistema capitalista, explica, no segueix la lògica de Margulis, sinó la de Darwin: “Els humans tenim un relat d’espècie superior, que triomfarà en la batalla de la competència. Aquest és el relat del capitalisme, que ens ha portat al que la filòsofa anomena el ‘caos organitzat’”.  Tot i això, Haraway afirmava que, per respondre a la crisi climàtica, no hem de caure ni en el cinisme de pensar que no es pot fer res ni en la desesperació, perquè “la impotència no fa canviar les coses”.

“Margulis era molt conscient constantment del nivell de destrucció que suposa l’ésser humà”, afirma Puche. Segons la cineasta, la biòloga sempre pensava en “clau d’ecosistema”, és a dir, tenint-ho tot en compte i lluitant perquè “les coses fossin com havien de ser”.

4. Hi ha una altra manera de relacionar-se

“El problema és tan greu que no hi ha una única solució”: aquest és el plantejament que fa Haraway de l’emergència climàtica que vivim. El que necessitem, per tant, és un canvi de pensament, que implica “milions de probabilitats d’accions per a la transformació, basades en la cura, en el fet d’aprendre amb els altres”. Haraway proposa una nova manera de viure basada en la proximitat i en el tacte amb els altres, eliminant qualsevol pensament de “conquesta” si vull conèixer una altra espècie. Sobre com fomentar les cures en un món globalitzat, el CCCB ha programat per al dia 9 de novembre una conversa entre l’antropòloga Anna Tsing, la investigadora Victoria Reyes i la comissària de “Ciència fricció”, Maria Ptqk. Per no quedar-nos amb la visió apocalíptica de la crisi climàtica, també es farà una conversa entre Pol Guasch i Laura Benítez al voltant de la responsabilitat que tenim els humans en la regeneració del planeta.

La nova manera de relacionar-se que es deriva de la teoria de Margulis implica també valorar altres tipus d’intel·ligència, com ho són els fongs, tal com es mostra a l’exposició “Ciència fricció”, del CCCB. “Una crítica que feien a Margulis era que el seu pensament era naïf, però ella plantejava que hi ha una altra narració possible a la que se’ns ha estat explicant”, diu Puche. Per a la cineasta, hi ha hagut una resistència a les idees de la biòloga, i una prova d’això és que no ha obtingut cap premi Nobel ni ocupa un espai destacat als llibres d’història. Sobre noves narratives a la Terra, el CCCB ha organitzat una conversa entre Mafe Moscoso i Maria Antònia Martí per al dia 13 de novembre.