Badalona: any I després del laboratori de Xavier García Albiol

El passat 14 de juny de 2015, Dolors Sabater va ser investida com a alcaldessa de Badalona, cap de llista per Guanyem Badalona en Comú. Després de quatre anys de Xavier García Albiol com a alcalde, el PP va tornar a liderar les últimes municipals, amb un total de 10 regidors, però la coalició d’esquerres Guanyem Badalona en Comú, ERC-MES-Avancem i ICV-EUiA, amb el suport del PSC, va aconseguir passar al davant del PP. Un canvi de rumb radical a la tercera ciutat més poblada de Catalunya. Guanyem té només 10 regidors sobre 27. La coalició s’enfronta a una oposició forta i, segons protesta l’equip de Sabater, “no acostumada a funcionar de manera participativa”.

La coalició d’esquerres anunciava des d’un principi que es prioritzava un govern capaç de “respondre a l’emergència social, al compromís democràtic amb la República catalana i que pugui abanderar una nova forma de fer política transparent i participativa”. Sobre aquestes bases es conformen les primeres 25 Mesures Prioritàries, a complir durant el primer any de mandat. Partint d’aquestes primeres mesures, CRÍTIC i Districte 11 analitzen el grau de compliment del govern municipal de Badalona durant el primer any de canvi, així com aquelles promeses que han quedat a mitges o que no s’han posat en marxa. Què ha aconseguit fer i què no ha fet encara el nou govern d’esquerres de Badalona?

L’exalcalde i dirigent del PP, Xavier García Albiol, a la roda de premsa que va fer el passat 26 de maig com a valoració del primer any de govern municipal d’esquerres, va afirmar amb contundència: “Hem vist un govern sense cap experiència a l’Administració pública, una alcaldessa venuda a les pressions de la CUP i un govern que l’únic que ha fet és generar inseguretat”.

El cap de llista del PSC per Badalona, Àlex Pastor, acusa el govern de Sabater d’actuar de manera unilateral durant aquest primer any, i coincideix amb Ciutadans a l’hora d’afirmar que “hi ha molta paraula però poca acció política”.

Fonts de l’equip de govern de l’Ajuntament justifiquen, davant les preguntes de CRÍTIC i de Districte 11, que les mesures que no s’han pogut executar després d’aquest primer any en bona part s’expliquen per tres motius: no hi ha majoria al ple, és un govern de confluència i el principal instrument de governança, que és l’Ajuntament, no estaria, segons ells, preparat per funcionar de la manera que el nou govern municipal proposa. L’alcaldessa, Dolors Sabater, en fa “una valoració molt positiva, malgrat que és evident que el funcionament municipal ens encotilla i ens posa uns límits de gestió més alts i molt més lents del que prèviament imaginàvem”.

Per aquest motiu, l’equip de Sabater considera imprescindible dur a terme un canvi profund de l’estructura administrativa. “És necessari modernitzar l’Ajuntament de Badalona perquè sigui un instrument útil de cara a fer una ciutat millor, però això és d’una envergadura molt gran”, asseguren des de Guanyem. Per fer-ho, de moment s’ha encarregat a un grup d’experts de la Universitat Pompeu Fabra que faci una diagnosi extensiva de l’Administració, i asseguren que “ja hi ha algunes propostes de canvi”.

En aquesta línia, des d’un inici es va consensuar un canvi radical en l’estructura de govern: quatre grans àrees, a més de la d’alcaldia, determinen la nova política a la tercera ciutat catalana. Les grans àrees són: Badalona Democràtica, Badalona Habitable, Badalona Pròspera i Sostenible i, a l’últim, Badalona Justa, Inclusiva i Educadora. Aquesta mesura no era prevista al pla de xoc, però des del govern consideren que “és imprescindible un canvi, perquè l’entramat burocràtic i administratiu actual ens fa molt difícil la governança”.

Participació ciutadana

La participació vinculant dels ciutadans era un dels punts més potents del programa amb què va guanyar les eleccions Guanyem Badalona en Comú. En aquesta direcció, es van convocar tots els consells de participació territorials i sectorials per establir les bases per a l’elaboració del pressupost de l’Ajuntament i fer-lo tan participatiu com fos possible, una mesura que ja recollia el pla de xoc.

Hi ha diversitat de parers sobre l’èxit d’aquest projecte, però tots els actors socials i polítics consultats posen en dubte el grau d’incidència real que aquesta participació tindrà a l’hora de prendre decisions. Una gran part de les plataformes veïnals consultades en aquest reportatge, com Badalona es Mou o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, coincideixen a valorar positivament la tasca participativa per part de l’Ajuntament, però destaquen el fet que encara no s’han vist canvis reals.

El president de la FAVB, Sigfrido Ramos, es mostra esperançat amb la implicació del govern municipal en el diàleg i valora les ganes d’escoltar per part de l’Ajuntament: “Han reactivat vells instruments que gairebé ja ni existien, com ara els consells de districte o el Consell Nacional”, que engloba el Consell de Mobilitat, el Consell de la Dona i el Consell d’Educació, entre d’altres. L’Espurna, Assemblea de Joves Independentistes de Badalona, també es mostra satisfeta amb la tasca del govern en aquesta línia, i en destaca l’organització de les festes per part de la Comissió de Festes amb l’assistència de l’Ajuntament, que ja es recollia al pla de xoc.

Des del PP asseguren, però, que l’activitat i l’assistència d’aquests consells s’ha reduït molt a causa de la frustració de la gent, que no veu canvis tangibles.

Una novetat d’aquest govern ha estat l’elaboració dels pressupostos de l’Ajuntament amb elements de participació veïnal, amb una mitjana d’entre 6 i 7 audiències públiques per districte, mentre que en mandats anteriors se’n feia només una. Una segona iniciativa, que de moment només s’ha posat en marxa com a prova pilot, ha estat obrir una votació ‘online’ amb 500.000 euros a destinar a diversos projectes dels pressupostos. Dades oficials confirmen que la participació en aquesta votació ha estat modesta (una mica més d’un 2%), però que ha superat l’índex de resposta, que acostuma a estar a menys d’un 0,5%. Dos experts en processos participatius, el politòleg Gerard Quiñones i el sociòleg Daniel Tarragó, ho van analitzar en un article de CRÍTIC titulat “Participació ciutadana: moda o necessitat”.

El Pla d’actuació municipal (PAM) i el Pla d’inversions també es preveu que es facin mitjançant processos participatius, tot i que de moment no hi ha res de tangible.

El govern municipal afirma ser conscient que els canvis s’estan produint amb més lentitud de la que voldrien. En culpen l’engranatge municipal i el poc bagatge en participació dels governs anteriors. L’equip de Sabater també posa èmfasi en les dificultats que suposa aprovar pressupostos participatius o tirar endavant decisions governant sense majoria, ja que el ple pot bloquejar un pressupost aprovat per la ciutadania.

Seguretat

Una de les mesures prioritàries consisteix en el que el govern municipal anomena “la reconstrucció de la Guàrdia Urbana”. La iniciativa preveu repensar el model de seguretat de la ciutat, convertir-la en “una policia de proximitat basada en principis proactius i no repressius” i reorganitzar-la amb un procés participatiu.

Un dels primers passos per fer-ho ha estat la dissolució del cos d’antidisturbis anomenat Unitat Omega, formada per 16 agents de la Guàrdia Urbana local. Va ser creada pel govern del PSC, però posteriorment el PP la va reinventar, segons denuncia el govern actual, “convertint-la en una unitat repressora”. Aquest grup antidisturbis havia participat en alguns episodis polèmics, com ara forçar la retirada d’una taula informativa de l’Assemblea Nacional Catalana, el desallotjament de famílies que ocupaven pisos de propietat municipal o establiments comercials, i havia rebut denúncies per abús de poder.

De fet, la dissolució de la Unitat Omega va ser la primera mesura que va dur a terme el govern de Sabater, tan sols dues setmanes després de la investidura. “No considerem que la repressió sigui la funció de la policia”, expliquen fonts oficials. Aquesta decisió va ser força controvertida. Marcel Vivet, membre de l’Espurna, Assemblea de Joves Independentistes de Badalona, es mostra satisfet amb l’eradicació de la Unitat Omega, i comenta que mesures com aquesta “són cops de força que calia donar per fer revertir les polítiques feixistoides del govern anterior”.

Des de l’oposició, però, es veu diferent. La mesura es considera una decisió radical i precipitada, que, segons opina el PP, s’ha vist reflectida en un augment important de l’incivisme i de la delinqüència aquest últim any. Les dades sobre robatoris i actes incívics, les farà públiques durant les pròximes setmanes la Guàrdia Urbana. CRÍTIC i Districte 11 no hem tingut accés a aquestes dades.

La reestructuració de la policia local forma part d’una altra mesura prioritària al pla de xoc: l’impuls d’un nou Pacte ciutadà per la tolerància, la diversitat i el civisme, que en altres paraules és una modificació de l’Ordenança de civisme. Aquest “Pacte ciutadà” no s’ha fet, però des de l’oposició avancen que estan segurs que el ple no l’aprovarà quan es faci.

Transparència

Guanyem Badalona preveia ja en el seu codi ètic una limitació de sou per als regidors de la seva confluència. Aquesta mesura implica un sou anual de 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, dividit en 14 pagues, segons les retencions que s’hagin d’aplicar en cada cas. L’alcaldessa va ser la primera a dur a terme la mesura i a renunciar al seu sou íntegre, però sense obligar la coalició a prendre la mateixa decisió. Els diners sobrants d’aquests salaris van destinats a altres projectes, que es decidiran mitjançant processos participatius.

Una de les mesures prioritàries era la reducció del cost econòmic de l’estructura política de l’Ajuntament; una fita que han aconseguit, reduint el cost entre un 12% i un 14%. Tanmateix, l’inici d’un procés d’auditoria transparent dels comptes municipals, organismes i empreses vinculades a l’Ajuntament, tal com es recollia al pla de xoc, no s’ha realitzat, principalment perquè forma part del PAM, la creació del qual s’ha començat a posar en marxa fa alguns mesos.

Lligat a la contractació pública, l’informe d’intervenció del pressupost d’enguany de l’Ajuntament de Badalona posa de manifest que el govern municipal manté en continuïtat múltiples contractes ja vençuts amb serveis públics. Aquests no estan actualitzats als preus actuals, cosa que provoca uns costos desmesurats en serveis, de 268.093.614 euros, tal com recull l’informe interventor. Aquest fet evidencia que la taula tècnica per revisar tots els serveis externalitzats de l’Ajuntament i els contractes vigents, que recollia el pla de mesures prioritàries, no està fent la seva feina.

El regidor de Ciutadans Juan Miguel López culpa el govern de dur a terme “una mala gestió tant econòmica com administrativa”. La majoria d’aquests contractes, però, corresponen a governs anteriors, i, segons l’Ajuntament, “la tendència dels darrers anys a privatitzar ha deixat l’Ajuntament en una situació difícil de controlar, però s’estan estudiant els contractes per fer revertir la situació”.

Tot i això, fa poques setmanes sortia a la llum la notícia que l’Ajuntament de Badalona havia tancat l’exercici de 2015 amb un deute viu de 90,5 milions d’euros, que equivaldria a 419 euros per habitant. Aquesta xifra és la més baixa en 20 anys, i és el deute més baix dels municipis grans de Catalunya. El regidor de l’àmbit de Badalona Democràtica ha assegurat als mitjans de comunicació que confia rebaixar aquest deute en més d’un 25% per al final del mandat. El PP renega d’aquesta notícia al·legant que el bon resultat del tancament de l’exercici de 2015 “no és cosa d’uns mesos de Guanyem, sinó de la feina feta durant l’anterior mandat del PP”.

Contractació i clàusules socials

La contractació pública és el procediment mitjançant el qual tots els béns i serveis que necessita l’Administració es contracten seguint una llei. Els objectius principals de la contractació pública es basen a gastar els diners de l’Administració de la manera més social possible. Formalment, les clàusules socials són l’exemple d’una contractació socialment responsable. A l’Ajuntament, tots els contractes no menors inclouen la clàusula d’execució de contracte, la qual estableix que, sigui quina sigui l’empresa contractant, ha de contractar de nou una persona que estigui a l’atur i que sigui o bé discapacitada (superior a un 33%) o bé amb característiques de “persona amb risc d’exclusió social”.

Fins ara, aquesta clàusula social s’incloïa només als contractes d’obra pública. El nou govern municipal es va comprometre a introduir clàusules socials en totes les contractacions públiques, i, tot i que no s’ha introduït en totes les noves contractacions, la cap del servei de contractacions assegura que sí que l’han implementat en diversos contractes de serveis, com, per exemple, el subministrament de carburants o el contracte de vigilància de la platja.

Del començament del 2016 ençà, l’Ajuntament ha treballat amb 7 empreses, i de 33 candidats n’ha inserit 7. Durant el període de 2015 es van arribar a inserir 21 persones, i la tercera part d’aquesta xifra és imputable al nou govern. Per garantir el compliment d’aquesta clàusula, el govern ha destinat un equip de personal que s’encarrega exclusivament de fer aquest tràmit, i ha dotat de més gent el servei d’integració sociolaboral, per tal de vigilar-ho.

Des del servei de contractació asseguren que han rebut instruccions de la regidoria de Serveis Socials d’augmentar el volum de la clàusula social en funció de l’import i de la durada del contracte en qüestió, ja que fins ara la clàusula obligava només a una persona per contracte. La taula de tècnics està fent un estudi per definir les quantitats que marcaran el nombre de persones de la clàusula.

A més, segons el servei de contractació, “a partir del mes que ve els contractes introduiran la paritat” entre homes i dones. Això implicaria que, sempre que sigui possible, quan hi hagi només una persona a contractar, la dona tindrà preferència. Si n’hi ha dues, es farà una de cada gènere. Aquest mètode, però, encara no s’ha aprovat ni ha entrat en vigor.

Polítiques socials: habitatge, llum i aigua

L’alcaldessa, Dolors Sabater, destaca que els pressupostos de 2016 han augmentat les partides socials en un 40% respecte al mandat anterior, sobrepassant els 7,2 milions d’euros. Partint d’aquí, Sabater es mostra satisfeta amb la feina feta, i assegura que “partíem de zero en polítiques d’habitatge i hem fet una feina molt important canviant la manera de fer amb l’Oficina d’Habitatge, per exemple”.

Alguns activistes de la PAH entrevistats per aquest reportatge afirmen que estan “una mica decebuts”, i critiquen el fet que no s’han acabat de sentir del tot recolzats per part del govern. Uns altres activistes de la PAH més crítics, també consultats, conclouen que “encara no s’han vist polítiques reals”. En tot cas, en general, valoren positivament la voluntat de diàleg. La PAH Badalona no ha volgut fer un balanç oficial sobre la feina en habitatge del nou govern malgrat les reiterades peticions de CRÍTIC i de Districte 11.

La regidoria d’Habitatge de Badalona confirma que es donen, de mitjana, uns 10 desnonaments cada setmana. Es calcula que, com a norma general, l’Ajuntament n’ha pogut aturar vuit, ja sigui negociant un lloguer social amb el banc o bé fent una moratòria per ajornar el llançament judicial. En els casos d’impagaments de particulars és on sorgeixen més problemes.

Una de les mesures prioritàries indicava que es durien a terme negociacions amb els bancs que ordenen els desnonaments. Les dades oficials confirmen que el govern municipal s’ha arribat a reunir amb cinc entitats diferents: La Caixa, el BBVA, Bankia, el Banc Sabadell i la Sareb. Tot i això, asseguren que “amb totes hem arribat a algun tipus d’acord, però cap no s’ha arribat a formalitzar”. Les bases de les negociacions eren quatre, segons la regidoria d’Habitatge: compartir informació, coordinar-se, la cessió de pisos buits i el tracte de les ocupacions.

La suspensió de la llei 24/2015 per lluitar contra la pobresa energètica, però, preocupa el govern municipal i les possibilitats que tingui alguna repercussió en les negociacions a les quals ja s’ha arribat.

Pel que fa a la “potenciació de l’Oficina d’Habitatge per treballar de forma transversal entre els departaments”, des del govern insisteixen que han fet un gran avanç, ja que es partia de zero, “sense cap habitatge dedicat a polítiques socials ni cap tècnic dedicat a qüestions d’habitatge”, cosa que han solucionat amb una nova una taula tècnica. Tot i això, malgrat les demandes de les plataformes per implementar una finestreta única que serveixi per centralitzar tots els casos de serveis socials, aquesta encara no és una realitat. Es preveu, però, que ho esdevingui a finals d’estiu o al setembre.

En definitiva, l’alcaldessa considera que encara queda molta feina per fer en polítiques socials, però que sobretot l’important no és tant augmentar en serveis socials, sinó “lluitar contra les causes que provoquen  que haguem d’invertir tant en serveis socials”.

Examen crític a les mesures del pla de xoc del primer any de Guanyem Badalona en Comú.

Transparència i democràcia

Reducció del cost econòmic per a les arques municipals de l’estructura política de regidors i d’alts càrrecs de l’Ajuntament de Badalona.

Convocatòria de tots els consells de participació territorials i sectorials i establir les bases per a l’elaboració del pressupost de l’Ajuntament tan participatiu com sigui possible.

Elaboració d’un pla d’actuació municipal mitjançant un procés participatiu amb la ciutadania. Està en procés; fa just quatre mesos que el nou govern s’hi va posar a treballar a fons.

Restabliment del comandament policial jeràrquic al cos de la Guàrdia Urbana i dissolució immediata de la Unitat Omega.

Es va fer la segona setmana de govern; va ser la primera mesura que va prendre l’alcaldessa. La decisió respon a un objectiu més gran: reorganitzar la Guàrdia Urbana local.

Inici d’un procés d’auditoria transparent dels comptes municipals, organismes i empreses vinculades a l’Ajuntament. Forma part del procés del PAM. No s’ha fet formalment, però està en comissió d’estudi.

Justícia social i igualtat d’oportunitats

Dotació de 600.000 euros destinats a pal·liar les diferents tipologies de pobresa, preferentment l’alimentària, l’energètica i d’habitatge.

Sí s’ha aprovat, però la dotació no s’ha fet efectiva encara. Segons el govern, es farà durant les pròximes setmanes abans de l’estiu.

Posada en funcionament del servei d’aigua potable en totes les fonts públiques municipals a partir d’una diagnosi de l’estat d’aquestes fonts.

Han obert les fonts el tancament de les quals més polèmica havia causat durant el govern anterior, però s’està fent un estudi global de ciutat sobre com està cada font i quants diners costaria obrir-les totes.

Servei de menjador garantit als casals d’estiu per als infants de famílies en situació de vulnerabilitat.

Aquest estiu es confirmarà en la pràctica si el servei funciona al 100%; però, de moment, s’ha aprovat dur-ho a terme.

Actuació d’ofici municipal prèvia a les ordres de desnonament i lideratge en el procés de negociació amb les entitats bancàries que ordenen desnonaments.

No ha estat realment funcional fins als últims dos mesos, segons fonts de la PAH. Però actualment sí que estaria en funcionament. El govern municipal, a més, ja ha iniciat negociacions amb Bankia, La Caixa, el Banc Sabadell, el BBVA i la Sareb, però no hi ha de moment cap acord formal.

Elaboració d’un mapa de la pobresa a la ciutat i dels objectius del Pla de rescat social i ciutadà.

Cultura, educació i convivència

Cessió de les competències de la programació i la gestió de la Festa Major d’agost de la ciutat de Badalona a la Comissió de Festes.

Creació del Consell Assessor de Badalona Comunicació, que “vetlli per un funcionament democràtic, independent i amb criteris periodístics dels mitjans de comunicació públics locals”.

El nou Consell Assessor no està encara en marxa. Josep Viñeta, conseller delegat de Badalona Comunicació, considera que el Consell Assessor és necessari, i des de BdnCom insistiran perquè es creï. D’altra banda, sí que s’han dut a terme altres iniciatives, com ara que, en períodes d’eleccions, a Badalona s’han eliminat els blocs electorals per partits polítics en els mitjans de comunicació municipals. Aquesta va ser una proposta interna de la casa, però Viñeta es mostra content del suport per part del Consell d’Administració i de la Junta Electoral.

Impuls d’un nou Pacte ciutadà per la tolerància, la diversitat i el civisme.

La comissió que ha de proposar aquest nou acord de ciutat no està creada; però, segons fonts de l’Ajuntament, està a punt de ser realitat. El seu objectiu serà reflexionar sobre les ordenances del civisme de la ciutat.

Inici del procés per estendre i aplicar els programes de socialització de llibres de text per garantir-ne la gratuïtat.

Els pressupostos presentats pel govern preveuen multiplicar per vuit la partida de socialització de llibres i de material escolar, passant dels 28.500 euros als 230.000 euros. Segons la plataforma per l’educació, Badalona es Mou, “es va fer una reunió participativa en què es va demanar què i quines quantitats necessitaven a cada escola, però està força aturat”. El govern no té clar que les noves subvencions es puguin fer efectives per a aquest nou curs, ja que les subvencions no se sabran fins al setembre, i les escoles tramiten els llibres de text entre el juny i el juliol.

Obertura de les escoles a la ciutat: aprofitament de les infraestructures (patis oberts, cursos i activitats per als pares, etc.) i diagnosi de les necessitats dels equipaments educatius de la ciutat.

L’informe sobre la diagnosi està fet i, en principi, tal com promet el nou equip de govern, l’obertura de les escoles a la ciutat es comença a fer aquest estiu.

Ocupació i reactivació econòmica

Creació d’una taula tècnica i política per estudiar tots els serveis externalitzats de l’Ajuntament i els contractes vigents.

La taula tècnica i política està creada, i també hi ha un conveni amb quatre ajuntaments més: Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola i Badalona amb el qual es vol potenciar les economies d’escala i fer informes conjunts sobre contractes vigents, socials, l’aigua, etc. Tot i això, no s’ha fet una auditoria i estudi a fons dels serveis i els contractes de l’Ajuntament, tal com es prometia a l’apartat de Transparència del pla de xoc de Guanyem Badalona en Comú.

Introducció de clàusules socials en totes les contractacions públiques.

No s’han aplicat a totes les contractacions públiques, però sí a una gran part. Té a veure amb la taula tècnica anterior.

Creació del Consell Econòmic i Social de Badalona.

Està creat. Va sortir al ple d’aquest mes de maig, però no es va aprovar. Es presentarà una segona versió al proper ple.

Establiment d’una taxa zero per a l’obertura de noves activitats econòmiques de pimes i projectes d’autoocupació.

Està vinculat amb el microcrèdit. Les taxes s’aproven al novembre de cada any. Tanmateix, aquesta taxa, no van ser a temps d’incloure-la al mes de novembre passat.

Aplicació d’un programa de microcrèdit a interès zero per fomentar projectes d’autoocupació i d’emprenedoria prioritzant projectes que apostin per la innovació i l’economia social i ecològica.

Ciutat cohesionada territorialment i habitable

Revisió de tot el planejament urbanístic en tràmit actualment i dels grans projectes en marxa.

Principalment, s’ha fet amb els polígons industrials i s’ha estudiat com es poden revitalitzar. Pel que fa a la revisió dels grans projectes en marxa (Gorg, Camp de Badalona, entre d’altres), el que s’ha fet és millorar i revisar tots aquests projectes que provenien del govern anterior i que no es podien tirar enrere. S’ha procurat incorporar la participació, equipaments, i política social.

Activació dels mecanismes que permetin iniciar la construcció dels laterals de l’autopista.

S’aprofita l’obra del lateral per rehabilitar la zona. Està licitada la primera fase, però es van trobar que la Generalitat no havia demanat els informes corresponents i es necessitava l’informe arqueològic. Ara s’estan fent aquests sondatges arqueològics, i, una vegada estigui fet aquest informe i un altre sobre la mobilitat de la zona, es posaria en marxa una altra vegada. Per a la fase 2 encara no hi ha cap data marcada. En aquest ARE, encara que hi hagi una gestió compartida, una gran part depèn de la Generalitat perquè la infraestructura és de la Generalitat.

Potenciació de l’Oficina Local de l’Habitatge per treballar de forma transversal entre els departaments de l’Ajuntament amb vista a optimitzar els recursos i ser més eficients de cara a la ciutadania.

Han creat un Consell d’Habitatge, però des de la PAH no veuen canvis importants i decisius de cara al futur. Segons els activistes, les dificultats burocràtiques segueixen existint i la transversalitat, de moment, no és una realitat.

Destinació d’un percentatge mínim fix dels pressupostos de manteniment i millora dels espais públics per a l’eliminació de barreres arquitectòniques.

S’han destinat 2 milions d’euros en accessibilitat. S’estan fent estudis per veure les necessitats principals. Una de les obres principals és el carrer Llanes, on calen escales mecàniques. Els diners es destinen pel Pla de mobilitat públic, sobretot microurbanisme. El PP és crític amb aquesta mesura, ja que assegura que eliminar barreres arquitectòniques és una obligació imposada per la llei: “Fos quin fos el govern municipal, hauria de fer-ho; ho diu la llei”.

Adopció de les mesures municipals a l’abast per garantir la qualitat de les aigües del litoral i de les platges.

Han dut a terme mesures com ara la contractació d’un vaixell per netejar l’aigua, el clavegueram, etc. El que no s’ha fet és resoldre el problema de la depuració d’aigües del Besòs, ja que no ho poden fer perquè no és competència municipal.