Crític Cerca
Reportatges

Ciutats als marges: de la favela Rocinha a la futura ciutat de Google

Sis exemples de fenòmens urbans que mostren el costat ocult de les urbs: des de les perifèries de la misèria fins a les distopies tecnològiques.

31/07/2020 | 06:00

Favela Rocinha a Rio de Janeiro, Brasil / LESZEK WASILEWSKI

Miralls del centre, marges del sistema. Lateralitats. Utopies privades, distopies socials. Contorns del present. Memorials del futur. Laboratoris d’excepció, lluites cristal·litzades, sediments desiguals. Llimbs fora de mapa, fora de control. Marques registrades. Valors de mercat, productes d’exportació. Perifèries vitals. Afores, tangents. Opulents i empobrits. Resistents… també en temps de la Covid-19.

Aquí us expliquem sis exemples de fenòmens urbans que expliquen el món de les ciutats des dels marges: des de les perifèries socials de la misèria fins a les distopies tecnològiques que vindran al segle XXI.

Rocinha (Brasil)

Bloc a bloc, el reconeixement d’una absència. Un solc cobert. La favela és, per antonomàsia, la materialització urbana d’un estat que desatén. Un desbordament de terra vermella tan poblat com tot Bèlgica. Enclavada en un vessant abrupte entre els barris opulents de São Conrado i Gávea, els prop de 100.000 veïns que sostenen Rocinha (la favela més habitada de les 763 de Rio de Janeiro), conviuen ara amb una lluita aferrissada per l’esquerda. Narcotràfic, Policia Pacificadora armada i ànsia per enderrocar estereotips. Per seguir construint. La favela és una càrrega semàntica d’exportació, la forma on es clava la mirada que exotitza la desigualtat urbana. Amb jeep i a peu, les rutes guiades per Rocinha són a l’ordre del dia.

Habitants de la 'ciutat dels morts' al Caire (Egipte) / MICHAL HUNTEWICZ

La ‘Ciutat dels Morts’ (Egipte)

L’última metàfora. De necròpoli a metròpoli. La ciutat ocupant el darrer marge. Sota els cims del Mokattam, el cementiri més antic i il·lustre de la capital egípcia és avui un dens eixam habitat per 500.000 cairotes. Alguns van arribar-hi, als anys seixanta, desplaçats per les grans transformacions urbanes de Gamal Nasser. D’altres, fugint de la Guerra dels Sis Dies o del mortífer terratrèmol del 1992. Es calcula que unes 50.000 persones dormen a les cambres on reposen els ossos d’avantpassats de tota condició. Milers més han aixecat habitatges precaris sobre antics sepulcres. A la Ciutat dels Morts hi ha barberies, cafès, tallers, escoles, una oficina de correus i un pla de reubicació aparcat per la primavera àrab i la galopant crisi econòmica que viu el país.

Camp de refugiats de Dadaab (Kènia) / DFID – REGNE UNIT

Dadaab (Kènia)

Ja no és el camp de refugiats més poblat del món (ara ho és Kutupalong, a l’oest de Bangladesh), però sí el que l’espera l’ha empès a formes i dinàmiques més urbanes. Com a mínim en aparença. Atrapats des del 1991 entre un país devastat per la guerra (Somàlia) i un altre (Kènia) que el vol desmantellar, els més de 245.000 habitants de Dadaab formiguegen els llimbs d’una quadrícula desèrtica gestionada per l’ACNUR. Ràdio, jutjats, hotels, escoles, restaurants, cinemes improvisats i comerç. Molt comerç. Amb el seu mercat negre (el més gran entre Nairobi i Mogadiscio) i els centenars de kenians que treballen per a les ONG que hi presten serveis, Dadaab mou una quarta part de l’economia del nord-est del país. Al subcamp Ifo hi pots comprar des d’un bloc de gel fins a un iPhone.

Songdo International Business District / PIOTRUS

Songdo (Corea del Sud)

Decreta el capital la ciutat del futur. Tones de sorra sobre una pantanosa llengua de pescadors. Quaranta bilions de dòlars en mà. L’inacabat Districte Internacional de Negocis de Songdo va ser dissenyat el 2002 per atraure inversors al banquet del lliure comerç amb un model d’ecoutopia tecnològica for export. Aquí no hi ha contenidors ni gasolineres. Hi ha un 40% de zona verda, gratacels domòtics, gestió de residus intel·ligent, desenes de quilòmetres de carril bici i una fredor de cartró pedra que no acaba de convèncer ni estrangers ni coreans. Aquí hi falten veïns. La ciutat intel·ligent no commou. Habitada per una quarta part dels 300.000 habitants que s’esperaven, Songdo ha ajornat la seva finalització fins al 2022. Decreta el capital la postergació del futur.

Quayside, al Canadá / WILKA HUDSON

Quayside (Canadà)

Google espera que la seva ciutat del futur sigui una realitat el 2022. Una realitat controlada. Sota un sistema informàtic unificat, el futur barri de Quayside, a Toronto, promet carrers i vies ampliables en funció del trànsit, detecció d’identitat per a pagaments, sensors de consum i de moviments en temps real. La trama urbana s’anticipa, la ciutat s’adapta a cada gest notificat. A Quayside la vida tindrà password i cookies per a anunciants. L’urbs com a recer opac es dissol. L’única política serà la política de privacitat. “Esperem que Quayside es converteixi en la comunitat més mesurable del món”, diu el prospecte. “Menys cara, més pràctica i sana, més verda i justa i, potser, més emocionant”, diu el conseller delegat de Sidewalk Labs.

La porta d'entrada a Celebration (Florida, EUA) / BRANSON

Celebration (Estats Units)

En comptes de la utopia del vell Walt, els hereus de Disney van crear Celebration el 1996. Una comunitat idíl·lica de treballadors, sense cotxes ni govern, de valors (els seus) compartits. Una ciutat marca d’escaire i compàs i de normes estrictes que recuperava l’afable estètica de les viles dels anys cinquanta sense necessitat d’oferir ni un sol producte Disney. Per a crítics com Naomi Klein, aquest és l’objectiu últim de les grans corporacions, una il·lusió nodrida de nostàlgia feta vida. Una il·lusió feta miques, per als seus habitants. Vint anys després de la seva fundació, desenes de veïns van denunciar la immobiliària Lexin (propietària actual del cor de la ciutat) per l’estat ruïnós de les seves llars. Els balcons de la il·lusió s’esfondraven. Les façanes lluents feien floridura.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Principi de realitat', de Jordi Muñoz (L'Avenç), i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies