24/11/2025 | 06:00
Avui, 24 de novembre, comença a l’Audiència Nacional el judici del cas Pujol, 12 anys després de l’inici d’una investigació que va sacsejar els fonaments de la política catalana. L’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i diversos empresaris s’asseuran al banc dels acusats per fer front a l’acusació per quatre tipologies de delictes diferents: associació il·lícita i organització criminal, delictes contra la hisenda pública, de blanqueig de capitals i de falsedat documental.
En total, hi ha una llista de 30 acusats, encapçalats per l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley. La Fiscalia demana nou anys de presó per a ell i fins a 29 per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, a qui considera el gestor de l’entramat. La defensa de l’expresident ha al·legat problemes de salut i deteriorament cognitiu, i el tribunal ha acceptat que declari per videoconferència.
Orientar-se en el laberint judicial del cas Pujol pot ser complicat. Aquest article explica vuit claus per entendre de què s’acusa realment la família Pujol Ferrusola i els empresaris del seu entorn, i què pot passar al llarg del judici. Ho fa a partir de disseccionar la interlocutòria judicial del jutge José de la Mata, i posa el focus en els aspectes clau per entendre com hauria operat una suposada trama criminal que s’hauria alimentat durant dècades a l’ombra del poder de Jordi Pujol.
‘Follow the money’: d’on surt la fortuna de la família Pujol?
La clau del cas Pujol és determinar d’on surt la fortuna que ha acumulat al llarg dels anys la família en comptes corrents a l’estranger. La defensa de la família Pujol sosté que l’origen dels diners és la “deixa” de l’avi Florenci Pujol, que hauria dipositat fons a Andorra per garantir l’estabilitat del seu fill. I totes les operacions posteriors haurien estat negocis que no tenien res a veure amb l’activitat política de Jordi Pujol.
El jutge, però, descarta aquesta versió per manca de proves. A parer seu, la família Pujol hauria acumulat la seva fortuna oculta a través de comissions irregulars. Aquestes comissions s’haurien derivat de desenes d’operacions vinculades a empreses constructores i de gestió de residus, i el seu pagament tindria com a objectiu l’obtenció de favors polítics. Una activitat que s’hauria dut a terme mentre Jordi Pujol ostentava la presidència de la Generalitat.
El fill gran del president va utilitzar un entramat de societats instrumentals sense activitat real
Segons la interlocutòria, el fill gran del president va utilitzar un entramat de societats instrumentals sense activitat real per moure capitals d’origen presumptament delictiu i invertir-los a Espanya i a l’estranger. Les empreses Project Marketing CAT, Iniciatives Marketing i Inversions (IMISA), Inter Rosario Port Services i Active Translation, dirigides conjuntament amb la seva exparella Mercè Gironès, emetien factures per suposats serveis d’assessorament o intermediació a empreses vinculades a contractes públics i obres adjudicades durant els governs de Jordi Pujol.
En conjunt, i segons la valoració indiciària de la instrucció, el volum global del patrimoni familiar d’origen no acreditat podria superar fàcilment els 15 o 20 milions d’euros, sense comptar-hi possibles rendiments ocults en paradisos fiscals.
Els negocis de les escombraries i del formigó: 47 operacions sospitoses
En la instrucció del cas, Jordi Pujol Ferrusola figura com a implicat en 47 operacions econòmiques, empresarials o financeres en 5 països diferents, amb l’Estat espanyol i Mèxic com els epicentres principals del suposat entramat de comissions i de blanqueig.
Segons la interlocutòria del jutge José de la Mata, l’activitat principal de Jordi Pujol Ferrusola es concentrava a l’Estat espanyol, on hauria desenvolupat almenys 24 operacions mercantils a través de societats instrumentals per canalitzar diners d’origen presumptament il·lícit. El patró es repeteix: contractes i factures falses per serveis inexistents d’assessorament o intermediació amb empreses adjudicatàries d’obra pública, com Isolux Corsán, EMTE, Copisa o FCC, vinculades a concessions, abocadors o projectes urbanístics.
Destaquen casos com els dipòsits de residus de Cruïlles i de Tivissa, l’operació FAMGUEGA relacionada amb projectes immobiliaris a l’Hospitalet de Llobregat, o els pagaments canalitzats a través de Servitransfer SL. L’objectiu, segons el jutge, era donar aparença legal a fluxos de comissions irregulars, utilitzant empreses pantalla com Project Marketing CAT o Iniciatives Marketing i Inversions, gestionades conjuntament amb Mercè Gironès, la seva exparella.
Factures falses, serveis inexistents: un patró que es repeteix
El mecanisme era sempre el mateix: contractes i factures d’intermediació que mai no es van prestar, que serien susceptibles de ser un delicte de falsedat documental. Les empreses d’en Jordi Pujol Ferrusola —IMISA, Project Marketing CAT, Active Translation— emetien factures a grans constructores per serveis d’assessorament, consultoria o gestió de projectes que, segons els testimonis recollits pel jutge, no van existir mai.
La interlocutòria recull exemples especialment reveladors. Un dels més clars és la factura de 100.000 euros emesa per IMISA a Adhoc Estrategia SL. La seva administradora, María del Carmen Tejedor, va declarar que els responsables d’Isolux els van demanar que signessin un contracte amb la societat de Jordi Pujol Ferrusola i acceptessin el pagament, “tot i que en cap cas havia fet cap intermediació”.
Aquest patró es repeteix en altres operacions, com la factura d’IMISA per un valor de 151.500 euros a Simper Office SL, en concepte d’intermediació per la compra d’unes oficines. Els mateixos responsables admeten davant del jutge que no hi va haver cap mediació real. Segons el jutge instructor, “totes les operacions descrites en el relat de fets indiciaris responen al mateix patró: documents falsos que descriuen actuacions absolutament inexistents”.
El frau fiscal: milions d’euros no declarats
A més de la facturació falsa i dels serveis inexistents, la interlocutòria també imputa delictes contra la hisenda pública a tres membres de la família: Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès i Josep Pujol. Segons el jutge, el mecanisme fiscal era l’altra “pota” imprescindible per completar el circuit de diners ocults.
En el cas del primogènit, la instrucció acredita cinc exercicis en què s’hauria produït presumpte frau
En el cas del primogènit, la instrucció acredita cinc exercicis en què s’hauria produït un presumpte frau: del 2007 al 2010 i també el 2012. Durant aquest període, segons el recompte efectuat pel jutge, Pujol Ferrusola hauria deixat d’ingressar prop de 7,4 milions d’euros en concepte d’IRPF. El patró es repeteix: ingressos en efectiu sense justificació, guanys patrimonials ficticis a través de factures irreals i moviments de capitals des d’Andorra sense declarar. Mercè Gironès, la seva parella i sòcia al 50% en diverses empreses, hauria replicat exactament el mateix esquema.
El cas de Josep Pujol és més delimitat: l’any 2010 va ingressar 800.000 euros en efectiu a la Banca Privada d’Andorra sense poder-ne acreditar l’origen. Hisenda ho considera “guany patrimonial no justificat” i conclou que l’intent posterior de regularització (la DTE) va ser “no veraç i inexacte”.
El blanqueig de capitals: dels diners d’Andorra a les fundacions de Panamà
El jutge descriu un esquema de blanqueig de capitals estructurat en tres fases: primer, la col·locació dels diners en efectiu a Andorra. Després, el layering, és a dir, la realització de moviments successius a través de societats opaques, comptes en paradisos fiscals i contractes simulats. I, finalment, la integració, quan els fons retornaven al circuit legal convertits en suposades inversions internacionals.
La peça central d’aquest engranatge van ser les fundacions panamenyes Kopeland, Clipperland, Doral, Paty i Doneran. La interlocutòria subratlla que cadascuna tenia un fill com a beneficiari final, tot i que no hi apareixien formalment: la gestió era a càrrec d’apoderats interposats i societats offshore. Aquest mecanisme permetia, segons el jutge, repartir diners procedents d’Andorra, moure’ls entre jurisdiccions i esborrar qualsevol rastre del seu origen.
La tercera fase del blanqueig consistia a donar aparença lícita als diners mitjançant inversions en negocis reals. Segons el jutge, aquesta etapa es va materialitzar sobretot a Mèxic, on una part dels fons d’origen opac es canalitzava cap a projectes immobiliaris o del sector del joc. Aquí hi entra en joc el paper dels testaferros. Aquestes figures que assumien formalment la titularitat de societats i actius per evitar que apareguessin vinculats a la família. La interlocutòria cita, entre d’altres, Bernardo Domínguez i els empresaris Riva Palacio, que haurien signat contractes i préstecs que, segons la instrucció, eren totalment simulats.
El paper de Jordi Pujol i Soley: el pare i el mite
Tot i no haver estat el gestor operatiu dels diners familiars, Jordi Pujol i Soley afronta el judici com a peça clau de l’entramat. La interlocutòria l’assenyala com a integrant de l’organització criminal, i li atribueix delictes de blanqueig de capitals i falsedat documental. L’estratègia de la defensa, en canvi, ha estat aïllar el paper del pare per preservar-ne el llegat polític, i atribuir tota la suposada trama de corrupció a la gestió dels fills.
Però quins diners en concret tenia Jordi Pujol a l’estranger? El jutge només li atribueix de forma directa la titularitat directa d’un dels comptes corrents a Andorra: el compte 63810 d’Andbank, obert l’any 2000 amb una imposició de 307 milions de pessetes. A més, el titular formal del compte és Jordi Pujol Ferrusola. Però, segons el jutge, en el marc de la instrucció, que parla de “maniobres d’ocultació”, s’han recopilat dos documents que acreditarien que, en realitat, el fill primogènit n’era només el gestor, i que el beneficiari final era el pare.
En tot cas, el rol del president Pujol, segons la instrucció, hauria estat el de garant moral i legitimador. La seva autoritat i la seva ombra política haurien permès que els seus fills operessin durant anys amb fons opacs sota la cobertura del seu lideratge.
Qui són els empresaris de la trama del ‘cas Pujol’
L’entramat del cas Pujol no s’entén sense la participació activa d’un grup d’empresaris que haurien contribuït a alimentar el circuit de comissions. A la interlocutòria hi figuren noms de pes del sector constructor i de la gestió de residus a Catalunya: Carlos Sumarroca Coixet i Carlos Sumarroca Claverol (entorn de les constructores EMTE i Copisa), Gustavo Buesa Ibáñez i Josep Mayola Comadira (del sector de la gestió de residus), Luis Delso Heras (Isolux) o Carles Vilarrubí Carrió.
El jutge manté que els empresaris actuaven com a col·laboradors necessaris
Segons la instrucció, tots ells van intervenir en contractes, convenis o factures que servien per donar aparença de legalitat a pagaments que acabaven, directament o indirectament, en societats de Jordi Pujol Ferrusola. El jutge manté que aquests empresaris actuaven com a col·laboradors necessaris dins el sistema: uns haurien contractat serveis inexistents; d’altres, aportant societats pantalla, i alguns, facilitant pagaments canalitzats a través de fundacions o estructures fiduciàries.
El denominador comú és que molts d’aquests grups depenien, parcialment, de concessions públiques, concursos urbanístics o contractes amb l’Administració catalana durant els anys de Govern de Jordi Pujol.
Com es desenvoluparà el judici i què en podem esperar?
El judici, que s’allargarà fins a l’abril a la seu de l’Audiència Nacional, es preveu llarg, tècnic i amb un fort impacte polític i mediàtic. La defensa de la família, liderada pels advocats Cristóbal Martell i Albert Carrillo, manté una estratègia estrictament jurídica. La família ha rebutjat qualsevol pacte amb la Fiscalia, però caldrà veure com es desenvolupen els esdeveniments. Martell és un lletrat especialitzat en casos de corrupció que destaca per la seva habilitat a l’hora d’arribar a pactes o evitar la presó dels seus clients. Entre la seva clientela figuren futbolistes com Messi, Neymar, Dani Alves, polítics i empresaris de l’alta societat.
Jordi Pujol, de 95 anys, declararà per videoconferència, després que la sala hagi acceptat avaluar el seu estat de salut i la seva capacitat per afrontar el procediment. El tribunal haurà de determinar si l’entramat que descriu la instrucció —organització criminal, blanqueig, frau fiscal i falsedat documental— és acreditable en judici o si, com sosté la defensa, tot es redueix a un fons familiar d’origen privat i extrapatrimonial. El que s’obre el 24 de novembre és, en tot cas, el procés penal més determinant de la història recent del pujolisme.
