Espanyols a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya

L’independentisme i l’espanyolisme sovint obliden que, segons l’enquesta del CIS del gener passat, un 71% dels espanyols és partidari d’un diàleg entre els governs de Catalunya i de l’Estat per trobar una solució al conflicte. Tot  i que la dreta, amb Pablo Casado, Albert Rivera i Vox al capdavant, insisteixen a aplicar de nou l’article 155 de la Constitució, tan sols un 21% dels espanyols enquestats apostaven per aplicar “mà dura” contra els independentistes. No obstant això, però, les dades demostren que només un 3% dels enquestats al CIS del mes de febrer passat va assenyalar la independència de Catalunya com a primer problema dels espanyols.

En un context de polarització, alguns mitjans de comunicació tracten de fer un dibuix de blancs i negres: en un extrem hi ha els independentistes i, a l’altre, la resta d’espanyols. No hi ha diferències, no hi ha terceres posicions, no hi ha grisos, no hi ha veus en favor de la pau i del diàleg. Únicament dues postures enfrontades i irreconciliables. Tanmateix, això no permet veure el quadre sencer sobre el conflicte català. CRÍTIC recopila 20 veus del món polític, social i cultural espanyol (excloent-ne bascos, gallecs, valencians i balears) crítiques amb el judici als líders del Procés i la presó preventiva i que s’han mostrat en els últims anys partidaris del dret d’autodeterminació per a Catalunya, tot i no ser independentistes.

Irene Montero: “M. Rajoy ens ha portat a un judici que no s’hauria d’haver produït si s’hagués assegut en una taula de negociació”

Portaveu del Grup Confederal Units Podem – En Comú Podem – En Marea al Congrés

“El Govern de M. Rajoy, que ara sembla que no recorda res, ens ha portat a un judici que no s’hauria d’haver produït si s’hagués assegut en una taula de negociació”, denuncia la número 2 de Podem, que creu que aquest procés judicial “suposa la constatació més evident del fracàs de la política”. A més, recorda que “Europa ja ha dit que no veu delicte de rebel·lió, però mentrestant activistes com Jordi Cuixart o el líder d’un dels principals partits polítics de Catalunya, Oriol Junqueras, segueixen en presó preventiva”, cosa que, segons Montero, “no és sensata” mentre “no hi hagi una condemna ferma”. La portaveu del partit violeta considera que l’Estat hauria de garantir que els acusats siguin jutjats utilitzant “formes menys lesives”. “No podem oblidar que totes aquestes persones tenen famílies” i que “haver mantingut els líders independentistes empresonats mentre es preparava el judici ha servit per perpetuar aquest moment d’excepcionalitat, i, per descomptat, dificulta la possibilitat d’una solució dialogada del conflicte”, denuncia. Respecte a una possible solució, la portaveu d’Unides Podem al Congrés defensa un possible referèndum pactat en el qual es pregunti sobre el tipus de relació i l’encaix territorial: “No pot ser un referèndum de “sí” o “no” a la independència, hi ha d’haver més opcions”.

Alberto Garzón: “Ens esgarrifa veure Jordi Cuixart davant el TS havent de defensar una convocatòria pacífica”

Coordinador federal d’Esquerra Unida

El dia que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, declarava al Tribunal Suprem, Garzón afirmava en el seu compte de Twitter que, com “a molts no independentistes”, també “ens esgarrifa veure’l aquí havent de defensar una convocatòria pacífica”. El líder d’IU creu que és “injust que faci més d’un any que els líders siguin a la presó” i qualifica de “desorbitades” les penes que es demanen. Per Garzón, “és clarament un judici polític en què els reaccionaris intenten fer valer el seu concepte d’Espanya a través d’institucions viciades“. Així mateix, defineix com “fum” l’estratègia duta al setembre del 2017 per l’independentisme i la considera “una fugida cap endavant no planificada”. Respecte a una possible sortida del conflicte, el líder d’IU assenyala que ha de ser “negociada i podria incloure el referèndum”, tot i que confirma que la seva formació, si es porta a terme aquest plebiscit, votaria “no” a la independència.

Elvira Lindo: “El just seria fer un referèndum a Catalunya, i se li està negant aquest dret”

Periodista i escriptora

“El just seria fer un referèndum a Catalunya, i se li està negant aquest dret”, assegurava l’escriptora en una entrevista a La Sexta a l’agost de l’any passat. L’autora de ’30 maneras de quitarse el sombrero’, una de les signants del manifest per la fi de la presó preventiva dels independentistes catalans, assegurava que cal “fer un esforç per entendre el nacionalisme”, el qual considera que és un “problema d’identitat”. No obstant això, també advoca per “suavitzar la discussió”, sabent que això li genera molts enemics: “Sembla que estàs en una posició equidistant”, es queixava. Encara que assegura que no se sent nacionalista i prefereix que Catalunya segueixi pertanyent a Espanya, és defensora d’un plebiscit a la regió.

Joaquín Urías: “Si un poble vol decididament pronunciar-se sobre el seu futur polític, hauria de tenir dret a fer-ho”

Professor de dret constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional

També va rubricar la seva signatura en el manifest que demanava la fi de la presó preventiva per als líders de Procés, la qual defineix com una mesura “política” i “exemplaritzant”, ja que els jutges instructors i la sala d’apel·lacions van acordar la presó “sense que es donessin els requisits que exigeixen la Constitució i el Tribunal Europeu de Drets Humans “. Urías, però, creu que el judici “està sent interessant” perquè pot ser determinant per provar els fets: “No crec que la sentència estigui ‘escrita'”, defensa. Com a jurista, Joaquín Urías planteja la impossibilitat de realitzar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. “Es pot entendre com un dret humà, però no hi ha cap norma en vigor que ho prevegi”, tot i que defensa que “si un poble o un grup de població vol decididament pronunciar-se sobre el seu futur polític, hauria de tenir dret a fer-ho; és una exigència moral, abans que jurídica “.

Victoria Rosell: “Assistim a proves sobre protestes, manifestacions o actes de desobediència, no de rebel·lió i sedició”

Magistrada i exdiputada de Podem

“Tot el que crida l’atenció del judici obeeix a la mateixa qüestió: que l’objecte no és tan nítid com hauria de ser”, denuncia la magistrada. El judici, apunta, “versa sobre fets que, segons les acusacions, encaixen en articles del Codi penal. S’evidencia la dificultat de construir una rebel·lió violenta o una sedició (alçament tumultuari) imputable personalment als acusats. Assistim a proves sobre protestes, manifestacions o actes de desobediència, no de rebel·lió i sedició; i s’estan expressant moltes valoracions, quan les proves testificals han de versar sobre fets; les valoracions es reserven als informes finals de les parts i el tribunal en la sentència”. Rosell defensa que l’argument de legalitat i autoritat respecte a la presó preventiva contra els líders catalans “és indiscutible”, ja que ha estat acordada per un jutge, ratificada pel Tribunal Suprem i avalada pel Tribunal Constitucional. No obstant això, des d’una perspectiva de drets humans, “a mi, que tinc presos preventius a càrrec meu”, emfatitza, “em resulta dur admetre en aquest moment (emfatitzant el del moment actual) que no puguin assistir al judici en llibertat provisional perquè hi hagi risc de fuga, de destrucció de proves o de reiteració delictiva”, critica la jutge. “A més, crec que afegeix pressió i pressa al tribunal, i ambdues són males companyies per a la justícia”, conclou.

Alberto San Juan: “L’1 d’octubre català té molt del 15-M”

Actor i director

Compromès amb les causes socials i polítiques, Alberto San Juan sempre ha parlat clar sobre els problemes que el preocupen i l’inquieten. Sobre Catalunya sempre s’ha posicionat, deixant clara la seva postura fa alguns mesos al programa ‘La Sexta noche’, on afirmava que “l’1 d’octubre català té molt del 15-M: dos milions de persones que van sortir al carrer per votar, per al que sigui. El menys important és si votaven independència o no”. Tot i això, San Juan assegurava que hauria preferit que la gent sortís a votar altres coses com “una banca pública” o per “blindar els drets socials en la Constitució”. Sobre l’actuació de l’1- O, San Juan defensa que “la gent es va comportar pacíficament, i l’Estat no”, i critica “la gestió posterior dels representants institucionals i aquesta declaració falsa de república”. Pel que fa a una possible solució del conflicte català, l’actor es decantava, durant l’entrevista, per “un referèndum pactat”, al qual s’ha d’arribar a través d'”un procés de distensió llarg que encara ha de començar, i, mentre hi hagi presos, no ho pot fer”.

Carolina del Olmo: “El judici del Procés està sent un autèntic disbarat”

Filòsofa i editora

Des del seu punt de vista, el judici del Procés “està sent un autèntic disbarat”, i apunta que “seria de riure” tot el que està passant “si no fos tan tràgic que el nostre Estat de dret funcioni així”. Pel que fa al fet que els líders independentistes siguin a la presó, Del Olmo la considera “clarament desproporcionada”. Així mateix, la filòsofa afirma que “últimament tinc alguns dubtes” sobre el referèndum, “no perquè estigui en contra del dret a decidir, sinó perquè últimament he llegit alguna cosa sobre les limitacions de les votacions de ‘sí’ o ‘no'”, amb referència a l’alt grau de polarització d’aquest tipus d’esdeveniments, i fent esment del cas del Brexit: “La participació, o fins i tot l’orientació del vot, pot ser molt sensible a situacions conjunturals poc importants en el llarg termini”.

Beatriz Talegón: “Amb Catalunya faig meva la frase de Voltaire, ‘Estic en desacord amb el que dius, però defensaré el teu dret a dir-ho”‘

Periodista i expolítica

Bea Talegón és una de les periodistes espanyoles que més a fons s’han implicat amb el procés independentista. Abans de la seva preeminència pel sobiranisme català, va començar com a secretària general de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes, va passar pel PSOE, va fundar Somos Izquierda i va formar part de la Convocatoria Cívica de Baltasar Garzón Actualment és assessora del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, encapçalat per Lluís Llach i presentat com un espai de debat “per repensar el país”. Fa poques setmanes, Carles Puigdemont va proposar a l’expolítica i cap d’opinió de ‘Diario 16’ anar a les llistes de la Crida a les eleccions europees, cosa que va declinar. En una entrevista a ‘La Vanguardia’ Talegón es defensa de les crítiques que rep cada dia pels seus posicionaments a les xarxes. “Jo sempre els he sentit defensar el diàleg i sempre he vist el cop de porta als nassos d’Espanya. Entenc que el seu ideal és independitzar-se, però faig meva aquella frase atribuïda a Voltaire, “Estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”. I remata: “Si visqués allà, hauria votat ERC i, en cas de referèndum, probablement hi hauria votat que no perquè no sóc independentista”.

Julio Anguita: “Ho dic amb solemnitat: són presos polítics”

Exsecretari general del PCE i excoordinador general d’IU

“El dret d’autodeterminació és previst a la Constitució de manera indirecta”, assegurava Julio Anguita en una entrevista fent referència a l’article 10 de la carta magna. L’exdirigent d’Esquerra Unida creu que “Catalunya pot exercir aquest dret […] perquè és una nació”. En la mateixa entrevista, Anguita també creia que, encara que al principi els líders independentistes van ser “polítics presos”, després de veure les actuacions del jutge Llarena està convençut que són “presos polítics”. “No hi ha hagut un delicte de rebel·lió. Rebel·lió és allò de Franco. Què fan encara a la presó? Ho dic amb solemnitat: són presos polítics”, asseverava. No obstant això, no advoca per l’indult, ja que això significaria “reconèixer que hi ha delicte”, per la qual cosa demana “una excarceració immediata”. “Que siguin encara a la presó és un disbarat, una ficada de pota, una barbaritat”, denunciava en les seves declaracions.

María Eugenia Rodríguez Palop: “El referèndum és, i sempre ha estat, la solució”

Jurista i professora titular de filosofia del dret de la Universitat Carles III de Madrid

De totes les informacions i revelacions que està deixant el judici del Procés, Rodríguez Palop destaca el fet que la Fiscalia hagi mantingut l’acusació de rebel·lió, des del seu punt de vista “totalment infundada”. És per això que li sembla “sorprenent” i entén que s’està “jugant encara la basa política”. Per a la jurista, la presó preventiva “mai va estar justificada”, ni “en aquest cas ni en d’altres”, i clama contra l’abús que en fa Espanya. “És una mesura cautelar” que “no pot suposar mai un compliment anticipat de la pena”, diu. Amb referència a un possible referèndum d’autodeterminació, María Eugenia Rodríguez Palop creu que “és, i sempre ha estat, la solució”. Per a això, apel·la a una interpretació “amb cert contorsionisme” de l’article 92 de la Constitució que no s’ha fet “perquè no s’ha volgut”, remarca. “Sempre he defensat el dret a decidir del poble català i de tots. El referèndum s’havia d’haver dut a terme fa temps”, assegura.

Isaac Rosa: “A Espanya hi ha un greu conflicte territorial-polític, i la resposta judicial-policial no el resol”

Escriptor

“Encara que potser l’independentisme no sigui majoritari, la defensa del dret d’autodeterminació sí que ho ha estat durant anys en la societat catalana”, considera l’escriptor, que, durant el judici, ha estat molt actiu (i crític) a Twitter. “A Espanya hi ha un greu conflicte territorial-polític, i la resposta judicial-policial no el resol; al contrari, el perllonga en el temps i fa més llunyana i difícil la solució”. Respecte al judici que s’està celebrant aquests dies, Isaac Rosa entén que, en cas que es cometessin il·legalitats, han de jutjar-se i condemnar-se. No obstant això, segons denuncia Rosa, “el que estem veient és tot un muntatge judicial-policial (i polític-mediàtic, és clar) per justificar unes acusacions que l’única motivació que tenien era emportar-se la causa a Madrid i mantenir la presó preventiva”, una mesura que li sembla “innecessària, injusta, desproporcionada i humiliant”. “Des del primer dia demano la seva posada en llibertat”, assegura. Per tot això, assenyala que no es pot considerar el procés “un judici i prou”.

Teresa Rodríguez: “Els presos catalans són presos polítics. Per què? Perquè és un conflicte polític”

Secretària general de Podem Andalusia

“Si fos només Oriol Junqueras i no hi hagués hagut dos milions de persones que van anar a votar en un referèndum l’1-O, el discurs seria superfàcil, supersenzill, però és que és un problema polític”, assegurava Teresa Rodríguez quan li van preguntar en una entrevista a ‘Público’ si el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya era un colpista. En paraules de la secretària general de Podem Andalusia, aquest “problema polític” ha empitjorat amb el pas dels anys “des del dia en què el PP va decidir guanyar vots per la via de carregar-se l’Estatut votat pels catalans”. És per això que a Rodríguez li sembla terrible que en un país com el nostre “hi hagi presos polítics”. “Jo considero que els presos catalans són presos polítics. Per què? Perquè és un conflicte polític”, sentenciava en l’entrevista esmentada. I no és la primera vegada que la líder andalusa es posiciona sobre el tema. Un mes després de la votació de l’1 d’octubre, després de ser molt crítica amb la duresa amb la qual l’Estat va reaccionar, va dir: “No sé si costarà vots, ni hem pensat si passarà factura, ni hem encarregat una trista enquesta, però seguirem defensant un referèndum pactat”, va afirmar, tot i que de la mateixa manera es va desmarcar del comunicat que va llançar un dels grups que componen Podem, Anticapitalistes, del qual forma part, que reconeixia “la nova república catalana” a finals d’octubre del 2017.

Javier Gallego ‘Crudo’: “Els polítics que crispen la situació a Catalunya són responsables de les nefastes conseqüències”

Periodista i músic, dirigeix ​​el programa radiofònic ‘Carne cruda’

Al juliol del 2018, Javier Gallego va ser una de les persones que van signar, al costat de desenes de personalitats espanyoles, una carta col·lectiva que demanava la fi de la presó preventiva. S’hi feia referència al “mal que aquest empresonament té per a la democràcia i la justícia, en un context de retrocés en drets i llibertats, i el deteriorament per a la imatge d’Espanya a Europa”. Així mateix, s’hi mostrava preocupació per “l’efecte que la presó prolongada d’aquestes nou persones té sobre la convivència a Catalunya, i la manera com dificulta una solució política”, apel·lant a la seva posada en llibertat “si de veritat es pretén obrir un nou temps de diàleg”. Per ‘Crudo’, “els polítics exaltats que segueixen crispant la situació a Catalunya per evitar de totes totes aquest diàleg són responsables de les nefastes conseqüències socials, econòmiques i de convivència que s’estan generant”, reflectia en un tuit al mes de febrer passat.

Edurne Portela: “L’acusació de rebel·lió (amb violència) és cada vegada més insostenible”

Historiadora i novel·lista

Considera la presó preventiva “inacceptable” i compara la situació amb la que viuen els joves implicats en els fets d’Altsasu: “En aquest país s’usa la presó preventiva com a mesura punitiva abans que els acusats siguin jutjats“, denuncia Portela. Destaca, a més, que “l’acusació de rebel·lió (amb violència) és cada vegada més insostenible” i posa com a exemple les contradiccions de Soraya Sáenz de Santamaría, que “va passar de dir que 400 agents van ser agredits l’1-O a dir en el judici que en van ser 95”. “El que diuen els uns i els altres sota jurament és molt diferent del que diuen al carrer o a les institucions, és a dir, quan estan fent política”, critica. Finalment, l’escriptora creu que és “complicat” que se celebri un referèndum d’autodeterminació; però, si s’acabés fent, considera que no es pot fer “a la lleugera” i sense un pla molt ben traçat per al dia després: “La gent ha de saber molt bé què està votant i les conseqüències d’aquesta votació”.

Javier Olivares: “Si s’hagués fet fa temps [el referèndum], no estaríem com ara”

Guionista i productor

Al cocreador de la telesèrie ‘El Ministerio del Tiempo’ la situació de Catalunya li causa “tristesa i neguit” i assenyala que la tessitura actual és “el millor exemple del punt al qual mai han d’arribar les coses”. Per Olivares, ens hem allunyat de l’objectiu essencial, el diàleg, ja que un problema “evident” com aquest “mai es resoldrà d’una altra manera”. A més, assenyala que “s’estan deixant cicatrius que duraran molt de temps i desvelant d’altres que encara no s’han curat des de fa massa temps”. Sobre la mesura de presó preventiva contra els líders catalans, el guionista i productor la considera “excessiva”, […] i més veient el que ha passat en altres causes”. Un referèndum, segons ell, “si s’hagués fet fa temps, no estaríem com estem ara”, posant com a exemple el cas de la Gran Bretanya amb Escòcia.

Elisa Beni: “Portin el periodista, polític, governant o monarca que va veure la rebel·lió violenta mentre passava”

Periodista experta en temes jurídics

“Judici en temps d’odi”, titulava Elisa Beni la seva columna a ‘elNacional.cat’ el 16 de gener passat. “Un secretari general d’un partit polític en estrades acusant amb toga altres polítics?”. La periodista criticava que Javier Ortega Smith, “meitat lletrat i meitat soldat” i número 2 de Vox, pogués seure a l’estrada com a peça clau en l’acusació als líders independentistes durant el judici al Procés, una causa en la qual la columnista entreveu un “fort component polític”. Beni, experta en temàtica jurídica, ha estat molt crítica amb el procés judicial des del principi perquè considera que havia de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el que jutgés els polítics independentistes per la seva actuació l’1 d’octubre i mai el Tribunal Suprem. Creu, a més, que l’acció penal cap als líders ha estat pensada ‘a posteriori’: “Portin el preclar periodista o polític o governant o monarca que va veure la rebel·lió violenta mentre passava”, demanava en una columna publicada a ‘eldiario.es’. Pel que fa a la fi del conflicte, com ella mateixa remarca, “sempre” ha estat defensora de la celebració d’un referèndum legal a Catalunya amb la intenció de dirimir el futur de la regió.

Roberto Gañán ‘Pulpul’: “L’única sortida democràtica és el referèndum”

Cantant de Ska-P

“No em considero independentista i no m’agraden les fronteres”. Així es defineix Pulpul, cantant del grup musical Ska-P. Tot i això, el 2 de novembre de 2017, assegurava a Twitter que “vulguin o no vulguin, l’única sortida democràtica és el referèndum”. Pulpul sempre s’ha mostrat bel·ligerant amb l’actuació dels cossos de seguretat durant la votació de l’1-O i creu que “s’està cometent una injustícia tremenda amb gent que mai ha incitat a la violència” amb l’objectiu de “justificar la violència que sí que va exercir l’Estat espanyol contra gent que només volia votar i manifestar-se”. El vocalista de Ska-P, un dels grups més reconeguts del panorama musical, advoca per “posar en llibertat immediata els presos”, ja que creu impossible poder mantenir “aquesta nova repressió digna d’una dictadura”.

Cristina Fallarás: “S’ha demostrat que sí que hi ha una part de la població contrària a l”A por ellos’”

Periodista i escriptora

Fallarás no té pèls a la llengua, tampoc quan ha de parlar sobre el procés sobiranista. En una entrevista a CRÍTIC l’escriptora d”Honrarás a tu padre y a tu madre’ considera que el judici dels líders independentistes al Suprem és un “vodevil” que “no se sosté jurídicament” i subratlla que la “integritat” dels presos polítics “és inqüestionable més enllà que fessin una mica el babau amb la declaració”. Fallarás, que ja el 2013 declarava que estava interessada “en les propostes independentistes que venen de l’esquerra”, considera que els espanyols que estan a favor del dret a decidir s’haurien d’escoltar més i no minimitzar-los. “S’ha demostrat que sí que hi ha una part de la població contrària a l”A por ellos’, que entén què passa a Catalunya i que defensa que els llaços grocs són un símbol per demanar l’alliberament dels presos”, deia en una entrevista a ‘Vilaweb’ fa pocs mesos. La periodista també matisava, en una piulada de fa alguns mesos, enmig de les acusacions del Govern espanyol sobre la violència durant l’1-O, que ni les posicions de la dreta espanyola ni les dels independentistes l’acabaven de satisfer: “Per un costat els de la independència i la seva constant fugida cap endavant. Per l’altre, el pacte trist del PSC amb el PP i C’s. Panorama desolador“, piulava.

Bop Pop: “Suposats delictes com rebel·lió o sedició són pures entelèquies patriòtiques”

Escriptor i crític de televisió

Per a l’escriptor i crític de televisió Bob Pop, conceptes com rebel·lió o sedició, a més d'”anacrònics”, són un “joc conceptual que, malauradament, té conseqüències reals tals com la presó preventiva de persones que han comès suposats delictes que són pures entelèquies patriòtiques”. És per això que el sotsdirector de ‘Late motiv’ també va rubricar la seva signatura en el manifest que demanava la posada en llibertat dels líders independentistes fins que no se celebrés el judici. Perquè li sembla “un disbarat, un cruel aterratge real d’una escenificació que hauria d’haver servit per posar en qüestió les costures de la democràcia i per generar un debat, no un judici”. A la pregunta de si creu que el referèndum d’autodeterminació seria la sortida del conflicte, Bob Pop assegura que no té resposta, encara que uns quants mesos abans de l’1-O es posicionava d’aquesta manera: “Urnes sí però no així. Opino.”, segons va escriure a Twitter.

Patricia López: “Estic a favor del dret a decidir i jo faria campanya pel ‘no’ en un referèndum”

Periodista

La seva postura sempre ha estat clara davant el procés sobiranista i el referèndum d’autodeterminació. Per això, no ha dubtat a participar aquests anys en actes a favor del dret a decidir. Precisament, en una entrevista a CRÍTIC l’any passat, assegurava que està “a favor de dret a decidir”, encara que “faria campanya pel ‘no’ en un referèndum”. La periodista d’investigació, que els últims anys s’ha especialitzat en les ‘clavegueres d’Interior’, una trama policial corrupta amb la participació de polítics i d’empresaris, explicava que a Madrid “la majoria de periodistes tenen molt clar el tema del dret a decidir” però que, en canvi, “no entenem la idea d’independitzar-se”. Sobre la situació dels líders catalans a la presó, la periodista assegurava en la mateixa entrevista que “seran condemnats a Espanya, però hi ha recursos i els guanyaran a Europa”, afirmava.  Per López, però, el gran problema que té l’Estat espanyol és que “hi ha jutges, policies, periodistes i polítics treballant junts en una organització criminal en contra de l’Estat de dret”.