Crític Cerca
Reportatges

Futbol autogestionat, el nou equip de l’exjugador blaugrana Oleguer Presas

03/03/2019 | 17:30

Oleguer Presas parlant amb alguns dels nens que juguen a futbol a l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell / JOSÉ LUIS GONZÁLEZ

El col·lectiu ‘Volem la Caserna’ de la cocapital del Vallès té, entre els seus projectes actuals, el d’un equip de futbol mixt, auto-gestionat i d’iniciativa popular. ‘Volem la Caserna’ és el nom de la plataforma ciutadana de Sabadell que lluita per la recuperació de l’espai que havia estat fins al 1998 la seu de la Guàrdia Civil a la ciutat, i que, des del juny del 2017, està ocupat per un col·lectiu autogestionat que en reivindica l’ús. S’hi duen a terme diferents projectes d’àmbits diversos: n’hi ha un d’autogestió de la plataforma d’afectats per la hipoteca i la crisi de Sabadell, com també hi ha un col·lectiu que desenvolupa projectes de circ social, un d’artistes o el ja esmentat equip de futbol mixt per a nenes i nens d’entre 6 i 12 anys, iniciativa de mares i pares que ja feien ús dels espais de la caserna com a espai lúdic i d’oci

Ja fa temps que alguns dels fills de gent activa a la Caserna van començar a jugar a futbol a l’espai autogestionat del barri de la Creu Alta, proper a l’Hospital Parc Taulí, i les families van pensar en organitzar entrenaments. Al principi ho feien ells mateixos, però al cap d’un temps van contactar amb una persona propera a la Caserna, activa a la vida social de Sabadell, i que de futbol en sap una estona: Oleguer Presas. L’ex-jugador del Barça i de l’Ajax de seguida va dir que sí: “em van comentar si hi volia col·laborar i vaig acceptar. Es va fer una mica de difusió i ens hem anat organitzant amb els pares i mares per anar donant resposta a les necessitats que ens hem anat trobant”.

Calia donar resposta a les necessitats, com per exemple montar focus per tal de poder allargar més els entrenaments, però també a les realitats: “Vam fer difusió del que voliem fer, emfatitzant en la idea de que volíem que l’equip fos mixt, però la realitat és que hores d’ara només hi ha dues nenes (d’un total de 30). Estem convençuts que hi ha moltes més nenes que els podria agradar jugar-hi, de manera que volem incidir per tal que les que hi puguin estar interessades se sentin amb la tranquil·litat i la llibertat per poder-ho fer”, explica Oleguer Presas.

L’equip es finança amb les quotes aportades pels pares i mares. “Són quotes molt baixes, però si tot i això algú no pot pagar-les, no es deixa a fora ningú per aquest aspecte”, afirma el Jofre, un altre dels entrenadors de l’equip. També hi ha en José Luis, mestre, pare d’un dels nens i que ja l’any passat feia les funcions d’entrenador: “les despeses també són molt baixes, ja que no paguem lloguer per l’espai i tot és treball voluntari. Per tant, només hi ha necessitats de material i acondicionar l’espai”.

La vida social a l’antiga caserna és molt rica i variada / JOSÉ LUIS GONZÁLEZ

Moltes de les mares i els pares dels nens que hi juguen coincideixen en el tipus de valors del projecte per haver-los apuntat a la Caserna i no a cap dels clubs o escoles de futbol que hi ha Sabadell. “A casa no som gens de futbol, però el nen insistia en que volia jugar, i quan l’Oleguer ens va explicar el que volien fer aquí aleshores vam dir ‘això sí que ens interessa’”. No està plantejat com un club o una escola de futbol convencional, amb l’aspiració de formar futbolistes professionals, sinó que està pensat més com a quelcom lúdic, un espai d’oci, de joc, també de formació, però sense la pressió d’un club més tradicional, i on es posa de relleu en especial el respecte. I això lliga molt amb la personalitat dels seus entrenadors, fins i tot (o potser hauria de dir sobretot) la d’aquell que ha guanyat 3 lligues (dues amb el Barça i una amb l’Ajax) i una Lliga de Campions (la de 2006 a París).

De fet el mateix espai ja condiciona molt el tipus de futbol que s’ensenya. Preguntat per CRÍTIC, uns dies abans de conèixer de primera mà el projecte i el lloc, sobre quin futbol s’aprèn a la Caserna (futbol sala, futbol 7 o futbol 11), l’Oleguer responia que “juguem a futbol; és a dir treballem conceptes bàsics del futbol, però no ens hem centrat en les regles, posicions, tàctica…”. Una mica com quan es juga al carrer (si és que encara s’hi juga, al carrer). Ni laterals, ni extrems, ni migcampistes defensius. Potser ni porters; sens dubte ni àrbitre. “Intentem que s’autogestionin ells mateixos els possibles conflictes o situacions que van sorgint. Durant els partits que es juguen en els entrenaments hem trobat una solució que empodera els nens, a l’hora que els responsabilitza: són ells mateixos qui fan d’àrbitre”, puntualitza el Jofre, un gironí amb experiència en el món del futbol formatiu que fa uns anys va anar a viure a Sabadell i que quan es va assabentar del projecte va voler formar-ne part.

El lamentable cas del veterans del Terrassa FC

“El que hi ha aquí es correspon més amb les nostres idees, amb la nostra manera de pensar”, afirmen alguns dels pares amb qui parlem mentre la mainada segueix atenta les explicacions dels seus entrenadors. Una manera de pensar que lamentablement sovint és difícil de trobar en el món del futbol, i no parlem només del futbol d’elit. Fa pocs dies s’ha conegut el cas d’un dels equips femenins d’un club, també vallesenc, que va haver d’aturar el seu partit pels insults provinents dels membres de l’equip de veterans del seu mateix club.

Lamentablement fets com aquest no són aïllats. Però afortunadament tampoc són aïllades les respostes. El text de la col·legiada en l’acta arbitral d’aquest partit (Terrassa FC – EF Viladecavalls) explica que, en sentir els primers comentaris despectius per part dels jugadors de l’equip de veterans del Terrassa, les noies dels dos equips i també part de la grada els va retreure la seva actitud, que malgrat això va continuar: “iros a la cocina”, “iros a fregar”, “sois unas mierdas”, “sois unas guarras”. Els comentaris van tornar a tenir resposta, amb l’àrbitra reclamant als delegats que expulsessin als jugadors veterans, però es va acabar originant una baralla entre ells, les jugadores i els entrenadors. Finalment les jugadores dels dos equips van acabar fent una asseguda sobre la gespa, fins que el partit es va acabar suspenent.

Un dia més tard continuen les respostes: el Terrassa FC emet un comunicat on anuncia que retira el seu equip de veterans pels fets del dia anterior. I el cap de setmana següent, per iniciativa del primer equip femení del Terrassa i dels coordinadors del futbol femení català, hi va haver una sèrie d’accions reivindicatives en molts partits del territori, accions de denúncia i de solidaritat amb les jugadores dels equips del Terrassa B i el Viladecavalls que van patir l’agressió masclista. Tots aquests partits van començar amb una asseguda al terreny de joc, emulant el que van fer aquestes jugadores per evitar que l’equip dels veterans del Terrassa FC pogués jugar el seu partit un cop ells van aturar el de noies.

Tampoc van faltar altres respostes institucionals, com la de la Real Federación Española de Fútbol: “La RFEF quiere mostrar su más enérgico rechazo a los insultos soeces y machistas vertidos por parte de los veteranos del Terrassa FC hacia las futbolistas que disputaban el Terrassa B femenino – EF Viladecavalls. Estos comportamientos NO SON ACEPTABLES en nuestro fútbol”, va explicar al seu compte de twitter.

El següent pas és que, enlloc d’haver de respondre a actituds masclistes en els estadis, deixin de donar-se aquest tipus de situacions, especialment per qui més exemple hauria de donar. Una de les jugadores del Terrassa CF que va viure la situació en primera persona explica que molts dels jugadors de l’equip de veterans són pares. Quina mena d’exemple esperem que donin als seus fills i/o filles?

Diverses jugadores en la 6a Jornada de futbol femení, celebrada l’1 de maig de 2018. Foto: Federació Catalana de Futbol

La xifra de futbolistes dones va pujant a Catalunya, però encara són poques

En el món del periodisme sovint es parla de l’autocensura com la pitjor de les censures, les que un mateix s’autoimposa per no explicar segons què de segons qui. Qui sap si és una autocensura semblant a aquesta la que fa que només dues nenes fins ara formin part de l’equip mixt de la Caserna; que moltes nenes, noies o dones no juguin a futbol al nostre territori. En qualsevol cas no és menys important la censura a la que es veuen sotmeses per part d’elements externs: pares/mares, família, companys. Ho explica la Pili Ruiz, presidenta del CE Seagull (club badaloní amb només equips femenins), en aquesta entrevista al portal Futfem.cat: “hi ha molts pares que segueixen sense deixar jugar a les seves filles. Al nostre club en tenim moltes que han passat per tots els esports que et puguis imaginar abans d’arribar aquí”.

L’any 2017 la Federació Catalana de Futbol anunciava la xifra de jugadores federades entre futbol 11 i futbol sala: 10.301, convertint-se en xifra rècord fins aleshores i fent de Catalunya la comunitat que més noies té, seguida d’Andalusia amb 5.689, però encara lluny dels objectius marcats. Per a fer-nos una idea, els Països Baixos (que té una àrea al voltant dels 42.000 km2, pels 32.000 km2 del territori català) compta amb 150.000 jugadores inscrites.

Improperis com “iros a la cocina”, “iros a fregar”, “sois unas mierdas” o “sois unas guarras” de ben segur que no se senten a la Caserna, ni als entrenaments ni als pocs partits que fins ara han disputat. Els responsables tenen clar que l’objectiu és créixer sostingudament, mantenint l’esperit i els valors del projecte. És important que creixi el nombre de nenes, noies o dones que juguin a futbol. Significarà que com a societat estem donant els espais per a que elles juguin a futbol sense la censura (la pròpia i l’externa) a la que es veuen sotmeses per la seva condició de dones. Aconseguim entre tots que no vulguin deixar-ho.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebràs el llibre 'La revolta de Santa Jordina'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació