01/03/2022 | 06:00
9 de setembre de 2020. El dia clau. A l’interior del Parlament, s’acaba d’aprovar la regulació catalana de lloguers, i els activistes que es concentren a la porta s’abracen, alleujats, davant desenes de fotògrafs i de càmeres. La votació és el resultat de més d’un any de negociacions entre el Sindicat de Llogateres, els partits polítics i el Govern. Finalment, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem hi voten a favor, i la iniciativa insígnia que el Sindicat havia reclamat des del seu naixement esdevé una realitat. Un punt d’inflexió en la història de l’entitat, però no el final del camí. Setmanes més tard, l’eufòria s’havia rebaixat, però quedava la convicció que calia conservar i consolidar aquesta norma. L’any 2021 començava amb una victòria parcial sota el braç.
Els entrebancs per aplicar la regulació de preus no trigarien a arribar. El cas de Finques Teixidor, una agència immobiliària de Barcelona, n’era un exemple clar: s’havia detectat que l’empresa oferia pròrrogues de sis mesos als llogaters que vivien als seus pisos, en lloc de renovar els seus contractes. En veure-ho com una manera d’esquivar la norma, el Sindicat va organitzar una acció sorpresa per aconseguir les renovacions. El dia de la protesta, un grup de militants esperava sota la pluja el moment idoni per entrar a les oficines.
Un cop l’acció ja ha començat, es viuen alguns moments tensos a l’interior de l’oficina. La demanda dels ocupants és clara: una data i hora per signar la renovació dels contractes. Un dels administradors de l’agència dialoga amb l’interlocutor del Sindicat per mirar d’arribar a un acord.
La faceta comunicativa s’ha de preparar abans d’afrontar qualsevol negociació o protesta. En cada acció, s’ha de pensar quin serà el discurs del Sindicat i assajar-lo per tal que qualsevol persona que no conegui el cas pugui entendre ràpidament què passa. A vegades, no hi ha gaire temps per preparar-ho, i els portaveus tenen només uns quants minuts per pensar què diran als mitjans. A la televisió sortirà una sola persona durant alguns segons, però al darrere hi ha un treball en equip molt més elaborat. Més enllà dels micròfons, la comunicació amb el veïnat del barri on hi ha un conflicte és clau.
La pressió policial es fa notar en els moments més difícils. L’arribada de les unitats de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) o de la Brigada Mòbil (BRIMO) a un desnonament acostuma a pronosticar que la policia buscarà efectuar-lo per la força. Més enllà dels xocs físics, en els darrers mesos molts militants del moviment per l’habitatge han rebut multes a casa després d’haver estat identificats en els moments previs a un desnonament. Són sancions administratives, sovint emparades en l’anomenada llei mordassa. Habitualment acaben en 601 euros per cap. En un recompte a finals del 2021, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i els sindicats locals d’habitatge van denunciar que acumulaven fins a 364 multes, més de 200.000 euros en total.
Quan és dia de desnonament, toca matinar per arribar-hi abans que la comitiva judicial i la policia. Com més persones hi hagi davant la porta, més probable serà que s’acabi suspenent. Però res no garanteix que la policia no hi intervindrà per buidar el pis. Quan hi arriba l’ordre, la consigna és aguantar el màxim temps possible amb resistència pacífica. És el moment de l’arrencacebes.
També hi ha dies tranquils, en què l’important és agafar forces per organitzar-se millor. A Barcelona, on es va fundar l’entitat, quasi sempre hi ha mans per organitzar, però no passa el mateix en altres zones del país on s’ha fet menys feina de difusió. Per això, ara s’han organitzat diverses xerrades informatives i actes per obrir noves seccions sindicals en localitats com Mataró o Castelldefels.
Una de les estratègies que el Sindicat té per millorar les condicions dels llogaters és aconseguir que lluitin conjuntament, a través d’una negociació col·lectiva. Si cada inquilí hi va separat, es perd molta força. En detectar un degoteig de conflictes entre el fons d’inversió Blackstone i els seus llogaters, l’organització va voler tractar tots els casos conjuntament. El problema eren els anomenats desnonaments invisibles, gent que marxa del seu pis perquè l’empresa no els vol renovar el contracte. Davant d’això, es va decidir organitzar un gran “porta a porta” que arribés a un miler de llogaters de Blackstone. L’objectiu era explicar a aquests veïns quina és la situació i convidar-los a una assemblea conjunta. En aquesta assemblea, es va discutir com respondre col·lectivament a Blackstone per aconseguir quedar-se als pisos.
Calen moltes mans per organitzar bé una protesta. El cartell, les aliances amb altres col·lectius, la difusió, la pancarta… però no sempre hi ha temps per fer-ho amb calma. A finals de la segona setmana de juny, van començar a circular rumors sobre una possible impugnació del Govern espanyol contra la regulació catalana de lloguers en el Consell de Ministres del dimarts següent. Calia respondre-hi ràpidament i amb efectivitat, així que es va convocar a correcuita una concentració davant de la seu del PSC. L’objectiu era fer-se un lloc als mitjans per advertir els socialistes del cost polític d’aquesta decisió. L’endemà, el Consell de Ministres impugnava la regulació, però evitava demanar-ne la suspensió cautelar. En la pràctica, una petita victòria: la regulació es continuaria aplicant. A dia d’avui, encara és vigent.
El mateix mes de juny, el Sindicat havia d’afrontar una amenaça de presó. Anys enrere, dos llogaters havien protagonitzat una campanya per aconseguir que el seu propietari reparés els desperfectes del seu pis. Eren l’Alpha i el Fran. Denunciaven assetjament immobiliari: un deteriorament intencionat del pis per aconseguir que en marxessin per compte propi i així poder assignar un lloguer més car a l’inquilí següent. L’Alpha i el Fran van acabar aconseguint que els seus propietaris, que eren grans tenidors, fossin sancionats per aquesta situació. Tot això passava el 2018, però en ple 2021 el cas encara tenia una derivada judicial: la Fiscalia demanava tres anys de presó per a tots dos i per a Jaime Palomera. Se’ls acusava de coaccions i d’amenaces per haver ocupat la seu d’un dels negocis durant aquella campanya. Setmanes més tard, tots tres van quedar absolts.
Una part de la feina del Sindicat és coordinar-se i sumar forces amb altres moviments socials. El 19 de setembre, l’organització va participar amb un bloc propi en la manifestació que els moviments ecologistes havien convocat contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Moltes de les persones que han participat en el moviment per l’habitatge destaquen que aquesta militància no va només del que ha passat amb casa seva, sinó que també és un procés d’acompanyament, de solidaritat i d’empoderament personal. De la mateixa manera, els desnonaments no són només el procés de perdre una casa, sinó també una tempesta emocional i una barrera per construir qualsevol projecte de vida.
