08/06/2021 | 06:00
En Xavier Maneja té 55 anys i viu a Tàrrega, sol d’ençà que la seva mare va morir ara fa mig any, a causa de la Covid. La seva única companyia a la llar és un osset de peluix que abraça quan les nits són llargues. “No és com la companyia de la mare, però és millor això que res”, explica aquest home, que va ser diagnosticat de trastorn límit de la personalitat ara fa 10 anys. “Vaig tenir una infància i una joventut traumàtiques, I va arribar un dia en què l’angoixa no em deixava viure; no sabia què em passava, però vaig decidir que no volia estar ni un dia més així”, recorda. Així que va anar a cal metge i li van donar la diagnosi, que va venir acompanyada d’ansiolítics i d’antidepressius.
Saber què li passava va ser un alleugeriment per al Xavier, que va poder prendre les regnes de la seva situació. Va apropar-se a l’Associació Alba, dedicada a l’atenció a persones amb qualsevol mena de discapacitat, i, gràcies a la medicació i a l’acompanyament dels professionals, en Xavier sentia que “el dia a dia era molt més fàcil”. Però, quan va morir la seva mare, alguna cosa va canviar: no havia viscut mai sol i, tot i que és autònom, va veure que necessitava ajuda en alguns aspectes de la seva vida, com administrar l’economia de la llar i una guia per alimentar-se correctament. “Ara que la meva mare no hi és, em cal algú que em digui quant puc gastar. A més, tinc diabetis de tipus 2 i no sé cuinar gaire. N’estic aprenent, però vull algú que estigui al meu costat i que la diabetis no empitjori”, explica. Les persones que realitzen aquest suport són designades per un jutge, que determina les seves funcions i responsabilitats.
Fins ara, els processos legals que han de seguir les persones amb diversitat intel·lectual impliquen la realització d’avaluacions mèdiques i forenses que determinen el seu estat i acostumen a acabar en una modificació de la capacitat d’obrar. En poques paraules: un jutge determina que una persona no pot autogovernar-se i les decisions passen a estar en mans d’un tutor o curador, encara que es tracti de persones com en Xavier, que poden prendre la gran majoria de les decisions totes soles. Actualment, més de 25.000 persones a Catalunya són sotmeses cada any a procediments judicials d’aquests tipus. El 90% dels casos es resolen traient l’autonomia per autogovernar-se de manera total o parcial de la persona.
El 90% dels processos per trobar ajuts per a persones amb problemes de salut mental determinen que la persona no pot autogovernar-se
El 21 de maig passat, es va aprovar una nova llei que eliminarà les modificacions de la capacitat d’obrar i que, tot i que encara trigarà alguns mesos a entrar en vigor, suposa un canvi normatiu que facilita que les persones amb problemes de salut mental mantinguin la seva autonomia i voluntat. “Fins ara, les eines que teníem permetien establir les figures de suport de tutela i de curatela a través únicament de processos de modificació de la capacitat d’obrar. Ara això canvia”, explica Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda especialitzada en la matèria.
Així, fins que no es comenci a aplicar la nova llei, una persona tutelada veu seriosament afectada tota una sèrie de drets quotidians i no pot per si sola, per exemple, signar un contracte laboral o divorciar-se. Fins fa poc, les persones afectades tampoc no tenien autonomia sobre la seva sexualitat i, en molts casos, eren obligades a esterilitzar-se forçosament. El Govern espanyol ho va prohibir al desembre del 2020. Encara ara, però, les decisions sobre què poden tenir, on han de viure, amb qui comparteixen la vida o on treballen, estan en mans de la persona o l’entitat tutelar, que, a més, no han pogut triar. “La presa de drets comença des de l’inici de tot, ja que sovint la tutela s’inicia sense que la persona afectada ho sàpiga: rep la resolució i se li comencen a narrar tots els drets que perd”, alerta Ruth Soriano, responsable dels projectes d’incidència i atenció de la Federació Salut Mental Catalunya. A més, les resolucions judicials acostumen a arribar en un moment de molta inestabilitat, tant per a la persona afectada com per a la família, ja que les avaluacions mèdiques i forenses solen ser “violentes i força intimidatòries”, hi afegeix la tècnica.
La tutela, en principi, és una figura pensada per protegir una persona de les seves pròpies decisions, quan se li modifica la capacitat d’obrar. Ara bé, “per què se’ls protegeix robant-los els drets?“, es pregunta Soriano, que considera que la tutela allunya la fita de la rehabilitació. Així, la tutela es converteix en un peix que es mossega la cua perquè es tracta d’una mesura judicial difícilment revisable, ja que implica processos llargs, amb una gran càrrega de proves, per tal de demostrar que les circumstàncies han canviat. “És per això que, cada cop més, la tutela es converteix en una figura residual, perquè els operadors jurídics treballem per crear ‘vestits a mida'”, apunta l’advocada.
Superant la figura del tutor
Quan en Xavier va arribar a la conclusió que necessitava algun tipus de suport a la seva vida, va investigar sobre quines eren les seves opcions. Amb l’ajuda d’Anna Delprat, treballadora social i gestora del SAVI (Servei d’Acompanyament a la Vida Independent), que l’acompanya des de l’Associació Alba, de seguida van veure que la tutela no era per a ell. “No vam voler iniciar un procediment judicial perquè sabíem que, segurament, acabaríem en una tutela i no ens volíem arriscar a una mesura que és per a sempre”, assegura Delprat. “Jo no vull un tutor; ningú no és perfecte. Per què a mi se m’hauria de prendre el dret a equivocar-me? Vull algú que m’acompanyi, no que m’anul·li“, remarca en Xavier.
És per això que es van acabar decantant per la figura de l’assistent personal, un rol que també preveu la llei catalana i que estableix que, de manera voluntària, en Xavier designarà una persona o entitat de confiança amb qui pactarà quins aspectes de la seva vida vol que l’ajudin a gestionar. A diferència del tutor, les decisions de l’assistent no prevalen, sinó que han de ser consensuades i es tracta d’una mesura reversible. Però, tot i ser molt més respectuosa i flexible, la figura de l’assistent no es fa servir. En Xavier l’ha demanada a la seva entitat tutelar de referència, però assegura que no compten amb professionals capacitats per dur-la a terme, tot i ser una figura prevista actualment al Codi civil català (i que s’incorporarà a la nova llei de l’Estat espanyol). “La figura de l’assistent, la tenim al Codi civil català, però és molt desconeguda com a opció per establir suports de manera voluntària i consensuada per la persona que ho demana”, explica l’advocada Judith Franco.
La nova llei mantindrà la figura del curador, respectant més l’autonomia de la persona, que podrà participar en tot el procés de presa de decisions
“El sistema actual genera un camí molt marcat i, si l’inicies, és molt probable que acabis tutelat”, alerta Ruth Soriano. És per això que en Xavier no vol córrer el risc i ha decidit que esperarà a fer el tràmit fins al moment en què entri en vigor la nova llei, que elimina la figura del tutor i dona prioritat a altres figures assistencials. Per això, entitats de salut mental, famílies i persones afectades miren a l’horitzó amb esperança: “La nova llei per fi serà coherent amb la Convenció internacional dels drets de les persones amb discapacitat, que Espanya va ratificar el 2008, i que diu que s’ha de preservar la capacitat jurídica”, apunta Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya.
Ara bé, aquesta nova legislació no està exempta de riscos. Tot i que se n’eliminarà la figura del tutor, s’hi conservarà la del curador, que, tot i que no substitueix plenament la persona i pren decisions consensuades, continua requerint un control judicial. “Ens hem de treure del cap que la solució per a les persones amb problemes de salut mental implica anar als jutjats i hem de començar a apostar per figures de suport regulades, que mantinguin l’autonomia de la persona i que no facin caure tot el pes i la responsabilitat sobre les famílies”, hi afegeix Marta Poll, directora de la Federació. Per això, tot i que la supressió de la tutela és una victòria, moltes entitats pateixen per les famílies: “Els treuen l’única mesura que coneixen i no saben quins suports tindran amb la nova llei. Estan contents, però tot són incògnites”, afirma Ruth Soriano, de la Federació Salut Mental Catalunya.
Necessitat pressupostària
Un dels aspectes que més preocupen és l’econòmic. Tal com assenyala Poll, “és necessari un increment pressupostari per dur a terme correctament la nova llei”. I és que, segons Poll, les tuteles estan “molt mal pagades i és impossible exercir-les correctament, sigui per part d’una família o per part d’una entitat tutelar, en les quals un mateix professional exerceix de tutor de diverses persones a la vegada”. Segons les expertes consultades, si una tutela requereix dedicació, exercir d’assistent personal encara demana més temps i esforç. “Has d’estar molt més present en la vida de la persona que acompanyes, ja que has de consensuar les decisions, en lloc d’imposar-les, i l’assistència és irregular, perquè durant algunes èpoques potser es necessita molt suport i durant algunes altres la persona pot ser totalment autònoma”, afirma Poll.
Si no hi ha un augment de la dotació pressupostària, els sous que reben les persones assistents no serà suficient per garantir una bona atenció
Així, entitats com la Federació Salut Mental temen que un baix pressupost acabi derivant en atencions de mala qualitat i poc dedicades, que empitjorin la situació vital de les persones amb malalties o diversitats funcionals. A més, també reclamen formació i dedicació per part dels jutges i fiscals encarregats dels procediments. Per això, des del Col·lectiu Ronda s’han organitzat unes jornades el 29 d’octubre, amb el títol “Drets de les persones amb discapacitat“, per tractar i informar dels mecanismes jurídics existents per a la defensa dels seus drets.
Així, persones com en Xavier encara resten en l’espera de la nova llei i d’uns procediments i unes dotacions pressupostàries que encara no són clares. “És un pas molt important, que determinarà la resta de la meva vida. Jo puc decidir per mi mateix, simplement vull estar segur que, si ho necessito, algú m’ajudarà”, reflexiona en Xavier, que té clar que, pel simple fet de patir un trastorn límit de la personalitat, no mereix que li prenguin l’autonomia, la capacitat de decidir ni el dret de poder dur una vida com la de qualsevol altra persona.
Legítima defensa és un lloc dedicat a l'anàlisi, denúncia i reflexió sobre legitimitats i límits legals, per explorar les incertes del sistema i buscar solucions a problemàtiques que afecten a tothom. Un blog impulsat pel Col·lectiu Ronda que vol ser un espai per a l'assessorament jurídic compromès i per a la defensa d'una vida autònoma, lliure i digna.
Col·lectiu Ronda és una cooperativa de professionals dedicats a l'exercici del Dret, entès com un instrument de transformació social i una eina per a la resolució de conflictes, sota la idea de canviar les relacions entre les persones sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació. Entre els valors de Col·lectiu Ronda hi ha la justícia social, la independència política, sindical i econòmica, la democràcia, la cooperació i l'equitat de gènere.
