02/02/2020 | 19:00
Els grups de l’oposició del Parlament acusen el Govern de la Generalitat actual de no governar. Tant el PSC com els comuns han denunciat “la paràlisi” de l’executiu o la seva inoperància a l’hora d’impulsar polítiques socials, mentre que la CUP ha acusat els de Torra de fer “neopujolisme” i ha titllat el Govern d’“esgotat”. Ni cal dir que les crítiques de les formacions de dretes —C’s i el PP— sobre l’activitat política de l’executiu actual han estat encara molt més dures. Ara que Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions després que s’aprovin els pressupostos, CRÍTIC ha fet un buidatge de la seva activitat durant els quasi dos anys des que va ser investit. Fiscalitzem, doncs, amb dades de l’agenda oficial del president de la Generalitat, a què dedica la major part del seu temps, amb qui es reuneix i, sobretot, sobre quins temes i problemes s’ha focalitzat en més ocasions la seva agenda.
L’excepcionalitat política en clau nacional que s’ha viscut els darrers anys a Catalunya, lògicament, ha afectat de manera substancial l’activitat del cap de l’executiu de Junts per Catalunya. Deixant al marge les reunions de Govern, els debats i els plens al Parlament o les reunions amb representants polítics al territori, que suposen la seva ocupació principal, el dia a dia del president de la Generalitat ha estat centrat també en activitats en clau independentista. En aquest sentit, s’ha reunit en diverses ocasions amb Carles Puigdemont a Waterloo i ha visitat freqüentment els presos polítics independentistes. També ha participat regularment d’esdeveniments folklòrics i festius o vinculats a les tradicions catalanes. Sorprèn, però, comparat amb altres presidents de l’antiga CiU com Artur Mas o el mateix Jordi Pujol, les poques reunions que ha mantingut amb el món empresarial o amb mandataris d’alt nivell internacional, mentre que, per contra, ha dedicat un bon grapat de trobades amb entitats del tercer sector social, moltes de les quals, relacionades amb la salut i la diversitat funcional.
Actes per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats
L’activitat de Quim Torra en matèria antirepressiva o pel que fa a qüestions que tenen alguna vinculació amb el procés ha estat força frenètica. Pràcticament cada setmana des que va ser investit president el 14 de maig de 2018 ha participat en activitats diverses relacionades amb la reivindicació de la llibertat dels presos polítics i amb el retorn dels exiliats, o en commemoració de dates assenyalades vinculades amb el procés independentista. Segons consta a la seva agenda, el cap de l’executiu s’hauria reunit una trentena de vegades amb els líders socials i polítics del Govern anterior, tant quan estaven empresonats a Madrid com a les presons catalanes. Els va visitar per primera vegada a Estremera pocs dies després de la seva investidura i la darrera vegada que s’hi va reunir va ser el 24 de desembre passat.
El president s’ha reunit una trentena de vegades amb els presos polítics
Paral·lelament, Torra també ha assistit a diferents actes i mobilitzacions, moltes de les quals, convocades per l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació Catalana pels Drets Civils, creada per les famílies dels presos i exiliats polítics. En total, ha participat en una quinzena de convocatòries, com la “Marxa per la llibertat” fins a la presó de Lledoners, el 4 de juliol de 2018; la manifestació per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, 10 dies després; l’acte “Hi vam ser i hi tornarem a ser”, per reivindicar el dret a la llibertat d’expressió i a la manifestació pacífica; la concentració “Un any de vergonya, un any de dignitat”, en homenatge als Jordis; la manifestació “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”, que es va fer el 16 de març de l’any passat a Madrid, o la del 26 d’octubre, en resposta a la sentència del Tribunal Suprem, sota el lema “Mobilitzem-nos per la llibertat”, per esmentar alguns exemples.
El simbolisme de l’1-O
De la mateixa manera, al llarg d’aquest període ha pres part en diferents accions simbòliques en commemoració de l’1-O o per exigir la fi de la repressió. Aquestes convocatòries inclouen dinars i vermuts grocs solidaris; la inauguració a Perpinyà de l’exposició “55 urnes per la llibertat”; actes commemoratius del referèndum, del 9-N o del 10è aniversari de la consulta d’Arenys de Munt; la participació en la campanya “Cims per la llibertat”, amb una ascensió al Puigsacalm; dejunis en solidaritat amb la vaga de fam iniciada pels presos polítics al desembre del 2018; la il·luminació de 131 agulles del massís de Montserrat per reclamar la llibertat del país; una vetlla de reflexió i pregària en solidaritat amb els encausats per l’1-O, o la campanya d’autoinculpacions en defensa de drets i de llibertats promoguda per Òmnium, entre d’altres.
Com a president de la Generalitat, Quim Torra s’ha reunit en alguna ocasió amb organitzacions i formacions polítiques que inclouen un espectre més ampli que l’estrictament independentista. Això inclou els comuns i els socialistes, però no ha mantingut cap reunió específica ni amb el PP ni amb C’s. Així i tot, la majoria de trobades amb partits que recull l’agenda del president s’han produït amb les forces independentistes. Moltes d’aquestes reunions —amb JxCat, ERC, la CUP, la Crida, Reagrupament, l’ANC i Òmnium, però també amb col·lectius com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Súmate, la Cambra de Comerç de Barcelona o la PIMEC, entre d’altres— s’han celebrat en el marc de la ronda de contactes amb partits i entitats sobiranistes.
Torra ha pres part en desenes d’activitats relacionades amb l’1-O: dinars grocs, dejunis o la campanya “Cims per la llibertat”
Al llarg d’aquests quasi dos anys de legislatura, el Govern ha engegat estructures diverses per mantenir viu el debat sobre la independència de Catalunya, fet que ha motivat algunes crítiques des de l’oposició. Dos d’aquests espais són el Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, i el Consell per la República. Ambdós es van presentar a l’octubre del 2018 i van captar tota l’atenció mediàtica; però, des de llavors, la seva activitat ha estat més aviat discreta. Segons consta a l’agenda del president, Torra s’hauria reunit dues vegades en total amb el Fòrum i dues vegades més amb el Consell per la República. En aquesta ocasió, les dues trobades (un acte de presentació i una reunió) s’haurien fet a Waterloo.
El pes de la judicialització en l’agenda del president
La judicialització de la política també ha incidit definitivament en l’agenda del cap de l’executiu. El president va assistir tres vegades al judici de l’1 d’Octubre al Tribunal Suprem: durant la primera sessió, el 12 de febrer de l’any passat; el dia que Jordi Cuixart i Carme Forcadell van declarar davant del jutge Marchena, i la darrera jornada del judici, el 12 de juny.
Així mateix, Torra i el Govern han acompanyat fins en dues ocasions Miquel Buch i també Neus Lloveras, expresidents de l’ACM i de l’AMI, respectivament, a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a investigats en la causa judicial de l’1-O. Aquest mateix tribunal va inhabilitar Quim Torra per haver mantingut una pancarta en favor dels presos polítics i dels exiliats durant el període electoral previ als comicis del 28 d’abril. El president va declarar davant del TSJC al maig de l’any passat arran d’una querella que va presentar la Junta Electoral Central (JEC) per aquests fets. El judici es va celebrar al mes de novembre passat i el tribunal va condemnar Torra a un any i mig d’inhabilitació. En l’espera que aquesta sentència sigui ferma —i, per tant, ratificada pel Tribunal Suprem— la resolució de la JEC sobre un recurs presentat per C’s i pel PP, que confirma la pena, i l’aval del Suprem han fet que el cap de l’executiu hagi perdut la condició de diputat, per bé que encara es mantingui en la presidència.
Trobades amb Puigdemont i conferències internacionals
Del començament de la legislatura ençà, Torra ha tingut agendades un total de set reunions amb Carles Puigdemont, tot i que com a mínim se n’haurien produït un parell més (el 20 de novembre i el 9 de desembre de l’any passat) que no consten a la seva agenda però que van transcendir als mitjans de comunicació. La relació entre els dos presidents ha estat relativament fluida. La majoria d’aquestes trobades s’haurien produït a Waterloo amb motivacions diverses, com la reivindicació de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, que va tenir lloc a la “Casa de la República”, o la celebració de la conferència conjunta “Catalonia and the trial on the referendum: a challenge for the EU”, a Brussel·les, per exemple. En alguns dels seus viatges a l’estranger, Torra també s’ha reunit amb els exconsellers a l’exili Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.
L’agenda exterior de Torra: reunions a Waterloo i conferències sobre l’autodeterminació a l’estranger
La darrera trobada entre els dos presidents catalans que consta a l’agenda de Torra es va produir el 14 de gener d’enguany, quan el cap de l’executiu va acompanyar Puigdemont i Comín a la sessió plenària del Parlament Europeu, després que tots dos haguessin recollit les corresponents actes com a eurodiputats.
Al marge d’aquestes trobades, el cap de l’executiu ha viatjat a alguns països de l’entorn comunitari i extracomunitari, en algunes ocasions amb la voluntat d’internacionalitzar el conflicte català. Així, durant la legislatura, Torra ha impartit conferències a Ginebra, a Eslovènia, a Lisboa o a Stanford que versaven sobre la mediació internacional, els drets civils i l’autodeterminació, i s’ha reunit amb grups d’interès com el Public International Law & Policy Group (PILPG), un bufet que ofereix assistència legal i gratuïta a les parts implicades en negociacions i conflictes. Així mateix, el president ha visitat el País Basc, convidat per la plataforma Gure Esku Dago, en el marc del col·loqui “Catalunya: sobirania, democràcia i llibertat”, s’ha reunit amb Arnaldo Otegi, amb el ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu, amb representants de l’entitat Democrazia Bai i amb Juan José Ibarretxe, per rememorar el camí a l’exili de Companys i d’Aguirre.
En algunes ocasions al llarg de la legislatura, Quim Torra s’ha trobat també amb representants polítics internacionals – com el diputat finès Mikko Kärnä; el president de Flandes, Jan Jambon, o el d’Eslovenia, Borut Pahor – i espanyols. En aquest sentit, a la seva agenda hi consten reunions amb Pablo Iglesias, Alberto Garzón, Jon Iñarritu, Teresa Cunillera o el mateix president del govern, Pedro Sánchez.
El folklore popular
Contràriament a les acusacions de l’oposició, l’activitat del president no s’ha centrat únicament en qüestions relacionades amb el “procés”. Les tradicions catalanes i la cultura popular han mantingut Torra bastant ocupat en aquesta legislatura. Fires del vi, de l’avet, de l’all o de la gamba de Palamós, l’Aplec del Cargol, un taller de ratafia, les diades castelleres o els concursos de sardanes són alguns dels esdeveniments que el cap de l’executiu ha presenciat des de la primera fila. No han estat els únics: com a màxima autoritat del Govern, també ha assistit —i ha reivindicat— a festivitats diverses, que inclouen, per exemple, la 64a edició de la mostra Girona Temps de Flors, la 68a Festa del Càntir d’Argentona, la 43a Exposició de Cireres o la 33a Festa de l’Esplai.
El cap de l’executiu s’ha erigit com un defensor ferm de les festes populars i de l’associacionisme veïnal. Per aquest motiu també ha participat en les festes majors de Gràcia, de la Mercè, de Blanes, en les Festes del Tura d’Olot o en la del Ranxo de Vidreres, entre d’altres. El president tampoc no ha volgut perdre’s actes de caràcter religiós i folklòric, com la Missa Major amb motiu de la Patum, la representació d”Els Pastorets’ de Súria, o la trobada amb la pubilla i l’hereu de Catalunya i amb els gegants de Sant Jordi del Tricentenari, el 23 d’abril de 2018. Aquella mateixa jornada, Torra també va visitar l’Espai Òmnium i va dipositar una rosa groga al mural per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
L’activitat social de Torra
Al llarg dels quasi dos anys des de la seva investidura, Quim Torra també ha mantingut un contacte regular amb entitats socials que treballen en àmbits diversos, però en especial amb aquelles que defensen els drets de les persones amb diversitat funcional. El president s’ha reunit amb la directora de la Fundació Catalana Síndrome de Down i amb col·lectius com el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) o el Consell de la Discapacitat de Catalunya. També ha inaugurat la jornada “Activitat física en l’espina bífida”; ha assistit a la presentació del llibre ‘Empoderament i autonomia personal’, de la fundació Institut Guttmann; a l’acte reivindicatiu “Tenim drets”, de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual, o al sopar solidari d’Esclat Grup Social, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat.
Però més enllà de les entitats d’aquest sector, el cap de l’executiu ha estat en primera línia en celebracions relacionades amb la lluita contra diferents malalties, com els aniversaris de l’acte “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”; el Dia Mundial de la Salut Mental; la festa “Posa’t la gorra”, pels infants amb càncer; les gales benèfiques “People in red”, de la fundació Lluita contra la Sida; la quarta edició de la Nit de l’Alzheimer, o l’acte de commemoració de Dia Mundial del Donant de Sang. Durant el seu mandat s’ha constituït la Taula del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitats, amb la qual s’ha reunit en una ocasió. Així mateix, Torra s’ha trobat amb les entitats catalanes de l’àmbit de la salut mental i ha tingut un contacte fluid amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social a Catalunya.
Al marge de les trobades amb col·lectius socials, Torra també ha mantingut el contacte —tot i que de manera menys fluida que altres presidents com Pujol o Mas— amb representants del sector empresarial. En aquest sentit, s’ha reunit en diverses ocasions amb el Cercle d’Economia, amb la Cambra de Comerç de Barcelona o amb l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat, per exemple, així com amb sindicats i patronals. A la seva agenda hi consten un total de 12 trobades o la participació en actes i esdeveniments amb entitats com la CECOT, el Foment del Treball, la PIMEC, la Fepime, CCOO, la UGT o la Intersindical-CSC, entre d’altres.
