Privilegi blanc en l’economia social: com ser realment antiracistes?

Només el 7% de les treballadores de l’economia social i solidària (ESS) de Catalunya són persones extracomunitàries o racialitzades, segons apunta l’Informe del Mercat Social 2024, que elabora la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Aquesta dada evidencia la manca de diversitat del teixit de l’ESS, una realitat que també s’estén al terreny del cooperativisme. 

Marie Faye, presidenta i sòcia fundadora de Diomcoop, cooperativa del Grup ECOS que vol donar resposta a les necessitats d’inclusió social i laboral de persones migrades en situació de vulnerabilitat, parlava en una entrevista de la falta de diversitat: “Només cal donar un cop d’ull a les persones que ens envolten, en les entitats, en els actes… Són grups de persones molt homogènies. Quan, l’any 2017, vam entrar a l’ESS, érem les úniques diferents”. Ho corrobora Luz Helena Ramírez, fundadora de MigrESS, una associació que va néixer l’any 2016 en el marc de la primera edició del postgrau d’Economia Social i Solidària, quan algunes participants es van adonar de la manca de diversitat de l’ESS i de com sovint les persones migrants i racialitzades queden fora d’aquest circuit. 

Només el 7% de les treballadores de l’economia social i solidària de Catalunya són persones extracomunitàries o racialitzades

Tot i que ara la conversa de l’ESS ja parla més obertament de privilegi blanc i descolonització, encara queda molt recorregut a fer. Alguns agents del cooperativisme i de l’ESS han engegat iniciatives com el Cercle de Migracions i d’Economia Social i Solidària Antiracista de Coòpolis format per l’associació MigrESS i les cooperatives La Tregua, Abarka i Illay, el mateix projecte de MigrESS, que va nèixer el 2016, o formacions en la matèria, com la que va organitzar recentment el Grup ECOS sobre comunitats minoritzades i ESS amb les cooperatives Diomcoop i Trèvol. Impartida per Fronteres Invisibles, l’objectiu era reflexionar sobre com construir una ESS més diversa i més conscient. 

Parlar sobre el privilegi blanc

L’activista estatunidenca Peggy McIntosh afirma que “el privilegi és com una motxilla invisible de recursos no merescuts dels quals els privilegiats no són conscients”, una apreciació que es pot aplicar també a l’estructura de l’ESS. Aquesta citació serveix a les integrants de Fronteres Invisibles, una cooperativa que fa tasques educatives per combatre el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, per explicar en els seus tallers que el cooperativisme, com tot espai social, està travessat per la colonialitat: “Tot i els seus valors transformadors, encara opera sota una lògica blanca, eurocèntrica i occidental, que defineix quines formes d’organització són ‘acceptables’, quines veus són autoritzades i quins coneixements tenen valor”, desenvolupen les membres de Fronteres Invisibles. Així, en lloc de reconèixer les vivències i sabers de les persones migrades i racialitzades, “el cooperativisme dominant tendeix a infantilitzar o romantitzar la nostra presència, negant-nos la condició de subjectes polítics amb plena agència”, hi afegeixen. 

Luz Helena Ramírez: “El cooperativisme dominant tendeix a infantilitzar o romantitzar la nostra presència”

Un dels problemes de concepció sobre aquesta qüestió, reflexionen des de Fronteres Invisibles, és que “el cooperativisme blanc tendeix a pensar el canvi des de la inclusió, però no des de la descolonització”, o sigui, que ofereix espais, però sense qüestionar qui ha tingut sempre el dret a ocupar-los ni en quins termes es poden habitar. Això determina, per tant, una manera de treballar pensada des de l’autoritat d’Occident, amb “codis blancs, acadèmics i administratius” i que nega altres pràctiques migrants o comunitàries. “Això té una base profundament colonial: la mirada occidental no només no representa l’altre, sinó que li nega el dret a representar-se a si mateix” o el mostra com a excepció en lloc de com a autoritat, comenten les integrants del projecte d’educació i sensibilització.

Des de MigrESS també consideren que l’antiracisme és una assignatura pendent de l’ESS i del teixit cooperatiu: “Una economia transformadora ha d’estar a l’abast i ha de ser una eina de resolució de les necessitats de totes les persones, no només de les blanques, universitàries i amb temps”, expressa Ramírez. I això, hi afegeix la fundadora de MigrESS, no es visibilitza en una consigna política, sinó en la materialització de pràctiques i el qüestionament de les entitats, en transformar les maneres de fer i de construir un teixit alternatiu que doni cabuda a les diverses realitats: “Necessitem una ESS popular i antiracista”, reivindica. 

Faye comparteix aquesta visió i hi afegeix que, en aquesta línia, sovint el cooperativisme i l’ESS no incorporen les vivències de les persones migrades en la seva dinàmica. “Des del cooperativisme blanc no s’adapta l’estructura a la gent, sinó que la gent s’ha d’adaptar a l’estructura”, expressa la sòcia de Diomcoop, una manera de fer que sovint no té en compte molts dels factors que comporta un procés migratori. Per exemple, un procés migratori a vegades implica una major càrrega de cures de l’entorn familiar per manca de xarxa de suport, de manera que una treballadora en aquesta situació pot necessitar no assistir a una reunió que li coincideix amb una responsabilitat d’aquest tipus. 

L’etern mur de la Llei d’estrangeria

Un altre factor que suposa un obstacle per a les persones migrades i racialitzades en l’accés de l’ESS i en les seves dinàmiques de treball és l’atenció a necessitats estructurals que són imprescindibles per aquestes persones, com la regularització. “Una persona sense papers no es pot moure de la mateixa manera que una que coneix el territori i la comunitat”, explica Faye. 

De fet, en la formació impartida per Fronteres Invisibles a les cooperatives del Grup ECOS en el marc del projecte “Intercooperem Juntes”, que compta amb el suport del programa Enfortim l’ESS, de l’Ajuntament de Barcelona, es va posar sobre la taula que les cooperatives poden esdevenir un suport per a aquest tipus de gestions i per promoure la inserció de persones migrades en el seu teixit. Aquest és un dels objectius de Diomcoop, que a través de la seva activitat vol generar ocupació sota el format cooperatiu, així com facilitar la cobertura de les necessitats i dels drets bàsics dels participants del projecte. Des de Fronteres Invisibles, l’ocupació com a eina de regularització i d’autonomia també és un dels seus reptes principals com a cooperativa, juntament amb la consolidació com a espai d’incidència. En un debat organitzat per la Directa i EntrePobles, s’apuntava també la Llei d’estrangeria com un dels majors impediments per a la lliure adhesió i autoorganització de la feina, un dels majors obstacles també segons les integrants de MigrESS. 

La regularització és una necessitat estructural de moltes persones migrades que l’ESS també ha de tenir en compte

“L’ESS hauria de ser l’aliada número 1 en la lluita per la derogació de la Llei d’estrangeria, en l’exigència a l’Estat espanyol d’aprovar la ILP per regularitzar persones en situació irregular que viuen aquí sense drets”, demana Ramírez. Segons la investigadora i defensora de drets humans, des de l’ESS hi ha moltes coses que es poden fer a més de donar suport polític, des del vessant més intern de les cooperatives o les entitats, com fer més debats interns sobre manca de diversitat, modificar les ofertes laborals perquè persones d’altres orígens puguin accedir-hi o tenir en compte que de vegades hi ha persones migrants que no tenen tant temps per dedicar al projecte. 

El teixit cooperatiu migrant, a l’alça

De cara a millorar tots aquests aspectes, cooperativistes com Luz Helena Ramírez afirmen que hi ha una manca de comunicació i relació entre la xarxa migrant i el teixit associatiu local, que intercooperen molt poc. Tot i això, recalca el “ric teixit migrant” que hi ha a Catalunya, que tant Faye com les membres de Fronteres Invisibles corroboren. “Som molt poquetes entitats que fomentem la creació de nous projectes liderats per persones migrants; fan falta molts valors nous en el cooperativisme per incloure aquestes persones i també noves formes de cooperativisme”, diu la presidenta de Diomcoop. 

“Tot i que sovint es nega o s’invisibilitza, hi ha una xarxa cada cop més forta de cooperatives, col·lectius i projectes liderats per persones migrades i racialitzades”, comenten amb contundència les integrants de Fronteres Invisibles. Aquestes xarxes, expliquen, són “espais de resistència quotidiana i de creació col·lectiva de noves formes d’organització” que els permeten sostenir-se, intercanviar sabers i trencar amb l’aïllament que els vol imposar el sistema. 

Marie Faye: “Som molt poquetes entitats que fomentem la creació de nous projectes liderats per persones migrants”

Com a exemple, destaquen la primera Cursa Antiracista organitzada per Top Manta, que no va sorgir de cap espai institucional, sinó del teixit racialitzat i antiracista. “Espais com aquest reconeixen la nostra agència, les nostres epistemologies i el nostre dret a liderar processos de transformació”, hi afegeixen. A més d’aquesta cursa de gran mobilització ciutadana, que va reunir unes 10.000 participants segons l’organització, moltes altres iniciatives se sumen a la llista de projectes liderats des del cooperativisme migrant.

La Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa n’és un referent: es tracta d’una fira impulsada pel Cercle de Migracions i Economia Antiracista de Coòpolis per tal de reconèixer el potencial transformador de les diverses iniciatives socioeconòmiques impulsades per persones migrades o racialitzades i per fomentar la creació de noves cooperatives de persones migrades. Entre altres projectes que ja es consideren referents en el cooperativisme hi ha Abarka, dedicat a la gastronomia africana, que va rebre el Premi Reconeixement CoopCat 2024; Periferia Cimarronas, en l’àmbit de la cultura; la Xarxa de Dones Cosidores, en el tèxtil, o CoopHalal, dedicada als serveis financers.