12/05/2019 | 19:00
Han passat quatre anys des que l’equip de Barcelona en Comú (BeC) va entrar a l’Ajuntament. Amb una majoria ajustada d’11 regidors, la líder dels comuns, Ada Colau, va afirmar la mateixa nit electoral que hi havia hagut “un vot pel canvi, i aquest canvi es produirà“. El mandat no ha sigut una bassa d’oli. El govern municipal –en solitari i en coalició amb el PSC durant un període breu– ha tingut molts problemes per aprovar algunes grans mesures. Han tirat endavant la creació de serveis municipals com el dentista, l’elèctrica pública o la mesura de destinar el 30% de les noves construccions a l’habitatge protegit. Però han quedat al tinter iniciatives com la municipalització de l’aigua, la creació d’una funerària pública, la connexió del tramvia a la Diagonal, la finalització de les obres de les Glòries o millorar els problemes de seguretat, una de les preocupacions principals dels habitants de la ciutat junt amb l’habitatge.
Al llarg d’aquest mandat, les tensions polítiques i socials han aflorat amb força i han desgastat el govern municipal. A escala social, Colau ha hagut de fer front a les vagues dels treballadors del metro, les denúncies d’Agbar o els problemes derivats del turisme i l’escalada del preu de l’habitatge. En l’àmbit polític, el procés sobiranista, la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i l’aplicació del 155 també han tensionat l’equip de govern.
A les portes de les eleccions del 26 de maig és hora de fer balanç. Després d’haver-ho fet a la meitat de la legislatura, CRÍTIC torna a donar veu a representants i portaveus d’organitzacions socials, entitats veïnals i ONG perquè facin una valoració crítica de l’actual govern municipal i apuntin els reptes que encara hi ha pendents en diferents àmbits. Els 23 representants consultats han respost aquestes dues qüestions sobre la valoració del primer mandat de Barcelona en Comú i les demandes que consideren que han quedat pendents.
DRETS SOCIALS, ECONOMIA, HABITATGE I TURISME
1. Sònia Fuertes: “Impulsar polítiques predistributives i redistributives és oferir oportunitats i defensar drets”
Presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)
Valoració
Valorem l’impuls a mesures d’ocupació juvenil des de Barcelona Activa que han suposat un canvi qualitatiu i projectes com B-Mincome, que, a més de millorar les condicions de vida de moltes famílies en situació de vulnerabilitat, ha afavorit el debat sobre la garantia d’ingressos i el necessari canvi de model. Destaquem qüestions que no s’han iniciat en aquest mandat però han guanyat embranzida, com ara la perspectiva de gènere, l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, el Pla de barris o la promoció de l’economia social i solidària. Ens segueix preocupant molt la dificultat d’accés a l’habitatge, però seria capciós plantejar el problema de la gentrificació i la manca d’habitatge assequible com un problema exclusiu de Barcelona, i, d’altra banda, hi ha determinats recursos –com la XAPSLL, xarxa d’atenció a les persones sense llar— que continuen sent referents per a altres municipis.
Demandes
En clau municipal, ECAS hem fet una sèrie de propostes de canvi. Les ciutats són centres de poder que poden desenvolupar polítiques de proximitat. La complexitat dels nostres temps requereix una governança amb polítiques socials que vetllin per la cohesió, la promoció social de les persones i l’apoderament de les comunitats. Creiem que la combinació de polítiques predistributives i redistributives és l’única via per oferir aquest espai d’oportunitats i defensa de drets. Som conscients que, malgrat el seu protagonisme, els municipis no sempre disposen dels recursos adients i no se’ls poden demanar responsabilitats o respostes que no poden donar.
2. Lucía Delgado: “S’han de sancionar els habitatges buits de la banca”
Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Barcelona (PAH)
Valoració
La creació del SIPHO (Servei de Mediació en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions) i l’aposta per un acompanyament a les famílies vulnerables en risc de pèrdua de la seva llar ha sigut un avenç en la defensa dels drets socials. Moltes PAH d’altres territoris es pregunten per què no es posa un dispositiu similar a les seves localitats. També les sancions a habitatge buit i la mobilització d’habitatge assequible marquen diferència respecte a mandats anteriors. A més, el govern actual ha tingut un paper molt important en aconseguir que el 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions integrals siguin del sector privat. Amb un altre executiu ben segur que no hauria estat possible. Però encara queda molt a fer per deixar l’emergència habitacional a zero.
Demandes
Sabem que posar fi als desnonaments, regular el preu del lloguer o ampliar els pressupostos per invertir en habitatge no són competències municipals, però sí que ho són augmentar la contundència per posar fi a la llista d’espera de les meses d’emergència. Encara esperem el pla de xoc per posar-la a zero i que s’aconsegueixi el 15% d’habitatge públic que marca la Llei catalana d’habitatge de Catalunya (18/2007). Que s’exigeixi el compliment de la Llei 24/2015 i que es posin tots els recursos per fer-la efectiva. Que s’apliquin totes les eines disponibles per mobilitzar l’habitatge buit de la banca, i per sancionar en cas que calgui –en 4 anys hi ha hagut poques sancions i han arribat tard–, l’expropiació per interès general o per estat de conservació, o optar més pel tempteig i retracte per evitar que siguin els fons voltor qui aconsegueixin els habitatges.
3. Jaime Palomera: “S’han de continuar fent polítiques orientades a la protecció dels llogaters”
Portaveu del Sindicat de Llogateres
Valoració
És innegable que s’ha posat l’habitatge en el centre de les polítiques. S’ha incrementat el pressupost de manera important, s’ha abordat el tema dels desnonaments amb una unitat específica i s’ha augmentat el nombre d’habitatge públic de lloguer i de forma permanent. Per tant, l’Ajuntament ha deixat de fer habitatge protegit de compra, que era una anomalia històrica. D’altra banda, també s’han assumit iniciatives pioneres que s’han impulsat des de la ciutadania, com la del 30% o la mesura contra l’assetjament immobiliari per la via administrativa. Tot i això, algunes de les mesures han arribat tard tenint en compte el nivell d’emergència en què ens trobem.
Demandes
Tenim tres demandes. La primera és regular el mercat de tal manera que els beneficis del sector immobiliari s’hagin de reinvertir en forma de lloguer assequible. La segona és que es reguli encara més el mercat de lloguer de curta durada orientat al turisme i també es faci amb el lloguer d’habitacions. I, en tercer lloc, tenir tolerància zero davant l’assetjament immobiliari, amb més força del que s’ha fet. També és fonamental que se segueixin fent polítiques orientades a la protecció dels llogaters i llogateres, que estan en situació de desprotecció davant dels abusos dels propietaris. Totes aquestes propostes apunten cap a un canvi de paradigma: no pot ser que el mercat dels habitatges privats es deixi en mans de l’especulació i no es vetlli per garantir el dret de l’habitatge.
4. Daniel Pardo: “S’ha emès un discurs crític sobre el turisme que s’ha anat desinflant al llarg del mandat”
Membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS)
Valoració
Es pot dir que el mandat de Barcelona en Comú és històric perquè és l’únic que no s’ha limitat a aplaudir i seguir les instruccions que li donava el ‘lobby’ del sector turístic. Barcelona en Comú ha emès discursos crítics amb el que ha estat el discurs hegemònic de l’empresa privada i també ha impulsat mesures per frenar el turisme, que la majoria anaven en el bon sentit però han sigut insuficients. Com, per exemple, el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístiques (PEUAT) o les polítiques actives en persecució de pisos il·legals. Però el nombre de visites a la ciutat ha augmentat un 5% l’any 2018 i veiem una tendència descendent en el nivell de posició crítica al llarg del mandat. I aquí podem posar exemples clars: la normativa de terrasses, els acords Port-Ajuntament, i que no es va aprofitar la dimissió del director de Turisme de Barcelona, William Carnes, per fer una reforma radical, desmantellant Turisme de Barcelona i muntant una empresa pública de turisme.
Demandes
Creiem que és el moment d’apostar per assolir escenaris de creixement zero en termes de desplaçaments, pernoctacions, i sobretot pes del sector turístic en l’economia de la ciutat. Aquí ja rebaixem exigències, ja que nosaltres advoquem per un decreixement. Pel que fa a les polítiques, per exemple, necessitem un PEUAT més restrictiu, una moratòria indefinida per a tots els allotjaments turístics i la substitució de Turisme de Barcelona per una Agència Pública de Turisme.
MIGRACIONS, DRETS HUMANS I JUSTÍCIA GLOBAL
5. Lamine Sarr: “Hi ha més presència policial als carrers i s’estan limitant els espais per als venedors ambulants“
Membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona
Valoració
Valorem positivament que l’Ajuntament hagi permès la creació d’una cooperativa de 15 persones: això ha servit per aconseguir papers a aquests ‘manters’ que no en tenien i, a més, per treballar. La part negativa és que ara cada vegada hi ha més presència policial als carrers i s’estan limitant els espais on els venedors ambulants poden vendre. Per exemple, a la plaça de Catalunya abans es podia vendre en qualsevol punt i ara, en canvi, estan obligats a vendre agrupats en una mateixa zona. Això no és bo per als nostres companys.
Demandes
Demanem sobretot que hi hagi més tolerància i respecte cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant, així com més espais on poder vendre. Volem que ens deixin dedicar-nos a això. A més, creiem indispensable ajudar els immigrants a aconseguir els papers, orientar-los i donar-los eines per trobar feina.
6. Estel·la Pareja: “En matèria d’acollida de refugiats s’ha passat de les paraules als fets”
Directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Valoració
Tenint en compte que només quatre anys és poc temps per fer els canvis estructurals que es requereixen –i més amb un govern en minoria–, fem un balanç positiu de la gestió d’aquest Ajuntament. Estem contents perquè al setembre del 2015 el consistori es va veure interpel·lat per l’acollida de les persones refugiades i va passar de les paraules als fets. Va començar a generar estructures reals com el programa Nausicaa, un servei municipal que ofereix allotjament i manutenció a les persones sol·licitants d’asil excloses de les ajudes estatals. És una aposta valenta i innovadora en el sistema d’acollida de refugiats i un exemple de bones pràctiques a Europa.
Demandes
Cal que les estructures creades s’ampliïn i s’enforteixin en el mandat següent, que no sigui només un projecte d’una determinada posició política, sinó que siguin polítiques estructurals als municipis. També és important veure com es conciliarà l’imperatiu del lliure mercat i la lliure competència –que cada vegada ve més marcat des del marc normatiu europeu–, amb la visió de les polítiques en matèria social, que el grup municipal diu que vol treballar amb la societat civil organitzada, sense ànim de lucre, especialitzada i respectuosa amb els drets socials, laborals i mediambientals. És un repte amb el qual hauran de bregar els governs progressistes.
7. Luca Gervasoni: “És rellevant que dediqui el 0,7% dels recursos propis de l’Ajuntament a la cooperació internacional“
President de LaFede.cat, Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global
Valoració
L’Ajuntament ha prioritzat el diàleg amb el sector i la societat civil i, fruit d’aquest treball col·lectiu, s’ha impulsat un Pla director de cooperació 2018-2021, que compta amb un alt grau de suport de les entitats dedicades a la promoció de la justícia global i dels partits polítics representats al consistori. És especialment rellevant que s’hagi confirmat el compromís de l’Ajuntament de dedicar el 0,7% dels seus recursos propis a la cooperació internacional, en comparació amb la Generalitat, que hi dedicarà un 0,13%. Valorem també l’aposta del consistori per una cooperació transformadora, les iniciatives per la defensa, pel suport i per l’acollida a defensors i defensores de drets humans d’arreu, els programes d’educació i comunicació per a la justícia global i el ferm compromís de la ciutat amb l’acollida i el suport a les persones refugiades.
Demandes
La nostra societat està cada vegada més interconnectada, però les administracions encara no han assumit prou que per fer front a la majoria de les crisis de la nostra societat cal contribuir a agendes globals. La qüestió de la crisi d’acollida de persones migrades és un bon exemple, però destaquen també la crisi ambiental, la desigualtat o l’autoritarisme creixent que afecta el nostre entorn: molts dels nostres problemes ja no permeten respostes individuals d’una Administració o una altra. En aquest sentit, és essencial que les polítiques de justícia global deixin de contemplar-se com la tasca d’un departament concret i que es promogui la seva adopció pel conjunt de l’Administració. Un gran repte continua sent que altres àrees de l’Ajuntament, més enllà de la de cooperació, facin polítiques en matèria econòmica o de seguretat que respectin els mateixos principis.
URBANISME, MOBILITAT I MEDI AMBIENT
8. Ricard Riol: “No s’han impulsat mesures que persegueixin reduir el trànsit i finançar el transport públic”
President de la Plataforma pel Transport Públic
Valoració
Durant el mandat anterior hi va haver una escassetat inversora, fet que va causar l’envelliment de la flota de transport públic i retallades en el servei. En aquesta legislatura, s’ha tornat a valorar la inversió en transport públic i s’han acabat projectes que feia molt temps que estaven aprovats i que no es duien a terme a causa de les retallades, tant de busos com de metro. Una fita important que s’ha assolit és implementar la part més complicada de la nova xarxa de bus. D’altra banda, no s’ha aconseguit reduir el trànsit segons com s’havia establert en el Pla de mobilitat urbana, i no s’ha aplicat cap mesura per dissuadir l’ús del vehicle privat a la ciutat més enllà de fer carrils bus i bici. Realment, no hi ha hagut mesures que persegueixin el doble objectiu de reduir el trànsit i finançar el transport públic.
Demandes
Demanem que s’acabin projectes com connectar els tramvies, que s’afavoreixi un pla de Rodalies de qualitat o que es doni prioritat als carrils busos. Barcelona hauria de tenir un model per al bus interurbà més enllà del servei de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana, perquè actualment hi ha aspectes que fallen, com que Barcelona no té capacitat per aparcar els autobusos.
9. Toni Edo: “En polítiques laborals, Barcelona en Comú no dista d’altres partits que es troben més a la dreta que ells”
Delegat del Comitè d’Empresa de la CGT Metro
Valoració
Des de la CGT al Comitè d’Empresa del Metro de Barcelona fem una valoració negativa del mandat de Colau. El seu govern va crear unes expectatives dins del món laboral que no s’han vist acomplertes i que en alguns casos han sigut contràries al que s’esperava d’aquestes expectatives. En aquest sentit, Barcelona en Comú no dista d’altres partits que es troben bastant més a la dreta que ells. Pel que fa a la gestió del metro, no hem vist millores, sinó al contrari. En alguns aspectes s’ha empitjorat la situació i s’ha degradat la relació laboral a l’empresa.
Demandes
Veiem molt important derogar la reforma laboral i donar eines als treballadors perquè puguin defensar-se davant de les empreses. Que no sigui tan fàcil acomiadar, sancionar i posar problemes a les relacions laborals del dia a dia. També volem fer incís als partits polítics perquè obrin el debat de les polítiques laborals. Ara, si analitzes els programes electorals, els polítics no estan donant la importància que se li hauria de donar a l’àmbit laboral i, al final, la majoria de gent que viu a Barcelona som treballadors. Els únics que plantegen temes en aquest aspecte són alguns partits de dretes que parlen de fer modificacions en el règim de pensions, que evidentment no són beneficioses per als treballadors.
10. Maria Garcia: “No s’han implantat mesures que redueixin les emissions”
Portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire
Valoració
El govern de Colau ha posat el problema de la contaminació de l’aire a la ciutat de Barcelona damunt de la taula, però les solucions han sigut insuficients. D’una banda, s’ha fet sensibilització; però, de l’altra, no s’han implantat mesures que redueixin de manera dràstica les emissions. El 98% de la població de Barcelona respira aire contaminat i el 2017 es van incrementar els nivells dels contaminants més crítics. Valorem negativament dos aspectes. El primer són les polítiques d’ampliació d’infraestructures viàries i portuàries, que incrementaran les emissions de la ciutat. El govern s’hi va oposar, però ha acabat aprovant el projecte d’ampliació de la ronda Litoral i acordant la construcció de dues futures noves terminals de megacreuers al port de Barcelona. El segon, la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que, tal com està plantejada, es tracta d’una mesura de renovació del parc de vehicles, no de reducció, ja que es basa en les etiquetes de la DGT que no assenyalen les emissions reals.
Demandes
S’haurien d’aplicar dues mesures imprescindibles. La primera, aplicar una taxa diària d’anticontaminació (peatge urbà) per circular per dins de la ciutat amb excepció de turismes amb tres ocupants o més, amb l’objectiu de dissuadir l’ús habitual gairebé individual del cotxe i ampliar el finançament del transport públic. En segon lloc, cal un pla de reducció dràstica dels carrils de cotxes de les grans autovies urbanes, que optimitzi la trama urbana per afavorir el canvi de model de ciutat: recuperar l’espai públic per a les persones i potenciar els modes més sostenibles, com la mobilitat activa i el transport públic i col·lectiu. Cal un pla radical de canvi del model de la mobilitat, ni obres ni transformacions urbanes eternes vinculades a grans inversions i a grans operacions urbanístiques que s’eternitzen i exigeixen enormes sumes de diners.
PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME
11. Albert Recio: “No creiem que posar més policia als carrers sigui l’única via per incrementar la seguretat”
Vicepresident primer de l’Associació de Veïns i veïnes de Barcelona
Valoració
Valorem positivament l’augment de la despesa social, l’actuació més proactiva davant dels desnonaments i la posada en marxa d’alguns projectes socials. També ens sembla positiva l’aprovació del Reglament de participació. Hem vist una millora important de la transparència informativa a les pàgines de l’Ajuntament. D’altra banda, potser s’hauria de repensar i afinar el Pla de barris i en temes de participació, encara que valorem positivament l’avenç en aquest àmbit, creiem que el consistori té unes estructures internes que no van ben coordinades amb la participació. Els aspectes més crítics del mandat són aquells en què els ‘lobbies’ han tingut incidència. Els casos més palesos d’enfrontament amb l’Ajuntament han estat, d’una banda, l’acord amb el Barça i, de l’altra, la regulació de terrasses. A part, si l’enderrocament d’edificis de la Sagrada Família es compleix, també ens hi mostrem totalment en contra.
Demandes
En primer lloc, demanem més agilitat en l’actuació dels serveis socials. En àmbit de l’habitatge, demanaríem taules d’habitatge en tots els districtes, ja que les que hi ha funcionen, i, per tant, creiem que s’haurien de generalitzar. També reclamem una política ambiental ambiciosa, amb un canvi elèctric a la ciutat, millores en política de residus i la reducció de la contaminació potenciant el transport públic. En l’àmbit dels transports, hi ha temes pendents com el tramvia i la xarxa de metro. A l’últim, volem una nova política de convivència i seguretat orientada a potenciar un model inclusiu i basat en la convivència, fent front al greu problema de la violència de gènere i a l’assetjament per raons d’orientació sexual, ètnia o nacionalitat. Ara el debat es limita a posar més policia als carrers, i no creiem que sigui l’única via per incrementar la seguretat.
12. Montserrat Morera: “Falta una regulació de l’espai públic menys sancionadora”
Presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona
Valoració
Aquest mandat ha tingut aspectes positius per a l’associacionisme, com ara l’aprovació del nou Reglament de participació, el Pla de barris i l’Associa’t, com a element de renovació i enriquiment de la participació associativa en la Festa Major de Barcelona. L’associacionisme també ha tingut més presència en la gestió d’equipaments de titularitat municipal i el govern municipal ha estat atent a les demandes fetes des del Consell de Ciutat, l’òrgan de participació més important. Però, en altres aspectes, hem trobat a faltar la derogació de l’actual ordenança de turisme i una regulació de l’espai públic menys sancionadora i més interessada a recuperar el carrer com a espai de trobada ciutadana. També som molt crítics amb el procés de l’ordenança de terrasses i l’acord final que ha deixat de banda les aportacions d’una gran part del sector associatiu. Finalment, valorem positivament l’aposta estratègica per l’impuls de l’economia social i solidària, però reivindiquem també que aquest impuls no deixi de banda l’associacionisme de base voluntària, no lucrativa, de funcionament democràtic, transformador i arrelat al barri.
Demandes
Demanem fer valdre el fet associatiu, prioritzar l’associacionisme arrelat al barri, impulsar el Codi ètic de les associacions de Barcelona, reconèixer el Panoràmic com a eina per generar coneixement sobre la realitat associativa i apostar per la simplificació administrativa i per un registre únic de les entitats i associacions. També millorar el finançament associatiu, redefinir el model de subvencions a fi que s’adeqüi a la realitat associativa, entre d’altres. D’altra banda, facilitar l’ús d’espais i locals per a l’acció associativa. A l’últim, volem fer una crida per dissenyar conjuntament el 3r Congrés de les Associacions de Barcelona amb l’objectiu de recuperar l’estratègia conjunta a escala associativa i definir polítiques públiques que ajudin a fomentar l’associacionisme de base voluntària, no lucrativa, de funcionament democràtic i transformador de la societat a la nostra ciutat.
FEMINISMES, MEMÒRIA HISTÒRICA, CULTURA
13. Júlia Llul: “El feminisme ha estat escoltat i visibilitzat”
Activista de Ca la Dona
Valoració
El balanç és positiu si tenim en compte que el canvi radical de perspectiva social s’ha fet notar amb accions diverses en tots els àmbits. Des del feminisme, com a política transversal i transformadora, ens hem sentit escoltades i també visibilitzades, les accions municipals ens han semblat en general correctes (des de la remunicipalització d’escoles bressol, fins als plantejaments i les accions alternatives respecte a l’aigua, l’electricitat, l’habitatge, el turisme, la cultura, la cooperació i el refugi, la violència masclista, la memòria històrica, la consulta i participació dels barris i dels diferents sectors…), malgrat que en pràcticament tots els casos representen només iniciatives que reclamen consolidació i temps per resoldre contradiccions d’execució i consens.
Demandes
Voldríem continuïtat i aprofundiment en tots els àmbits. Voldríem una informació més àmplia i constant de les polítiques municipals per a la ciutadania que no coneix prou el sentit de les propostes i l’esforç col·lectiu que demanen, així com els avenços i resultats obtinguts. En aquest sentit, creiem que cal reforçar l’educació ciutadana: el nivell cultural i de coneixement de la ciutadania és la garantia d’exigència d’una ciutat lliure, acollidora i respectuosa.
14. Marta Vergonyós: “S’han dissolt les fronteres entre la institució i les diferents iniciatives feministes de la ciutat”
Directora de La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Valoració
Fem un balanç positiu d’aquests quatre anys de tenir una alcaldessa feminista i una regidoria específica de feminismes. Ha estat una experiència sense precedents que cal celebrar i valorar. La dissolució de certes fronteres entre la institució i les diferents iniciatives feministes de la ciutat s’ha fet real i hi ha hagut relacions polítiques de col·laboració i de complicitat entre dones feministes. D’altra banda, la voluntat d’aquest govern de feminitzar la política s’ha traduït en una àmplia dotació de pressupostos, recursos i mesures concretes per fer polítiques municipals feministes, i això és un fet sense precedents a Barcelona. Queda pendent, però, que aquesta pràctica es converteixi en transversal en tots els àmbits municipals.
Demandes
Seria necessari crear taules de relació i consulta amb les diferents iniciatives feministes de la ciutat i fer el mateix en l’àmbit de les iniciatives culturals. Seria transformador que, per dur a terme els plans d’acció municipal en competència de feminismes i pràctiques culturals, es dediqués un període a cartografiar bé la situació i convocar-hi totes les veus possibles. Caldria establir mecanismes de consulta i consens previs, amb les organitzacions i persones del sector, que tenen l’expertesa de l’experiència. Això faria que les accions que es duguessin a terme fossin arrelades i necessàries, per evitar destinar recursos a iniciatives ja existents o obsoletes, reincidents o epidèrmiques, que no transformen la realitat ni l’afecten tal com ens insten a fer-ho aquelles metodologies feministes i antiracistes.
15. Manel Perona: “Hi ha hagut una progressió important amb la política en memòria activa”
President de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya
Valoració
Aquest govern ha fet un gran esforç per fer créixer el sentiment de la memòria històrica. En aquest sentit, han organitzat moltes activitats com xerrades, debats, exposicions… cosa que cap dels governs anteriors havia fet. Podríem dir que hi ha hagut una progressió important amb Barcelona en Comú pel que fa a la política en memòria activa.
Demandes
Ens agradaria una política d’apropament a les associacions, que n’hi ha moltes, i de vegades els costa connectar amb la població. L’Ajuntament s’hauria d’obrir a les associacions i ajudar-les, no només econòmicament sinó en difusió, donant suport per aconseguir locals i mitjans per fer activitats, o fins i tot amb algun tipus de publicació. En definitiva, l’Ajuntament hauria d’actuar com a altaveu per a les petites associacions, perquè poguessin arribar a més gent i de manera més efectiva.
16. Pere Camps: “Cal una refundació urgent de l’instrument principal de cultura, l’ICUB”
Director del festival Barnasants i activista cultural
Valoració
El problema fonamental que hi ha amb la cultura a Barcelona no ve determinat fonamentalment pel govern d’Ada Colau, sinó que requereix una refundació de manera urgent de l’instrument principal de cultura, l’Institut de Cultura de Barcelona. En el marc de l’ICUB, hi ha hagut un canvi de personal i s’han posat al capdavant de l’ens treballadors amb un perfil més buròcrata, que no coneixen els festivals als quals donen suport ni el nom de les persones implicades. Això ha repercutit negativament sobre aquells projectes que entenen la cultura com un element de transformació social i només beneficia aquells projectes que són fonamentalment de la indústria de l’entreteniment i que no necessiten suport institucional. Es necessita una refundació on es prioritzi més els treballadors públics dedicats a la cultura.
Demandes
Demanaria una aposta clara per donar suport a tots aquests projectes de la cultura d’autoria, de creació en tots els àmbits, que, a més, estigui descentralitzat perquè els diferents barris puguin arribar a aquests projectes. En resum, apostar per projectes que tenen al seu ADN fomentar la cultura i el pensament crític i donar-los estabilitat econòmica, que és fonamental per a qualsevol projecte.
ENERGIA I AIGUA
17. Maria Campuzano: “Demanem una actitud més proactiva en la sanció d’empreses que incompleixin la llei”
Portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica
Valoració
Partíem d’un govern que no havia fet absolutament res i, per tant, hem vist un canvi en positiu amb aquest nou govern que sí que ha treballat mesures contra la pobresa energètica. Una de les que valorem més positivament és la creació dels punts d’assessorament energètic, que és veritat que han sofert una evolució del que era la prova pilot. Al principi ho vam criticar molt, perquè no anaven dirigits a tota la ciutadania i volíem que es fes des d’un enfocament de drets. En aquest sentit, valorem positivament la seva evolució, ja que han integrat les crítiques que havíem fet des de l’APE. Una altra mesura interessant ha estat la signatura de l’últim conveni que s’ha signat amb Agbar. És un dels convenis més ambiciosos que ha firmat la companyia amb un ajuntament perquè inclou dues de les mesures clau pera nosaltres: la condonació del deute de famílies en situació de vulnerabilitat i la instal·lació de comptadors en habitatges on hi ha famílies que estan ocupant en precari.
Demandes
En primer lloc, que no es facin mesures regressives, que com a mínim implementin i mantinguin les iniciatives que ara mateix estan en vigor a l’Ajuntament. Respecte als PAES (Pla d’acció per l’energia sostenible), que se’n faci més difusió i s’aconsegueixi arribar a un nombre molt més elevat de persones. Demanem una actitud més proactiva davant dels incompliments de la Llei 24/2015 i, per tant, en la sanció a les empreses administradores perquè creiem que és l’única mesura per aconseguir un compliment integral d’aquesta Llei. Serà un repte importantíssim per al pròxim govern determinar quina serà la política en temes de persones en situació de vulnerabilitat de la nova empresa pública d’energia, Barcelona Energia. A l’últim, demanem que la política, en general, vagi en la línia d’un projecte que sigui compatible amb la transició energètica, no només pensada per unes elits, sinó també incloent-hi els més vulnerables.
18. Míriam Planas: “L’Administració pública està actuant per primer cop com a regulador del servei de l’aigua”
Portaveu d’Aigua és Vida
Valoració
Valorem positivament tres mesures. La primera, la implicació del govern en reafirmar amb auditories i informes la sentència del Tribunal Suprem que anul·la la creació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua a Barcelona i a la majoria de municipis de l’àrea metropolitana. La segona, la determinació en dur a terme la consulta que es va impulsar des del moviment per l’aigua pública i democràtica per fer front a les pressions i els recursos d’Agbar. I, finalment, valorem molt positivament que, per primer cop, hem vist com un govern municipal actua com a regulador del servei de l’aigua. Això ha comportat fer front a querelles imposades per Agbar amb l’objectiu d’atemorir càrrecs polítics i tècnics. Entenent les dificultats que posa la companyia, la crítica principal seria que no s’ha avançat amb la creació d’un espai participatiu reglat que faciliti la gestió democràtica, transparent i on els gestors rendissin comptes.
Demandes
Implementar les demandes que hem recollit en un manifest al qual ja han donat suport més de 250 entitats de l’àrea metropolitana, el ‘Compromís per l’aigua pública i democràtica. L’objectiu és construir una sòlida majoria al Ple Metropolità que faci possible la remunicipalització del servei quan surti la sentència definitiva del Tribunal Suprem. El nou govern ha de ser capaç de suportar les pressions que rebrà des dels interessats en mantenir, negociar i fer grans beneficis amb aquest dret humà essencial per a la vida. També demanem que es compleixi el dret humà de l’accés a l’aigua i al sanejament, que la garantia d’abastament no impliqui el deteriorament dels ecosistemes fluvials i que es creï un Observatori Metropolità Ciutadà de l’Aigua.
INFÀNCIA I TERCERA EDAT
19. Escoles Bressol Indignades: “Valorem positivament la remunicipalització de les tres escoles bressol externalitzades”
Valoració
Valorem positivament que s’hagin remunicipalitzat les tres bressols externalitzades que hi havia a la ciutat i que s’hagi recuperat la mitja hora diària de suport educatiu. Queda pendent, però, reduir el nombre d’infants per grup (que el govern anterior va augmentar a màxims) i obrir noves escoles per cobrir la demanda. També valorem que s’hagin duplicat els espais familiars i el programa itinerant “Nadons en família”. Com a associació, hem tingut més espais de trobada per dialogar i fer arribar al govern municipal tot allò que ens preocupa per evitar un deteriorament de la qualitat educativa.
Demandes
Per al següent govern demanem, en primer lloc, mantenir obert el canal de diàleg i el compromís profund per a la petita infància que garanteixi l’equitat. També trobem fonamental la democratització dels equips pedagògics i la municipalització de les externalitats (suport, cuina i neteja). Altres mesures que ens agradarien serien més recursos per atendre els infants amb necessitats educatives especials i les seves famílies, més hores de reflexió pedagògica de tot l’equip i la revisió de les estructures organitzatives de I’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. A l’últim, creiem que cal un debat real i profund sobre què és un infant petit i sobre com estem carregant en la infància el pes de la conciliació laboral.
20. Josep Carné: “Ens preocupa que s’estiguin privatitzant els casals de gent gran”
President de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya
Valoració
Amb el govern d’Ada Colau no s’han solucionat algunes qüestions que ja ens afectaven abans: les dificultats amb els accessos al transport públic, els transbords llargs, l’envaïment de les voreres per part de bicis i patinets… També patim el preu a l’alça dels lloguers que fan que moltes persones grans no s’ho puguin permetre i alguns acabin fins i tot desallotjats de casa seva. En àmbit més social ens preocupa la direcció dels casals de Barcelona, que abans eren gestionats per la mateixa gent gran, que ara s’estiguin privatitzant i es perdi la figura del voluntari actiu. L’avenç de les TIC també ha dificultat la vida de les persones grans, ja que moltes solucions ara es troben a la web i moltes persones no estan adaptades a aquesta realitat i necessiten solucions de manera presencial, que els atenguin.
Demandes
Demanem la possibilitat d’arribar als centres hospitalaris amb facilitat a través del transport públic. En l’àmbit dels ajuts, proposem que la Targeta Rosa sigui unipersonal, en comptes de per al conjunt de la família. També tenir més accés a les residències de gent gran, que hi hagi més pisos assistits i amb serveis, que se n’han fet pocs. Veiem important construir lavabos públics i gratuïts a Barcelona, resoldre el tema de l’envaïment de les voreres per tal de tenir garanties de no ser atropellat i donar alternatives a les persones que no sàpiguen utilitzar la Internet.
SINDICATS DE TREBALLADORS I ENTITATS CIVILS
21. José Antonio Pasadas: “Valorem positivament el diàleg obert amb les associacions del món civil, social i econòmic”
Secretari de Polítiques Sectorials – UGT de Catalunya
Valoració
Barcelona en Comú ha estat un dels governs que han apostat més per les polítiques socials. En aquest àmbit, s’han creat òrgans importants com el Consell Municipal de Benestar Social o l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. També s’ha obert un espai de debat i diàleg amb els col·lectius i les associacions del món civil, social i econòmic. En l’àmbit de la contractació pública, hem de fer una valoració positiva, ja que s’ha creat la Taula de Contractació Pública, on hi ha una representació àmplia de les organitzacions socials i econòmiques. Pel que fa a l’ocupació, s’ha de seguir impulsant l’Estratègia per l’ocupació de Barcelona i construir un diagnòstic detallat i compartit de la situació socioeconòmica i laboral actual.
Demandes
En polítiques socials, s’hauria de donar més difusió a la feina que es fa als consells perquè arribi a més població. Pel que fa a l’ocupació, demanaríem més dinamisme a la Taula de Contractació Pública, ja que no hi ha reunions amb la periodicitat que ens agradaria, i s’hauria de fer un seguiment important perquè els plecs de licitació es compleixin tal com indiquen les clàusules socials que es recullen a la Guia de contractació pública. A l’últim, s’hauria de prioritzar la precarietat i la desocupació i millorar l’ocupació de Barcelona. Una bona oportunitat seria aprofitar la nova llei del SOC, que avança cap a una millor integració de les actuacions i per una centralització de les polítiques actives d’ocupació.
22. Toni Mora: “El govern municipal no ha entès la figura de les entitats socials“
Secretari de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions de CCOO
Valoració
Creiem que en aquest mandat s’han impulsat polítiques de progrés i de millores socials, que no han eixit del tot i s’han quedat en bones intencions, sobretot en l’àmbit dels serveis socials i de la promoció de majors drets per a la ciutadania. No obstant això, hem compartit molts dels criteris plantejats per l’Ajuntament. També creiem que el govern municipal no ha entès la figura de les entitats socials, i això ha suposat un dèficit que podria haver estat un major impuls de la concertació social dins del mateix Ajuntament, que hauria impulsat més pactes.
Demandes
Creiem que els drets fonamentals com l’habitatge, la salut i l’educació han de ser elements fonamentals per a les polítiques futures, igual que la inversió pública. S’ha de continuar lluitant pel treball digne i pels drets de les treballadores, per un turisme sostenible, contra l’especulació dels mercats, entre d’altres, però veiem important crear un marc de concertació amb els agents més representatius de la societat, per tal d’arribar a més pactes, que incloguin també altres sensibilitats polítiques. Una democràcia obertíssima fa impossible tirar endavant mesures reals que tinguin impacte en la ciutadania.
23. Elisenda Paluzie: “Necessitem una capital abocada al 100% als processos democràtics”
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)
Valoració
Barcelona té la capacitat i la necessitat d’exercir la sobirania que millori el benestar dels seus ciutadans i no quedar-se feliçment resignada a ser una ciutat de segona. No volem que sigui la segona ciutat de l’Estat espanyol; volem que sigui i exerceixi com la capital de la República Catalana. Malgrat les proclames del govern actual per combatre les desigualtats o per impulsar una ciutat emancipada, respectuosa amb els ciutadans i amb el medi ambient, segura o baluard de la democràcia, encara som ben lluny d’assolir aquestes fites. L’Ajuntament va voler convertir el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre en una simple mobilització; hi va haver ambigüitat amb la cessió d’espais municipals, malgrat que finalment se’n van cedir una vuitantena. Cal, però, posar en valor la tasca que s’ha fet posteriorment a l’1 d’octubre, des de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència dirigida pel tercer tinent d’alcaldia, Jaume Asens, amb la personació de l’Ajuntament en totes les causes per agressions policials de l’1 d’octubre. En el futur immediat, necessitem una capital abocada al 100% als processos democràtics. Si mai torna a venir un embat democràtic com l’1-O, Barcelona s’hi haurà d’implicar fins al moll de l’os, ser-ne partícip o fins i tot impulsora.
Demandes
La capital catalana ha de ser l’exemple i el referent en l’impuls de les polítiques necessàries per avançar en aquest exercici de sobirania i de reafirmació que demanem als governs municipals catalans. Els municipis són la primera frontera de contacte amb una ciutadania amatent de percebre els avantatges tangibles dels valors republicans. Per tant, demanem als governs locals independentistes que impulsin polítiques per fer-los realitat i per permetre als ciutadans començar a palpar els beneficis socials que comportaran. En aquest sentit, insistim en diversos aspectes. Primer, impulsar la sobirania fiscal: pagar els impostos, les taxes i altres tributs directament a l’Agència Tributària Catalana. En segon lloc, exigir que la xarxa de fibra òptica sigui pública i no depengui, com ara, de les empreses de l’Ibex-35. Tercer, i relacionada amb aquesta, apostar per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l’Estat espanyol, seguint el camí ja iniciat per la ciutadania amb la campanya “Consum estratègic”. Finalment, afavorir el consum de proximitat, per tal de crear riquesa per a les empreses locals i beneficiar el medi ambient.
