Cerca

Entrada a l’exposició ‘Línies dures’. | Foto: ICUB.

Reportatges

Què tenen en comú el Camp Nou, el Canòdrom i el barri del Congrés Eucarístic de Barcelona?

L’exposició "Línies dures", de La Virreina Centre de la Imatge, repassa alguns exemples d’arquitectura amb mirada social al llarg del segle XX

29/03/2023 | 06:00

El Camp Nou, el Canòdrom, el barri del Congrés Eucarístic, les oficines del Noticiero Universal i l’antic menjador de la SEAT tenen més coses en comú del que podríem pensar. Poden semblar edificacions totalment allunyades les unes de les altres, però totes comparteixen un mateix element: van ser dissenyades pensant en un usuari que, fins al moment, no havia estat subjecte prioritari de l’arquitectura barcelonina. Així ho desenvolupa l’exposicióLínies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974), una mostra coproduïda per La Virreina Centre de la Imatge i el Centre Obert d’Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Localitzada a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, aquesta exposició que es podrà veure fins al 2 de juliol ha estat comissariada per Valentín Roma i repassa, a través de 29 exemples, com l’arquitectura del segle XX va obrir-se a uns usos col·lectius més amplis.

Segons explica el comissari de la mostra, “aquest pensament democratitzador sobre el disseny, l’urbanisme i l’arquitectura va ser un intent per avançar cap a usuaris que aquestes disciplines històricament no havien tingut en compte”, és a dir, majoritàriament les classes populars. Roma explica que a la ciutat de Barcelona, entre 1949 i 1974, es van desenvolupar diverses propostes arquitectòniques i urbanístiques amb aquestes preocupacions.

Aquestes corrents es van iniciar l’any 49 amb el Concurs d’idees sobre el problema de l’habitatge econòmic a Barcelona, quan diversos professionals com Francesc Mitjans, Josep Maria Sostres, Ramon Tort i Antoni de Moragas van guanyar amb una proposta conjunta que volia pensar la ciutat des d’una vessant més crítica. A partir d’aquesta efemèride, que va posar sobre la taula les mancances sobre un habitatge econòmic a la capital catalana, van sorgir molts altres projectes que avui expliquen la relació de les classes populars amb l’arquitectura de caràcter social. Exposem, amb la guia del comissari Valentín Roma, alguns exemples de línies dures que trobem a l’exposició del carrer Rosselló 87.

Imatges de documents sobre mancances d'habitatge social. | Foto: ICUB.
La mostra explica el projecte d'habitatges del Congrés Eucarístic i de la cooperativa obrera La Maquinista. | Foto: ICUB.
Anterior Següent

1. El Congrés Eucarístic

Pocs anys després del concurs d’habitatge econòmic, que va reunir diversos arquitectes sota unes mateixes inquietuds, va tenir lloc a la capital catalana el Congrés Eucarístic Internacional del 1952. El bisbe de Barcelona va demanar fons per construir habitatges per solucionar la falta d’allotjament a la ciutat, i l’Estat va respondre amb hipoteques lliures d’interessos que van permetre que molta gent pogués accedir a un pis. Entre l’any 1953 i l’any 1962 es van construir per la zona prop de 2.700 habitatges, 300 botigues amb habitatge, dos parvularis, dues escoles secundàries, una policlínica, l’església parroquial i diverses zones de joc.

Segons Roma, els habitatges del Congrés segueixen la “línia dura” urbanística de l’exposició a l’antiga Editorial Gustavo Gili perquè tenen en compte “un altre usuari que no és el previsible i perquè posen sobre la taula qüestions com la funcionalitat, la democratització i l’ús obert de l’espai”. Es tracta, hi afegeix, d’un exemple d’arquitectura d’aglomeració i d’habitatges de baix cost que treballa “d’una manera adequada amb pocs metres quadrats”. Actualment, encara se’n conserven els edificis, integrats en l’urbanisme de la ciutat al voltant de la plaça del Congrés Eucarístic.

Fotografies de l'antic menjador de la SEAT. | Foto: ICUB.

2. El menjador de la SEAT

Mentre al Congrés Eucarístic s’hi edificaven gairebé 3.000 habitatges per a la classe obrera, al passeig de la Zona Franca la Sociedad Española de Automóviles de Turismo, SA (SEAT), feia construir un menjador per als seus treballadors, entre el 1953 i el 1956. El menjador tenia capacitat per a 1.600 obrers, 300 treballadors administratius i 100 tècnics  i estava dissenyat per tal que hi hagués dos torns, es poguessin servir àpats calents complets i perquè la comunicació amb la cuina fos ràpida i eficient per atendre un nombre gran de treballadors.

En aquest cas, comenta el comissari de la mostra, “l’usuari és un treballador que té una jornada laboral molt dura, i aquest és el seu petit espai de llibertat; ha de ser una contrarèplica a la duresa del treball en cadena”. Roma argumenta per què és un dels exemples més clars de la línia dura que posa atenció en la qüestió social: “Agafa l’usuari més castigat, el treballador fordista de la cadena de producció, i li dissenya un espai de tranquil·litat; es tracta d’una aposta molt radical per una persona que no té objecte en l’arquitectura”. 

Esbossos originals del Camp Nou. | Foto: ICUB.

3. El Camp Nou

Si ens fixem en una altra vessant de l’oci de la població catalana, entre l’any 1954 i el 1957 es va dissenyar un dels edificis que més han influït en la cultura de la ciutat de Barcelona i del país: l’estadi del Futbol Club Barcelona. Els arquitectes van ser Francesc Mitjans en col·laboració amb Josep Soteras i Llorenç García-Barbón i encara ara és un dels estadis més grans del món. Tal com explica l’exposició, l’estadi va ser dissenyat minuciosament per tal que l’operació de desallotjar el públic fos tan còmoda i eficaç com fos possible a través de rampes de llarga extensió i nombroses escales interiors.

Segons argumenta Roma, en aquest cas la línia dura ve determinada pel fet que sobreposa l’ús de l’edifici per sobre de les qüestions formals, ja que la seva funció principal és “estar ben pensat i executat i mantenir l’equilibri entre la tècnica, l’ús que en fa l’usuari, el pressupost utilitzat i l’estètica”. El comissari comenta que aquesta arquitectura és contraposada i a la vegada complementària a la dels usuaris del menjador de la SEAT, ja que ambdós edificis són per a moments de descans, però en un cas es tracta d’un treballador industrial que té una estona d’oci dins la jornada laboral, i en l’altre, “del gran oci del ciutadà global”. 

Esbossos i imatges del Canòdrom. | Foto: ICUB.

4. El Canòdrom

Conegut pels veïns de Barcelona per les curses de gossos llebrers que s’hi celebraven, el Canòdrom és un edifici emblemàtic del barri del Congrés, al costat dels habitatges econòmics construïts l’any 1952 per la mateixa zona. El Canòdrom va ser dissenyat pels arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné entre el 1962 i el 1963 i va ser catalogat Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.

La inclusió de l’exemple del Canòdrom a la mostra “Línies dures” té a veure sobretot amb la documentació que s’hi exposa i que deixa veure com en va ser el procés de creació: “És un cas de línia dura perquè els esbossos que van fer els arquitectes permeten veure tot el viatge que fa un arquitecte des de la idea inicial del projecte fins a l’acabat més executiu i tècnic”, afirma el comissari. Segons relata Roma, es tracta d’un edifici amb una gran sensibilitat, que a través de l’ús que se’n feia va aconseguir convertir-se en una imatge de la ciutat i del moment”.

Plànols de l'edifici d''El Noticiero Universal'. | Foto: ICUB.

5. Oficines del diari ‘El Noticiero Universal

A mitjans dels anys seixanta, entre el 1963 i el 1965, l’arquitecte Josep Maria Sostres va dissenyar un edifici al centre urbà de Barcelona, al carrer Roger de Llúria, que esdevindria una gran obra de l’arquitectura moderna barcelonina. Es tracta de l’ampliació de les oficines del diari El Noticiero Universal, que, tot i l’aparent neutralitat de la façana i la integració amb la resta d’edificis, es va endur el premi FAD d’arquitectura que concedeix el Foment de les Arts Decoratives.

“Aquest edifici va ser una intervenció interessant d’adequació de la seu d’un diari, que havia de tenir uns elements de funcionalitat molt precisos i una certa discreció”, comenta Roma. Així, aquesta obra s’ha erigit en un disseny únic entre els pocs edificis de Sostres, que, segons el comissari de l’exposició, són tots molt significatius per a l’arquitectura del país.

Altres exemples d’edificis que representen la “línia dura” de l’arquitectura i de l’urbanisme del segle XX i que apareixen a l’exposició són la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, escoles com la Thau o Costa i Llobera, l’Edifici Banca Catalana, la Truiteria Flash Flash o el projecte Walden 7, entre molts altres casos. La mostra desenvolupa els usos i trets diferencials de cadascun dels projectes arquitectònics i urbanístics i situa el final d’aquest corrent l’any 1974 amb el Contra Pla de la Ribera, que va impulsar el Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB) juntament amb els veïns de la zona en contra d’un projecte que volia reestructurar el litoral. El Contra Pla defensava que, per transformar el litoral, no era necessari un macroprojecte, sinó trobar solucions ajustades a les realitats de cada tram. El LUB va contribuir a frenar aquest canvi radical al litoral i, seguint les inquietuds socials dels seus predecessors, va treballar des de la disciplina de l’urbanisme per vehicular una reivindicació veïnal i evitar la demolició del barri del Poblenou i de les valuoses estructures urbanes que l’integraven.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies