09/12/2020 | 06:00
De Foment del Treball al Círculo Ecuestre, incloent-hi Turisme de Barcelona, el Palau de la Música, el Consorci de la Zona Franca, el Port o la Fira. Més d’una vintena d’organismes controlen el poder de la ciutat, i un selecte club de polítics i empresaris es reparteixen els càrrecs: Josep Sánchez Llibre, Joan Gaspart, Jordi Hereu, Miquel Roca, Luis Conde, Carles Tusquets o membres destacats de les famílies Godó, Rodés, García-Nieto i Guardans Cambó en són alguns exemples.
CRÍTIC fa un recorregut pels principals centres de poder de Barcelona, que s’ubiquen sobretot al centre i als barris de rendes més altes. Aquest és el mapa de les institucions econòmiques, culturals, de turisme o esportives que controlen la ciutat.
Josep Sánchez Llibre i Joan Gaspart, dos dels pilars de Foment del Treball Nacional
Els seus orígens es remunten a finals del segle XVIII, i esdevé així la patronal més antiga d’Europa. La Junta actual està presidida per Josep Sánchez Llibre, exdiputat al Congrés per Unió Democràtica de Catalunya que va ser investigat arran del finançament irregular del partit en el conegut cas Pallerols. És vicepresident de la patronal espanyola CEOE i, en l’àmbit empresarial, vicepresident de la conservera Dani. L’acompanyen en la Junta Antoni Abad (president de la patronal catalana CECOT), Joan Gaspart (hoteler i expresident de Turisme de Barcelona) o Enric Reyna (empresari del sector immobiliari i fugaç president de l’FC Barcelona després de la dimissió de Joan Gaspart).
Josep Sánchez Llibre va ser investigat arran del finançament irregular d’Unió en el conegut ‘cas Pallerols’
El Cercle d’Economia, encapçalat pel president d’una gestora de fons d’inversió
Creat l’any 1958, en ple franquisme, els seus membres fundadors van ser els promotors de l’anomenat desenvolupisme. La Junta està presidida per Javier Faus, que es troba al capdavant d’una de les gestores immobiliàries més potents de l’Estat: Meridia Capital Partners. L’acompanyen com a vicepresidents Jordi Gual (president de CaixaBank) i Marc Puig (Grupo Puig). Com a vocals: Mercè Conesa (exalcaldessa de Sant Cugat i presidenta actual del Port de Barcelona), Jaume Guardiola (Banc Sabadell), Miguel Trías Sagnier (conseller del bufet Cuatrecasas), l’exministra Cristina Garmendia, l’exalcalde Jordi Hereu (alhora exconseller d’AENA i d’Agbar), Alfonso Rodés (Havas Media Group i vocal del Cercle d’Economia) i Josep Vilarasau Salat (Fundació La Caixa).
Cambra de Comerç de Barcelona, liderada per l’independentisme
Al mes de maig del 2019, aquesta institució fundada el 1886 va patir un sotrac: el candidat independentista Joan Canadell aconseguia la presidència de l’entitat gràcies al suport de l’ANC. Un “nouvingut” que no va agradar gens als càrrecs anteriors. Al capdavant de la Cambra hi ha hagut personatges rellevants com el banquer Manel Girona, l’empresari franquista Josep Valls-Taberner (que fou alhora president del Cercle del Liceu) o Miquel Valls (el predecessor del president actual). Fa algunes setmanes, Canadell va presentar la seva candidatura a les primàries de Junts per les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. De moment manté la presidència, però ha delegat les funcions en Mònica Roca, vicepresidenta de la Cambra, en l’espera de saber si finalment ocuparà una de les vuit primeres posicions en la llista que la formació ha presentat per Barcelona. Tanmateix, no dimitirà fins que no sigui elegit diputat.
Arran de l’arribada del nou equip, es va descobrir com hi havia empreses que feien una major aportació al pressupost de la Cambra per gaudir, així, de l’anomenada Cadira de Plata: s’asseguraven un lloc al ple amb veu i vot. N’hi constaven 14, entre les quals: CaixaBank, Naturgy, Indra, Damm o Banco Mediolanum. Aquesta darrera entitat italiana està presidida a Espanya per Carles Tusquets, alhora vicepresident del Círculo Ecuestre i president provisional del Barça.
Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, impulsora de CaixaBank
Té el seu origen a principis del segle XIX i va ser una de les impulsores del CaixaBank actual. Entre les aportacions de la Societat destaca la de “precursors de la sensibilització envers el moviment obrer del nostre país”. Està presidida per l’advocat i expolític Miquel Roca i Junyent, que compta amb Javier Godó, comte de Godó, com a mà dreta. Entre els vocals hi ha Josep Caminal (exdirector del Gran Teatre del Liceu o del Grupo Godó, així com exdirectiu del Barça i exmembre de CDC dins el sector més proper a Miquel Roca), el polític i escriptor Carles Duarte (secretari de la Presidència al darrer Govern de Jordi Pujol) o Antoni Vila Bertrán (director de la Fundació La Caixa).
El Círculo Ecuestre, creat al segle XIX per burgesos aficionats a l’hípica
La Junta de Govern actual està encapçalada per Antonio Delgado Planás, advocat i membre del Comitè Executiu de l’escola de negocis ESADE. Un dels vicepresidents és l’exdirigent del PP a Catalunya Enrique Lacalle, que va reconèixer haver rebut diners de l’empresari corrupte Javier de la Rosa per finançar la formació conservadora. El 2019 passat, Lacalle fitxava com a assessor de la patronal Foment del Treball Nacional, presidida per Josep Sánchez Llibre. Altres vicepresidents del Círculo són Antonio Gámiz Sanfeliu, que treballa a la immobiliària Merlin Properties, i Ignacio Marull Guasch, director de la consultoria PriceWaterhouseCoopers (PWC) a Catalunya. Com a vocals destaquen Luis Conde (de la consultoria Seeliger y Conde que va contractar Iñaki Urdangarin o Esperanza Aguirre), Begoña de Ros Raventós (una de les hereves de Codorníu) i Carles Tusquets Trias de Bes (president del banc italià Mediolanum a Espanya, president interí del Barça després de la dimissió de Josep Maria Bartomeu, i que està sent investigat per haver ajudat Jordi Pujol Ferrusola a ocultar una part de la seva fortuna a Suïssa).
Enrique Lacalle va reconèixer haver rebut diners de Javier de la Rosa per finançar el PP de Catalunya
El Círculo Ecuestre va ser creat a mitjan segle XIX per un grup de burgesos afeccionats a l’hípica. El primer director de l’entitat, Jaume Pla, també ho seria del Liceu. Curiosament, un dels últims presidents del Círculo, Borja García-Nieto (2008-2015), és germà d’Ignacio García-Nieto, que va presidir el Cercle del Liceu entre el 2009 i el 2018.
Instituto de la Empresa Familiar, un ‘lobby’ barceloní d’influència estatal
És un lobby o grup de pressió fundat a Barcelona, però d’àmbit estatal. La Junta està presidida per Marc Puig (Grupo Puig i vicepresident del Cercle d’Economia). Compta entre els vocals amb els catalans Carlos Godó (Grupo Godó), Joaquín Uriach (Grupo Uriach, vicepresident del Patronat d’ESADE i vocal del Senat del Cercle del Liceu) o Fernando Rodés (ISP i diari Ara). Els acompanyen Juan Roig (Mercadona), Juan March (Banca March) o José Manuel Entrecanales (Acciona).
El Consorci de Turisme, un organisme publicoprivat clau en la promoció de la marca Barcelona
Turisme de Barcelona és un consorci publicoprivat format pel consistori, la Fundació Barcelona Promoció i la Cambra de Comerç. Des de principis del 2020 en presideix el Comitè Executiu l’hoteler Eduard Torres (Grup Duquesa), després d’estar-hi més de 26 anys el també hoteler Joan Gaspart (encara hi segueix de vocal): un sector clau a l’hora de marcar les polítiques del consorci. Les vicepresidències són per al socialista Xavier Marcé Carol (regidor de Nou Barris) i Jordi Clos, que ha estat més de 20 anys al capdavant del Gremi d’Hotels de Barcelona. El Consell General està presidit pel tinent d’alcalde socialista Jaume Collboni.
Clos, Gaspart o Núñez Navarro: els noms darrere del Gremi d’Hotels de Barcelona
És un dels grups de pressió o lobby amb més pes a la ciutat. Després de dues dècades en el càrrec, l’any 2019 l’hoteler Jordi Clos cedia el testimoni al seu col·lega Jordi Mestre (alhora vicepresident segon del Barça). Clos, però, continua com a vicepresident primer de l’entitat. Un altre vicepresident és Eduard Torres, que és president del consorci Barcelona Turisme. L’encarregat de les relacions externes és un altre habitual en molts d’aquests poders a l’ombra: Joan Gaspart. Entre els vocals: Pau Guardans (expresident de Barcelona Global) o Josep Lluís Núñez Navarro (del grup constructor català Núñez i Navarro, que acabaria empresonat juntament amb el seu pare i expresident del Barça, Josep Lluís Núñez Clemente, per, entre d’altres, un delicte de suborn pel conegut cas Hisenda).
Gaspart ha estat més de 26 anys al capdavant de Barcelona Turisme, i l’hoteler Jordi Clos, més de 20 al Gremi d’Hotels de Barcelona
El Futbol Club Barcelona, més que un club per a les personalitats del món de la política i de l’economia
El més que centenari club de futbol és un objectiu per a qualsevol personalitat del món de la política o de l’economia catalanes. Fins al mes d’octubre passat en va ocupar la presidència Josep Maria Bartomeu, empresari especialitzat en la fabricació de passarel·les per a ports i aeroports a través d’Adelte Group. Com a vicepresident primer, comptava amb Jordi Cardoner (antic administrador de la societat Golf de Viladecans, propietària d’uns terrenys al Prat de Llobregat on curiosament havia d’anar l’Espai del Soci de l’equip blaugrana, un projecte finalment fallit excepte per als intermediaris de l’operació que van rebre més de 3 milions d’euros). Com a vicepresident econòmic, Jordi Moix i Latas, que ha passat per les immobiliàries Reyal Urbis, Metrovacesa o Habitat.
La secretària de la Junta era Marta Plana i Drópez, exconsellera de la ja extinta Comissió del Mercat de Telecomunicacions i sancionada pel Ministeri d’Hisenda per haver ocupat càrrecs en una empresa privada durant els dos anys posteriors al seu cessament de l’entitat pública, temps durant el qual va cobrar una pensió compensatòria. L’empresa era propietat de la seva mare. Els pares, així com la mateixa Marta Plana, han estat militants destacats d’Unió Democràtica de Catalunya. La inhabilitació, que era per cinc anys, no li impedí entrar a treballar al Barça pel fet de ser una entitat privada. La Comissió Econòmica Estratègica estava presidida per Carles Tusquets (president del Banco Mediolanum a Espanya i vocal del Círculo Ecuestre), a qui acompanyava en la gestió Josep Maria Xecavins, antiga mà dreta del Banesto de Mario Conde a Catalunya i, actualment, dedicat al negoci immobiliari a través de Tauro Real Estate. Tusquets ha passat a ser el president de la Comissió Gestora un cop dimitit Josep Maria Bartomeu i fins a la celebració de noves eleccions.
El Reial Club de Tennis de Barcelona, un dels més elitistes de la ciutat
És un dels clubs esportius més elitistes de la ciutat. El presideix el metge Josep Jordi Cambra, germà de Sixte Cambra, que va intentar ocupar el mateix càrrec però va perdre les eleccions del 1998. Sixte ha estat president del Port de Barcelona fins a l’arribada de Mercè Conesa (alhora vocal del Cercle d’Economia), període en què hauria pactat comissions per al partit nacionalista CDC a canvi d’obres, segons les investigacions del conegut cas 3%. Com a vicepresident trobem Sergi Ferrer-Salat, exmembre de la Junta del Círculo Ecuestre i fill del fundador de la farmacèutica Grupo Ferrer Internacional (creadora de l’analgèsic Gelocatil). El seu pare, Carles Ferrer-Salat, va ser el primer president del Cercle d’Economia.
El Reial Club de Polo de Barcelona, amb Eudald Bonet, de la família propietària de Freixenet, com a president d’honor
L’exclusiva institució esportiva situada a la Diagonal està presidida per Curro Espinós de Pascual. El vicepresident segon és Jordi Serra Bayona, exdirector de l’asseguradora Asepeyo. Hisenda multaria la sicav familiar Insapi pel baix tipus de l’impost sobre societats que haurien abonat entre el 1999 i el 2002. Com a president d’honor hi figura Eudald Bonet Ferrer, de la família propietària de Freixenet (la meitat de l’accionariat pertany a l’alemanya Henkell). El seu germà José Luis Bonet Ferrer presideix la Cámara de Comercio de España i ha estat conseller d’Aena i president de la Fira de Barcelona. Els terrenys del Club de Polo no pertanyen a l’entitat, sinó a Luis Ignacio Pons Casademunt, que rep el lloguer corresponent, així com un altre de força sucós perquè també és propietari d’una part del sòl on s’aixeca El Corte Inglés de la plaça de Catalunya. La Fundació del Reial Club de Polo té com a president d’honor Luis Comas (SEAT) i com a vicepresident Joaquín Gay de Montellá Ferrer-Vidal (expresident de Foment del Treball i actualment amb càrrecs a Mercer o Fiatc). Entre els vocals trobem Borja García-Nieto (Grupo Financiero Riva y García i expresident del Círculo Ecuestre).
Roca i Junyent o Isidre Fainé, al patronat del MNAC
El MNAC, consorci constituït per la Generalitat, l’Ajuntament i el Ministeri de Cultura espanyol, és el museu més important de Catalunya. El president del Patronat és Miquel Roca i Junyent, que ha comptat amb les instal·lacions de la pinacoteca per rebre el rei Felip VI en moments difícils per al monarca. A finals de novembre, Roca i Junyent va anunciar la seva dimissió després de nou anys en el càrrec, tot i que haurà de mantenir la presidència fins que la Generalitat nomeni un successor. Els vocals del consorci són Isak Andic (Mango), Octavi Bono (director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya i conseller dels Ferrocarrils de la Generalitat), Isidre Fainé (president de la Fundació Bancària La Caixa), Rafael Vilaseca Marco (conseller de Gas Natural fins al 2018, quan en va marxar amb una indemnització de més de 14 milions d’euros o Jordi Carulla i Font (el propietari d’Agrolimen que tancava el 2010 una societat radicada a les Bahames amb més de 10 milions de dòlars en saber que Hisenda l’estava investigant per evasió fiscal).
El vocal del MNAC Rafael Vilaseca, exconseller de Gas Natural, en va marxar amb una indemnització de 14 M€
El MACBA, amb Sofia de Grècia com a presidenta d’honor del Patronat
El Museu d’Art Contemporani no s’ha escapat de les polèmiques derivades d’algunes exposicions. L’any 2015, a la mostra titulada “La bèstia i el sobirà”, l’austríaca Ines Doujak presentava una escultura en què una líder laborista bolivariana penetrava el rei Joan Carles I. La decisió de no cancel·lar l’exhibició va provocar la sortida del llavors director, Bartomeu Marí. No en va, la presidenta d’honor del Patronat és la reina emèrita Sofia de Grècia. Els vicepresidents són Alfonso Líbano Daurella (cosí de la presidenta de Coca-Cola European Partners, Sol Daurella, i amb interessos en empreses d’energies renovables) i Lola Mitjans de Vilarasau (dona de l’expresident de La Caixa Josep Vilarasau). Entre els vocals: Javier Godó, Artur Carulla i Font (Agrolimen), María Entrecanales Franco (Acciona i Atresmedia), Joan Gaspart, Liliana Godia (Naturgy), Francisco Reynés (Naturgy), Maria Reig (Reig Capital Group), Isidre Fainé (La Caixa), María Victoria Quintana Trias (empresària del sector immobiliari i dona de Jaume Oliu, alhora fill del president del Banc Sabadell) o José María Juncadella Salisachs (Grupo Catalana Occidente).
La Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, en mans de Mariona Carulla després del ‘cas Palau’
Després del sotrac produït pel conegut cas Palau, la presidència de la Junta va passar a les mans de Mariona Carulla (Agrolimen). Ella i els seus germans arribarien a un pacte amb Hisenda l’any 2014 per evitar anar a judici acusats de frau fiscal. El vicepresident és Ramon Agenjo Bosch (Damm), que va ser multat per la CNMV per haver comprat accions de la cervesera gràcies a haver comptat amb informació privilegiada. El tresorer és Ignacio García-Nieto (Grupo Financiero Riva y García i expresident del Cercle del Liceu) i el secretari és Joan Vallvé Ribera (exconseller de la societat de valors GVC Gaesco, presidida per la seva germana Maria Àngels Vallvé, que és alhora la dona de l’històric president de la Borsa de Barcelona Joan Hortalà). Com a vocals hi trobem Joaquim Coello Brufau (Fundació Carulla, Barcelona Global i expresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona), Maria Àngels Vallvé (germana del secretari de la institució), Glòria Renom Vallbona (exdiputada de CiU i investigada per blanqueig de diners en el conegut cas 3%), Joan Manuel Soler Pujol (Quadis i expresident del Patronat de la Fundació ESADE), Artur Carulla (Agrolimen), David Madí (exconseller d’Endesa, president d’Aigües de Catalunya i detingut per presumpte desviament de fons públics relacionats amb el Tsunami Democràtic) o Alfonso Rodés (Havas Media i vocal del Cercle d’Economia).
El vicepresident de la Fundació del Palau va ser multat per haver adquirit accions de Damm amb informació privilegiada
L’Ateneu Barcelonès, bressol dels intel·lectuals més destacats del segle XX
És una de les institucions culturals més actives de la ciutat i per on han passat els intel·lectuals més destacats del segle XX. Presideix la Junta l’historiador Jordi Casassas, que està acompanyat dels vicepresidents Joan Maluquer (gerent de la Universitat Catalana d’Estiu) i Carles Llorens (exdirector de Cooperació Internacional amb el Govern d’Artur Mas). La institució va viure moments tensos durant les eleccions per elegir la nova Junta l’any 2017. El filòsof i escriptor Bernat Dedéu encapçalà una de les llistes que van posar en perill la continuïtat de Jordi Casassas, a qui s’ha situat proper a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya. Alguns socis poc habituals de l’Ateneu, com ara Jordi Pujol, no hi faltarien el dia de la cita electoral.
El conservador Cercle del Liceu, que fa 20 anys no admetia les dones com a sòcies
El Cercle té una organització bicèfala: la Junta de Govern i el Senat. El primer està presidit per Francisco Gaudier Fargas, propietari de la distribuïdora a Espanya de les sabates nord-americanes Sebago. L’acompanyen com a vocals el comte Javier de Godó (Grupo Godó), Francisca Graells de Reinoso (néta del mític Doctor Andreu, el creador de les pastilles per a la tos), Francisco Llonch Andreu (descendent dels fundadors del Banc de Sabadell) o Waltraud Maczassek (creadora, amb el seu marit, de la firma de vins Torres). Pel que fa al Senat, en són vocals Alfonso Líbano Pérez-Ulibarri (embotellador de la Coca-Cola al País Basc i emparentat amb l’empresària catalana Sol Daurella), així com alguns antics càrrecs de la Junta: Ignacio García-Nieto (Grupo Financiero Riva y García) o Joaquín Uriach Torelló (farmacèutica Uriach).
La institució va néixer el 1847. El seu tarannà conservador va quedar palès a l’abril del 2001, durant la celebració d’una junta extraordinària que va permetre l’admissió de dones com a sòcies de ple dret. Una victòria agredolça en saber-se el resultat de la votació: 373 vots a favor i 279 en contra.
El CIDOB, presidit per Antoni Segura, proper a l’entorn d’ERC
És un dels centres de referència en l’anàlisi i la investigació de temes internacionals. Des del 2017, el Patronat està presidit per l’historiador Antoni Segura i Mas, que es considera proper a l’ERC d’Oriol Junqueras (a diferència de Montserrat Guibernau, que va ser l’aposta de l’expresident Carles Puigdemont). L’acompanyen Roger Albinyana (al capdavant de l’Institut Europeu de la Mediterrània, després de ser secretari d’Afers Exteriors amb Artur Mas), el periodista Josep Antich (exdirector de La Vanguardia), Sixte Cambra (expresident del Port de Barcelona i germà del president del Reial Club de Tennis Barcelona), Francesc Caminal (exvocal del CGPJ i exdelegat de la Generalitat a Madrid a proposta de CiU) o Javier Solana (exsecretari general de l’OTAN i president del Patronat del Museo del Prado).
El Cos Consular de Barcelona, una de les ciutats amb més consolats del món
Barcelona és una de les ciutats, no capital d’Estat, amb més nombre de consolats del món (només superada per Nova York i Hong Kong). En l’actualitat, el secretari general n’és el cònsol honorari de Tanzània, Thomas Schittenhelm. Com a degà del Comitè Executiu hi trobem Ricardo Capella (cònsol general de Veneçuela). El cap de relacions institucionals és el cònsol honorari de Croàcia: Juli Bàrcena. Entre els vocals hi ha: Blanca Gallud (cònsol de Luxemburg i néta del representant anterior del Ducat: Juan de Dios Dexeus Trias de Bes), o Francisco A. Granero (Mònaco). El 2009, els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació sobre un cas de blanqueig de capitals en què estarien implicats membres del clan dels Jodorovich i els cònsols honoraris d’Albània, de Mali i de Croàcia a Barcelona.
Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, presidit per l’expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra
Va ser creat l’any 2004 per cinc universitats públiques de Barcelona i pel CIDOB amb l’objectiu d’impulsar els estudis internacionals a la ciutat. El seu Patronat està presidit per l’exministre de Defensa socialista Narcís Serra (expresident de CatalunyaCaixa i exconseller de Telefónica). Alguns membres de la Vocalia són els polítics Ernest Maragall (ERC) i Pilar Díaz Romero (PSC), a qui acompanyen Joaquim Coello Brufau (Barcelona Global, Fundació Carulla, Fundació Palau de la Música i expresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona), Eduard Sagarra Trias (soci del despatx de Miquel Roca i Junyent), Javier Solana (CIDOB, exsecretari general de l’OTAN o president del Patronat del Museo del Prado), Antoni Vila Bertrán (Fundació La Caixa i Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País) o Miquel Roca i Junyent (Banc Sabadell i MNAC, entre d’altres).
Al Patronat de l’Institut hi ha els expolítics Narcís Serra, Javier Solana o Miquel Roca i Junyent
Cuatrecasas, Oliu, Godó o Mas-Colell, entre les figures més influents que han passat per Barcelona Global
Aquesta institució privada promou projectes amb l’objectiu d’atreure talent i negocis a la capital catalana. Des del mes de juliol passat està presidida per Aurora Catà, sòcia de la firma de caçatalents Seeliger y Conde. Substitueix, així, Pau Guardans (propietari de la cadena hotelera Único Hoteles, excònsol honorari de Corea del Sud i nét del polític Francesc Cambó). Abans ja havien passat pel càrrec l’andorrana Maria Reig (Mandarin Oriental o vocal de Patronat del Macba), Emilio Cuatrecasas (president d’honor del bufet d’advocats que porta el seu cognom i condemnat per frau fiscal), Gonzalo Rodés (Havas Media o Fundació Princesa Sofia; el seu germà Alfonso és vocal del Cercle d’Economia, i Fernando Rodés és conseller delegat del diari Ara), Marian Reig (del Grupo Puig i tresorera del Macba) o Joaquim Coello Brufau (Fundació Carulla i expresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona). Actualment, com a vicepresidents hi destaquen Carmina Ganyet (consellera de Repsol, Inmobiliaria Colonial o Cercle d’Economia) i Jaume Oliu (Banc Sabadell). A la Comissió Executiva hi consten Ana Godó Valls (Grupo Godó), l’exconseller Andreu Mas-Collell o el creador de la polèmica app de repartidors Glovo: Oscar Pierre Miquel.
La Fira de Barcelona, una de les institucions que mouen més diners a la ciutat
És una de les institucions que mouen més diners a la ciutat amb la celebració de fires i de congressos. No en va, cites com el Mobile World Congress, Alimentaria o Automobile Barcelona (presidida per Enrique Lacalle, el mateix que va crear la fira immobiliària Barcelona Meeting Point o el Saló Internacional de Logística) tenen una gran incidència en altres sectors econòmics de la ciutat i de la seva àrea metropolitana. La institució té una estructura tricèfala: el Consell General, el Consell d’Administració i el Consell Executiu. El primer és format per representants polítics: Ada Colau (presidenta), Ramon Tremosa i Joan Canadell (vicepresidents) o Elsa Artadi, Ernest Maragall i Jaume Collboni (vocals). El Consell d’Administració el presideix Pau Relat (que substituí José Luis Bonet, Freixenet i AENA) i on consten com a vocals: Luis Conde (Seeliger y Conde), Pedro Fontana García (Banc Sabadell o Emesa, la patrimonial d’Emilio Cuatrecasas) o Helena Guardans i Cambó (néta de Francesc Cambó i germana de l’expresident de Barcelona Global). El president del Consell Executiu de la Fira és Constantí Serrallonga.
El Consorci de la Zona Franca, un poder de l’Estat en una àrea estratègica
És la institució més important dins el sector de la logística a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Té una estructura tricèfala semblant a la de la Fira de Barcelona: el plenari, l’equip directiu i el Comitè Executiu. Presideix aquest darrer el socialista Pere Navarro (amb Jaume Collboni com a vocal). D’aquest organisme en va ser delegat especial de l’Estat Enrique Lacalle, nomenat per José María Aznar. Molt abans, a finals del franquisme, seria secretari general del consorci Antonio de la Rosa, pare de l’empresari corrupte Javier de la Rosa.
El Port de Barcelona, presidit per l’exalcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa
Mercè Conesa, exalcaldessa de Sant Cugat i alhora vocal del Cercle d’Economia, va substituir Sixte Cambra al capdavant de la presidència del Port. Sixte Cambra passaria tot seguit a tenir un càrrec a la Fundació Seeliger y Conde o a la consultoria Ineo Corporate, creada per l’exconseller d’Economia Francesc Homs (alhora conseller dominical de CriteriaCaixa). Sixte Cambra està sent investigat pel finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya o el conegut cas 3%.
Hereu, Piqué i Duran i Lleida, entre els consellers més destacats que ha tingut AENA
Tot i tenir la seu a Madrid, el gestor aeroportuari espanyol té un marcat accent català. Així, el president del Comitè Executiu és el socialista Maurici Lucena (abans al Banc Sabadell). Un antic company de partit, l’exalcalde de Barcelona i president actual d’Hispasat Jordi Hereu, n’és conseller independent. Hi entrava el mateix any que sortia del consell un altre català, José Luis Bonet (Freixenet, Cámara de Comercio de España i expresident de la Fira de Barcelona). No va ser, però, l’únic canvi laboral entre catalans dins AENA: Josep Piqué deixava de ser-ne conseller el 2019 i ocupava la vacant l’expolític Josep Antoni Duran i Lleida.
Els consellers d’AENA Josep Piqué i José Luis Bonet han deixat pas a Jordi Hereu o Josep Antoni Duran i Lleida
L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb una Junta tensionada pel ‘Procés’
La seu del Col·legi, el neoclàssic Palau Casades, de l’arquitecte Antoni Serra i Pujals, ha protagonitzat episodis tensos durant els darrers anys. L’assistència de polítics o de jutges significats a favor o en contra del Procés independentista català ha fet augmentar les diferències dintre de la Junta. N’és degana Maria Eugènia Gay, que compagina el càrrec amb el de consellera al think tank Barcelona Futur (on també trobem Mercè Conesa, Josep Maria Bartomeu o Josep Sánchez Llibre, entre d’altres). És filla d’Eugeni Gay, que havia estat degà amb anterioritat abans d’esdevenir vicepresident del Tribunal Constitucional. Eugeni Gay és alhora un dels fundadors de Llibertats, un col·lectiu oposat al sobiranisme i proper a Societat Civil Catalana. En formen part el president de la Secció de Dret Penal del Col·legi, Miguel Capuz Soler, així com altres membres de la Secció de Dret Constitucional.
