Crític Cerca

El vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa. Foto: ACN

Reportatges

Qui són els partits amb els quals s’ha reunit Josep Costa?

Partidaris de limitar la immigració o conspiranoics del procés: així són algunes de les formacions amb les quals es va entrevistar el vicepresident del Parlament de JxCat per explorar una aliança

07/12/2020 | 21:49

Josep Costa, vicepresident del Parlament per JxCat, va prendre part en una reunió amb vuit organitzacions polítiques, entre les quals el Front Nacional de Catalunya, que defensa postulats contraris a la immigració i ha estat vinculat pels seus crítics amb l’extrema dreta. Costa, pròxim a la candidata de Junts per Catalunya a presidir la Generalitat, Laura Borràs, va participar en la trobada, impulsada pel col·lectiu Donec Perficiam, amb l’objectiu d’explorar una possible aliança electoral. Posteriorment, ha afirmat que no sabia qui assistiria a la reunió i que, si ho hagués sabut, no l’hauria realitzat. ERC, el PDECat, la CUP i Primàries, el projecte polític impulsat per Jordi Graupera, també hi van ser convidats, però van declinar assistir-hi.

ERC, per boca del cap del seu grup parlamentari, Sergi Sabrià, ha demanat de manera reiterada la dimissió de Costa per “fer el joc als ultres”. Però qui eren les organitzacions i els partits amb els quals s’ha reunit el líder de JxCat? Són realment partits d’extrema dreta? Què és el col·lectiu Donec Perficiam, que va impulsar la reunió?

Donec Perficiam: els “octubristes” dimissionaris de l’ANC

La trobada en la qual va participar Josep Costa ha estat impulsada pel col·lectiu Donec Perficiam, fundat recentment per set exsecretaris nacionals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que van decidir abandonar l’organització el 2 de novembre passat. Fonts de l’entorn de l’entitat sobiranista han explicat a CRÍTIC que la dimissió es va produir després que l’ANC rebutgés una proposta de resolució, impulsada per aquests secretaris nacionals, que instava l’Assemblea a donar un suport explícit de cara a les eleccions del pròxim 14 de febrer a candidatures que es comprometessin amb la via unilateral. En la proposta de text que es va sotmetre a votació i no va tirar endavant, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, es titlla el Govern català de “gestora sotmesa a les directives de Madrid”, i es qualifica de “pacte de la vergonya” la decisió de l’executiu d'”acatar” la inhabilitació de Quim Torra.

Els set secretaris impulsors de Donec Perficiam són Pep Fort, Jordi Roset, Laura Camp, Lluís Maynau, Àlex Roca, Esther Sancho i Lluís Torrent. Tres d’ells (Fort, Roset i Torrent) eren membres del Comitè Permanent de l’ANC. Es tracta de persones amb trajectòria dins de l’entitat independentista. Roset i Fort van arribar a ser testimoni de la defensa de Jordi Sànchez durant el judici al Tribunal Suprem. Quan van plegar del seu càrrec, els set dimissionaris van decidir fundar el col·lectiu Donec Perficiam, frase en llatí que pot traduir-se com “fins a reeixir” o “fins a aconseguir-ho” i que, segons algunes fonts historiogràfiques, era el lema que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes fidels a l’arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió.

Un dels noms més representatius de Donec Perficiam és el del terrassenc Jordi Roset, que, fins a la seva dimissió, era coordinador de Gestió Econòmica de l’ANC. Roset va ser membre de la Junta del Cercle Català de Negocis durant cinc anys, tres com a tresorer. Figura com a administrador o apoderat en nou societats i és soci de Joan Canadell a l’empresa Petrolis Independents. Canadell, impulsor i un dels ideòlegs del Cercle Català de Negocis, és el president actual de la Cambra de Comerç després d’encapçalar la candidatura apadrinada per l’ANC, Eines de País, a la direcció de l’entitat. Ara ha anunciat que es presenta com a candidat a les primàries de Junts per Catalunya.

Donec Perficiam es defineixen com “un grup de persones que fa anys que lluitem per l’alliberament del nostre poble” i que “conjuntament amb altres ‘octubristes‘ i unilateralistes coincidim que cal crear una plataforma transversal i efímera amb un únic objectiu: assolir la Independència de Catalunya”. Alguns usuaris de les xarxes socials han començat a emprar el concepte ‘octubrista’ els últims mesos amb referència als partidaris de la independència que consideren que cal implementar la República derivada de la declaració unilateral d’independència (DUI) de l’octubre del 2017. A Donec Perficiam, segons explica la seva web, hi poden participar candidatures electorals que es comprometin a “fer efectiva la declaració del 27-O, aixecant la DUI, publicant-ho al DOGC i fent una declaració política en seu parlamentària“. El mateix que reclamaven els set secretaris dimissionaris en la seva proposta de resolució.

L’ús del lema “Donec Perficiam” per part de certs sectors de l’independentisme no és nou. El concepte ha estat vinculat històricament a l’independentisme més irredempt o nacionalista, i sovint se’l pot veure associat amb la bandera negra amb la creu de Santa Eulàlia. Es dona el cas que l’expresident Quim Torra va comissariar durant la seva etapa al Centre Cultural del Born una exposició que duia aquest títol.

Cartell de l'FNC
Acte del Front a Ripoll amb l'exregidora Sílvia Orriols. Foto: FNC
Anterior Següent

Els “identitaris” del Front Nacional de Catalunya

El Front Nacional de Catalunya (FNC) es defineix com un partit nacionalista “defensor dels drets humans i contrari a tota discriminació per raó de raça, gènere, religió, origen i orientació sexual”, que té l’objectiu d’aconseguir la independència de la nació catalana. Els seus integrants es consideren “els hereus dels patriotes que l’any 1940 van agrupar-se sota un mateix front” per combatre la dictadura franquista. La formació es va presentar públicament el 2013, utilitzant el mateix nom de l’extint Front Nacional de Catalunya dissolt el 1990, una organització independentista i progressista nascuda durant el franquisme.

El nou partit va obtenir representació a Ripoll en les eleccions municipals del 2019, en un context marcat pels atemptats del 17-A (cal recordar que els autors eren originaris de la capital del Ripollès). Sílvia Orriols, la seva cap de llista, va ser elegida regidora amb un discurs contra el “radicalisme islàmic”. Però tant ella com la resta de la secció ripollesa van abandonar la formació al març d’enguany perquè consideraven que la direcció tenia “por i complexos” en relació amb la qüestió nacional i la migració.

L’FNC propugna la recuperació “dels conceptes d’ètica, ordre i disciplina”, que considera “propis i característics del poble català”. Així consta en el seu manifest fundacional. Des d’aquesta visió, el partit té la voluntat d’“aglutinar tothom que vulgui viure en una societat més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana”. Tanmateix, el seu projecte està adreçat explícitament als catalans “com nosaltres”, que són els treballadors “preocupats per la seguretat de la seva família, que no volen sentir-se estranys al seu propi país”.

Per aquesta raó, un dels objectius principals del Front Nacional és invertir tots els esforços a “regular i controlar la immigració” segons els suposats interessos del conjunt dels catalans. En el seu decàleg, la formació manifesta que en les darreres dècades Catalunya ha rebut un nombre de persones nouvingudes “superior a la població ja arrelada”, i això suposa “un canvi social que afebleix la llengua i el sentiment nacionals, i que afecta el mercat laboral”. El secretari general de l’FNC és Jordi Casacuberta, exmilitant d’Estat Català.

A causa dels seus postulats en aquesta matèria, moviments socials com Unitat contra el Feixisme i el Racisme els han titllat d’”identitaris”. Les consignes de la manifestació contra el racisme prevista per al març passat i organitzada pel col·lectiu es dirigien, també, contra “l’FNC i altres grupuscles identitaris” i “d’extrema dreta catalanista”.

Antoni Castellà, Núria de Gispert i Cristina Rúbies ensenyant el cartell del Congrés Nacional de Demòcrates. Foto: ACN

Els Demòcrates d’Antoni Castellà: més de 20 anys amb acta de diputat

Demòcrates de Catalunya (DC) va néixer el 2015 fruit de la trobada de sectors independentistes de la Unió Democràtica de Duran i Lleida. Es reivindiquen hereus de la Unió dels anys trenta, liderada per Manuel Carrasco i Formiguera. En la seva fundació hi van prendre part els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol, i també l’avui diputat escollit a les llistes d’ERC Antoni Castellà, lideratge més visible de la formació. 

Des de la seva fundació com a partit independent, Demòcrates sempre ha buscat aliances per presentar-se a les eleccions. El 2015, en les eleccions espanyoles, ho va fer sota el paraigua de Democràcia i Llibertat, la llista impulsada per CDC amb Francesc Homs de cap de cartell. En les eleccions catalanes del 2017 hi va concórrer amb ERC. Arran de prendre part en la reunió impulsada Donec Perficiam, els republicans han trencat amb Demòcrates i han demanat a Castellà i Titon Laïlla, els dos electes de DC al grup parlamentari d’ERC, que retornin la seva acta de diputats. La dinàmica dels dos partits feia temps que no confluïa: Demòcrates ha posat l’accent en els últims temps en l’impuls de la “via unilateral” i en les eleccions municipals del 2019, de fet, van donar suport al projecte Primàries. 

El principal actiu polític de Demòcrates és Antoni Castellà, forjat a les joventuts d’Unió Democràtica, que ja en els temps de Duran i Lleida estaven copades pels sectors més independentistes de la formació. Això no va ser impediment perquè Castellà fos elegit diputat de la CiU autonomista de Jordi Pujol el 1999. De fet, ha estat diputat del Parlament de manera pràcticament ininterrompuda durant més de 20 anys. Va ser elegit diputat de Convergència i Unió el 2003, el 2006 i el 2010, i va arribar a ser secretari segon de la Mesa del Parlament. El 2012 també va obtenir acta per CiU, però renuncià a l’escó el 2013 en ser nomenat secretari d’Universitats i Recerca del Govern d’Artur Mas. El 2015 va tornar a ser escollit per Junts pel Sí, i el 2017, per ERC. Aconseguirà Castellà tornar a ser al Parlament després del 14-F? 

Directe 68 i la teoria de la conspiració sobre el procés

En els últims anys han proliferat arreu del món partidaris de la teoria de la conspiració, i Catalunya no n’és una excepció. El partit Directe 68 té entre els seus rostres visibles David Raventós, un dels impulsors del documental La mentida. Aquest producte audiovisual manté, sense cap mena de prova documental, que alguns dels principals líders independentistes avui a la presó o a l’exili han col·laborat amb l’Estat espanyol per impedir la independència. El documental, que va recaptar més de 20.000 euros en una plataforma de crowdfunding, també apunta que Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, hauria mort “en circumstàncies no aclarides”. Casals va morir després de ser atropellada per una bicicleta al febrer del 2016.

Raventós va protagonitzar una vaga de fam al maig del 2016 per exigir una DUI i, segons afirma, va ser ingressat de manera forçosa en un psiquiàtric on va ser “torturat químicament”. A Directe 68 –el número 68 fa referència al nombre de diputats que són la majoria absoluta del Parlament– també hi pren part Ramon Carner, que va ser president del Cercle Català de Negocis.

Força Catalunya, el partit del psicoesteta Santiago Espot

Força Catalunya és la marca electoral de Catalunya Acció, l’organització política promoguda l’any 2005 per Santiago Espot. Espot, que es presenta com a empresari i escriptor, va donar suport en el seu dia a Solidaritat Catalana per la Independència, partit pel qual va arribar a ser alcaldable per Barcelona l’any 2011. Va ser jutjat i condemnat com a promotor de la xiulada contra l’himne espanyol en la final de la Copa del Rei del 2015. 

Espot és conegut per les seves intervencions en tertúlies i programes televisius, en què defensa de manera vehement plantejaments independentistes. Però, més enllà d’això, també ha ofert discursos sobre la immigració que han estat polèmics. Ha dit que el barri del Raval de Barcelona “és el laboratori de l’operació espanyola comandada per la família política d’Ada Colau per tal de minoritzar els catalans dins la nostra pròpia nació”. Espot també va aparèixer en un vídeo difós pel Moviment Identitari Català (MIC) amb un grup de persones en un CAP recriminant a una metgessa que no atengués en català. Des del moviment antifeixista s’ha titllat el MIC d’organització d’extrema dreta.

La trajectòria política d’Espot, però, comença molt més enrere. Va encapçalar la llista del Partit Espinaltià a Tarragona l’any 1999. Aquesta formació política d’efímera vida i impacte nul va ser constituïda per seguidors de Carles Muñoz Espinalt, que es presentava com a psicòleg i fundador de la psicoestètica, una teoria que ha estat titllada de pseudociència. Els deixebles d’Espinalt van ser actius en el món independentista dels anys noranta del segle XX, i van arribar a constituir-se en partit polític. Arran de les seves pràctiques, l’independentisme d’esquerres de l’època els acusava sovint de ser una secta. Espot se’n reivindica hereu. L’historiador especialitzat en extrema dreta Xavier Casals referencia el Partit Espinaltià en el seu llibre Ultracatalunya.

Solidaritat, pioners de l’independentisme unilateral

Solidaritat va néixer el 2010 amb l’impuls d’Alfons López Tena i d’Uriel Bertran. Bertran, antic dirigent de les JERC, havia promogut el corrent intern Esquerra Independentista, que se n’acabaria desvinculant per confluir en el nou projecte de Solidaritat amb López Tena, jurista i antic vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tots dos sumarien amb Joan Laporta, que pretendria iniciar carrera política després del seu pas per la presidència del Barça. 

Solidaritat va agafar impuls en un context de desgast d’ERC pels pactes del tripartit amb ICV-EUiA i el PSC. Van ser pioners del discurs independentista unilateralista i ideològic, ubicant en l’esfera pública l’ideari de la transversalitat, amb una forta influència en la gestació de l’ANC. 

La sort electoral de Solidaritat ha estat canviant. El 2010 va assolir quatre diputats gràcies en gran part al ganxo electoral de Laporta. La formació, però, perdria la seva representació parlamentària el 2012, després de la irrupció de la CUP de David Fernàndez amb tres diputats. Des de llavors només ha mantingut regidors en alguns ajuntaments, però no ha tingut èxit al Parlament. En les eleccions del 14-F hi vol concórrer amb el seu secretari general i portaveu Roger San Millán. Bertran en segueix formant part, però tant Laporta com López Tena se’n van acabar desvinculant.

Bloc Sobiranista Català, demòcrates però per una “Catalunya catalana”

El Bloc Sobiranista Català va néixer l’any 2009, en un moment de convulsió política en el món de l’independentisme amb la crisi a ERC, que va derivar en l’escissió de Reagrupament i el naixement de Solidaritat. El Bloc va aparèixer a partir de l’impuls de militants d’un altre partit nascut el 2006 en aquest espai, el Partit Republicà Català (res a veure amb la formació del mateix nom dels anys trenta). 

El 2010 van arribar a un acord amb Reagrupament per presentar-se junts a les eleccions catalanes. El candidat del Bloc en aquella ocasió va ser Josep Maria Boix, exregidor de CiU a Sant Pere de Ribes. Posteriorment, el 2012, va arribar a un acord amb Solidaritat Catalana, el partit d’Uriel Bertran i Alfons López Tena. 

La trajectòria del Bloc no ha estat gaire exitosa a escala electoral, però segueix mantenint l’activitat. El 2019 va presentar candidatures a les municipals a Barcelona, a Lleida o a Girona.  Es presenta com un partit “defensor de la independència de Catalunya per la via democràtica i antifeixista”. Tot i això, el seu candidat a l’alcaldia de Girona, Nani Huertos, explicava en el programa electoral que el seu objectiu era “reconstruir una Catalunya Catalana amb identitat nacional autòctona, històrica, lingüística, cultural occidental, cristiana i jueva però també cosmopolita”.

Al juliol del 2020, el Bloc Sobiranista va decidir adherir-se al nou partit de Puigdemont. 

Assemblea de Represaliats i Activistes, una candidatura impulsada per Roger Espanyol o Tamara Carrasco

L’Assemblea de Represaliats i Activistes (ARA) té poc a veure amb la resta de les formacions amb les quals es va reunir Costa. No prové de tradicions nacionalistes ni identitàries, ni tampoc propugna idees contràries a la immigració. De fet, la seva tradició política es vincularia més amb l’esquerra independentista que amb el sobiranisme transversal.

L’Assemblea va emetre un comunicat on afirmava que alguns portaveus del col·lectiu havien participat en dues reunions convocades per Donec Perficiam, però després de debatre les propostes i l’estratègia que es van plantejar a les trobades van decidir “unànimement” no formar-ne part. Una de les raons que esgrimien era no ser capaços de “compartir espai amb partits que maquillen la xenofòbia i el racisme d’alguns dels seus membres”. “Nosaltres representem el socialisme llibertari i l’activisme al carrer”, explicitava el comunicat. “Mai serem al costat de cap mena de feixisme”.

L’ARA, que es va crear a partir de l’aliança d’una trentena de persones que han estat represaliades en el marc del procés independentista, ha presentat una candidatura per concórrer als comicis del 14 de febrer al Parlament. En el seu manifest, signat per Tamara Carrasco, Roger Espanyol, Jordi Pesarrodona o Germinal Tomàs, entre d’altres, diuen que volen canviar les regles del joc “i fer que les cadiretes hagin de pensar en el poble i per al poble”. “Ens hem cansat de ser l’ase dels cops… Volem portar la nostra veu allà on tot s’orquestra per recordar a aquells que fa anys que ocupen cadires que som nosaltres qui els vam posar allà. Som aquí perquè tothom tingui accés a la política”, rebla el manifest.

Si la candidatura obté representació, els seus integrants han concretat un seguit d’objectius que, a banda de la constitució d’una “Catalunya independent i republicana”, també inclouen la visibilització de totes les persones que han patit la repressió, canviar el reglament dels Mossos d’Esquadra per “acabar amb la impunitat”, la integració total dels ciutadans “per religió, sexe i origen” o el compromís que “el poble decideixi” i que totes les decisions siguin referendades.


Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'Fils' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies