08/04/2019 | 18:55
L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió donava al Front Republicà entre zero i un escó al Congrés. La coalició impulsada per Poble Lliure (partit que forma part de la CUP), Som Alternativa (el partit impulsat per Albano-Dante Fachin després de la trencadissa amb Podem) i Pirates de Catalunya ha aconseguit uns 18.000 avals, més dels necessaris per presentar-se a les eleccions del 28-A a les províncies de Barcelona, de Tarragona, de Lleida i de Girona. Si aconsegueixen representació al Congrés, es convertirien en la gran sorpresa de la nit electoral.
Una anàlisi electoral del politòleg Jordi Muñoz, publicada al diari ‘Ara‘ fa pocs dies, concloïa que el Front Republicà tenia moltes més opcions d’entrar al Congrés per la província de Barcelona (on es reparteixen 32 escons i se’n pot obtenir un només superant el llindar del 3%) que per les de Girona, Tarragona i Lleida, on hi ha pocs escons en joc i, allà, “per obtenir representació cal superar el 10% o el 13% del vot”. Muñoz explica que, per aconseguir un diputat per Barcelona, caldria, com a mínim, superar els 80.000 vots, i això implicaria que el Front Republicà aconseguís retenir “una mica més del 50% dels vots que va tenir la CUP en les eleccions al Parlament” i, per fer-ho efectiu, la clau seria evitar que aquests votants habituals de la CUP anessin ara cap a ERC o els Comuns, tal com ha passat altres cops en les eleccions espanyoles.
Albano-Dante Fachin, l’ex de Podem i qui té més possibilitats de la llista d’entrar al Congrés, ja que lidera la candidatura per Barcelona, ja ha assegurat que no donaran suport a un Govern del PSOE. És una qüestió important perquè la situació postelectoral al Congrés pot quedar, segons les enquestes, tan i tan igualada que el futur Govern espanyol podria dependre del vot d’un sol diputat. El cap de llista del Front Republicà ja ha dit que no donaran el seu suport per fer president Pedro Sánchez, ja que “és el govern del 155, del bloqueig d’Open Arms i de la pujada de Vox” i, a més, no accepta un referèndum d’independència a Catalunya.
Sorprèn que els dos principals candidats del Front Republicà per Barcelona
—els dos que tindrien més opcions de sortir— no provinguin de Poble Lliure, tot i que l’organització de l’esquerra independentista és una de les principals impulsores de la llista electoral i qui ‘a priori’ més votants potencials podria arrossegar tenint en compte els resultats electorals i les xifres de militants de la CUP. La decisió de Poble Lliure va aixecar polseguera interna i és significatiu que no hi hagi posat cap dels seus membres més coneguts al capdavant. Segons han explicat fonts de la CUP a CRÍTIC, Poble Lliure hauria acceptat la demanda de no posar a les llistes per al 28-A cap dels diputats ni regidors actuals ni membres del Secretariat Nacional de la CUP.
Els caps de llista per Barcelona seran Albano-Dante Fachín, membre de Som Alternativa, un grup d’activistes que van abandonar Podem Catalunya i que no es declara independentista, i Mabel Rodríguez, secretària general de Pirates de Catalunya. Poble Lliure sí que té el tercer i quart lloc de la llista barcelonina, amb Guillem Fuster i Mireia Caldés, i els caps de llista per Lleida i Girona. A la candidatura, però, no hi apareixen els noms més mediàtics que han donat suport, han recollit firmes o que podrien estar en l’entorn del Front Republicà com els exdiputats de la CUP Mireia Boya, Albert Botran o Antonio Baños, l’exdiputada dels Comuns Marta Sibina —que sí que apareix a la llista, però de suplent per Girona— o l’escriptora Bel Olid.
En canvi, sí que van a les llistes, tot i que en posicions més endarrerides, activistes polítics com el regidor de Badalona José Téllez o l’exregidor de Som Gramenet Oriol Corral. Tancaran la llista del Front Republicà referents històrics de l’independentisme com Carles Castellanos i Blanca Serra, a més de l’economista i exdiputada de Catalunya Sí Que Es Pot Àngels Martínez Castells.
Albano-Dante Fachín, de líder de Podem a candidat ‘indepe’ al Congrés
L’exsecretari general de Podem a Catalunya Albano-Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) serà el cap de llista de la coalició Front Republicà en les eleccions generals del 28-A. L’impulsor de l’espai Som Alternativa ja va intentar arribar a un acord amb la CUP per a les eleccions catalanes del 21-D, però aleshores, segons ell, “no hi va haver temps suficient per concretar la llista”. Ara, en canvi, l’acord de Som Alternativa amb Poble Lliure no ha sorprès gairebé ningú perquè hi havia contactes des de feia mesos. L’únic que pot posar en tensió alguns votants de la CUP és que Fachin no es declara independentista. Tot i que, en una entrevista recent al digital ‘El Nacional’, va assegurar que “no vol viure en aquest Estat espanyol”. Només en els últims dos anys, Fachin ha passat de ser acusat pels independentistes hiperventilats de ser “el gacetillero” de Daniel de Alfonso per la seva investigació de les corrupteles sanitàries a ser titllat de “tonto útil” de l’independentisme per l’esquerra federalista.
El cap de llista del Front Republicà va arribar a Catalunya (primer a Barcelona, i ja després a Blanes) amb 15 anys des de l’Argentina patagònica. Va estudiar filologia anglesa i va acabar fent de periodista-activista amb la revista ‘Cafè amb Llet’, que es distribuïa a la Selva i l’Alt Maresme des del 2004. Va arribar a publicar conjuntament amb la seva companya i exdiputada dels Comuns Marta Sibina un llibre titulat ‘Artur Mas, on són els meus diners?‘ sobre la corrupció en la sanitat catalana. Es van fer molt coneguts gràcies als seus vídeos penjats a YouTube amb milers de visites i, poc després, van començar a formar part de les trobades del Procés Constituent impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Poc després, Podem va pensar en ell per ser la cara visible del partit a Catalunya després del pas enrere de Gemma Ubasart. Tanmateix, la seva estada a Podem va ser complicada i polèmica: va acabar rebutjant entrar a formar part de Catalunya en Comú i va tenir una relació molt conflictiva amb ICV i, sobretot, amb Joan Coscubiela dins el grup de Catalunya Sí Que Es Pot. La seva sortida de Podem després d’un agre enfrontament amb Pablo Iglesias —amb qui ara es podria retrobar al Congrés— va provocar un terratrèmol polític a l’esquerra.
Mabel Rodríguez: la número 2, de Pirates
La secretària de Pirates de Catalunya serà la sorprenent número 2 de la llista del Front Republicà per sobre dels candidats de Poble Lliure. Mabel Rodríguez (Sabadell, 1989) ha participat en el moviment independentista —sòcia de l’ANC i d’Òmnium i una de les impulsores de la Comissió sobre Feminisme del Comitè de Defensa de la República (CDR) de la ciutat de Sabadell— i es defineix com a “activista per l’erradicació dels estigmes envers la salut mental”. La secretària de Pirates, que milita al partit des de fa només tres anys, havia anat a les llistes de la CUP en les eleccions catalanes del 21-D (en el lloc número 38, després d’un pacte entre Pirates i els cupaires) i, anteriorment, havia estat militant d’ERC.
Rodríguez, que és sociòloga i comunicadora, és una de les cares visibles actualment de Pirates de Catalunya —no s’ha de confondre amb el Partit Pirata d’Espanya—, un partit fundat l’any 2010 amb l’objectiu de reformar les lleis de propietat intel·lectual i defensar la democràcia directa i un accés obert a la cultura. Com explicava fa un any a ‘Vilaweb‘ el seu coordinador general, Enric Pineda, Pirates va donar suport al referèndum sobre la independència des del setembre del 2015 quan es van presentar a les eleccions catalanes per Girona i, posteriorment, van demanar la participació en l’1-O. El seu millor resultat electoral en solitari, fins ara, van ser els 38.000 vots que van aconseguir en les últimes eleccions europees, fa cinc anys.
Guillem Fuster, pedigrí nacional de Poble Lliure
Poble Lliure, finalment, tindrà els llocs 3 i 4 de la llista del Front Republicà per Barcelona. El seu principal candidat, doncs, seria Guillem Fuster (Sabadell, 1980), actual portaveu de Poble Lliure i militant de la CUP de Sabadell. Abans d’anar a la llista electoral del Front Republicà, només havia anat a les llistes municipals de l’Entesa per Sabadell de l’any 2007 i, fins ara, mai en les catalanes en llocs destacats. Fuster és un militant ja relativament veterà que ha militat des de ben jove en organitzacions de l’esquerra independentista. De fet, va participar en l’impuls de l’MDT (Moviment en Defensa de la Terra), en la fundació de Poble Lliure el 2014 i en la creació de l’Assemblea de Joves de Sabadell l’any 2001. A més, va ser un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en la qual va arribar a ser membre del Secretariat Nacional durant els dos primers mandats de Carme Forcadell.
Actualment, treballa de tècnic de projectes lingüístics i ha estat vinculat a la Plataforma per la Llengua. Un dels seus espais formatius més importants va ser l’esplai i, en general, el moviment d’educació en el lleure, ja que ha estat monitor d’esplai i després formador de monitors. Com a dada familiar rellevant, destaca la biografia del seu avi, que havia estat un dels fundadors de la revista ‘Cavall Fort’, del diari ‘Avui’ i va arribar a ser degà del Col·legi de Doctors en Filosofia i Lletres l’any 1969.
Mireia Caldés, de l’esquerra independentista del Maresme
Mireia Caldés (Barcelona, 1986) també és una de les portaveus nacionals de Poble Lliure i serà ara la número 4 de la llista del Front Republicà. És militant de la CUP de Vilassar de Mar, des de la seva creació l’any 2004. Va viure primer a Cabrera de Mar i després a Vilassar de Mar, però els seus inicis polítics es donen en el moviment estudiantil tant a la UAB (on participa en les assemblees de facultats per aturar el ‘pla Bolonya’) i, després a la UdG, on inicia el camí clàssic dels joves de l’esquerra ‘indepe’. Milita al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i a l’última etapa de Maulets, abans de la confluència amb la CAJEI de la qual sorgeix Arran. També va ser membre de la gestora del Casal Independentista El Forn, a la ciutat de Girona, entre el 2010 i el 2014.
Caldés, de 32 anys, és llicenciada en ciències ambientals per la UAB i actualment és sòcia treballadora d’una cooperativa maresmenca on s’ha especialitzat en l’àmbit de la sobirania alimentària. Durant més de 15 anys ha estat vinculada a l’escoltisme i a entitats de cultura popular com el Casal Popular Atzari i la Colla Bastonera Picadits.
Roger Español, el símbol de la repressió de l’1-O
Roger Español (Tarragona, 1979), mediàticament conegut perquè una bala de goma de la Policia Nacional li va fer perdre un ull durant l’1-O, serà el número 5 per la província de Barcelona dins de la candidatura del Front Republicà. És la principal víctima de la repressió policial de la jornada del referèndum de l’1 d’octubre. Una bala de goma de la policia espanyola, que és una munició prohibida pels Mossos d’Esquadra des del 2014, el va ferir durant les protestes contra l’actuació policial quan es trobava als voltants de l’Institut Ramon Llull de Barcelona. Español va interposar una demanda contra els responsables policials, però també la policia el va acabar denunciant per un suposat delicte per atemptat contra l’autoritat. Arran de la seva batalla legal contra la Policia, ha estat vicepresident del Centre Irídia per la Defensa Drets Humans. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2018 “per la seva defensa del referèndum de l’1 d’octubre”.
Tot i néixer a Tarragona, Español ha fet gairebé sempre vida a Barcelona i era conegut sobretot per la seva activitat musical. És saxofonista i forma part de la banda The Harlock (un grup de música ‘indie-rock’) i de Soweto (una banda de música jamaicana), i ha col·laborat també amb alguns grups de música ‘jazz’. Després de tenir diverses feines i, com ell diu, “anar amb la ‘furgo’ amunt i avall”, va decidir centrar-se professionalment en el món de la música i actualment estudia música moderna i ‘jazz’ al Conservatori del Liceu.
Maria Besora, joventut per a la llista gironina
La cap de llista per Girona del Front Republicà, Maria Besora, té possibilitats reals d’entrar al Congrés si la candidatura aconsegueix sumar els vots de l’esquerra independentista de la demarcació. La clau de l’èxit passa per superar els 21.000 vots que la CUP va aconseguir a Girona en les eleccions catalanes del 21-D, ja que en les darreres eleccions espanyoles es van quedar sense escó per Girona tant el PP (amb 30.000 vots) com Ciutadans (amb 24.000). La candidata per trencar aquesta barrera és dona i jove, té només 25 anys, i, lògicament, la seva trajectòria activista es basa sobretot en els moviments juvenils i estudiantils. Va ser una de les fundadores del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a la comarca de l’Alt Empordà l’any 2007 i de l’organització juvenil La Forja, on segueix militant.
Durant aquests anys, Besora ha participat en diferents espais de la comarca com són el Consell Local de Juventut de Figueres o la plataforma Alto el Foc a l’Albera, entre d’altres. En les eleccions catalanes del 2015, ja va anar en la llista de la CUP per Girona que liderava Benet Salellas, tot i que hi anava en el dotzè lloc, lluny de les posicions amb possibilitats reals de poder sortir escollida.
Joel Jové, de regidor d’Alfés al Congrés?
El cap de llista a la demarcació de Lleida és, des del 2011, regidor de la CUP al seu poble, Alfés (Segrià), un dels primers on la formació anticapitalista va aconseguir representació a la província. Entre el 2015 i el 2018, també va ser el primer representant ‘cupaire’ a la Diputació de Lleida. Jové va assegurar que el paper de la formació a l’ens seria destapar les ”corrupteles” i, al llarg d’aquests anys, va tenir alguna enganxada amb Joan Reñé, el president que fa pocs mesos va dimitir acusat d’un presumpte delicte de corrupció. Jové també fou membre del Secretariat Nacional de la CUP fins que el 2016 va dimitir del càrrec junt amb cinc membres més. Tots ells, propers a Poble Lliure —partit en el qual Jové milita des de la seva fundació el 2014—, van signar una carta conjunta, on denunciaven “actituds sectàries i maquiavèl·liques” en els dos “processos de decisió més rellevants de la nostra història recent”: la investidura de Jordi Turull i el suport als pressupostos de la Generalitat. La seva dimissió va representar la renovació de gairebé la meitat del Secretariat, format per 15 càrrecs en total.
Més enllà de l’àmbit institucional i del ‘cupaire’, Jové ha estat implicat en algunes iniciatives locals i comarcals de caràcter cultural, polític i esportiu. A Alfés fou un dels impulsors de La Dalla, la primera entitat cultural del municipi, a la comarca ha participat activament a l’Ateneu Popular Garriguenc i a la capital lleidatana ha format part del Casal Independentista Ocell Negre. És soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC i també forma part de la Intersindical-CSC. Professionalment, és llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport i diplomat en fisioteràpia. S’ha dedicat molts anys a entrenar equips de futbol base —fins i tot del Lleida Esportiu— i ara treballa com a professor al Col·legi Episcopal de Lleida.
Ferran Reyes, ‘pirata’ i cooperativista per Tarragona
El cap de llista per Tarragona del Front Republicà, Ferran Reyes (Flix, 1989), és dels quatre caps de llista el que més difícil ho té per obtenir un escó al Congrés. La demarcació de Tarragona ha estat últimament un territori més complicat que d’altres per a l’esquerra independentista, però és que, a més, algunes enquestes fins i tot deixen sense cap representació a la província partits històricament amb molt de poder com el PDECat i el PP. Ferran Reyes prové de Pirates de Catalunya i serà l’únic cap de llista que tindrà el partit dins la coalició republicana. Abans, ja havia anat en alguna llista electoral, però en posicions més endarrerides com les de les CUP en les municipals de Tarragona (on anava de 8, com a independent). També havia militat a l”Assemblea de Joves de Tarragona i a la Plataforma Anticementiri Nuclear d’Ascó.
Reyes, de 29 anys, és comunicador, educador i animador sociocultural. Ha estat molt actiu en el camp de l’economia social i cooperativa i, actualment, és un dels impulsors de la plataforma #enstoquenlafibra i del projecte cooperatiu FoodcoopBCN, per a la creació d’un supermercat cooperatiu a Barcelona. És membre de cooperatives com Som Connexió, Fem Procomuns, L’Economat Social o Som Mobilitat. Abans, havia treballat com a assessor en projectes de ‘crowdfunding’, ‘community manager’ i consultor tecnològic en l’àmbit del programari lliure.
