Cerca

Imatge d’unes calces tacades de sang de la regla.

Reportatges

Tot allò que has de saber sobre la regla (i no t’havien explicat)

La meitat de la població mundial menstrua. Al llarg de la vida, les dones tindran unes 480 regles durant una mitjana de 40 anys. Tot i això, el sagnat és encara un tabú social rere el qual s'amaguen tòpics, desconeixement i estigma envers les dones.

12/02/2020 | 18:45

La menarquia és el nom que rep la primera regla, que s’acostuma a produir entre els 10 i els 14 anys. Des de llavors i fins que arribi la menopausa, al voltant dels 50 anys, les dones viuran almenys una dotzena de cicles menstruals cada any. El sagnat és, de fet, l’inici del cicle menstrual, un procés que és essencial per a la vida. Amb tot, al llarg de la història, la menstruació ha estat silenciada, reduïda a una esfera privada i exclusivament femenina.

Moltes dones amaguen els dies que estan menstruant. Els anuncis de compreses busquen reduir el sagnat a la mínima expressió disfressant-la de blau. La cultura androcèntrica el considera un símbol de debilitat. Frases com “ets fluixa, no aguantes el dolor” o bé “estàs irritable, que tens la regla?” han contribuït a alimentar un sentiment de culpa que sovint ha portat les dones a amagar tot allò que els passa durant la menstruació. A més, l’educació menstrual s’ha basat només en temes reproductius i sexuals, i això ha fet que moltes dones desconeguin com funciona el cicle menstrual i quins canvis experimenta el seu cos. Quines implicacions té això des del punt de vista personal, social i polític? Coneixem bé el cicle menstrual? Qui es beneficia dels productes higiènics de la regla? Quines alternatives hi ha?

La regla, signe de salut

La menstruació és un símptoma de salut física, mental i emocional. “L’ovulació i, com a conseqüència, la regla, genera un bany químic que és fonamental per a la nostra salut: des dels ossos i les ungles fins a la salut mental“, diu la pedagoga, escriptora i activista Erika Irusta, que fa gairebé una dècada que es dedica a investigar i explicar el cicle menstrual. “El cos envia un senyal cada mes per avisar que està funcionant correctament; si una dona en edat de menstruar no té la regla i no es tracta d’un embaràs, pot patir una patologia de l’ovari, de l’úter o de malaltia general”, explica Elena Carreras, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron. A banda de la manca de menstruació, els canvis en la durada del cicle o el color, l’olor i la textura de la regla també poden ser indicatius d’una malaltia. De fet, als Estats Units, el Col·legi de Ginecologia i Obstetrícia ja reconeix el cicle menstrual com el cinquè signe vital, juntament amb la temperatura corporal, la freqüència respiratòria, el pols i la pressió arterial.

Les alteracions en el cicle menstrual poden ser un indicatiu de malaltia, però a moltes dones els falta informació per detectar-les

La regla hauria de ser indolora. Si no ho és, pot ser a conseqüència d’una malaltia, com l’endometriosi, que afecta una de cada deu dones en edat fèrtil i que pot presentar diversos nivells de dolor pelvià i abdominal. Fins fa poc temps només investigaven els casos d’endometriosi que provocaven esterilitat, entre un 30% i un 50%. Això vol dir que moltes dones que la patien no ho sabien. Segons el Departament de Salut, malgrat que gairebé la meitat de les dones que pateixen endometriosi, un 47%, presenta símptomes abans de complir els 20 anys, la malaltia sol ser diagnosticada amb anys de retard. Això és degut, en part, a la normalització de l’acceptació del dolor durant la menstruació i a l’ús del tractament farmacològic per al dolor amb l’omissió de les proves adequades per fer-ne un bon diagnòstic. A més, entre un 15% i un 30% de les dones són asimptomàtiques i algunes presenten símptomes no ginecològics, i això fa que puguin ser derivades a altres especialistes que descarten algunes malalties però no confirmen el diagnòstic d’endometriosi profunda.

Les alteracions en el cicle menstrual poden ser un indicatiu de malaltia. El dolor pot ser un símptoma que alguna cosa no va bé però també les regles massa abundants o les metrorràgies, que són hemorràgies de l’úter fora del període menstrual i que poden ser conseqüència, per exemple, d’un problema al mioma o d’un desequilibri hormonal. Que tots aquests símptomes no es coneguin amb profunditat és conseqüència de la mirada androcèntrica que ha tingut tradicionalment la sanitat. “El problema no és la regla, sinó qui menstrua a la nostra societat”, afirma Erika Irusta.

Investigació escassa i esbiaixada

Tot i que les dones són la meitat de la població, la investigació sobre el funcionament específic del cos de la dona és força recent. Un fàrmac pot afectar de manera diferent el cos d’una dona que el d’un home; però, fins a l’any 1991, el cos femení no es va incloure en els assajos clínics, com explicava aquest reportatge de CRÍTIC. Segons Irusta, les proves en dones han evidenciat, per exemple, que l’ibuprofèn actua d’una manera diferent durant la menstruació i durant l’ovulació. En aquest sentit, l’endocrina Carme Valls reivindica el dret a la salut de totes les dones “com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferències a l’hora d’emmalaltir de les dones i dels homes no s’ha tingut en compte dins de les ciències de la salut”.

“Encara que mai hagin viscut l’experiència de menstruar, el relat sobre els cossos de les dones sempre l’han escrit els homes i ho han fet des d’un punt de vista normatiu masculí, amb un enfocament clínic i enciclopèdic, merament reproductiu”, explica Irusta. “En canvi, és una experiència que afecta totes les àrees de la nostra vida: durant la menstruació però també quan ovulem, abans i després d’ovular…”, diu. Així, per ella “és fonamental” que entenguem “que el cicle menstrual ens travessa d’una manera política” i que, per tant, va molt més enllà de les dones. La ginecòloga Elena Carreras encara va més enllà i considera que també els homes haurien de conèixer bé el cicle menstrual. “És terrorífic que els homes no en sàpiguen res de res. Sota el pretext que és una cosa de dones, ni en saben ni els interessa. La menstruació afecta el 50% de la població; per tant, els homes n’han de saber gairebé tant com nosaltres”, afirma.

Imatge amb tampons, una copa menstrual / THEACARE

El negoci de la regla

Durant dècades, les polítiques públiques no han considerat que els productes d’higiene durant la regla fossin de primera necessitat. Els impostos ‘castiguen’ les dones, tal com mostra l’informe sobre fiscalitat des d’una perspectiva de gènere, elaborat per l’Observatori IQ i la cooperativa Ekona. Fins a l’any 2015 se’ls aplicava un IVA del 16% i, des de llavors, aquest impost és del 10%, el mateix que al caviar. Malgrat que el Govern espanyol ha anunciat que té la intenció de reduir aquesta taxa fins al 4%, la mesura encara no s’ha aprovat. Alguns països, com el Canadà, Irlanda, l’Índia o Kenya, encara han anat més enllà i han eliminat la taxa. 

Amb tot, l’associació de consumidors FACUA adverteix que vigilarà que les empreses no aprofitin la disminució de l’IVA per incrementar el seu marge mantenint els preus actuals. De fet, el preu d’aquests productes és molt semblant entre marques perquè sovint els fixa Procter & Gamble, la multinacional que en té el monopoli. L’empresa americana és propietària de les principals marques de compreses i de tampons com Ausonia, Tampax i Evax, entre altres productes sanitaris, de bellesa i d’higiene. Només l’any passat va obtenir uns beneficis de 3.897 milions de dòlars. “Els cos de la dona pateix una discriminació pel fet de ser diferent del que té privilegis; no se’ns permet tacar-nos de sang”, remarca Irusta.

Procter & Gamble, propietària de les principals marques de compreses i de tampons, va tenir l’any passat uns beneficis de gairebé 4.000 milions de dòlars

Menstruar no és econòmic. La mitjana de preus de cadascun dels productes higiènics d’aquestes marques és de 4 euros, segons un estudi de FACUA. A això s’hi poden sumar altres necessitats (analgèsics contra el dolor, tovalloletes higièniques, etc.) que fan que el pressupost s’elevi i que no totes les dones hi puguin accedir. En són un exemple les dones refugiades o sense llar: “Quan fem donacions a un banc d’aliments, no pensem mai en aquesta necessitat. La pobresa menstrual existeix i no és gaire lluny de casa nostra”.  El concepte ‘equitat menstrual’ es refereix a l’accés igualitari als productes d’higiene però també a l’educació sobre el cos i a una salut amb perspectiva de gènere. A més, inclou la idea que aquests productes estiguin exempts de taxes però també que siguin presents als llocs públics; des de les escoles i els edificis institucionals fins a les presons i els refugis per a persones sense sostre.

Però els productes de les grans marques no són els únics que poden usar-se. Hi ha alternatives de recollida de sagnat que són més econòmiques, reutilitzables i, per tant, més sostenibles que els tampons i les compreses d’un sol ús com són les esponges, les calces absorbents o la copa menstrual. Laia Saperas, de 34 anys, va descobrir com era realment la seva menstruació fa 5 anys, quan va començar a utilitzar-les: “El que més em va sobtar és que la regla no feia olor i que la quantitat i la textura no eren les que jo tenia al cap fins llavors”, explica. A més, “conèixer millor la regla em va fer viure-la de manera més conscient, amb més estima”, diu Saperas. La primera copa menstrual es va patentar als Estats Units l’any 1930, però fins fa una dècada era molt desconeguda: “Cal reconèixer que, si som aquí és gràcies a moltes activistes, les ‘boges de la copa’, que han persistit, acompanyant altres dones a obrir els ulls”. La copa menstrual, a més, no està relacionada amb la síndrome del xoc tòxic que sí que pot causar l’ús de tampons, uns productes que, a banda de la regla, també absorbeixen tota la humitat i lubricació de la vagina.

Diverses aplicacions mòbils que permeten controlar el cicle menstrual

Polítiques del cos per i per a dones

“Si no fem nostra la narrativa dels nostres propis cossos, algú altre ho farà contra nosaltres”, deia la música Kiran Gandhi, que el 2015 va córrer la marató de Londres fent sagnat lliure (‘freebleeding’), és a dir, sense utilitzar cap mètode per recollir la menstruació. Alguns països com Itàlia el 2017 han debatut legislar un permís de “baixa menstrual” per a les dones que pateixen forts dolors pelvians i abdominals, coneguts per ‘dismenorrea’. Els dies previs al sagnat, a més, moltes dones pateixen símptomes premenstruals, que inclouen alteracions anímiques, dolor o mals de cap, entre d’altres. A l’Estat espanyol els experimenten un 73% de les dones i, en un 9% dels casos, ho pateixen de manera severa.

Al Regne Unit ja hi ha empreses que comencen a donar dies lliures a les treballadores quan tenen la regla, però ho fan amb un objectiu econòmic: aprofitar els dies més productius de les dones. Per a Erika Irusta, que el personal de Recursos Humans tingui accés al calendari menstrual és perillós perquè pot acabar fent que a les dones se’ls exigeixi ser més productives en altres fases del cicle, com, per exemple, durant la preovulatòria, quan els nivells d’estrògens són més alts. 

Les ‘apps’ de control del cicle menstrual tenen dades valuoses per als anunciants de productes higiènics, per a les clíniques de fertilitat o per a les assegurances de salut

Igualment arriscat és l’ús d’’apps’ que ajuden a portar un control del cicle menstrual. Als Estats Units hi ha companyies que animen les seves treballadores a utilitzar-les per poder recollir informació íntima sobre la seva fertilitat, el cicle menstrual i possibles embarassos. A més, hi ha estudis, com aquest de l’ONG Privacy International, que demostren que moltes ‘apps’ (sobretot les gratuïtes) filtren informació a grans companyies tecnològiques com Facebook, però també a ‘data brokers’, els especuladors que compren i venen informació personal. Per a qui són valuoses aquestes dades? Doncs per als anunciants de tampons i de compreses però també per a les clíniques de fertilitat, per a les assegurances de salut i per a tot tipus de negocis relacionats amb l’embaràs i la maternitat. “Portar un control del cicle és molt positiu per conèixer millor la nostra menstruació, però cal mirar bé on van aquestes dades, com hauríem de fer amb totes les ‘apps’”, afirma Elena Carreras.

“En general, quan una cosa és gratuïta, és perquè el producte ets tu. És essencial saber a qui i on donem les dades i, si es destinen a una universitat per fer recerca, ens n’hem d’assegurar”, adverteix Irusta. La pedagoga també defensa que hi ha gestions i organitzacions socials i econòmiques “que estan basades en el nostre cicle menstrual, però nosaltres no hi havíem tingut res a dir” i que, per això, “hem de crear una estratègia col·lectiva i transversal entre tots els sectors de la societat, per prendre el control sobre les decisions administratives que es prenen sobre els nostres cossos. Hem de fer biopolítica”, assegura.

Un dels tallers d'autoexploració del projecte Mandràgores / MANDRÀGORES

Autoexploració contra el desconeixement

Per combatre el desconeixement i la confusió, a banda de més polítiques públiques en benefici de les dones, cal autoexploració. “Quan una dona té consciència del seu cos, està empoderada. Per això és imprescindible conèixer com funciona el nostre aparell sexual i reproductiu. Si les dones no ho han fet abans, és per culpa que el caràcter cíclic del cicle reproductiu ha estat ignorat, invisibilitzat i menystingut socialment”, diu la ginecòloga Elena Carreras. “Mai m’havia fixat que el moc cervical canvia segons el moment del cicle on ens trobem”, confessa Maria Ginard, de 27 anys. Fa poc va assistir a un taller d’autoconeixement del cos i de la sexualitat, impartit per la cooperativa Mandràgores, que des del 2016 treballa per una educació sexual i afectiva d’adolescents, joves i dones, des d’una perspectiva feminista. 

L’educació menstrual de les escoles és insuficient i “centrada a vendre productes per a la regla”, segons Carlota Coll

L’objectiu d’aquests tallers és donar eines a les dones per conèixer el seu cos i trencar tabús com el sexe durant la regla o les característiques del sagnat de la menstruació. “La majoria no saben les fases que té el cicle, quant dura l’ovulació, com està el nostre cos quan ovulem o quins efectes tenen els mètodes que ens recepten per regular el cicle menstrual, com les pastilles anticonceptives”, explica Carlota Coll, membre de Mandràgores. I hi afegeix: “Vénen amb molts mites al cap, com que la regla fa pudor”. Coll explica que l’olor només apareix si la sang està una bona estona en contacte amb els químics de les compreses i dels tampons. Per Coll, el desconeixement sobre la menstruació també és conseqüència de la poca informació que hi ha en l’època escolar. Segons ella, l’educació menstrual de les escoles és insuficient perquè “està centrada a vendre productes per a la regla amb una intenció mercantilitzadora”. De fet, com denunciava aquest article del diari ‘Ara’, hi ha empreses que aprofiten el buit educatiu en aquest àmbit per fer-hi arribar els seus productes.

Les conseqüències de conèixer poc el propi cos són diverses. “Els mites i els tabús fan que visquem el cicle de manera negativa i que s’exerceixi certa violència cap als cossos de les dones, a través, per exemple, de la hipermedicalització”, explica Carlota Coll. Popularment es diu que els cicles han de durar 28 dies, però no sempre és així, ja que cada dona és diferent. A Espanya, un 8% de les dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys) utilitza mètodes anticonceptius que eliminen la menstruació, com el DIU de levonorgestrel, l’implant d’etonogestrel o els anticonceptius hormonals. Els anticonceptius “inhibeixen l’ovulació; enganyen l’ovari i li diuen que no cal que produeixi estrògens ni progesterona, de manera que tampoc hi ha menstruació”, explica la doctora Elena Carreras. Com que al cap de 21 dies es produeix un sagnat fictici, moltes dones no són conscients que, en realitat, no tenen la regla. Tal com conclou aquest estudi de la Universitat d’Edimburg, cal més informació perquè les dones siguin capaces d’escollir si volen suprimir o no el seu cicle menstrual.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies