16/09/2020 | 06:00
L’estrena, aquesta setmana, de la seqüela de Merlí, ha suposat la tornada a TV3 d’una de les sèries juvenils amb més èxit de la historia de la cadena. Aquesta vegada, però, amb bones dosis de castellà. En ser preguntat per aquesta qüestió a El Matí de Catalunya Ràdio, l’actor protagonista Carlos Cuevas obria un nou meló: “El problema és que TV3 no té diners”. De fet, Merlí Sapere Aude ha estat produïda i estrenada abans per Movistar+. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC a través d’una petició de dret d’accés a la informació pública, la televisió pública catalana inverteix avui un 47% menys en programació infantil i juvenil que l’any 2011. Al mateix temps, l’audiència del canal Super3 és la més baixa de tota la sèrie històrica, i ja és la televisió infantil menys vista de la TDT a Catalunya.
L’explosió de YouTube i de les plataformes audiovisuals de pagament i la força de canals de televisió com Boing, Clan o Disney Channel estan arraconant l’oferta de produccions infantils i juvenils en català i/o pensades a Catalunya. Vuit anys després de les retallades, la televisió pública catalana no és capaç de remuntar en audiència i arrossega problemes pressupostaris que s’han agreujat amb la crisi publicitària. Actualment, però, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) busca omplir el buit del 3XL amb un nou projecte juvenil.
L’austeritat no podia quedar-se fora de TV3
En plena campanya de les eleccions espanyoles del 2011, el candidat del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, va visitar Els matins de TV3. Quan Ariadna Oltra va preguntar-li quins eren els seus plans per a la televisió catalana, Fernández Díaz va anar de cara: “Hi ha massa mitjans informatius públics. En aquesta casa, dels quatre canals que hi ha, algun es podria reduir. L’austeritat no pot quedar-se fora de TV3”. Quatre mesos més tard, la seva proposta es feia realitat a través d’un pacte amb l’aleshores Govern d’Artur Mas per canviar la direcció de la CCMA. La nova presidència de Brauli Duart decidia retallar dràsticament el pressupost per a televisió infantil i juvenil, eliminar el canal 3XL i ajuntar en un sol espai l’oferta del Super3 i els continguts culturals del 33.
A dia d’avui, la programació juvenil continua sense un espai propi, i les xifres d’audiència de la part infantil mostren un retrocés clar. L’any 2019, el Canal Super3 ha obtingut la quota de pantalla més baixa de la sèrie històrica: un 0,8%. Per primera vegada, ha estat la menys vista de les quatre televisions infantils que es poden veure a Catalunya en obert. El descens és constant en la darrera dècada, però les millors èpoques queden encara més lluny, quan no havia arribat la TDT. El 2002, el llavors anomenat K3 tenia un share del 7%, nou vegades la xifra actual.
Un dels punts forts del Super3 és la solidesa de la seva base social: al desembre del 2019, hi havia 492.553 infants amb el carnet de ‘Súper’. El web del Super3 també permet un cert optimisme: un 32% més d’usuaris únics respecte a la temporada passada i 23 milions de reproduccions de vídeo. Tot i això, cal tenir en compte que una gran part del creixement correspon als mesos de confinament domiciliari amb nens i adolescents sense poder anar a l’escola.
“L’oci i l’entreteniment s’han diversificat moltíssim”, assenyala el director del canal Super3, Daniel López. És cert que la competència del Mic, Manduka o La família té poc a veure amb la que tenia Doraemon o en Petri. Amb l’arribada de la TDT es van crear canals com Boing i Clan, i després s’hi va afegir l’explosió de YouTube, dels videojocs en línia i de les plataformes de pagament com Netflix, HBO o, ara, Disney. Tot i això, la comparació del Super3 amb els seus competidors directes és decebedora. Laia Servera, directora del programa InfoK, apunta que el problema és més profund que una mala dada d’audiència concreta: “Hi ha qui té millors o pitjors resultats, però ara mateix no hi ha cap mitjà convencional que ho estigui petant entre els més joves. Hi ha un canvi en els hàbits de consum”.
No espereu un nou ‘Bola de Drac’
En els darrers anys, el mercat de les sèries infantils s’ha tornat més agressiu i global per l’arribada dels nous canals i plataformes. Hi ha més competidors buscant el mateix contingut i, per tant, tot puja de preu. Per aquest mateix motiu, Daniel López veu molt difícil que es pugui tornar a crear un fenomen televisiu com Bola de Drac: “Ara, quan aconseguim una perla, no la podem mantenir. Peppa Pig va començar al Super3 i la vam perdre perquè no vam poder igualar l’oferta d’una televisió estatal”.
L’exdirector de programes de TV3 Oleguer Sarsanedas creu que la situació de desigualtat no és nova: “Des que va néixer TV3, és la història de David i Goliat. Ens toca ser més llestos, córrer més i tenir sort. I això vol dir desplegar totes les antenes, estar mirant productes emergents allà on sigui del món i mirar d’aconseguir-los. Si prens una actitud més relaxada, et guanyen els grans”. Sarsanedas, que va ser l’artífex de portar Bola de Drac a les llars catalanes abans que a la resta de l’Estat, creu que cal redreçar el rumb si no es vol que la pública catalana “acabi sent la televisió de la tercera edat”.
Peppa Pig no és l’únic exemple de sèrie d’èxit internacional que el Super3 ha caçat primer i ha perdut després: el mateix va passar amb clàssics del canal com Doraemon o Shin Chan. Fins i tot Breaking Bad, una de les sèries més ben valorades a escala mundial, va ser emesa pel 3XL abans de l’arribada de Netflix a Espanya: els drets per adquirir-la van costar només 232.736 euros.
La caiguda d’inversió
El descens del Super3 té un factor clau, segons el seu director: “Si volem ser un espai referent, hi ha d’haver més inversió. La gent va a veure un canal en funció del producte, i el producte va en funció del pressupost per comprar drets i fer producció pròpia”. L’any 2011, primer any en ple funcionament del Canal 3XL, la inversió en televisió infantil i juvenil de la CCMA va arribar al seu nivell màxim, per sobre dels 19 milions d’euros. A més de l’eliminació del canal, les retallades van reduir a menys de la meitat el pressupost per a tota la programació infantil i juvenil. Des de llavors, la xifra s’ha mantingut amb alts i baixos al voltant dels 10 milions d’euros, segons es desprèn de la sèrie històrica de dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC.
“Hi ha un moment en què l’aposta de la corporació és mantenir el lideratge de TV3 i amb la resta fer una mica el que es pugui. Són prioritats polítiques”, opina l’investigador en polítiques de comunicació Josep Àngel Guimerà. A dia d’avui, veus de dins de la televisió pública coincideixen a recordar-ho com un error: “Amb el tancament del 3XL, es van carregar la via d’accés als mitjans públics en català”, afirma la presidenta del comitè d’empresa de la CCMA, Roser Mercadé. Laia Servera creu que la infància hauria de ser un dels objectius prioritaris de la televisió pública “per motius lingüístics, culturals i pedagògics”. “Com a societat, necessitem referents locals que no et donarà Disney Channel”, hi afegeix la directora de l’InfoK. En la mateixa línia, el director del canal, Daniel López, insisteix que “l’infantil i el juvenil han de ser molt més estratègics per a la Corporació”.
La ‘tele’ juvenil ja no és el que era
En una entrevista a Elcinèfil.cat del juliol passat, el director de TV3, Vicent Sanchis, obria la porta a recuperar el canal juvenil de la TDT, acompanyat d’una plataforma web. L’acadèmic Josep Àngel Guimerà ho veu amb bons ulls, però creu que l’aposta sense un reforç pressupostari no arribarà gaire lluny: “Si el vols per dir que tens un canal juvenil, és barat. Si vols fer un producte de qualitat que capti joves, serà molt més car que l’Esport3”.
A dia d’avui, la necessitat de recuperar un espai com el 3XL és un consens creixent a la CCMA. El problema és que la indústria ha canviat tant en una dècada que el model del 3XL ja no és aplicable. Per a Josep Àngel Guimerà, no n’hi ha prou amb un canal de TDT que publiqui coses a les xarxes: “Cal una plataforma transmèdia. La relació de les noves generacions amb les plataformes és tan líquida que ho has de tenir tot a tot arreu: la TDT, la teva aplicació, TikTok, Switch…”. El professor de la UAB opina que la televisió pública catalana “va molt tard en termes de competència”, ja que les plataformes juvenils d’Antena 3 (Flooxer), de Telecinco (MTMad) i d’RTVE (Playz) ja estan en funcionament des de fa anys.
Laia Servera remarca la dificultat d’adaptar-se als nous hàbits de consum: “Com a adults diem que hem de donar força a les xarxes, però ja no és només això. La plataforma et condiciona la forma, la temàtica, com ho dius, la durada… El canvi que s’ha de fer és d’una profunditat tal que hem d’obrir un camí que ara mateix no existeix. Fins i tot la part infantil de la BBC s’està reinventant constantment i no troba el camí”. “Al Super3 ja estem adaptant els formats i prioritzant la plataforma digital”, puntualitza el director, Daniel López, però admet que “hem de treballar per tenir una plataforma pròpia més potent” en l’àmbit infantil. “Hi estem posant remei, però ja fa temps que no som pioners”, conclou López.
Una qüestió parlamentària
La manca d’inversions potents en infants i joves és només una cara dels problemes de finançament de la televisió pública. Una eina clau per garantir els diners és el contracte programa, l’acord entre el Parlament i la CCMA per assegurar el pressupost de diversos anys. Com que no hi ha cap contracte programa des del 2009, l’aportació pública a la televisió depèn dels pressupostos de la Generalitat de cada any. Per al Comitè d’Empresa, les lluites entre els partits polítics han bloquejat fins ara l’aprovació d’un nou contracte: “No hi ha hagut voluntat política. No pots planificar a dos o tres anys vista, i això té molt a veure amb la falta de projecte per remuntar el Super3”, afirma la presidenta del Comitè, Roser Mercadé. Mentrestant, el context econòmic no posa les coses fàcils. Els ingressos en publicitat televisiva baixen cada any, ja que els anuncis es desplacen a Internet, un fet que s’ha agreujat amb la crisi del coronavirus. “Els ingressos per publicitat ja no tornaran a ser el que eren”, hi afegeix Mercadé, “i tot el que cau de publicitat s’ha d’afegir d’aportació directa”.
Per a Oleguer Sarsanedas, el contracte programa no serà útil si no va acompanyat d’una estratègia: “Evidentment, és millor tenir els diners assegurats, però la mare dels ous és saber què vols fer”. Josep Àngel Guimerà també troba a faltar una discussió sobre quin ha de ser el paper de la CCMA en el nou escenari audiovisual, i critica la dinàmica partidista de la televisió: “El Consell de Govern no es renova per un motiu molt trist i molt senzill: no es posen d’acord en com repartir-se les set cadires”. De fet, tots els membres del Consell de Govern de la Corporació tenen el mandat caducat, i cal un acord al Parlament per escollir-ne de nous.
YouTube i els límits de la ‘Corpo’
Des del seu naixement, la televisió catalana ha tingut una funció lingüística cabdal. Tanmateix, la diversificació de l’oci fa pensar que una oferta televisiva potent no és suficient per garantir la bona salut del català entre les noves generacions. El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) ha publicat recentment un estudi que avalua la desigualtat lingüística a Instagram i a YouTube. Segons aquesta anàlisi, les visualitzacions dels youtubers catalans en castellà multipliquen per 400 les dels youtubers catalans en català. Fins i tot si es té en compte la gran diferència entre les audiències potencials de cada idioma, el català obté de mitjana la meitat de visualitzacions i un terç de les subscripcions. El CUSC conclou que el mateix algoritme de YouTube afavoreix els vídeos amb més visites d’entrada, de manera que contribueix a la minorització lingüística. En aquest context, Josep Àngel Guimerà creu que no se li pot demanar a la Corporació que ompli tots els forats del català a la xarxa: “Necessitem també altres instruments. Potser hem de tenir una part del Departament de Cultura subvencionant youtubers o instagramers…”.
Les implicacions dels continguts a YouTube no són només lingüístiques. En un informe del mes de gener, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va detectar que 88 vídeos de youtubers infantils —que acumulaven 117 milions de visualitzacions— contenien estereotips de gènere a través de la publicitat de joguines. En la mateixa campanya de Nadal, el CAC va denunciar 59 vídeos de la plataforma dirigits a infants i joves perquè tenien publicitat encoberta.
