Crític Cerca
Notícies

25 exemples del pas dels moviments socials a la política (institucional) més enllà d’Ada Colau i de Carme Forcadell

Les tres cites electorals que van celebrar-se l'any passat —les municipals del 24 de maig, les catalanes del 27 de setembre i les estatals del 20 de desembre— van possibilitar que centenars de persones lligades als moviments socials i a l'activisme, en el sentit més ampli del terme, fessin el salt a la política institucional. Als representants electes s'hi han afegit nombrosos càrrecs de confiança, que han estat nomenats després d'una trajectòria vinculada al carrer.

19/04/2016 | 00:20

Asens, Forcades, Sabater, Fernàndez
Jaume Asens amb Teresa Forcades, David Fernàndez, Dolors Sabater i Marc Bertomeu en un acte a Badalona / GUANYEM BADALONA EN COMÚ

Les tres cites electorals que van celebrar-se l’any passat —les municipals del 24 de maig, les catalanes del 27 de setembre i les estatals del 20 de desembre— van possibilitar que centenars de persones lligades als moviments socials i a l’activisme, en el sentit més ampli del terme, fessin el salt a la política institucional. Als representants electes s’hi han afegit nombrosos càrrecs de confiança, que han estat nomenats després d’una trajectòria vinculada al carrer.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, són els màxims exponents d’activistes socials que ara estan en llocs de poder i de responsabilitat institucional. Però la llista sencera és molt més llarga i difícil de resumir en un sol article. CRÍTIC ha fet una breu selecció de 25 casos (i més) que el darrer any han fet el salt del carrer a la institució. Tot i que d’exemples n’hi ha en una gran part de les formacions d’esquerres, la majoria d’exemples es concentren als Comuns i a la CUP.

A la llista estan ordenats en funció de si són al Govern català, al Parlament, en executius locals o si exerceixen de diputats al Congrés.

Meritxell Serret (Junts pel Sí)

La primera consellera d’Agricultura en la història de la Generalitat de Catalunya prové de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Nascuda el 1975 a Vallfogona de Balaguer (Noguera), Meritxell Serret era membre del secretariat nacional i coordinadora d’incidència política de l’entitat independentista. Va arribar al càrrec a proposta d’ERC, partit pel qual va ser regidora al seu municipi com a independent durant el mandat 2007-2011. Ha treballat a la Unió de Pagesos i a la Fundació del Món Rural. La parella de Serret és Ferran Civit, diputat de JxSí i, com ella, antic membre del secretariat de l’ANC.

Eduardo Reyes (Junts pel Sí)

Cordovès que des dels nou anys viu a Catalunya, Eduardo Reyes ha exercit diferents oficis, entre els quals destaca el d’ebenista. Mentre es preparava per deixar la seva empresa el 2013, va participar en la fundació de Súmate, l’agrupació de castellanoparlants independentistes. Desconegut en l’àmbit social abans de la creació de Súmate, la presidència de l’organització li va donar una visibilitat que explica per què va ser inclòs a la llista de Junts pel Sí, com a número sis per Barcelona. El passat 30 de març va anunciar que deixava el càrrec a l’associació. Nascut el 1951, Reyes explica a Twitter que és diputat “per donar als meus néts i als teus un futur d’oportunitat”. S’autodefineix com a republicà. A Súmate també hi militava el periodista Antonio Baños abans de ser cap de llista de la CUP en les últimes eleccions

Eulàlia Reguant (CUP)

Aquesta llicenciada en matemàtiques nascuda a Barcelona el 1979 va quedar-se a les portes de ser regidora a Barcelona el 2015 quan la CUP va aconseguir tres regidors, ja que ella era la quarta a la llista. En les posteriors eleccions catalanes va ser escollida diputada al Parlament com a independent de la CUP-CC. Fora de la candidatura, ha treballat a SETEM, ONG que denuncia les desigualtats Nord-Sud; a l’Associació Justícia i Pau, així com a Lafede.cat —organitzacions per a la justícia global. Especialista en finances ètiques, és sòcia de FIARE, també de l’Ateneu Layret. Va tenir un paper clau en les llargues negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, que van culminar amb la investidura de Carles Puigdemont.

Foto: JORDI BORRÀS
Gabriela Serra, diputada de la CUP / JORDI BORRÀS

Gabriela Serra (CUP)

Maria Gabriela Serra (1951) té una llarga trajectòria en el món de l’activisme, la cooperació i la solidaritat internacional, que va retratar àmpliament en una entrevista a CRÍTIC. Filla d’una família de classe mitjana de Mataró, Serra va conèixer de primera mà la realitat de les persones a Santa Coloma de Gramenet durant els anys setanta, i això, segons diu ella mateixa, la va conscienciar. Als 19 anys va marxar de casa i va començar la seva politització dins de partits de l’esquerra comunista. Molt implicada en l’antimilitarisme, va participar en el moviment contra l’OTAN i en les Brigades Internacionals de Pau a l’Amèrica Central. Ha estat vinculada a Entrepobles i al Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Va començar a implicar-se en actes de la CUP arran de l’arribada de David Fernàndez, que la defineix com la seva “mare política”, al Parlament. En les darreres eleccions va ser elegida diputada en ser la quarta a la llista de la CUP per Barcelona.

Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot)

Josep Lluís Franco Rabell (1954) és barceloní de naixement i va viure a França durant 10 anys fins que el 1987 va tornar a Catalunya i es va integrar en l’associacionisme veïnal. El 2012 va ser nomenat president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Des d’aquesta posició, va ser un dels artífexs a l’ombra de Barcelona en Comú. Ha estat militant de Revolta Global i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i en els comicis del 27 de setembre va ser l’home de consens trobat per ICV, EUiA, Podem i Equo per encapçalar la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. El salt a la política institucional li va fer deixar la presidència de la FAVB, on va tenir com a vicepresidenta Mercedes Vidal, ara regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i militant d’EUiA.

Josep Maria Forné
Josep Maria Forné, diputat de JxSí /Amadalvarez

Josep Maria Forné (Junts pel Sí)

Dues persones vinculades a l’activisme sociocultural de Lleida s’han convertit en càrrecs electes el darrer any. Són Josep Maria Forné (1962) i Francesc Xavier Eritja (1970). Forné és diputat al Parlament, després d’encapçalar la candidatura de Junts pel Sí a Lleida en les eleccions del 27-S, mentre que Eritja és diputat d’ERC al Congrés, càrrec al qual va accedir com a cap de llista dels republicans a les eleccions del 20-D. Les trajectòries de Forné i d’Eritja tenen paral·lelismes, ja que ambdós han estat presidents de la seu territorial d’Òmnium Cultural a Lleida-Ponent. El parlamentari de JxSí ho va ser entre el 1996 i el 2014, mentre que Eritja el va rellevar del 2014 al 2015. Forné, que ha estat professor de filosofia a l’IES Màrius Torres, de Lleida, també ha presidit l’Associació Banc dels Aliments de Lleida (2006-2013) i la federació catalana de l’entitat (2013). Abans de ser diputat ja tenia un càrrec institucional, ja que en el darrer Govern d’Artur Mas va ser director territorial de Benestar Social i Família a Lleida. Eritja, per la seva part, va presidir l’Ateneu Popular de Ponent durant sis anys (2006-2012).

Fabian Mohedano (Junts pel Sí)

Nascut el 1975, és un barceloní fill de cordovesos que cerca la fórmula per convèncer que el temps de vida quotidiana val més que el petroli o el diner. És l’impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària i és president del Consell Assessor que promou aquesta proposta. Fabian Mohedano ha tingut càrrecs de coordinació i presidència al Moviment Laic i Progressista, a l’Escola Lliure El Sol, a la Fundació Ferrer i Guàrdia, a la Fundació Autònoma Solidària i al Consell de la Joventut de Barcelona, entre d’altres. Va ser militant del PSC entre el 2009 i el 2014, i el 2012 va ser un dels impulsors del corrent crític Avancem. Militant de CCOO, va formar part de les llistes de JxSí com a número 33 per Barcelona i ara és diputat al Parlament.

Mireia Vehí (CUP)

Sociòloga nascuda a Vilafant (Alt Empordà) el 1985, Mireia Vehí va convertir-se en diputada després de l’acord d’investidura entre JxSí i la CUP quan, per raons diverses, van deixar l’acta Antonio Baños, Josep Manel Busqueta, Julià de Jòdar i Ramon Usall. Mireia Boya, Joan Garriga i Pilar Castillejo van ser-ne, juntament amb Vehí, els relleus. El salt a la institució li ha arribat després d’una àmplia trajectòria activista, ja que ha passat per l’assemblea de l’Autònoma, ha participat en el moviment ‘okupa’ a Granada —on va estudiar— i a Barcelona i en l’Assemblea de barri del Poble-sec, entre d’altres. Especialista en migracions, drets humans, gènere i interculturalitat, també ha format part de Tanquem els CIE.

BENET SALELLAS 12-01-2016 FOTO JOAN CASTRO/ICONNA
Benet Salellas, diputat de la CUP / JOAN CASTRO/ICONNA

Benet Salellas (CUP)

No es pot parlar de la CUP a les comarques gironines sense anomenar els germans Salellas, fills de l’advocat Sebastià Salellas, l’enyorat advocat de les causes perdudes. En Benet (Girona, 1977), el germà gran, va seguir el camí del pare i ha consolidat un bufet especialitzat en la defensa dels més febles. Abans de ser diputat al Parlament, ha portat casos com el de l’anarquista Núria Pòrtulas, el ‘comando Dixan’, la crema de les fotos del rei, l’encerclament al Parlament i algunes de les accions de la PAH, com l’ocupació d’un bloc de Salt. Lluc Salellas (Girona, 1984) exerceix de regidor a l’Ajuntament de la seva ciutat. És periodista, ha treballat a Òmnium Cultural, ha participat a la ‘Directa’, és membre del Casal Independentista El Forn i és soci del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Curiosament, va encapçalar la candidatura de la CUP per Girona en les eleccions al Parlament de 2012, sense obtenir l’acta de diputat, mentre que el seu germà ho va fer el passat 27 de setembre.

Sergi Saladié (CUP)

Diputat de la CUP per la demarcació de Tarragona, Sergi Saladié és independent i prové fonamentalment de l’activisme mediambiental. Professor associat al Departament de Geografia de la URV, aquest veí de Vandellòs nascut el 1974 està clarament marcat pel seu origen i va exercir de portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). També ha format part de la plataforma Aturem BCN World. Recentment va presentar ‘Paisatges i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya’, la seva tesi doctoral. Entre els càrrecs cupaires de Tarragona també hi ha Jordi Martí, regidor de la capital de la demarcació. Combina la militància a l’esquerra independentista amb la que té al moviment llibertari, com a afiliat a la CGT i membre dels ateneus llibertaris de Reus i de Tarragona.

Josep Manel Busqueta (CUP)

Considerat el cervell anticapitalista de la CUP, Josep Manel Busqueta tot just va exercir dos mesos de diputat, ja que va deixar el càrrec després de l’acord d’investidura entre JxSí i la formació de l’esquerra independentista. Pastisser a Bellpuig, el seu municipi, i economista i puntal del Seminari Taifa, actualment exerceix de tècnic de la CUP al Parlament. La seva trajectòria vital permet recórrer els darrers 25 anys d’activisme social a Catalunya: pacifisme, insubmissió, internacionalisme, zapatisme, ‘altermundialisme’, anticapitalisme i independentisme. Des del juny passat, Pau Juvillà (Lleida, 1973) fa de regidor per Lleida. Militant de la CUP i de la CGT, va participar en lluites estudiantils i va ser jutjat per insubmissió.

Foto: Ivan G. Costa
Gala Pin, regidora de Barcelona en Comú / IVAN G. COSTA

Gala Pin (Barcelona en Comú)

Gala Pin (València, 1981) va militar en el moviment veïnal de la Barceloneta i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Segurament és un dels perfils més activistes de Barcelona en Comú a l’Ajuntament i de les que han mostrat certa simpatia amb la CUP en l’àmbit nacional. Des del maig, és regidora de Ciutat Vella i responsable de Participació. Li ha tocat tenir una de les carteres més calentes: els ‘manters’, el turisme, els ‘llauners’, la Guàrdia Urbana, el port… De la PAH han sortit altres activistes ara en càrrecs polítics institucionals importants: a banda d’Ada Colau, hi destaca Lucía Martín, que és diputada al Congrés per En Comú Podem.

Jaume Asens (Barcelona en Comú)

Membre de l’entorn de màxima confiança d’Ada Colau, Jaume Asens va arribar fa alguns mesos a la política institucional després d’una llarga trajectòria activista, desenvolupada fonamentalment en la seva condició d’advocat. El tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, responsable de l’àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència i regidor del districte de Sants-Montjuïc, té 44 anys, ha format part de Procés Constituent i és dirigent de Podem. Especialitzat en drets humans, moviments socials i lluita contra la corrupció —ha participat en les causes contra Fèlix Millet, Luis Bárcenas i la família Pujol—, Asens ha passat per l’Observatori DESC i és membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats i de l’Associació Catalana pels Drets Humans. Un dels integrants de l’equip d’Asens és Marc Serra, fins fa poc un dels portaveus de Tanquem els CIE, treballador al DESC i un dels autors del documental sobre les morts d’immigrants a Tarajal dirigit per Metromuster.

Eloi Badia, regidor de Barcelona en Comú / MARC LOZANO
Eloi Badia, regidor de Barcelona en Comú / MARC LOZANO

Eloi Badia (Barcelona en Comú)

El passat 9 de novembre, Eloi Badia va prendre possessió com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Prèviament cap de gabinet del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, Badia és ara el regidor de Presidència i Territori i el regidor del Districte de Gràcia. Nascut el 1983, durant vuit anys va treballar a Enginyeria sense Fronteres (ESF) i ha estat una de les cares més visibles, a més del portaveu, d’Aigua és Vida, la plataforma que impulsa les remunicipalitzacions del servei d’aigua. D’Aigua és Vida i d’ESF també prové Moisès Subirana, que s’ha incorporat com a càrrec de confiança a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

María José Lecha (CUP – Capgirem Barcelona)

La cap de llista de la CUP – Capgirem Barcelona ha treballat gairebé quatre dècades d’administrativa a l’Hospital de Sant Pau, on va formar part del comitè d’empresa. Activista de la Federació de Treballadors i Treballadors de Catalunya (FTC-IAC), María José Lecha (Barcelona, 1957) no havia participat en cap formació política des que als 14 anys s’havia afiliat al clandestí Partit Obrer Revolucionari (POR). Veïna del Fort Pienc, ha passat per l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample i va presidir l’AMPA del col·legi dels seus fills. Lecha està acompanyada al consistori per Maria Rovira i Josep Garganté. Aquest darrer ha acaparat darrerament l’atenció mediàtica com a acusat d’un delicte lleu de coaccions per demanar a un metge que repetís la visita a un pacient el dimecres 23 de març, ja que el reconeixement mèdic s’havia fet davant la presència d’un policia municipal. Garganté manté una dedicació parcial com a conductor d’autobús i té una llarga trajectòria sindical a TMB, primer a la CGT i des de fa uns quants anys a la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

Manu Simarro (Barcelona en Comú)

El coordinador del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona és aquest barceloní de 25 anys que ja acumula una àmplia trajectòria activista. Manu Simarro, una de les persones de màxima confiança de l’alcaldessa, Ada Colau, prèviament va estar implicat en les lluites estudiantils contra el ‘pla Bolonya’, en la Universitat Lliure La Rimaia o al 15-M. Durant cinc anys va formar part de la ‘Directa‘, on va exercir de coordinador de la secció d’actualitat de l’edició en paper i, del 2011 al 2013, de coordinador de l’edició digital. A l’equip d’alcaldia també hi ha Aitor Hernández (Barcelona, 1979), com a director del gabinet Tècnic i Estratègic. Hernández és antropòleg i doctor en polítiques públiques i ha estat activista a Catalunya del moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel.

Gemma Tarafa
Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona / ARXIU

Gemma Tarafa, Vanesa Valiño i David Llistar (Barcelona en Comú)

Amb l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament hi han aterrat una desena d’activistes dels moviments socials de la ciutat. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa (Barcelona, 1971), doctora en biologia mol·lecular, ha escrit diversos articles i llibres sobre salut i desigualtats socials i ha participat com a investigadora en el Grup de Recerca en Desigualtats en Salut i en l’Observatori del Deute en la Globalització. La cap de la regidoria d’Habitatge, Vanesa Valiño (Barcelona, 1972), politòloga, va ser directora de l’Observatori DESC i va estar al consell d’Habitat International Coalition pels drets a l’hàbitat i la justícia social. I, finalment, David Llistar (Premià de Mar, 1971) té una llarga trajectòria en el món de la cooperació i solidaritat internacional que va iniciar a Nicaragua, va cofundar l’ODG i va escriure el llibre ‘Anticooperación. Interferencias globales Norte-Sur’ (Icaria). Llistar és el director de Justícia Global i Cooperació Internacional a l’Ajuntament.

Ana González (Canviem l’Hospitalet)

La portaveu del grup municipal de Canviem l’Hospitalet, la confluència d’ICV, EUiA i Pirates, no és una nouvinguda a la militància partidista, ja que forma part d’EUiA des de fa anys. A la segona ciutat de Catalunya, Ana González és coneguda sobretot com a activista veïnal, ja que va presidir l’associació de veïns de Collblanc – la Torrassa. Ha participat en mobilitzacions de la PAH i en els moviments en defensa de la sanitat pública i ha exercit de cooperant al Perú.

Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú)

El nou Ajuntament de la Badalona post-García Albiol ha servit perquè gent amb llarga trajectòria en el món social, cívic i activista de la tercera ciutat de Catalunya tingui avui un càrrec amb poder polític. La mateixa alcaldessa, Dolors Sabater (Badalona, 1960), professora d’institut al barri de Llefià, va militar als anys setanta en el moviment pacifista i antimilitarista al Casal de la Pau de Barcelona i, anys després, es va vincular especialment a l’activisme en defensa de les persones amb discapacitat i a la plataforma Badalona Som Tots i Totes. L’acompanyen al consistori gent que ve d’experiències als moviments socials com José Téllez i Ricard Vilaregut o de la reivindicació nacional i cultural com Oriol Lladó i Marcel Mauri (tots dos d’Òmnium Badalona), entre d’altres.

Glòria Rubio
Glòria Rubio, regidora de la Crida per Sabadell / C. P. S.

Glòria Rubio (Crida per Sabadell)

La regidora de Participació i membre de la Crida per Sabadell, Glòria Rubio (Sabadell, 1985), advocada de professió, destaca al seu currículum oficial de la web de l’Ajuntament sobre la seva trajectòria política el seu pas pel col·lectiu feminista Justa Revolta i pel sindicat CGT. A més, reivindica el seu vincle amb l’Assemblea d’Okupes Sabadell, les Assemblees Gestores dels Centres Socials Alliberats, l’Assemblea de Joves de Sabadell i, finalment, l’Assemblea per una Vivenda Digna. Té orígens activistes similars un dels altres regidors de la Crida, Albert Boada (Barberà, 1980).

Montse Venturós (CUP)

Nascuda el 1985, Montse Venturós és al capdavant de l’única alcaldia d’una capital de comarca en mans de la CUP, Berga. Botiguera —va muntar Casa Madriles, una tenda d’ultramarins a la ciutat—, la seva trajectòria activista està vinculada fonamentalment a l’esquerra independentista. El 2000, quan era una adolescent, va començar a militar al Casal Panxo i també ha estat membre del consell de redacció de ‘L’Accent’. A més a més, ha participat en el moviment de recuperació de la memòria històrica i ha col·laborat amb la Lliga dels Drets dels Pobles de Txetxènia i del Caucas Nord. A l’alcaldia de Berga l’acompanya, entre d’altres, Francesc Ribera, conegut per ‘Titot’ durant la seva època de cantant combatiu a Brams i en altres projectes musicals amb forta càrrega de compromís social.

Jaume Moya (En Comú Podem)

Diputat al Congrés després d’encapçalar la llista d’En Comú Ponent a la demarcació de Lleida en les eleccions del 20-D, Moya ve precedit d’una àmplia trajectòria activista. Independent vinculat a ICV, aquest segarrenc d’adopció —que va néixer a Barcelona el 1972— ha estat portaveu de la plataforma Aturem el Fracking i un dels impulsors del Multireferèndum —celebrat al maig del 2014— a les comarques de l’Urgell i de la Segarra. Més enllà de l’activisme ambiental, Moya també participa en el segarrenc Fòrum L’Espitllera i ha estat coordinador a la comarca de l’ANC. Moya és una de les veus independentistes dels Comuns.

Marta Sibina i Albano Dante Fachín (En Comú Podem i Catalunya Sí que es Pot)

Parlar de Marta Sibina (1973) i d’Albano Dante Fachín (1976) implica fer-ho de ‘Cafè amb llet‘, la revista que van fundar el 2004 per informar sobre la Selva i l’Alt Maresme. Ell, argentí de naixement, és periodista, mentre que ella és infermera. El 2011, la publicació abandona l’àmbit local i es fa popular gràcies als reportatges i vídeos amb els quals denuncia l’opacitat i la corrupció en la sanitat catalana. En aquella època van fer xerrades arreu del Principat i ambdós van implicar-se en Procés Constituent. El pas següent va ser el salt a la política institucional. Fachín és diputat al Parlament de Catalunya Sí que es Pot —havia guanyat les primàries de Podem per a les eleccions del 27-S- i presenta ‘La Klau’, mentre que Sibina és diputada al Congrés, després de ser la número dos per Barcelona d’En Comú Podem en els comicis estatals del 20 de desembre.

Aina Vidal, diputada d'En Comú Podem
Aina Vidal, diputada d’En Comú Podem / EN COMÚ PODEM

Aina Vidal (En Comú Podem)

Diputada d’En Comú Podem des de les eleccions espanyoles del 20 de desembre, Aina Vidal (Barcelona, 1985) té una trajectòria prèvia lligada al sindicalisme i a Joves d’Esquerra Verda (JEV), les joventuts d’ICV. Fins al seu pas a la política institucional, Vidal era coordinadora nacional d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya i membre del Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Explica que va polititzar-se als moviments antiglobalització i als fòrums socials europeus.

Raimundo Viejo (En Comú  Podem)

Un dels precandidats a liderar el futur Podem Catalunya és Raimundo Viejo (Santiago de Compostel·la, 1969). Aquest professor de ciències polítiques, d’una dilatada trajectòria militant en diverses formacions polítiques i en l’activisme social, va fer el salt primer com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i ara com a diputat al Congrés. Va agafar notorietat com a teòric polític del Moviment del 15-M, però abans havia militat a Esquerda Unida, la branca gallega d’IU, i publicava sovint en mitjans alternatius com la ‘Directa’ o ‘Diagonal’.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies