Els valors emergents d’ERC més enllà d’Oriol Junqueras

En els últims temps ha aparegut amb força una nova fornada de valors emergents —joves i no tan joves— que tindran un paper clau en el futur Govern català i en la nova ERC entorn de les figures d’Oriol Junqueras i de Marta Rovira. Valors emergents d’ERC que es mouen entorn dels 40 anys com el president del Parlament Roger Torrent, el popular diputat al Congrés Gabriel Rufián, el negociador i possible conseller Pere Aragonès o el portaveu Sergi Sabrià ja han fet el relleu als ‘veterans’ Mundó, Simó i, en els pròxims anys, ho faran amb Tardà o Terricabras.

CRÍTIC radiografia els perfils de 20 ‘valors de present i de futur’ que ja formen part del ‘nucli dur’ de la nova ERC de Junqueras i que tindran un paper cabdal en els pròxims anys, encara que alguns d’ells encara no siguin gaire coneguts per la ciutadania. Són majoria d’homes —ERC té més homes que dones en posicions de direcció, alcaldables i caps de llista—, entorn dels 40 anys i majoritàriament de la província de Barcelona —18 dels 34 nous diputats d’ERC són de la demarcació barcelonina. Gairebé tots han passat per les JERC i la majoria ha picat pedra com a regidors o alcaldes dels seus pobles i ciutats. La nova fornada destaca també per la seva alta formació universitària. De fet, un veterà dirigent confessa a CRÍTIC que per primera vegada veu una generació en la qual gairebé tots els líders estan molt formats acadèmicament a la universitat amb carreres, màsters i algun doctorat. Tots són òbviament radicalment independentistes, però conviuen ideològicament els més socioliberals i els més cap a l’esquerra.

Analistes electorals van assegurar després del 21-D que una suposada crisi de lideratge entre els republicans provocada per l’empresonament del seu líder podria haver influït en el resultat per sota del de la llista de Junts per Catalunya de Carles Puigdemont. Sigui cert o no, el que és clar és que s’està produint un relleu suau entre les cares més visibles de l’ERC que vindrà de la ‘tardor calenta’ del 2017. Amb Junqueras en presó preventiva i Marta Rovira obligada a reorganitzar el partit des de dins, la macrooperació judicial espanyola està provocant situacions excepcionals al partit: Carles Mundó, retirat abans del que molts creien, i exconsellers com ara Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Serret i Antoni Comín o l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la diputada Anna Simó, amenaçats d’inhabilitacions per la justícia. El partit necessitarà sí o sí en els propers mesos donar espai de responsabilitat pública a ‘joves’ —i, sens dubte, també a alguns ‘veterans’ com Ester Capella, Lluís Salvadó, Oriol Amorós, Eduard López, Josep Ginesta, Marc Sanglas o Mireia Mata— sense causes judicials pendents tant al Govern com al món local amb vista a les municipals del 2019.

A més, en les pròximes eleccions municipals, europees i espanyoles, també hi haurà d’haver canvis de caps de llista importants per una qüestió d’edat. Joan Tardà ja ha complert 64 anys i sempre havia dit que voldria fer un pas al costat al Congrés, on ha estat diputat des de l’any 2004. El filòsof Josep Maria Terricabras, que va ser cap de llista republicà al Parlament Europeu, pot estar complint una de les últimes etapes polítiques als seus 71 anys. I l’ara diputat d’ERC Ernest Maragall, que va sonar com a president del Parlament als seus 74 anys, és probablement en l’últim tram d’una llarga trajectòria política després de passar per l’Ajuntament de Barcelona i per la conselleria d’Ensenyament del Govern de Montilla.

Els republicans, acostumats per les lluites caïnites internes a renovar-se contínuament, ja estan impulsant conscientment o inconscientment un nou relleu. Això de donar pas a nous valors polítics no és gens nou en la convulsa història recent d’ERC. La generació d’Heribert Barrera va ser superada per la dels Colom i Rahola a finals dels anys vuitanta després del parèntesi del lideratge de Joan Hortalà. La cosa va acabar en una crua batalla interna guanyada pels ‘joves d’esquerres’ liderats per Josep-Lluís Carod-Rovira, que després del segon tripartit seria rellevat pel nucli dur de Joan Puigcercós. L’última crisi, després dels mals resultats d’ERC en les catalanes del 2010 i les municipals del 2011, va deixar pas a dos nous valors poc coneguts aleshores: Oriol Junqueras i Marta Rovira. Cada generació ha acostumat a carregar-se l’anterior gairebé al 100%. Pocs han sobreviscut a les pugnes internes. Ara, però, les circumstàncies són molt diferents.

CRÍTIC fa un repàs biogràfic de 20 —entre els molts noms que també podrien aparèixer en aquesta llista, i no hi són— nous valors emergents de l’ERC dels propers 10 o 15 anys. D’una banda, hi ha polítics que estan fent carrera dins d’Esquerra, que s’han format en la política local, que van passar per les JERC —les joventuts del partit— i que han format part de l’executiva d’ERC arran de l’arribada de Junqueras i de Rovira al lideratge del partit l’any 2011. Són nous dirigents molt implicats en el partit, tot i que teòricament ja no vénen de les famílies enfrontades d’ERC ni del ‘carodisme’, ni del ‘puigcercosisme’ ni de cap dels corrents crítics escindits. I, d’altra banda, en els últims temps, han aparegut noms aliens a les històriques pugnes d’ERC perquè ni tan sols són o eren militants: va ser el cas de Rufián en un principi i, ara, és el cas de Jenn Díaz, de Ruben Wagensberg, de tota la família d’ex-PSC com Maragall, Comín i el grup d’Avancem impulsat per Fabian Mohedano, Jordi del Río o Joan Ignasi Elena. Fins i tot, venia de fora del partit el mateix candidat a l’alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch —que va ser candidat al Congrés com a independent, tot i que en el passat havia estat militant d’ERC.

Els del Parlament

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 38 anys)

Al centre de la tempesta. En dos anys, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) ha passat de ser el número 4 de la llista electoral per Girona de Junts pel Sí a ser amenaçat pels jutges del Tribunal Suprem i criticat en gairebé totes les tertúlies dels mitjans a Madrid. L’exalcalde de Sarrià de Ter, que ara té 38 anys, va guanyar projecció mediàtica en el tram final de la legislatura, sobretot en les jornades crítiques del setembre i de l’octubre del 2017, com a portaveu republicà al Parlament dins el paraigua de Junts pel Sí. Però, fins aleshores, havia sortit poc als mitjans catalans. Ara està cridat a ser un dels valors clau d’ERC en el futur. Segurament per això a ERC estan molt en contra de posar el seu càrrec en risc de ser imputat i/o inhabilitat només per forçar una investidura de Carles Puigdemont.

Als seus 38 anys presenta un currículum acadèmic rellevant sense haver pogut anar a Harvard ni gaudir de les beques de La Caixa: llicenciat en ciències polítiques a la UAB, màster en estudis territorials a la UPC, postgrau en dret urbanístic a la UPF, postgrau en comunicació política a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i postgrau en gestió d’administracions locals a la UAB. Pràcticament, no ha parat d’estudiar. En paral·lel, Torrent ha fet tot l’itinerari polític possible: es va afiliar a les JERC amb 19 anys, va començar a tenir càrrecs a ERC Girona amb 21 anys i ja va ser cap de llista d’ERC en les municipals del seu poble, Sarrià de Ter, amb 20 anys. Va aconseguir arribar a l’alcaldia el 2007, amb 28 anys. La seva carrera es va disparar passant per la Diputació de Girona i, des del 2012, al Parlament. Ara ha estat nomenat per a un càrrec que històricament havia estat exercit per polítics respectats en el tram final de la seva trajectòria. Amb Carme Forcadell, però, això va començar a canviar. Ara Torrent ja és el president del Parlament més jove de la història.

La seva declaració de béns no mostra cap fet extraordinari. Té uns estalvis importants, això sí, uns 140.000 euros en dipòsits bancaris, i un préstec hipotecari per 130.000 euros.

Sergi Sabrià (Palafrugell, 42 anys)

És actualment la figura d’ERC amb més presència mediàtica. Amb Junqueras a la presó, Marta Rovira en un segon terme i la majoria de membres de la plana major investigats judicialment, Sabrià ha hagut d’assumir protagonisme davant dels mitjans, fa gairebé totes les rodes de premsa i és l’encarregat de dissenyar el discurs del partit juntament amb el seu equip de comunicació. El seu càrrec a ERC és el de portaveu i secretari de Comunicació.

Igual que Torrent, també és llicenciat en polítiques, i com ell tampoc no és nou en política. Després de formar part del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) a finals dels noranta, va treballar com a assessor en diferents conselleries d’ERC durant el Govern tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA. Va passar per la conselleria d’Educació (2003-2006) i per la delegació del Govern català a Girona (2007-2008). Posteriorment, també com Torrent, va aconseguir l’alcaldia del seu poble, Palafrugell (Baix Empordà), l’any 2009. Arran de l’arribada de Junqueras a la direcció d’ERC, entra a l’executiva i, a partir del 2012, com a diputat al Parlament.

La seva declaració de béns mostra un pis de propietat i uns 60.000 euros en dipòsits.

Alba Vergés (Igualada, 39 anys)

El seu nom va començar a aparèixer als mitjans catalans com a presidenta de la Comissió sobre l’Operació Catalunya al Parlament. “Estem fent la comissió parlamentària d’investigació de l’operació Catalunya perquè ningú es mou”, va dir aleshores en una entrevista a TV3. Actualment, Alba Vergés (Igualada, 1978) és diputada d’ERC i secretària quarta de la Mesa del Parlament, tot i que el seu nom va sonar insistentment com a possible alternativa a Roger Torrent a la presidència.

És economista i enginyera tècnica en informàtica de gestió; però, a ERC, ha centrat la seva tasca política en l’àrea de Salut i Benestar. De fet, ha treballat com a cap d’administració i finances del Consorci Sociosanitari d’Igualada (2008-2012). Va començar a militar a ERC l’any que Junqueras i Rovira assumien el lideratge dels republicans després d’haver estat la número 3 de la llista en les eleccions municipals a Igualada. Aleshores la seva carrera política agafa impuls: l’any 2012 entra al Parlament i és escollida presidenta de la secció local d’ERC d’Igualada. Va figurar al número 6 de la llista d’Esquerra en les eleccions del 21 de desembre a la demarcació de Barcelona. De fet, per davant d’ella només hi havia Junqueras i dos consellers empresonats més, Raül Romeva i Carles Mundó, la portaveu Marta Rovira i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Vergés, segons s’ha publicat a la premsa igualadina, forma part de l’equip de confiança de la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

En la seva declaració de béns al Parlament hi apareix un habitatge compartit al 50% —del qual paga la hipoteca— i uns 72.200 euros en dipòsits bancaris.

Ferran Civit (l’Espluga de Francolí, 40 anys)

Ferran Civit, igual que va fer Carme Forcadell, va saltar de l’ANC al Parlament de la mà d’ERC tot i que no era un independent, sinó que ja havia format part del partit en càrrecs al món local. Actualment, però, Civit s’ha convertit en una peça clau del món independentista tarragoní. És diputat per ERC i president de la Federació Regional del Camp de Tarragona.

Historiador, periodista i antropòleg, Civit (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1977) acumula màsters i postgraus, ha treballat en diferents mitjans de comunicació locals i ha estat consultor en comunicació en campanyes electorals. Tot i tenir un passat com a regidor d’ERC a l’Espluga de Francolí, com a conseller comarcal de la Conca de Barberà i líder de les JERC a Tarragona, va saltar al món politicosocial català a través de l’Assemblea Nacional Catalana durant els intensos anys que van del 2012 al 2015. Va arribar a ser membre del secretariat nacional de l’ANC —on va exercir de cap de comunicació i cocoordinador de les diades massives del 2012, del 2013 i del 2014— i, per això, la candidatura de Junts pel Sí el va escollir per anar al Parlament com a diputat per Tarragona. Actualment, manté l’acta però dins d’ERC.

En la seva declaració de béns al Parlament hi consten diverses propietats immobiliàries: dos habitatges, dues finques rústiques i un local que són heretats, i tres habitatges adquirits en compravenda el mateix 2009. Tots tenen un valor cadastral molt baix, dels 38 euros d’una de les finques fins als 12.000 euros de valor cadastral del pis més car. Té uns estalvis d’uns 70.000 euros, i un crèdit bancari en deute d’uns 100.000 euros.

Najat Driouech (Asilah, Marroc, 36 anys)

Najat Driouech Ben Moussa va ser un dels rostres més fotografiats de la sessió d’investidura del Parlament al gener. Aquesta filòloga àrab nascuda a Asilah, al Marroc, l’any 1981, és la primera diputada catalana a portar el vel musulmà. A l’hemicicle seu, en una imatge política significativa, just davant del líder del PP, Xavier García Albiol. Però la nova diputada d’ERC no vol ser només un símbol. Era la número 10 a la candidatura d’ERC per Barcelona en les eleccions i hi vol dir la seva en aquesta legislatura.

Tal com va explicar en una entrevista a ‘Vilaweb‘, porta 27 dels seus 36 anys vivint a Catalunya. Es defineix com una “catalana nascuda al Marroc”. Però, a més, vol deixar clar que: “Si parlem de formació, sóc llicenciada en filologia àrab, diplomada en treball social, màster en construcció de noves identitats culturals, i postgrau en immigració, identitat i religions. Si parlem de feina, fa 16 anys que treballo a l’Ajuntament del Masnou, primer com a tècnica en immigració i, des de fa sis anys, com a tècnica d’ocupació i formació”. Tot i això, Driouech té clara una cosa: “No ens enganyem. Molta gent ens veu de segona. Jo porto una motxilla d’estereotips que no us podeu ni imaginar: dona, musulmana, casada i porto el vel. La societat ens ha fet creure que tot això és símbol d’ignorant. I no”.

En la seva declaració de béns al Parlament hi apareix un habitatge en propietat al 50% i només uns 3.000 euros en estalvis.

Eva Baró (Barcelona, 43 anys)

Eva Baró és un dels noms menys coneguts mediàticament d’aquesta llista, però diferents fonts d’ERC la situen en primera fila del que vindrà. És diputada al Parlament i membre de l’executiva dels republicans com a secretària de Gestió del Coneixement. Baró (Barcelona, 1974) és una de les poques dirigents purament barcelonines en un partit que ha tingut una alta presència de dirigents de fora de la capital (Junqueras, Rovira, Puigcercós, Ridao, Carod-Rovira, Benach…). És vicesecretària de Coordinació Interna i Secretària d’Organització de la important Federació Regional de Barcelona d’Esquerra Republicana. En les municipals del 2015, va ser la responsable de la campanya de Barcelona del tàndem format per Alfred Bosch i Juanjo Puigcorbé.

De Caldes de Montbui a eurodiputat al Parlament Europeu. Jordi Solé, com a secretari de Relacions Internacionals del partit, anava de número 3 en les eleccions europees per ERC per darrere de Josep Maria Terricabras i d’Ernest Maragall, i va acabar entrant al Parlament Europeu en substitució de Maragall al gener del 2017. Prèviament, va ser durant un any secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat del Govern de Junts pel Sí en la conselleria encapçalada per Raül Romeva. Del 2002 al 2007 ja havia treballat a Brussel·les com a assessor dels eurodiputats d’Esquerra. Solé és llicenciat en ciències polítiques i té un màster en estudis europeus a la Universitat Europea Viadrina de Frankfurt. És, juntament amb Romeva i Terricabras, l’home del partit amb més contactes europeus actualment.

A més, Solé ha aconseguit revalidar l’alcaldia d’ERC a Caldes de Montbui durant tres mandats consecutius i va passar una legislatura pel Parlament català.

Els més ‘propers’ a Junqueras

Pere Aragonès (Pineda, 35 anys)

Veus de dirigents històrics d’ERC asseguren que Pere Aragonès “ha aguantat la conselleria d’Economia” després de l’empresonament de Junqueras i l’aplicació de l’article 155. El número 2 a Economia i Hisenda ha mantingut el perfil discret, fins i tot en les jornades d’alta tensió del mes d’octubre, per centrar-se en la sala de màquines de la conselleria. Una de les missions del seu departament era el desenvolupament d’una hisenda catalana independent i d’un banc central català a partir de l’Institut Català de Finances. Tot i els avenços fets durant el seu mandat, tot indica —tret d’informació que no s’hagi fet pública— que l’objectiu era lluny de ser assolit al 100%. En els últims dies, Aragonès ha tingut un paper clau en les negociacions entre ERC i JxCat per formar Govern i sona molt fort com a membre del nou Executiu post-155. Segons s’ha filtrat a alguns mitjans de comunicació, ERC té previst situar Pere Aragonès com a conseller d’Economia.

Aragonès (Pineda de Mar, 1982) és un jove dirigent d’ERC que porta ja molts anys en primera fila. Entra a les JERC amb 16 anys, on va arribar a ser portaveu. Amb 21 anys, com a dirigent de les joventuts del partit, ja assistia a les executives d’ERC amb Carod-Rovira i Puigcercós. Durant el segon tripartit, amb 24 anys, ja era diputat al Parlament. Des d’aleshores mai no ha deixat l’acta de diputat fins a aquestes eleccions del 2017. I, a més, també va aconseguir ser regidor a l’Ajuntament de Pineda de Mar. Aragonès sempre ha mantingut un perfil molt tècnic, com a ponent de diferents lleis i expert en economia, i, en canvi, ha fugit de polèmiques als mitjans.

És advocat i màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona i ha fet estudis de polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat Harvard. Ara no serà diputat perquè no es va presentar, però segurament tindrà un càrrec rellevant a les conselleries d’ERC.

Josep Maria Jové (Barcelona, 42 anys)

Josep Maria Jové surt en tots els informes de la Guàrdia Civil com a peça clau per a la celebració del referèndum de l’1-O. La seva agenda i l’informe ‘Enfocats’, suposadament elaborat per ell, estan sent utilitzats per la policia i pels jutges per intentar incriminar la plana major dels polítics catalans en una teòrica rebel·lió. De fet, ell mateix va ser un dels detinguts en l’operació policial contra el referèndum feta per la policia espanyola a finals de setembre. Als 40 anys, Junqueras el va escollir secretari general de la Vicepresidència i d’Economia, i la seva vida va canviar per a sempre.

Va començar a militar a les JERC l’any 1992 i porta mitja vida al partit. Economista i diplomat en ciències polítiques, Jové ja havia tingut càrrecs durant el Govern tripartit amb el PSC i ICV-EUiA com a director de Polítiques Sectorials durant la vicepresidència de Carod-Rovira. En diferents etapes ha treballat durant anys com a assessor d’economia d’Esquerra al Parlament i a la Diputació de Barcelona. Actualment té un dels càrrecs orgànics més rellevants d’ERC: president del Consell Nacional del partit. Ara, però, s’estrena com a diputat.

En la seva declaració de béns al Parlament, declara el 50% d’un pis d’uns 200.000 euros de valor cadastral, i el 25% d’un pis deixat en herència. Disposa de 186.000 euros en comptes bancaris i de 12.000 euros invertits en “títols públics o fons d’inversió”. Li queda per pagar una hipoteca per uns 12.000 euros.

El món local republicà

Juli Fernàndez (Sabadell, 40 anys)

Juli Fernàndez ha estat l’alcalde de ciutat gran més important que ha tingut ERC en els últims anys: Sabadell. Farmacèutic de formació i polític de vocació, va ser alcalde de la cocapital del Vallès Occidental només dos anys, entre el 2015 i el 2017, en el marc d’un pacte de les esquerres sabadellenques per fer-ne fora el PSC. Tot i la polèmica sobre qui havia de ser el seu successor, finalment va cedir la vara d’alcalde a Maties Serracant, de la Crida per Sabadell, candidatura propera a la CUP.

Com la majoria de nous valors d’ERC, va començar a militar a les JERC o va treballar com a alt càrrec en el segon tripartit. Fernàndez va ser director general de Joventut de la Generalitat, primer com a director de l’empresa pública Turisme Juvenil de Catalunya, SA i després com a director de l’Agència Catalana de la Joventut. A la seva biografia, reivindica ser “fill de pare treballador tèxtil i de mare mestra, amb un avi manxec republicà i un altre de murcià”.

Maite Aymerich (Sant Vicenç dels Horts, 53 anys)

Actual alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i, per tant, molt i molt propera a Junqueras. Maite Aymerich va substituir el líder d’ERC com a batllessa de la ciutat i, per tant, ara mateix seria una de les dirigents polítiques del partit amb un càrrec més rellevant al Baix Llobregat. La seva trajectòria política és molt diferent de la de la majoria dels seus companys de partit que han passat per les JERC i han tingut càrrecs al Govern, ja que, de moment, es redueix a l’àmbit municipal. Aymerich té la dura tasca d’intentar mantenir una alcaldia simbòlica aconseguida, per a sorpresa de tothom, per Junqueras en un municipi on sempre havia governat el PSC o ICV-EUiA.

L’alcaldessa, llicenciada en filosofia i ciències de l’educació i psicopedagoga de professió, es va implicar en política fa 15 anys per frenar un projecte urbanístic contra els horts que donen nom al municipi. Ha treballat com a educadora social en centres de menors, pedagoga en Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en alt risc social i és tutora de projectes del màster d’intervenció socioeducativa amb infants, adolescents i joves en risc o conflicte social de la Universitat Ramon Llull. Però la seva família ja estava molt arrelada al poble: el seu avi, Enric Aymerich, va ser historiador local i té un carrer amb el seu nom, i, al segle XIX, ja trobem un Aymerich a l’alcaldia de Sant Vicenç: Joan Aymerich. “Els Aymerich són una de les famílies tradicionals i catòliques de Sant Vicenç”, segons expliquen des del poble.

Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 32 anys)

Un dels perfils més joves a la direcció d’ERC és Isaac Peraire, un activista del Lluçanès i molt actiu políticament i social al poble i en xarxes socials com Twitter. Actualment, amb només 32 anys, ja té un càrrec important dins el partit, el de vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització. Tot i això, Peraire és conegut per ser l’alcalde de Prats de Lluçanès des del 2015 i president del Consorci del Lluçanès. També ha col·laborat amb la plataforma El Lluçanès és Comarca.

Peraire ha format part de les JERC, primer a Osona i després a escala nacional. És sociòleg i va treballar quatre anys de tècnic al Servei de Joves de l’Ajuntament de Vic.

Dionís Guiteras (Granollers, 47 anys)

“A Dionís Guiteras se’l coneix poc fora del Moianès malgrat que apunta lluny en la política nacional”. Així començava un perfil que el diari ‘El País’ va dedicar a les “Noves cares de la política catalana” fa dos anys. Guiteras és l’actual alcalde de Moià, president del Consell Comarcal del Moianès i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. En una entrevista de l’any 2015 al diari ‘Ara’, Guiteras va assegurar que “en alguns municipis, per la seva dimensió, el debat sobiranista potser és sobrer”. Va ser escollit alcalde d’un poble amb un deute de 25 milions d’euros i, un cop superada la crisi, el municipi va aconseguir superàvit.

Va ser diputat al Parlament entre el 2012 i el 2015, però després ja no va formar part de la llista de Junts pel Sí ni actualment de la llista d’ERC del 21-D. La seva trajectòria professional destaca per la seva dedicació al món de l’alimentació ecològica.

Oriol Lladó (Badalona, 46 anys)

Un periodista independentista al govern de la Badalona post-García Albiol. Oriol Lladó (Badalona, 1971) és el primer tinent d’alcalde de Badalona del govern meitat CUP, meitat ERC, meitat ICV-EUiA que lidera l’alcaldessa, Dolors Sabater. Tot i que milita a ERC des del 2013, la seva trajectòria ha estat totalment vinculada a la seva ciutat. De fet, abans d’entrar al govern, era sobretot conegut pels seus gairebé 10 anys com a president d’Òmnium Cultural del Barcelonès Nord.

Tot i que el primer cop que es va presentar a les municipals de Badalona ho va fer amb un grup independent anomenat Accent, Esquerra el va escollir com el seu candidat per a les eleccions del 2015 amb la voluntat de recuperar la representació perduda l’any 2011. Els republicans van aconseguir els seus millors resultats de la història recent a la ciutat, amb tres regidors, i van unir-se al govern de Guanyem Badalona en Comú. Lladó té un perfil independentista plural, obert i, quan cal, autocrític. Fa poc, va criticar en un tuit l’ANC per la pressió de l’entitat contra les tesis d’ERC i en favor de la investidura sense matisos de Puigdemont.

Els més joves

Marta Vilalta (Torregrossa, 33 anys)

Moltes veus creuen que Marta Vilalta tindrà un paper rellevant al pròxim Govern de la Generalitat. L’actual directora general de Joventut de la Generalitat va formar-se a les joventuts del partit, ja va ser diputada dins de Junts pel Sí i ara podria créixer en el si del probable futur Govern entre Junts per Catalunya i ERC. Aquesta periodista de Ponent ha treballat en mitjans de comunicació com Ràdio Tàrrega, el diari ‘Segre’ i Televisió de Catalunya.

Ha crescut políticament a Lleida, on va començar sent la portaveu de les JERC de Ponent i la cap de premsa de la federació regional d’ERC a Lleida. El 2012 ja va fer el salt al Parlament.

Gerard Gómez del Moral (Barcelona, 28 anys)

El barceloní Gerard Gómez del Moral, un dels més joves d’aquesta llista, també és periodista i va ser portaveu nacional de les JERC entre el 2011 i el 2016. Aquesta legislatura serà la seva segona com a diputat al Parlament.

Està molt vinculat a moviments socials i, segons explica, va participar en la plataforma Aturem la Guerra, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Coordinadora de Casals Tio Canya o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL).

Bernat Picornell (Sant Cugat del Vallès, 28 anys)

Bernat Picornell va ser el senador més jove a tot l’Estat espanyol. Amb només 26 anys va debutar com a membre de l’anomenada ‘cambra dels elefants’ perquè el Senat acostuma a tenir la fama de servir de ‘jubilació d’or’ per a polítics veterans i expresidents autonòmics. És una de les veus més noves i amb futur d’ERC en l’actualitat. Tot i que no va guanyar la plaça de senador presentant-se a eleccions, al gener del 2016 va aconseguir la plaça de senador per designació autonòmica d’ERC al Parlament de Catalunya. Apuntin el seu nom. Fins i tot el ‘Huffington Post‘ li va dedicar un ampli i llarg perfil entrevista titulat “Bernat Picornell, el senador veinteañero”.

Llicenciat en ciències polítiques i amb estudis de periodisme, Picornell està creixent com a polític a Madrid, tot i que viu i milita a Sant Cugat del Vallès. Al Senat s’ocupa de temes de cultura i de pressupostos. Com molts dirigents polítics actuals a ERC, està format políticament a les JERC.

Els ‘nous’ independents

Jenn Díaz (Sant Feliu de Llobregat, 29 anys)

És el perfil més atípic de la llista. Jenn Díaz, fins fa poc temps, dedicava els seus esforços principalment a la seva carrera d’escriptora. La jove de Sant Feliu de Llobregat, tot i que actualment viu a Sant Andreu de la Barca, explica que el que va viure el referèndum de l’1-O la va captivar políticament i social. El seu activisme al carrer i a Twitter va sorprendre més d’un. ERC, poques setmanes després, li va oferir un número altíssim a la llista d’ERC a Barcelona, el 8. Setmanes després, ja era diputada d’ERC malgrat no ser-ne militant. Va ser un gir, probablement, inesperat.

Jenn Díaz va estudiar filologia hispànica i treballava com a traductora, redactora i novel·lista. Va publicar la seva primera novel·la amb només 22 anys, i, segons ha explicat ella, les seves influències principals eren els textos d’Ana María Matute, Carmen Martín Gaite, Miguel Delibes, José Donoso o Gabriel García Márquez. Va començar a col·laborar en diversos mitjans, entre els quals amb una columna mensual a ‘El Periódico’. La novel·la ‘Mare i filla’ (2015) va ser el seu debut en llengua catalana. Ha escrit, per tant, en català i en castellà indistintament.

És, segons s’ha publicat en diversos mitjans, la diputada del Parlament amb menys diners i propietats. En la seva declaració de béns només hi apareixien uns 1.000 euros al banc i un automòbil.

Ruben Wagensberg (Barcelona, 31 anys)

El número 9 de la llista d’ERC, Ruben Wagensberg, tampoc no és militant d’ERC i hi arriba després de donar moltes voltes a la proposta que li va fer ERC per al 21-D. Tanmateix, com deia en una entrevista recent a CRÍTIC, va decidir fer el salt al Parlament per posar el focus en les qüestions socials i en favor de l’acollida dels refugiats durant la pròxima legislatura. Wagensberg, que no ha passat ni per les JERC ni per cap ajuntament abans, ha fet una mica de tot: cambrer, professor de l’escola Súnion, impulsor d’una discogràfica de música ‘indie’ i… sobretot és conegut per la seva tasca d’activista, per exemple, com a portaveu a la campanya “Volem acollir”.

És del barri de Sants i, alhora, criat a l’Empordà. De família d’artistes i de científics. Militant de base. El 21-D, ell i altres activistes van impulsar una candidatura d’esquerres amb ERC, la CUP, el Procés Constituent i el grup d’Albano-Dante Fachin. No va sortir bé. I, tot i les contradiccions, va acceptar la proposta d’ERC.

En la seva declaració de béns al Parlament, només hi consten uns 21.500 euros en estalvis al banc.