Balanç social: Catalunya, després de cinc anys de Govern d’Artur Mas

  • Blanca Blay i Caralp Mariné
  • dimarts, 22 setembre 2015

Les partides socials, malgrat haver crescut en els últims dos anys per l'acord CiU-ERC, encara són molt més baixes que les de l'any 2010

Protesta contra les retallades en Educació / JORDI BORRÀS

Protesta contra les retallades en Educació / JORDI BORRÀS

El retorn de CiU al Govern de Catalunya aquell mes de novembre de 2010 coincideix de ple amb un context de crisi econòmica i social. La tempesta perfecta. L’Executiu de Mas, amb un pacte amb el PP, és el primer a aplicar retallades en la despesa social i es mostra com un dels millors alumnes de les polítiques d’austeritat. Arran de les retallades, s’inicia un cicle de mobilitzacions socials i sindicals d’alt voltatge. Milers de ciutadans surten al carrer per protestar contra les retallades, el 2010 neix la denominada ‘Marea groga’ per l’educació, el 2011 Metges de Catalunya convoca una vaga que duia per lema “La salut ni es tanca ni es retalla” i el 2012 té lloc una vaga general impulsada pels sindicats de treballadors. Van ser temps de tensió social, de retallades a la renda mínima d’inserció i d’esclat del Moviment del 15-M.

El primer conseller d’Empresa i Ocupació de Mas, Francesc Xavier Mena, va proposar a l’abril de 2012 que els joves catalans “agafin el primer vol a Londres i a servir cafès” per millorar les taxes d’ocupació juvenil de Catalunya.

En els últims tres anys, les partides per a despesa social han augmentat en percentatge sobre el total del pressupost de la Generalitat. El pacte d’estabilitat a partir del 2012 entre ERC i CiU ha afavorit una major sensibilitat social del Govern. Tot i això, les polítiques d’austeritat no s’han revertit, la taxa d’atur al segon trimestre de 2015 continua en el 19% i la taxa de risc de pobresa supera ja el 20%. Els cinc anys de Govern d’Artur Mas a la Generalitat deixen Catalunya amb unes xifres economicosocials, sempre segons fonts oficials, pitjors encara que les de l’últim any de Govern tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA. Aquell 2010, l’Executiu de José Montilla ja havia iniciat les primeres retallades en el pressupost.

Està Catalunya sortint de la crisi econòmica? Ha millorat Catalunya alguns dels indicadors socials des del 2010?

Malgrat que la campanya electoral del 27-S està centrada en l’eix nacional, CRÍTIC ha decidit fer un balanç dels indicadors socials i econòmics de la Catalunya actual. El mateix Govern de Convergència justificava en un balanç recent de la legislatura que “després de 3 anys d’esforços, des del 2014 no s’ha reduït la despesa departamental per no perjudicar la prestació dels serveis bàsics a la ciutadania”. Els pressupostos del 2015 suposen un augment respecte a l’any passat en partides com Ensenyament o Sanitat, però encara es troben lluny dels números del 2010 previs al retorn de CiU al poder.

indicadors socials-1

Ensenyament: professors, beques i ajuts

El 2010, segons dades dels pressupostos de la Generalitat, es van destinar un total de 5.317 milions d’euros a educació. Pel que fa al programa de beques i ajuts a l’estudi, la Generalitat va destinar prop de 55 milions entre els departaments d’Educació i el d’Universitats, Innovació i Empresa.

El 2014, la partida per a Ensenyament encara se situa per sota de les dades del 2010, ja que disposa de 4.157 milions, gairebé 1.200 milions menys que quatre anys enrere. Per a beques, la Generalitat destina gairebé 13 milions, una xifra molt inferior als prop de 55 de 2010. La davallada en beques per a educació no universitària es tradueix, en part, en un augment de les beques universitàries. Com explica l’informe Les beques a examen, la Generalitat va crear el programa de beques Equitat al curs 2012/2013 per tal de compensar l’augment de les taxes de matrícula. Aquell curs se’n van beneficiar 19.113 alumnes i s’hi van destinar 23 milions. Al curs següent, 2013/2014, es van distribuir 27,6 milions d’euros per a un total de 27.731 becaris.

Més enllà de les dades, en l’anuari L’estat de l’educació a Catalunya 2013, de la Fundació Bofill, s’indica que “la política d’estalvi públic ha estat selectiva també optant per reduir molts més grups a centres públics —incloent-hi el tancament de centres— que a centres concertats”. Pel que fa a la formació professional, destaca el fet que entre els cursos 2007/2008 i 2014/2015 s’han incrementat en un 78% les persones matriculades en FP, segons dades del Govern.

Aquest 2015 augmenta lleugerament la partida d’Ensenyament, fins a 4.442 milions d’euros, i una de les novetats d’aquest curs és la borsa de tres milions d’euros per a beques de menjador per a alumnes d’escoles bressol, unes ajudes fins ara inexistents o que depenien dels ajuntaments que les podien oferir, com explicava fa alguns mesos el Diari de l’Educació.

Salut: retallades, llistes d’espera i derivacions

Cartellet de protesta contra l'euro per recepta / JORDI BORRÀS

Cartellet de protesta contra l’euro per recepta / JORDI BORRÀS

El 2010, la partida de Salut, la més gran de totes, va disposar de 9.709 milions d’euros, que suposen un 29,9% del pastís pressupostari. D’altra banda, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va disposar de 9.547 milions d’euros (un 67,8%); l’Institut Català de la Salut (ICS), 2.915 milions (un 20,7%), i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), 1.624 milions (un 11,5%).

El 2014 Salut tenia pressupostats 8.220 milions —un 25,8% del total dels pressupostos de la Generalitat—; per tant, encara es troba lluny de recuperar la xifra de 2010. Els comptes afecten també la previsió per al CatSalut, que es queda amb poc més de 8.000 milions, l’ICS amb 2.518 milions (es manté el 20,7%) i l’ICASS amb 1.580 milions, que, tot i que també disminueix respecte al 2010, passa a suposar un 13% amb relació al CatSalut i a l’ICS.

El Govern presentava fa poc que els pacients en llista d’espera total han disminuït un 12% respecte al 2013. Però el 2011, per exemple, la xifra de persones que esperaven per una intervenció quirúrgica va ser de 193.879, gairebé 40.000 més que el 2010. També el temps d’espera va assolir pics en els darrers anys. El 2012, per exemple, el temps mitjà d’espera se situava prop dels 9 mesos. D’altra banda, aquest fet l’explicaria, tal com va reconèixer el departament, el fet que s’hagin derivat pacients —16.253 durant el 2014— a centres de la xarxa pública però de titularitat privada.

A més, diferents entitats de la Marea Blanca de Catalunya —constituïda formalment aquest 2015— han denunciat en reiterades ocasions el col·lapse a urgències en alguns hospitals, com el de la Vall d’Hebron, o la pèrdua de pressupost de l’atenció primària. Amb tot, aquest 2015, la partida per a Salut ha augmentat lleugerament respecte a l’any passat i disposa de prop de 8.400 milions d’euros.

Pobresa i prestacions socials

La taxa de risc de pobresa a Catalunya ha augmentat d’un 19,2% el 2010 a un 20,9% el 2014, segons dades de l’Idescat. El 2014, segons aquests resultats, el risc de patir pobresa era 1,1 punts superior al de 2013. El percentatge de 2014 se situa per sota de la mitjana espanyola (22,2%) i per sobre de la UE-28 (16,6% el 2013). Segons l’informe fet públic al juliol, l’Idescat considerava el 2014 que una persona entra en risc de pobresa quan els seus ingressos anuals estan per sota dels 9.767 euros nets anuals en els casos de llars d’una persona.

Pel que fa a la pobresa infantil, el risc de patir-ne afectava el 2010 un 27,3% dels menors de 16 anys catalans i el 2014 aquesta mateixa taxa era d’un 28,8%, segons dades de l’Idescat, cosa que representa 1,5 punts per sobre.

Pel que fa als diners gastats per les famílies, aquest indicador també ha caigut respecte a l’inici de legislatura i ara. La despesa mitjana anual de les llars catalanes va ser de 29.778 euros el 2014, mentre que el 2010 era de 31.581 euros l’any, segons la mateixa font. Pel que fa a la renda mitjana anual de les llars catalanes, aquesta era de 33.297 euros el 2010 i de 30.407 euros el 2014, gairebé 3.000 euros menys entre principis de la legislatura de Mas i ara.

Un 67% de les llars catalanes van rebre transferències del sistema de protecció social el 2014, segons un informe de l’Idescat. El 2010, 1.704.000 llars van rebre algun tipus de prestació social i 1.986.200 llars les van rebre el 2014. S’entén per prestació social el subsidi de l’atur, prestacions per vellesa o supervivència i d’altres.

Habitatge, desnonaments i pisos buits

Ocupació organitzada per part de la PAH d'un bloc de pisos buits a Barcelona / C. MORENO

Ocupació organitzada per part de la PAH d’un bloc de pisos buits a Barcelona / C. MORENO

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, a Catalunya el 2010 es van donar 18.112 execucions hipotecàries, mentre que el 2014 aquesta xifra va ser de 17.035, un 7,12% menys que el 2013, any en què van pujar fins a 18.341. El 2014, les execucions hipotecàries a Catalunya van representar més d’un 20% del total de les executades en tot l’Estat. Un estudi de l’Observatori DESC indica que un 60% d’aquests desnonaments (2013 -2014) van donar-se en casos de lloguer; en el cas de Barcelona, aquest percentatge va ser d’un 80%.

Pel que fa al nombre d’edificis buits a Catalunya, l’Idescat només ofereix dades per al 2011, però en aquell any, en plena crisi econòmica, hi havia 448.352 habitatges sense utilitzar, mentre que aquell mateix any va haver-hi 13.727 execucions hipotecàries. Al mes de juliol passat, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica, impulsada per la PAH, l‘Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, després que aquesta hi entrés amb més de 143.000 signatures.

Segons dades de l’Idescat, el preu mitjà de lloguer dels habitatges catalans —per poblacions superiors a 70.000 habitants— va ser de 614,54 euros el 2010 i 539,54 euros el 2014.

Cooperació internacional i despesa exterior

Pel que fa al pressupost de la Generalitat en Afers Exteriors el 2010, la partida disposava de 56 milions, mentre que el 2015 aquest pressupost ha caigut fins a 17 milions, sobretot en cooperació al desenvolupament. Del total d’aquesta partida, el 2010 es van destinar més de 39 milions a la cooperació al desenvolupament, una despesa que el 2015 s’ha quedat amb poc més de 7 milions. El pitjor any va ser el 2013, amb menys de 6 milions per a cooperació, un pressupost que no va permetre obrir convocatòria de subvencions.

El mercat de treball

Manifestació contra les retallades i en defensa dels serveis públics / JORDI BORRÀS

Manifestació contra les retallades i en defensa dels serveis públics / JORDI BORRÀS

Pel que fa al producte interior brut català, el 2010 el volum va ser de 194.003 milions d’euros, mentre que el penúltim any d’aquesta legislatura, el 2014, el PIB se situava en 192.944 milions. El 2012 i el 2013, per contra, va caure fins als prop de 190.000 milions. El 2014 es manté relativament pel que fa als sectors d’agricultura i d’indústria, es redueix gairebé a la meitat en el sector de la construcció i, si bé en serveis augmenta, dins d’aquest apartat el que puja en realitat són els serveis relacionats amb hostaleria, el comerç o les finances, mentre que disminueix el PIB provinent de serveis com l’Administració pública, l’educació, la sanitat o els serveis socials.

La taxa d’atur, un dels indicadors més destacats en aquests anys de crisi econòmica, se situava al segon trimestre d’aquest any en un 19,1%, mentre que en el mateix trimestre del 2010 era d’un 17,7%; per tant, tot i parlar de recuperació econòmica, aquest indicador tan crucial és ara pitjor que el 2010. Amb tot, si bé el nombre de persones afiliades torna superar els 3 milions i es recupera el nivell de l’any 2012 i hi ha més contractació laboral —ha crescut en un 28% respecte al 2010—, també hi ha més precarietat. Segons l’informe “Ombres de la recuperació del mercat de treball a Catalunya”, de CCOO, el treball autònom i l’independent han crescut més que l’ocupació assalariada, en 28.800 i 19.000 persones, respectivament, una ocupació més precària i menys sòlida. També segons aquest informe, creixen les desigualtats entre homes i dones al mercat de treball i només 4 de cada 100 persones que han deixat d’estar a l’atur eren dones.

Pel que fa a l’atur juvenil —joves de 16 a 24 anys—, al segon trimestre de 2015 era d’un 43,7% i d’un 39,9% el 2010. Dades de l’Observatori Català de la Joventut (OCJ) revelen que gairebé la meitat de les persones joves aturades fa un any o més que es troben en aquesta situació i únicament un 6,7% de les persones joves aturades reben algun subsidi o prestació d’atur. Altres dades que ofereix l’OCJ és que la taxa d’emancipació de les persones joves de 16 a 29 anys se situa en un 24%, seguint la tendència al descens dels últims anys.

5 comentaris
  • Subscriptor Xavier Riu Sala 22 de setembre de 2015 - 9:36

    La informació que recull aquest text està incomprensiblement força al marge de la campanya electoral, només a Lluís Rabell li he sentit posar l’accent en aquests temes. Però a mi el patiment humà que hi ha darrera d’aquestes xifres és el que més em motiva de cara a les possibilitats de canvi que obre unes eleccions. És qüestió de prioritats.
    En aquestes eleccions, per exemple, haurien de ser protagonistes els més de 700.000 aturats, les famílies que es queden sense casa, els infants amb insuficient alimentació o la gent que aquest hivern passarà fred per no poder pagar els rebuts, o els que es passen dies als passadissos de les urgències, o…
    I a això s’hi suma la necessitat de fer net, perquè molts diners necessaris per aquestes coses “es perden” amb la corrupció. És un escàndol la quantitat de casos que anem descobrint de connivència mafiosa entre el poder polític i l’econòmic.
    I tot això no només és aquí. La dreta catalana, espanyola i europea porta anys aprovant retallades i pèrdua de drets, privatitzacions… i aquí afegint-hi la corrupció! Jo vull que els meus representants al Parlament plantin cara a tot això, unint-se als que plantegen el mateix a tot Europa (no deixar sols als grecs, per exemple).
    I també vull plantar cara a la prepotència del govern del PP, que a més de promoure aquestes mateixes polítiques, menysté Catalunya i està provocant que molta gent vulgui trencar amb Espanya. Però proposant decisions unilaterals només aconseguim reforçar-los. Necessitem teixir complicitats arreu de l’Estat i de la Unió Europea amb la reclamació, inqüestionablement democràtica, d’un referèndum com el del Quebec o el d’Escòcia.
    Les enquestes diuen que molta gent no dóna prioritat a aquestes coses, però em costa de creure. Penso que hi haurà sorpreses la nit del 27S, com va passar a les municipals.

  • Subscriptor Maria L. Sciascia 22 de setembre de 2015 - 15:33

    Mas (iPujols, iCIU) no ha(n) estat un cuc de seda per aquest pais. Mes aviat es poden comparar a la mosca de l’oliva que es menja la polpa i redueix i la quantitat i la qualitat de l’oli( mes de un 3%).Ha retallat , ha privatitzat, ha endeutat i es vol convertir, en una extranya metamorfosi ajudada per ERC i alguns patriotes,en un Sant Jordi que mata el Drag. Pero aixó espero que nomes sigui possible en el joc de màgia d’aquests dies.El 27 obrim les finestres i que entri llum. Els fantasmes i la mosca de l’oliva han de desaparèixer. Catalunya te fama de fer un oli bo.

  • Subscriptor Pau Capdevila i Pujol 22 de setembre de 2015 - 17:53

    El problema ha sigut preferir primer aplicar plans d’austeritat a exercir la sobirania com ara volen fer. Els convergents han trigat massa a pujar a aquest tren i com ara ens facin entrebancar per tot el que han estat fent aquests anys estarem perduts.

  • jregojo 23 de setembre de 2015 - 19:48

    Aquí teniu un altre balanç: L’empremta de Mas: 447 entitats noves i 1251 canvis a la Generalitat http://opengov.cat/ca/2015/09/lempremta-de-mas-447-entitats-noves-i-1251-canvis-a-la-generalitat/

  • Ark 25 de setembre de 2015 - 16:15

    Es simple: las cifras son horrendas, y muchos dirán ”precisamente por eso voto independencia”, bien, pero es que oficialmente Catalunya no sería europea si no es española, sus ciudadanos, y aún no está del todo claro, sí, pero no el nuevo estado catalán, y una Catalunya fuera de Europa es una masacre, ¿entonces cómo vamos a arreglar el problema social con la independencia si lo único seguro es que nos llevará a un terreno aún más irregular?

    Los que voten por el sí sin conocer las consecuencias reales serán tan cómplices de lo que pasará como los políticos que, sin ser sinceros, apoyan la secesión. El mejor ejemplo es Junqueras y su nociva insistencia en que Catalunya seguirá en la unión.

Deixa el teu comentari