Mapa dels barracons a l’escola: 1.010 mòduls, 30 milions d’euros gastats i un problema històric

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimarts, 13 setembre 2016

CRÍTIC ha elaborat un mapa interactiu amb tots els barracons de Catalunya escola per escola: les comarques gironines, les més perjudicades

Barracons verticals en una escola de Pineda

Barracons verticals en una escola de Pineda

El Departament d’Ensenyament, tant en l’època del tripartit del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA com sota mandat de CiU i ara de Junts pel Sí, continua la política de lloguer i compra de mòduls prefabricats per a les escoles públiques. Segons dades oficials a les quals ha pogut accedir CRÍTIC, la Generalitat s’ha gastat més de 30,5 milions d’euros en barracons en l’última dècada per suplir les mancances dels centres educatius públics actuals. Un negoci rodó per a Dragados i Algeco, líders mundials en mòduls prefabricats, les dues empreses beneficiades de la compra de barracons. El nombre de mòduls a Catalunya va pujar dels 643 del curs 2005/06 als 1.010 que són previstos aquest curs. Aquestes xifres van créixer exponencialment entre el 2005 i el 2010, durant el Govern del PSC, d’ERC i d’ICV i una època de creixement de l’alumnat, i s’han mantingut estables durant el Govern de CiU malgrat l’actual procés de descens de natalitat.

La comunitat educativa a Catalunya porta anys en peu de guerra contra les retallades en els pressupostos per a educació. Sindicats de mestres i associacions de mares i pares es queixen de les reduccions pressupostàries, de la lenta substitució de les baixes laborals, dels problemes per entrar en primera opció a una escola pública, de la reducció de personal i de les condicions precàries d’una petita part dels centres educatius. Una de les reivindicacions ja històriques per a la millora de l’educació pública és contra els barracons a les escoles i als instituts. El curs comença aquest 12 setembre amb 1,5 milions d’alumnes, un increment de gairebé 8.000 més, i uns 800 nous professors més, sobretot per als centres de “màxima complexitat” i per a l’escola inclusiva. Segons els sindicats d’ensenyament, es necessitarien 7.000 docents més a l’escola pública.

Segueixen, però, els problemes d’infraestructures. Es diu que els barracons són menys cars que construir noves escoles, i clarament ho són, però tampoc no són gratuïts. Els sindicats protesten pel fet de tenir barracons a la pública quan la Generalitat segueix subvencionant el concert educatiu per a escoles d’elit. Per exemple, les protestes posen en relleu que les subvencions que reben les 16 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei s’han mantingut des del 2010 entorn dels 30 milions d’euros anuals o el concert per a algunes escoles històricament vinculades a les elits amb uns equipaments escolars d’altíssim nivell.

Qui se’n beneficia: Florentino Pérez, de nou

Mòdul prefabricat a l'Escola Carme Guash, a Figueres. / ESCOLA CARME GUASH

Mòdul prefabricat a l’Escola Carme Guasch, a Figueres. / ESCOLA CARME GUASCH

El 6 d’abril passat, el Departament d’Ensenyament va publicar al DOGC la seva última compra de barracons per a escoles públiques. El cost? 8 milions d’euros per al “subministrament de mòduls prefabricats recuperables amb destinació a aularis per als centres educatius públics”. Les dues empreses beneficiades pel contracte van ser Dragados i Algeco Construcciones Modulares.  Aquesta va ser l’última compra o lloguer de barracons dels últims 10 anys. Però no l’única.

Les dues empreses beneficiades pel negoci dels barracons escolars sempre són les mateixes: Dragados i Algeco, dues de les companyies líders del sector de la construcció i dels mòduls prefabricats, totes dues amb seu central a la Comunitat de Madrid. Ambdues es reparteixen el pastís de la Generalitat pràcticament al 50%, tot i que una mica més en favor d’Algeco. En els últims 10 anys, cap empresa més no ha estat capaç de guanyar els concursos. Dragados pertany al grup ACS, dirigit pel conegut Florentino Pérez, actual president de l’equip de futbol del Reial Madrid. Algeco, que, segons afirmen ells mateixos, eren ja líders europeus en “construcció modular”, s’han convertit en una empresa líder mundial després de fusionar-se amb la nord-americana Williams Scotsman.

Quants mòduls prefabricats hi ha actualment?

L’evolució anual de barracons mostra que la seva presència a les escoles públiques va pujar moltíssim entre el 2005 i el 2010, durant el Govern de José Montilla i el conseller d’Educació, l’aleshores dirigent del PSC, Ernest Maragall. El creixement de l’alumnat va ser molt important durant aquells anys i, malgrat que els pressupostos creixien durant els anys de la bombolla immobiliària fins al 2008, la Generalitat no va poder evitar la proliferació de barracons a les escoles. Entre els anys 2004 i 2010, els governs tripartits asseguraven que es feia o es reformava una escola cada quatre dies. Segons les dades oficials, es van arribar a construir 410 noves escoles a Catalunya en només set anys, tot i que no es van pagar de forma immediata, sinó ajornant factures.

Després de l’arribada de CiU al Govern de la Generalitat, les xifres es van estabilitzar entorn del miler de barracons. El nou Departament d’Ensenyament de la consellera Meritxell Ruiz, ara ja sota un Govern de Junts pel Sí, preveu un lleuger augment de mòduls per al proper curs 2016/17. A l’últim setembre hi havia a les escoles catalanes 995 mòduls, repartits entre 90 centres. Al desembre, segons les previsions, n’hi haurà 1.010.

 

La prolongació excessiva del temps d’estada en barracons a moltes escoles del país va portar la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) a crear un grup de treball per fer pressió l’any 2011. Aleshores reclamaven “un pla per acabar amb tots els barracons”. L’anterior consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va prometre just aquell 2011 que trigarien almenys vuit anys a eliminar els barracons. Han passat cinc anys, i continuen les mateixes xifres de mòduls escolars.

L’actual consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, en la roda de premsa de presentació del curs escolar la setmana passada, va anunciar que Catalunya tindrà sis escoles noves (dues a Barcelona: Entença i Sagrera), dos instituts més i dos instituts escola extres, un dels quals al barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs. La consellera va reivindicar que quatre escoles que fins ara eren formades totalment per barracons passaran a tenir edificis propis a partir d’aquest setembre.

On són els barracons?

Les comarques gironines, malgrat no ser les més poblades, són les més castigades per la presència de mòduls i de barracons a l’escola pública. Enguany hi haurà 314 mòduls. Les comarques tarragonines, la Catalunya Central i el Maresme concentren, després de les gironines, les xifres més altes de mòduls prefabricats des de fa 10 anys. Per contra, el Consorci d’Educació de Barcelona (ciutat) o la comarca del Baix Llobregat tenen números relativament baixos comparats amb l’alta concentració d’alumnat en aquesta zona.

*Mapa infogràfic de CRÍTIC elaborat per l’investigador Roberto Panico amb dades oficials donades pel Departament d’Ensenyament.

Aquest curs, segons dades d’Ensenyament de previsió per al 31 de desembre de 2016, els mòduls apareixeran o es mantindran a algunes escoles públiques de forma especialment cruenta. L’escola pública de Vilablareix, al Gironès, és la que té més mòduls prefabricats aquest curs, amb un total de 13. El rànquing d’escoles amb més quantitat de barracons (no en grandària d’espai dels barracons, sinó en nombre de mòduls), el lideren els col·legis de Ponent i L’Arrabassada, de la ciutat de Tarragona, amb 12; l’escola Els Quatre Vents de Canovelles, la Carme Guasch i Darné de Figueres o la de Vilafant (Alt Empordà) en tindran fins a 11; els col·legis públics de Caldes de Malavella i de Sils o Els Ganxets de Reus, 10; o, finalment, l’Agnès de Sitges, la Montserrat Vayreda de Roses, el Bosc de la Pabòrdia de Girona i el Joan Solà de Torrefarrera (Segrià), nou.

La setmana passada va haver-hi una polèmica al Consorci de Barcelona sobre si els barracons d’algunes escoles podien tenir un caràcter temporal o reunien condicions per ser permanents si la comunitat educativa no s’hi oposava. Tanmateix, Laia Ortiz, tercera tinenta d’alcaldia de Barcelona i vicepresidenta del Consorci d’Educació, va desmentir que els tres nous centres educatius de la ciutat —dues escoles i un institut— poguessin seguir en mòduls prefabricats definitivament. La ciutat de Barcelona tindrà cinc centres en mòduls per al proper curs. Segons dades publicades al diari ‘El País’, seran l’escola de la Maquinista i l’Institut Viladomat, i tres nous centres, les escoles Entença i Sagrera i l’institut Maria Espinalt. Tot i això, les dades oficials d’Ensenyament —com es veu al mapa interactiu— són diferents.

Corrupció pels barracons al País Valencià

Al País Valencià es va descobrir recentment un escàndol en què es relacionaven barracons i corrupteles del Partit Popular. Les obres fetes per l’empresa pública creada durant el Govern del PP per construir col·legis van resultar ser un 36% més cares que les executades directament per la Generalitat. Aquesta va ser una de les conclusions de l’informe provisional dels auditors sobre Ciegsa, que detalla nombroses anomalies en una empresa que ha costat 2.800 milions al contribuent entre els anys 2001 i 2014.

La valenciana Ciegsa va arribar a gastar 92 milions en barracons amb encàrrecs fets, sovint, per “procediment negociat sense publicitat per urgència” sense que, segons els auditors, quedi justificat. Més o menys en el mateix període, la Generalitat de Catalunya, amb una població molt més nombrosa, va arribar a gastar 30 milions d’euros, tres vegades menys que la Generalitat Valenciana. L’informe dels auditors tenia conclusions potents: “No hi ha motius de raonabilitat per a entendre que s’estan posant els mitjans necessaris perquè els alumnes romanguen en instal·lacions provisionals el temps mínim estrictament necessari”. De fet, Esquerra Unida del País Valencià ja portava anys denunciant que la conselleria valenciana d’Educació s’estava gastant milions en aules prefabricades.

12 comentaris
  • Subscriptor Esther Flaquer García 13 de setembre de 2016 - 8:22

    Es veritat que el nombre de barracons s’ha d’aturar i amb planificació i inversió transformar-los en edificis sòlids i de qualitat. Pero també es veritat que amb el govern del tripartit es van incrementar el nombre d’escoles públiques, el seu alumnat i professorat. Potser que ens posem tots a treballar per debatre profundament a Catalunya sobre el sistema educatiu i fem mes inversions a l’escola pública enfront dels interessos de la concertada.

  • Alfons Aragoneses 13 de setembre de 2016 - 8:51

    “Aquest curs … els mòduls apareixeran o es mantindran a algunes escoles públiques de forma especialment cruenta”. No entenc l’ús de l’adjectiu “cruent” aplicat a l’existència de barracons. A més, dels problemes de l’ensenyament públic crec que el dels mòduls és el menys important.

  • Subscriptor Xavier Boix Roca 13 de setembre de 2016 - 9:28

    Molt bé l’article però falten els de Sant Cugat de la 12ena escola ;-)

  • Subscriptor Xavier Orduña 13 de setembre de 2016 - 9:32

    Molt bon article com sempre, de totes formes per tenir la imatge completa jo he trobat a faltar:

    -Que costa construir una escola nova? (sense barraons)
    – Quins son els costos de manteniment de una escola de construcció vs una de barracons?
    – Quantes escoles hi ha a catalunya? proporció de barracons?

    Per exemple, hi ha el gràfic amb l’evolució del nombre de barracons durant el tripartit, però no em queda clar si va ser perquè es van fer moltes mes escoles, o si només es van fer aquestes …

    Xavi

    • Sergi Picazo 13 de setembre de 2016 - 9:44

      Gràcies pel comentari, Xavier.

      Intentaré buscar totes les dades que demanes per a un proper informe sobre escola pública.

      salut!
      sergi picazo

      • Subscriptor Xavier Orduña 16 de setembre de 2016 - 12:34

        Gràcies!

  • Subscriptor Glòria Castellví 13 de setembre de 2016 - 13:27

    Bones , a Vilablareix , l’ Institut també es de barracons , fa més de 8 anys que ens prometen un edifici i res de res . Veig que l’ article va de d’ Escoles públiques i els instituts també pateixen aquest menyspreu!

  • Subscriptor MACIÀ PELEGRÍ SARLÉ 17 de setembre de 2016 - 11:50

    Bon article i bones aportacions.
    El següent article podria desmuntar el mantra que l’escola concertada és més barata que la pública. Crec que en centre equivalents la despesa és gairebé idèntica. Apa, un repte.
    Felicitats!

    • Sergi Picazo 17 de setembre de 2016 - 12:57

      Gràcies, Macià!
      Bona idea. Hi pensem. Busquem informació.

      salut,
      sergi

  • Subscriptor MACIÀ PELEGRÍ SARLÉ 29 de setembre de 2016 - 11:05

    Falta l’Ins Joan Solà de Torrefarera. Tot en mòduls

Deixa el teu comentari