Qui són i d’on vénen els 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot?

  • Aitor Àlvarez / @aitor_alvarez
  • dimecres, 18 novembre 2015

Radiografia a fons i amb sentit crític dels diputats i diputades de CSQEP. Qui són els 11 electes? Poden donar la sorpresa en aquesta legislatura? D'on vénen? A quin partit polític pertanyen? Quin patrimoni tenen?

Catalunya Sí que es Pot, la confluència impulsada per ICV-EUiA i Podem Catalunya, va aconseguir 11 diputats en les eleccions catalanes. Els resultats, segons han reconegut ells mateixos, són decebedors. Avui CSQEP té dos diputats menys que els que tenia fins ara la Iniciativa liderada per Joan Herrera i Dolors Camats. La renovació, però, és pràcticament total. Dels 11 diputats de la confluència d’esquerres, només repeteixen tres —tres d’ICV, Hortènsia Grau, Marta Ribas i Marc Vidal—, i els altres vuit s’estrenen al Parlament. Qui són els 11 escons? Poden donar la sorpresa en aquesta legislatura? D’on vénen? A quin partit polític pertanyen? Quin patrimoni tenen? CRÍTIC radiografia a fons i amb sentit crític els 11 perfils dels diputats i diputades de CSQEP.

Lluís Rabell, de líder veïnal al Parlament

Lluís Rabell, durant una entrevista a CRÍTIC / JORDI BORRÀS

Lluís Rabell, durant una entrevista a CRÍTIC / JORDI BORRÀS

És l’home de consens triat entre Iniciativa i Podem, després de molts dubtes i llargues converses. No té carnet de cap partit i va concórrer a les eleccions com a independent. De Rabell (Barcelona, 1954) en destaca la seva capacitat de buscar consensos i aglutinar, que va aconseguir com a president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Des d’aquesta entitat va lluitar contra els desnonaments o la pobresa energètica, de la mà de sindicats, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o del tercer sector. És pròxim a EUiA (on hi va arribar a militar) i va defensar el sí-sí en la consulta del 9-N, des de la plataforma “Esquerres pel Sí-Sí”. És traductor i intèrpret de professió, va néixer al Raval i va treballar durant 10 anys a França. Va tornar a Barcelona el 1987 i va anar a viure a l’Eixample. Té el 20% d’un local valorat en gairebé un milió d’euros.

Quan es va fer públic el seu nomenament de candidat de Catalunya Sí que es Pot, va assegurar que volia “conquerir la Generalitat” el 27 de setembre. En la campanya electoral, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va tenir un protagonisme diari als actes de Rabell, fet que des de diferents sectors d’Iniciativa i fins i tot de Podem va ser considerat un error, perquè “descatalanitzava” la candidatura.

Declaració completa de béns al Parlament

Gemma Lienas, l’escriptora activista

Aquesta escriptora barcelonina, nascuda l’any 1951, és, igual que Rabell, independent. No té carnet de cap dels partits que formen Catalunya Sí que es Pot. És força coneguda pels llibres juvenils ‘El diari de la Carlota’ i pel seu activisme social. També col·labora amb diferents mitjans de comunicació. Durant la seva vida ha donat suport al PSC i, més endavant a ICV. En alguns mítings ha dit que “no sent vergonya” per haver votat els socialistes, sinó que “són els socialistes els qui n’han de sentir, per no haver estat a l’alçada”. En les eleccions municipals del maig va formar part de la llista d’Ada Colau i va ser la número 36 de Barcelona en Comú. Ha treballat en una escola especial i també a la Universitat de Barcelona, fent classes al postgrau de tècniques editorials. Va estudiar al Liceu Francès. En la seva declaració de patrimoni hi apareixen tres habitatges -al 50% cadascun d’ells-, uns 50.000 euros d’estalvis, uns 30.000 euros en actius mobiliaris (fons d’inversió, títols públics) i un pla de pensions valorat en 54.000 euros.

Declaració completa de béns al Parlament

Joan Coscubiela, os dur en economia i federalisme

Coscubiela (Barcelona, 1954) és advocat i és el líder d’Iniciativa dins Catalunya Sí que es Pot. Després de la seva intensa feina al Congrés dels Diputats durant la darrera legislatura, torna a Barcelona per ser el portaveu del seu grup parlamentari. De fet, no ha pogut acabar els 4 anys de mandat per tot just uns pocs mesos. Tot i ser un debutant al Parlament de Catalunya, en ‘Coscu’, com el coneixen al món sindical, és un gat vell de la política catalana. A finals dels 70 ja era advocat laboralista i va vincular-se a Comissions Obreres. És evident que no dóna el perfil de cara nova, perfil jove i nova política. És un ‘sindicalero’ i va ser el líder de CCOO a Catalunya durant 13 anys substituint Josep Lluís López Bulla. Després del seu pas pel sindicat, va ser professor de dret laboral a Esade, a la UOC i a la UAB. Coscubiela, criat al barri de la Barceloneta, on els seus pares tenien un quiosquet de premsa, reivindica sempre la tradició del PSUC: “Em considero fidel a la cultura del PSUC”, defensa. Tot i el seu perfil clarament federalista i poc amic del nacionalisme català, porta quatre anys defensant a Madrid un referèndum sobre la independència a Catalunya i un procés constituent “que trenqui amb els valors” del 78. Se li recorden intervencions molt contundents a la cambra espanyola, en qüestions relatives a la immersió lingüística, el dret a decidir o les curses de braus.

Coscubiela, amb 61 anys i treballant des de jove, té tres habitatges en propietat —un dels quals, però, amb una hipoteca de 190.000 euros encara pendent de pagar— i uns 70.000 euros d’estalvis al banc.

Declaració completa de béns al Parlament

Àngels Martínez Castells, veterania en defensa de la sanitat

Àngels Martínez Castells (Mollet del Vallès, 1948) és economista, feminista i té una llarga trajectòria en la lluita de les esquerres. És una proposta de Podem a la llista tot i que no n’és militant. Fins ara havia militat i impulsat Esquerra Unida i Alternativa. La trajectòria política d’aquesta doctora en ciències econòmiques va començar als 20 anys al PSUC. La seva tesi, dirigida per Fabián Estapé, va versar sobre els governs provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells. Té una relació molt especial amb el Portugal revolucionari i no dubta a cantar el ‘Grandola Vila Morena’ si té alguna oportunitat. Va ser professora i investigadora al Departament de Política Econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB durant més de 30 anys. Presideix la plataforma Dempeus per la Salut Pública i ha participat en els últims anys en diferents llibres col·lectius, entre els quals, ‘Artur Mas, on són els meus diners?’ (2013), d’Albano Dante Fachin (també diputat de CSQEP i amb qui té més relació) i Marta Sibina, o l’últim, titulat ‘Reaccionados’, en col·laboració amb els periodistes Rosa María Artal, Ignacio Escolar o Javier Gallego, de Carne Cruda.

Declaració completa de béns al Parlament

Albano Dante, un Cafè amb Llet contra les corrupteles

Albano Dante Fachin (nascut a Bahía Blanca, Argentina, 1976, però criat a Catalunya des de jovenet) és també una de les aportacions de Podem a la llista tot i que també és independent. Va guanyar les primàries a Catalunya del partit de Pablo Iglesias amb facilitat. Aquest activista és fundador de la revista ‘Cafè amb Llet’, fundada a Blanes l’any 2005, i dedicada a denunciar casos de corrupció a Catalunya, principalment en el camp del sistema sanitari públic. Això l’ha convertit en un dels experts en sanitat a Catalunya. Tot i la seva formació en filologia anglesa, en els últims anys ha exercit com a periodista. Va estar molt implicat amb les protestes del 15-M, amb Iniciativa Penal Popular, amb Dempeus per la Salut Pública i amb diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública. És un dels fundadors de Procés Constituent (el partit de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, que no s’ha presentat a les eleccions catalanes). Marta Sibina, cofundadora de ‘Cafè amb Llet’ i que és la seva companya, anirà de número 2 a les llistes d’En Comú Podem en les eleccions al Congrés dels Diputats. Al setembre passat va donar una llarga entrevista, una de les poques que ha concedit, a CRÍTIC. “Em fa mal que em diguin que vaig contra Catalunya i que m’aprofito dels moviments socials”, va dir en l’entrevista. 

Dante només ha declarat 500 euros en comptes corrents.

Declaració completa de béns al Parlament

L’activista de ‘Cafè amb Llet’ fa servir amb habilitat els seus vídeos a la xarxa a través de YouTube. Un dels seus últims vídeos, amb gairebé 30.000 visites, es titula: ‘Desmuntant la trampa d’Artur Mas i Oriol Junqueras’.

Joan Josep Nuet, dels comunistes d’EUiA

FOTO: Jordi Borràs

Joan Josep Nuet, a la seu d’EUiA / JORDI BORRÀS

Nuet (Reus, 1964) és el coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des del 2012 i l’únic representant d’aquest partit en la legislatura present. És llicenciat en geografia i història i l’any 1986 es va afiliar al Partit Comunista català. També forma part de la direcció d’Esquerra Unida (IU). De fet, el líder de la formació “germana” d’EUiA, Alberto Garzón, va participar en alguns actes de campanya, sempre, però, separat de Pablo Iglesias. Nuet ha dedicat tota la seva vida a la política. L’any 1986 va ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i al sindicat CCOO. Mentre es desmembrava la Unió Soviètica, ell aconseguia la seva primera acta com a regidor comunista a Montcada i Reixac. Va ser edil al consistori des del 1991 fins al 2003. Durant la darrera legislatura, ha estat diputat al Congrés dels Diputats pel grup de l’Esquerra Plural, al costat de Joan Coscubiela. Va deixar la feina d’agent comercial, en el sector del metall i de la química industrial, el 2006 quan va ser escollit senador per designació autonòmica. No ha deixat mai de pagar la quota de soci al Casal de Cuba de Barcelona. Nuet explicava les seves idees i plantejaments polítics en una llarga entrevista a CRÍTIC publicada al mes de desembre passat. Té una hipoteca per pagar el pis, un Renault Scenic, 16.000 euros als comptes i un petit pla de pensions de 17.000 euros.

Declaració completa de béns al Parlament

Jéssica Albiach, la veu de Podem Catalunya

Jessica Albiach, al centre de la imatge. A la dreta hi té Hortènsia Grau. / Foto: JORDI BORRÀS

Jéssica Albiach, al centre de la imatge. A la dreta hi té Hortènsia Grau. / Foto: JORDI BORRÀS

Jéssica Albiach, periodista de 36 anys i d’origen valencià, col·labora amb el partit impulsat per Pablo Iglesias des de fa un any i n’és la secretària de comunicació de Podem a Catalunya. L’any 2008 va treballar al gabinet electoral de l’exvicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, qui va ser la mà dreta de José Luis Rodríguez Zapatero. Els primers set anys després d’acabar la carrera, excepte una incursió al gabinet de premsa de Presidència de la Generalitat Valenciana, va treballar com a redactora a mitjans de València i de Mallorca, en diferents seccions com sanitat, successos i informació local. Treballa a l’Administració pública i col·labora amb diferents mitjans de comunicació. Té un màster de màrqueting polític, estratègia i comunicació política, de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (centre adscrit a la UAB). Té un pis valorat en 267.000 euros, del qual encara està pagant la hipoteca.

Declaració completa de béns al Parlament

Joan Giner, el diputat rebel de Cornellà

Joan Giner, diputat de Catalunya Sí Que Es Pot, al Parlament / TV3

Joan Giner, dirigent de Podem, al Parlament / TV3

Nascut i crescut a Cornellà de Llobregat, aquest jove enginyer de telecomunicacions de 26 anys s’ha convertit en un dels diputats més mediàtics de Catalunya Sí que es Pot. El passat 9 de novembre va fer un comunicat per assegurar públicament que la formació l’havia pressionat i amenaçat perquè votés en contra de la declaració de ruptura acordada per Junts pel Sí i la CUP. Ell va explicar que volia votar abstenció per considerar que, en part, la moció independentista casava amb la proposta de CSQEP d’iniciar un procés constituent a Catalunya i per no alinear-se amb el bloc del PP, del PSC i de C’s. Va estar a la mesa d’edat de constitució del Parlament, com a diputat més jove, i va cridar l’atenció la seva samarreta amb el lema “Catalunya sí que Spock”. La seva presència al Parlament és part de la quota a la llista de Podem Catalunya i, de fet, és el secretari general de la formació a la seva ciutat. És significatiu recordar que en les municipals de Cornellà es va presentar amb èxit la candidatura Cornellà en Comú, que aplega Procés Constituent i Alternativa d’Esquerres de Cornellà —considerada el referent de la CUP al municipi. Giner és un dels impulsors de l’Ateneu Popular de Cornellà. El diputat més jove de la cambra només disposava d’uns 4.000 euros al seu compte bancari i d’un Fiat Punto de segona mà.

Declaració completa de béns al Parlament

Marta Ribas, la que serà número 2 d’Iniciativa

Marta Ribas i Joan Josep Nuet

Marta Ribas, al centre de la imatge. A la seva esquerra, Joan Josep Nuet. / Foto: JORDI BORRÀS

Ribas (nascuda a Terrassa, 1975) va a la novena posició de la llista per Barcelona i és la segona representant d’ICV. És un perfil a seguir durant una legislatura en la qual ha de guanyar protagonisme i presència mediàtica. Aquesta periodista, que va treballar 12 anys a Com Ràdio (l’actual La Xarxa), ha estat diputada al Parlament durant la darrera legislatura i s’ha ocupat dels temes de salut, igualtat, món local, comunicació, esports, recerca i TIC. Però, sobretot, ha estat un dels malsons del conseller de Salut, Boi Ruiz. Prové del món municipalista del Vallès Occidental. Va ser presidenta d’ICV a Rubí i regidora al municipi des del 2004 fins al 2013, quan ho va deixar per dedicar-se a fons al Parlament. Des del mes d’octubre passat és la portaveu d’ICV. Està pagant la hipoteca del seu pis i té poc més de 30.000 euros d’estalvis al banc.

Declaració completa de béns al Parlament

Hortènsia Grau, la sorpresa per Tarragona

Grau (Barcelona, 1960) és mestra d’educació especial per la UB, llicenciada en pedagogia i ciències de l’educació per la Universitat de València i en antropologia per la URV. És diputada al Parlament des del 2010. L’Horte, com li diuen afectuosament a ICV, és l’única representant de Catalunya Sí que es Pot que entra al Parlament per la circumscripció de Tarragona, tot i ser la número dos de la llista. L’explicació és que substitueix el número u, Gerard Bargalló, de Podem, que va haver de dimitir per haver cobrat l’atur, presumptament, quan no li tocava. Durant els seus cinc anys de feina al Parlament, Grau ha estat una de les diputades que han impulsat amb més força el debat contra Barcelona World, el Projecte Castor, l’obertura de nous pous de Repsol i les nuclears. Paga una hipoteca pel seu pis, només té uns 8.000 euros estalviats i un pla de pensions d’uns 20.000 euros.

Declaració completa de béns al Parlament

Marc Vidal, el líder d’ICV a les comarques gironines

Marc Vidal (Mataró, 1954) és el coordinador d’ICV a les comarques gironines. És mestre i llicenciat en psicopedagogia. Va començar a exercir als 18 anys. És diputat al Parlament des del 2012 i, des del 2007, regidor al poble de Regencós (Baix Empordà). Ha estat delegat sindical de Comissions Obreres en el camp de l’ensenyament i, fins que va entrar al Parlament, va ser conseller del Consell Comarcal del Baix Empordà. Com a diputat, ha estat portaveu de la comissió d’Empresa i Ocupació i va destacar per ser la veu d’ICV-EUiA a les comissions de lluita contra la desocupació, a la comissió d’investigació sobre la sanitat i a la comissió d’investigació sobre el ‘cas Pujol’ i el frau fiscal. Té el 50% d’un habitatge i d’una finca rústica i uns estalvis aproximats de 40.000 euros al banc.

Declaració completa de béns al Parlament

 

7 comentaris
  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 18 de novembre de 2015 - 5:17

    Bona dissecció dels diputats de la candidatura que, en precampanya, es veia a si mateixa com la segona llista més votada. Ja en campanya (nefasta, ja ha estat dit) es veia que competia amb C’s per aquesta posició per acabar lluitant amb el PP per no quedar cinquena…
    Voldria afegir sobre l’ex CCOO que té un nivell de ressentiment no només contra el nacionalisme català, com en diu l’amic Àlvarez, sinó contra l’independentisme, que fa que, fruit d’una decisió unipersonal clàssica del centralisme democràtic (entranyable oxímoron), va impedir vots favorables a la Declaració consensuada entre JxSí i CUP o que fou precisament la seva figura, poc amiga de diàlegs, la que va fer que baixessin del carro la gent de Procés Constituent per a fer una candidatura més ampla, com confessa el sempre honest Arcadi Oliveres. Per bregat que sigui, extrem aquest no sempre positiu, em sembla més un hooligan a la recerca del titular, a l’estil Martinez Pujalte del PP, que un portaveu que busqui eventuals connexions amb gent afí.

    • Subscriptor Jordi Ortiz Gil 18 de novembre de 2015 - 14:46

      Doncs no està gens malament si un antinacionalista defén un referèndum i la immersió lingüística a Madrid.

      • Subscriptor Guillem Galera i Léger 19 de novembre de 2015 - 9:38

        Home, amic Ortiz, no fem trampes. Jo dono per descomptat que en Coscubiela deu tenir un pedigrí de mínims democràtics homologable, no? Al menys jo ho espero de qui s’omple la boca dels habituals llocs comuns de l’esquerra autoanomenada “alternativa”, “transformadora” o “de debò”. És a dir, allò que al Regne Unit defensen els conservadors britànics, que a Espanya vagin a defensar-s’ho els d’ICV (o CSQP) no em sembla un mèrit particular. L’escàndol és que no ho facin aquells que es fan dir partits democràtics catalans i/o espanyols.

    • Arnau de Vilanova 19 de novembre de 2015 - 18:49

      Cap dels altres 10 ni dels que segueixen li arriba a la sola de les sabates al Coscu. Tu no sé qui ets Guillem, però el Coscu, al que no conec personalment ha donat mostres objetives de capacitat de diàleg a la realitat real, no a la de les opinions. Altre cosa es que pensis que si no et surts amb la teva (no em refereixo a tu) és que l’altre no dialoga.

  • Yagocd 19 de novembre de 2015 - 12:20

    M’he quedat astorat en no veure cap referència a la relació de diversos diputats amb Revolta Global – Esquerra Anticapitalista…

  • Ramon Massana Codina 19 de novembre de 2015 - 17:32

    A mi m’ha sobretot el “només” en les declaracions de diners dels diputats… Ja ho decidirà el lector si 30.000 o 8.000€ mereixen un “només”…

  • Carlescat 26 de novembre de 2015 - 23:15

    Totalment d’acord amb el que diu en Ramon Massana. És com si dels diputats de la CUP ja s’esperés que fossin “pobres” (vegeu la radiografia en el mateix sentit que CRÍTIC ha fet sobre ells). Però, en canvi, dels de CSQP s’atenua amb mil i una fórmules els béns que posseeixen, com “excusant-los” de tenir diners i patrimoni (sí, tenen habitatges en propietat, però només al 50%, o “encara” paguen la hipoteca corresponent, etc. etc.). Una mica tendenciós, no?

Deixa el teu comentari