Quins són els 23 sous més alts de la Generalitat?

  • Sergi Picazo
  • dimecres, 24 setembre 2014

Jordi Baiget i Jordi Vilajoana, secretaris del Govern i de Presidència, cobren més que un conseller gràcies a les dietes

Foto: Jordi Borràs

Foto: Jordi Borràs

Vint-i-tres alts càrrecs de la Generalitat –incloent-hi els 12 consellers i el president– reben una retribució base entorn dels 100.000 euros anuals, que equivaldrien a 14 pagues brutes d’uns 7.100 euros mensuals o netes d’aproximadament 4.500 euros. La suma d’aquests 23 salaris, que apareix al Portal de la Transparència obert pel Govern de CiU, suposa una despesa de 2,4 milions d’euros cada any per a l’erari públic.

Segons els documents treballats per Opengov.cat, el sou més habitual dels alts càrrecs de la Generalitat se situa en la franja entre 76.270 i 79.651 euros bruts. La majoria són secretaris –generals o no– i directors generals o d’organismes públics. Però hi ha 23 salaris, sense comptar-hi les dietes i els complements, que se situen per sobre dels 90.000 euros. Tanmateix, les retribucions públiques són bastant inferiors al que cobren la majoria dels alts directius de les grans empreses privades catalanes, segons les dades que les mateixes companyies faciliten a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. El 2013, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va cobrar un salari de 2.842.000 euros l’any, uns 7.780 euros el dia. És a dir, que Oliu cobra 20,8 vegades el que cobra Artur Mas. El salari mínim interprofessional (SMI), però, és de 645 euros el mes, uns 21,5 euros el dia. Per tant, Oliu, sense comptar-hi els bonus o les accions que tingui, cobra 370 vegades més que un treballador amb l’SMI. El sou mitjà dels 86 consellers catalans d’empreses de l’Ibex-35 és de 366.562 euros anuals, mentre que un conseller de la Generalitat es queda en uns 103.000 euros, tres vegades menys.

Mas, per sobre dels 136.000 euros

El president de la Generalitat rep un sou anual de prop de 136.835 euros bruts anuals. Artur Mas no cobra cap complement per assistència a reunions. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, cobra 74.912 euros bruts tot i que no té cap despesa ni per a ell ni per a la seva família, ja que viu al Palau de La Moncloa, fa servir avió del Ministeri de Defensa per a qualsevol desplaçament i pot estiuejar a les residències de Patrimoni Nacional. A més, segons ell mateix va fer públic arran del cas Bárcenas, el 2011, quan era cap de l’oposició i president del PP, va arribar a guanyar 239.084 euros l’any.

Felip Puig, el conseller que més cobra

Els 12 consellers del Govern es queden en 103.176 euros bruts anuals. Però, quan sumen dietes, Felip Puig se situa com a número u, amb 114.905 euros, i Santi Vila, com a segon, amb 110.770. Una miqueta més que la vicepresidenta, Joana Ortega, la que més cobra dels consellers d’Unió, amb 109.483 euros. Els consellers Felip Puig, Santi Vila –tot i que renuncia a una part– i Joana Ortega cobren en dietes un extra d’11.700 euros, 7.500 euros i 6.300 euros respectivament cada any per anar a reunions que els pertoquen pel seu càrrec.

Baiget i Vilajoana guanyen més que un conseller

Hi ha sis alts càrrecs amb gairebé el mateix sou que un conseller i, fins i tot, una mica més. Són Carles Viver Pi-Suñer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional; Jordi Baiget, secretari del Govern; Margarida Gil, directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat, i Jordi Vilajoana, secretari general de Presidència, que cobren oficialment un salari base per la seva feina de 102.907 euros bruts anuals. Tot i això, si sumem dietes, destaquen Vilajoana, que puja fins a la tercera posició en el rànquing dels que més guanyen sumant-ho tot, amb un total de 120.086 euros anuals, i Baiget, que es col·loca a la segona posició arribant als 127.236 euros. Baiget i Vilajoana, doncs, cobren molt més que un conseller.

El grupet dels centmileuristes’

Hi ha tres alts càrrecs –més desconeguts que els anteriors– que se situen entorn dels 100.000 euros anuals. Són els casos de l’exmagistrada Núria Bassols, directora del Programa de polítiques de transparència, junt amb Juan Iglesias, director del Programa de model d’administració tributària de Catalunya (amb 102.161 €). Només 3.000 euros per sota hi ha Jordi Boixareu, director del Programa per a l’aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya (98.780 €).

Els caps de les oficines dels expresidents, entre els millor pagats

Sorprèn veure en la cinquena franja de salaris més alts els responsables de les oficines dels tres expresidents de la Generalitat: Jordi Menéndez, al capdavant de la de l’expresident José Montilla; Sònia Potau, fins a l’estiu dirigint la de Jordi Pujol, i Salvador Sarquella, al capdavant de la de Pasqual Maragall. Cobren 90.788 euros bruts, molt més que un director o un secretari general del Govern que no cobri dietes.

Tota la informació es pot consultar en una taula interactiva publicada dimarts a CRÍTIC pels periodistes Concha Catalan i Martin Virtel, d’Opengov.cat, dins el reportatge “El Govern gasta cada any 1,7 milions d’euros en dietes per assistència a reunions”.

3 comentaris
  • peixet 26 de setembre de 2014 - 9:50

    i aquets desproposits de sous són normals, aixo és una vergonya, hi ha gent que pateix molt, i que menja dels contenidors d’escombraries

  • Guillem Perez Sanchez 15 d'octubre de 2014 - 9:30

    Jo no hi veig cap problema. Mentre la responsabilitat (i per tant les dimissions quan toquen) vagi amb concordança al sou, dedicació i preu de mercat em sembla bé que cobrin. De fet crec que el President podria cobrar més i el Presidente també. Això no té res a veure amb el que cobro jo, que cobro un sou prou just i si no em sembla just em queixo o canvio de feina.
    O canviem molt el sistema polític per tornar-lo més voluntarista amb ajudes per combinar-lo amb la vida laboral (i per tant creant alts funcionaris que ajudin als polítics quan no hi poden ser) o prefereixo bons polítics amb bons sous. I qui fa que siguin bons? Doncs els que no els trobin bons que donin alternatives o fundin partits o llistes alternatives.
    M’agrada Sentit Crític, però noto que li falta més rigor. Cal comparar i mirar altres dades.

  • donaimonh 11 de gener de 2016 - 13:12

    Algún dia algú haurà d’explicar porquè hi han tants familiars a la Generalitat de Catalunya.

Deixa el teu comentari