23/09/2014 | 08:00
La Generalitat ha mantingut les dietes per assistir a reunions d’òrgans col·legiats i de govern durant el transcurs de la crisi i malgrat aplicar retallades en àmbits com la sanitat i l’educació. En total, la remuneració en concepte de dietes va sumar 1,7 milions d’euros l’any 2013. El 80% d’aquestes dietes es van dedicar a complementar els sous base de només un 28% dels que cobren dietes. El sou més habitual d’un alt càrrec de la Generalitat voreja els 76.000 euros anuals, 8.000 euros menys de mitjana per a les dones, i tot i això la remuneració per dietes pot arribar a suposar un augment màxim de sou d’entre un 20% i un 30%. Aquestes són les conclusions de la investigació realitzada per OpenGov.cat, un col·lectiu de periodistes especialitzat en tractament de dades que ha pogut encreuar, per primer cop i després d’un complex procés informàtic, la informació publicada pel Govern al Portal de la Transparència de totes les dietes i tots els sous dels alts càrrecs.
Les reunions en què es cobren més diners en dietes són les del Consell d’Administració d’Infraestructures de la Generalitat i de la junta de l’Institut Català de Finances: 627 euros per anar a cada trobada. Cal tenir en compte que el salari mínim interprofessional és de 645 euros mensuals. Les reunions per les quals menys es cobra són les del Consell Escolar de Catalunya: només 43 euros. Els consellers Felip Puig, Santi Vila i Joana Ortega, amb salaris de més de 100.000 euros anuals, cobren 11.700 euros, 7.500 euros i 6.300 euros per anar a reunions que els pertoquen pel seu càrrec. Els tres alts càrrecs amb més dietes per reunions són el conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), Josep-Ramon Sanromà, amb 26.468 euros; el secretari del Govern, Jordi Baiget, amb 24.329 euros, i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, amb 24.221 euros.
Al juny passat, la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament va aprovar una proposta de resolució per eliminar els “drets derivats de l’assistència a òrgans col·legiats” temporalment, només “mentre els treballadors públics no rebin de forma íntegra les seves catorze retribucions”. Ho va fer amb el vot a favor d’ERC, del PSC, d’ICV-EUiA i de Ciutadans. El PP s’hi va abstenir. CiU hi va votar en contra després d’intentar introduir una esmena que diluïa la proposta. Les resolucions no són textos normatius i, per tant, no tenen la força vinculant de la llei, però sí força de compromís polític. A l’octubre de 2013, s’havia aprovat la resolució 323/X, que ja instava el Govern a “redimensionar les dietes i gratificacions extraordinàries” per modernitzar l’Administració.
En aquest gràfic interactiu es pot visualitzar la distribució de les dietes, els salaris de tots els alts càrrecs i el preu de les dietes per cada reunió.
El mètode de conversió dels documents amb software de reconeixement òptic de caràcters (OCR) pot ocasionar imprecisions ortogràfiques. Hem realitzat una correcció acurada de totes les dades. Tanmateix, si detecteu algun error, ens ho podeu fer saber per correu electrònic // AUTOR: Martin Virtel (opengov.cat).
La informació d’aquest reportatge es basa en el tractament informàtic i l’anàlisi dels 12 documents PDF de “retribucions” d’alts càrrecs i assessors i els 12 PDF amb una relació de 1.529 “dietes per assistència a òrgans col·legiats i òrgans de govern” disponibles al Portal de la Transparència, inaugurat al juliol de 2013. En el cas de funcionaris de l’Administració que figuren al llistat, no s’hi inclouen ni complements de destinació, ni específics, ni triennis. CRÍTIC no ha pogut tenir accés a informació de pagaments per altres conceptes que poden rebre aquests alts càrrecs. Per tant, cal tenir en compte que el seu salari real pot ser més alt.
El conseller Santi Vila renuncia a una part de les dietes
Tots els consellers de la Generalitat han d’assistir a una sèrie de reunions. Però, segons es desprèn de les dades publicades, el cobrament de dietes és molt desigual depenent de cada departament. Només cobren dietes els ja mencionats Felip Puig, Santi Vila i Joana Ortega i, en molt menor mesura, Germà Gordó (1.300 euros) i Josep Maria Pelegrí (487 euros). Els consellers ja tenen un sou de 103.176 euros bruts l’any. El president Artur Mas no cobra cap dieta. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, és qui més incrementa el seu sou gràcies a dietes amb més d’11.700 euros per presidir, com correspon per llei al seu càrrec, Avançsa, l’Institut Català d’Energia i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTIC). D’aquest centre també és vicepresidenta Joana Ortega, i en concepte de dietes per assistència a reunions de l’ens ingressa 6.000 euros anuals.
Un cas especial és el del conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila. Podria ser el número u a la llista de consellers millor remunerats, però no ho és perquè renuncia a una part de les dietes que li corresponen. S’endú 7.500 euros per 18 reunions i renuncia a 4.000 euros que podria cobrar per 61 reunions més. Només cobra per presidir els consells d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i de l’Institut Català del Sòl, del Servei Meteorològic de Catalunya i també el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya. Segons fonts del Departament, “la renúncia a determinades dietes és una decisió personal en coherència amb la trajectòria política del conseller, ja que, quan era alcalde de Figueres, també va renunciar al sou d’alcalde mentre tenia retribució com a diputat”.
Territori i Economia, els que més gasten
El Departament de Territori i el d’Economia són els que més gasten en dietes per reunions: mig milió d’euros cada un. Tanmateix, cal matisar que Territori fa unes 4.600 trobades l’any, i el d’Economia, un miler. La conselleria d’Ensenyament, en canvi, és la que gasta menys proporcionalment: fa 1.055 reunions –incloent-hi consells escolars– i gasta 44.000 euros en dietes.
El Govern del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA va retallar en un 10% les dietes per les mesures d’austeritat segons un acord de Govern del juny de 2010. El Departament de Presidència –que és el que més alts càrrecs té– explica que “les normes o lleis de creació dels consells d’administració o òrgans de govern d’empreses públiques estableixen qui en forma part i si han de cobrar o no alguna dieta. I també estableixen que els membres que en formen part poden ser nats (en funció del càrrec que ocupen), o per designació del conseller del departament del qual en forma part el consell”. La percepció de la dieta, segons Presidència, es justifica “en funció del risc que comporten les decisions que prenen i les responsabilitats que s’assumeixen en participar d’aquestes decisions”.
“El tema clau és si el cobrament de la dieta és per raó del càrrec”, afirma Joan Subirats, de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. “Si el càrrec implica l’assistència a reunions, és redundant i és un abús des del punt de vista ètic que se’ls remuneri la feina dos cops”, afegeix el professor de ciències polítiques. “Una disposició legal no ho justifica. Només és justificable una petita compensació si hi ha gent d’altres procedències que, per exemple, han de llegir documentació o desplaçar-se per assistir a les reunions”, matisa. La immensa majoria de treballadors de la Generalitat no cobra per reunir-se.
El conseller delegat de l’ICF, el càrrec amb més dietes
La persona que més dietes per reunions cobra és Josep-Ramon Sanromà Celma (26.468 € anuals), l’home que dirigeix l’Institut Català de Finances (ICF). Aquesta entitat que aspira a convertir-se en el banc públic català reparteix més de 200.000 euros l’any en dietes per assistència a reunions, i un 10% d’aquesta quantitat correspon a Sanromà. El director de l’ICF cobra per 42 de les seves 59 reunions: com a conseller delegat i vocal de la Junta de Govern i de la Comissió Executiva, com a president de la Comissió de Finançament Agroalimentari i com a vocal de la Comissió d’Inversions en Capital. A més, la seva presència als consells d’administració d’Instruments Financers per a Empreses Innovadores (IFEM), societat mercantil filial de l’ICF, i d’Avançsa li reporten uns 6.000 euros addicionals. La llista de càrrecs de Sanromà, que va ser director general de Deutsche Bank a Espanya durant 15 anys, no acaba aquí. És conseller de Fira 2000 i de BCN Emprèn, gestionada per l’IFEM. President, conseller i apoderat d’ICF Capital Societat Gestora d’Empreses de Capital Risc, representa l’ICF a Avalis, on és vicepresident i apoderat, i a Catalana d’Iniciatives, on és també apoderat.
El segon que més cobra: Baiget, el secretari del Govern
El secretari del Govern, Jordi Baiget Cantons, és el segon que més dietes cobra, amb 24.329 euros anuals. Rep dietes per reunir-se 46 vegades l’any i això li suposa un increment de sou d’un 23%. És present en quatre de les reunions millor remunerades de tres departaments diferents del Govern. Com a vocal, està a la Junta de Govern de l’Institut Català de Finances (ICF) i al Consell d’Administració de la societat mercantil Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, l’empresa que gestiona l’obra pública de la Generalitat. La reunió mensual dels consellers d’aquesta societat suposa una despesa de 12.500 euros públics, una xifra que equival al sou de sis mestres de primària. Són 627,45 euros per a cadascú. Tant aquesta empresa com l’ICF pertanyen a Economia i Coneixement.
A més, Baiget és vicepresident tercer del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), una entitat de dret públic sotmesa a l’ordenament jurídic privat, adscrita a Empresa i Ocupació, on cada reunió –11 l’any– té un cost de 10.300 euros per a l’erari públic. Finalment, Baiget presideix l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat, adscrita a Presidència. Fins a l’agost passat Baiget va ser també conseller de TABASA, l’empresa pública que gestionava els túnels de Vallvidrera i el del Cadí i va ser venuda a Abertis; i des del gener de 2014 seu al Consell d’Administració de Circuits de Catalunya, SL junt amb Albert Carreras, el quart càrrec amb més dietes.
El secretari d’Infraestructures, número 3 en dietes
Ricard Font Hereu, secretari d’Infraestructures i Mobilitat, guanya 24.221 euros anuals per 72 reunions que li suposen un increment de sou d’un 30%. És l’alt càrrec del Govern al qui les dietes suposen un augment percentual més elevat respecte el seu salari base. Font, que té 43 anys i prové de les Joventuts de CDC, assisteix a reunions de les millor retribuïdes com el Consell d’Administració d’Infraestructures de la Generalitat (7.500 euros en total). A banda d’això, guanya més de 5.000 euros de dietes com a president del Consell d’Administració d’Aeroports Públics de Catalunya, del Comitè Executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i del Comitè Executiu de Ports de la Generalitat. Al mateix temps, també figura al seu Consell Assessor. Com a vocal de quatre consells d’administració, però, cobra més diners que com a president (9.650 euros): a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, a l’Institut Català del Sòl, a l’ATM i a Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques.
