Quinze exemples de candidats de Ciutadans vinculats amb l’extrema dreta

  • Jordi Borràs
  • divendres, 22 maig 2015

Durant les últimes setmanes, el partit d'Albert Rivera s'ha vist forçat a expulsar una seixantena de candidats de “perfil dubtós”

José María Fuster-Fabra, exlíder de les joventuts de Fuerza Nueva, en un acte de C's. Foto: Jordi Borràs

José María Fuster-Fabra, exlíder de les joventuts de Fuerza Nueva, en un acte de C’s. Foto: Jordi Borràs

Bona part de la premsa s’ha mostrat sorpresa de la relació del partit d’Albert Rivera amb l’extrema dreta després que s’hagin fet públics alguns casos de militants ultradretans que han aparegut a les candidatures de Ciutadans. Durant les últimes setmanes, el partit s’ha vist forçat a expulsar una seixantena de candidats de “perfil dubtós”, entre membres de llistes fantasma, ‘ultres’ i implicats en casos de corrupció. La relació de militants de C’s amb la ultradreta ha tingut força ressò als mitjans, però CRÍTIC ha trobat més candidats amb aquest perfil a Catalunya i també arreu de l’Estat espanyol. I no són pas pocs.

L’estudiós de la ultradreta Xavier Casals apunta a través de llibres com ‘Ultracatalunya’ que, entre altres motius, és el component uniformitzador d’Espanya i el nacionalisme desacomplexat el que fa que un partit com Ciutadans, clarament liberal i que en cap cas no pot ser titllat d’extrema dreta, pugui atraure el “vot útil” d’aquests sectors. No és estrany, doncs, que la ultradreta també tingui com a referència C’s a l’hora d’apuntar-se al carro de la nova política a través de les moltes candidatures municipals presentades a les eleccions d’enguany.

La relació de C’s amb l’extrema dreta és constant des de la fundació d’aquest partit, l’any 2006. Un dels primers exemples d’aquesta relació, el trobem amb el cas de Jaume Farrerons, quan C’s tot just sortia de l’ou. Farrerons, exfuncionari de presons amb una trajectòria política diversa —els seus orígens polítics, els trobem a la Joventut Socialista de Catalunya i posteriorment a Falange Auténtica—, va entrar a C’s tres anys després de deixar la militància a la Plataforma per Catalunya. De fet, Farrerons va ser fundador i primer secretari general de la PxC i responsable de la Declaració Programàtica en el congrés fundacional d’aquest partit, l’any 2002. El seu pas per C’s va ser breu però intens i polèmic, sobretot quan va oferir a C’s, sense èxit, els serveis de l’advocat ultradretà Esteban Gómez Rovira, un exdirigent de Juntas Españolas i responsable de la persecució política i judicial de la immersió lingüística a Catalunya. Anys després, el 2013, Farrerons va tornar a ingressar a la PxC, tot i que va abandonar el partit poc després.

Acte de campanya de Ciutadans. Foto: Jordi Borràs

Acte de campanya de Ciutadans. Foto: Jordi Borràs

El paradigma d’aquesta estreta relació, però, el trobem amb un dels padrins de C’s: José María Fuster-Fabra Torrellas, que, tot i no ser-ne militant, ha participat en repetides ocasions en mítings i actes de campanya de C’s, també com a orador. Fuster-Fabra, que s’invertí els cognoms fa vora 30 anys (originàriament es deia José María Torrellas Fuster-Fabra), era conegut com ‘el Torrellas’ entre els cercles ultradretans barcelonins de finals dels anys setanta. Els seus orígens polítics, cal buscar-los en la formació liderada per Blas Piñar, Fuerza Nueva, i concretament en la seva sectorial juvenil, Fuerza Joven, de la qual va ser dirigent a Catalunya. El jove Torrellas es va donar d’alta a Fuerza Nueva al gener de 1978 i se’n perd la pista política després de la dissolució d’aquesta formació l’any 1982. Durant els seus anys de dirigent de Fuerza Joven se’l recorda especialment als mítings però també amb els grups d’ultradretans que rondaven per la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Fuster-Fabra també va ser candidat d’Unión Nacional per Barcelona, en el tercer lloc de la llista per aquella candidatura que l’extrema dreta de Fuerza Nueva i Falange Española de las JONS van organitzar per a les eleccions generals de 1979. Una història que ve d’antuvi, i unes relacions perilloses que, com hem vist, es mantenen des de la fundació del partit.

Vegem, però, 15 exemples de candidats de C’s vinculats d’una manera o d’una altra amb l’extrema dreta.

Juan Carlos Ferrando. Foto: Jordi Borràs

Juan Carlos Ferrando. Foto: Jordi Borràs

Juan Carlos Ferrando, número 2 per Mataró

Ferrando va ser cap de llista a Mataró per C’s en les municipals de 2011 i en aquesta ocasió ocupa el número 2 de la candidatura. Ferrando va començar la seva trajectòria política com a falangista i va concórrer als comicis de 1979 com a candidat de Falange Española de las JONS-Auténtica, un partit constituït el 1975 que reclamava ser l’hereu legítim de l’organització fundada per José Antonio Primo de Rivera. En declaracions a ‘El Singular’, el partit va negar-se a apartar-lo de la candidatura.

Montserrat Martínez, número 10 per l’Hospitalet de Llobregat

Martínez va militar i concórrer a la ultradretana i xenòfoba Plataforma per Catalunya en les municipals de 2011. Aquesta candidata ha estat recentment expulsada de la candidatura de C’s a l’Hospitalet.

Javier González Borreguero, número 6 per l’Hospitalet de Llobregat

Segons ‘Nació Digital’, Borreguero també havia militat a la Plataforma per Catalunya. El periodista especialitzat en extrema dreta Bertran Cazorla va filtrar diverses dades que mostren clarament l’activisme de Borreguero amb la formació xenòfoba liderada per Robert Hernando.

Francisco Delgado, alcaldable de Barberà del Vallès

CRÍTIC destapava dilluns passat la militància de Delgado a la Plataforma per Catalunya durant els anteriors comicis de 2011, on va anar de número 3 del partit ultradretà al mateix municipi. C’s va anunciar l’endemà mateix que retiraria la candidatura en aquesta localitat vallesana.

Juan Carlos Serrano Gil, número 13 per Vilassar de Mar

Serrano va ser cap de llista per la xenòfoba Plataforma per Catalunya en les municipals de 2011 a la localitat de Pineda de Mar i número 34 en les eleccions del Parlament de Catalunya en els comicis de 2010. A més, es dóna la circumstància que va ser coordinador de la PxC a la comarca del Maresme. Recentment, C’s ha pres la decisió de fer caure Serrano de la llista de Vilassar de Mar.

Daniel Salguero López, número 20 per Terrassa

Salguero havia estat candidat de la Plataforma per Catalunya a Terrassa en les municipals de 2011 ocupant el lloc número 11 de la candidatura ultradretana. En fer-se pública la notícia que avançava ‘La Torre’, es va afanyar a retirar la candidatura el mateix dia de la publicació.

Jorge Enrique Belsa Colina, suplent a Sant Boi de Llobregat en les municipals de 2007

Belsa Colina és més conegut per ser el procurador dels tribunals que va exercir la representació processal davant la justícia de les tres famílies demandants contra el model d’immersió lingüística, però també per representar davant dels tribunals de Pedro Varela Geiss, històric dirigent neonazi expresident del Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) i condemnat per difusió d’idees genocides arran de ser el propietari de la polèmica Llibreria Europa. La trajectòria ultradretana de Belsa és indiscutible: Candidat de Falange Española de las JONS el 1980 i a les llistes del partit neofeixista Juntas Españolas en les eleccions al Parlament de Catalunya el 1988.

Sergio Otero, alcaldable de C’s a Badalona en les municipals de 2011

Actualment, Otero es troba en l’òrbita d’UPyD. El 28 gener de 2014 va fer unes polèmiques declaracions a través de Twitter (quan encara militava al partit de Rivera) en conèixer la mort de Blas Piñar, històric feixista dirigent de Fuerza Nueva: “Descanse en paz. Blas Piñar, una de las mejores oratorias que ha dado nuestro País”.

Juan Carlos Carrillo Ruiz, número 2 per Totana

La revista ‘La Marea’ destapava fa pocs dies que el candidat d’aquesta localitat murciana havia militat a la Falange Auténtica, sent membre actiu d’aquest partit i arribant a publicar articles a la web de l’organització. El seu perfil de Facebook és ple de mostres de la seva ideologia nacionalsindicalista, declarant-se obertament i sense manies com a falangista.

Agustín Pérez Loriente, número 11 per Gijón

S’ha vist forçat a deixar C’s en fer-se pública la seva afició a col·leccionar tota mena d’objectes relacionats amb el nazisme, però també amb les armes. El seu perfil de Facebook en obert és ple d’evidències que les seves idees transcendeixen el camp del col·leccionisme, fins i tot, felicitant l’Any Nou amb un Snoopy amb la bandera falangista.

Manuel Javier Chacón Navarro, número 12 per l’Assemblea Regional de Múrcia

Chacón va ser candidat de la Falange Española de las JONS en les eleccions murcianes de 2007 i en les generals pel Senat de 2008. Ell mateix va reconèixer que la direcció de C’s li va demanar amablement que renunciés a anar a les llistes del partit de Rivera.

Jesús Francisco Paniagua, número 10 per Valdemoro

Paniagua apareix per primer cop en una candidatura en les eleccions generals de 1993 com a número 4 per la Falange Española Independiente, en les eleccions europees de 2004 com a número 34 per la Falange Auténtica, i en les espanyoles de 2008 també com a candidat falangista per aquesta formació. Paniagua no ha estat expulsat de la formació de Rivera i segueix figurant a la candidatura taronja de Valdemoro. Segons eldiario.es, C’s no té cap inconvenient que aquest candidat figuri a les llistes del partit amb l’argument que Paniagua es va desvincular del falangisme “fa molt de temps”.

Antonio Jesús Álvarez Fernández i Santiago Sola Bernal, números 7 i 19 per Alcalá de Guadaira

Aquestes dues persones van figurar a la candidatura del partit ultradretà Frente Nacional en les municipals de 2011 a la mateixa localitat sevillana ocupant els llocs 2 i 16 respectivament. El Frente Nacional va ser un partit d’extrema dreta fundat el 2006 i dissolt l’any 2011, liderat per l’històric ‘ultra’ José Fernando Cantalapiedra, exlíder de la Falange. Segons ‘Sevilla Actualidad’, la coordinadora de C’s en aquesta localitat va declinar, a quatre dies de les eleccions, modificar la candidatura i, per tant, hi va mantenir els dos polèmics candidats.

José Felipe Garrido, alcaldable de C’s a Navalcarnero

Tot i que no hi ha rastre seu en cap candidatura d’extrema dreta, aquest candidat madrileny va deixar constància del seu activisme penjant una fotografia en una manifestació de la Falange al maig de 2012. El perfil de Twitter que utilitzava en aquell moment va ser eliminat de les xarxes. També se li atribueixen missatges homòfobs des d’aquest perfil ja desaparegut. Garrido nega aquestes acusacions i amenaça de denunciar a la Guàrdia Civil a qui en faci difusió.

Desfeta total a Getafe

A Getafe, un dels municipis més grans de la comunitat de Madrid, l’agrupació de C’s estava controlada per exmembres de la Falange i d’España 2000. El partit d’Albert Rivera va haver de muntar una gestora per reconduir el partit en veure’s forçat a expulsar tres dels cinc dirigents de la junta directiva de C’s de resultes dels seus vincles ultradretans. El cas va sortir a la llum arran de la documentació aportada per un militant de C’s. Entre les proves documentals hi havia fotos dels seus companys en reunions de la Falange i paperetes electorals. A conseqüència d’aquesta denúncia, de la setantena de militants de C’s a Getafe, més d’una desena involucrats amb l’extrema dreta, van abandonar el partit a principis de 2015.

3 comentaris
  • Subscriptor Jordi Ortiz Gil 23 de maig de 2015 - 10:30

    El que em sembla més interessant d’aquest article és la referència a les raons que explica Xavier Casals de perquè puguin entrar a Cs, partit econòmicament liberal i molt proper als interessos de les grans empreses espanyoles.
    En la majoria de casos recollits, efectivament el vincle amb l’extrema dreta és ben recent. En el cas de Juan Carlos Ferrando, amb la informació aportada, em sembla com dir que el PP està infiltrat per comunistes per la militància actual o passada de gent com Piqué o Villalobos.
    De tota manera, em sorprèn l’esforç de Cs de treure mala herba, encara que no acabin

  • Subscriptor Jordi Ortiz Gil 23 de maig de 2015 - 10:31

    De fer net.

  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 24 de maig de 2015 - 6:49

    Permeteu-me una anècdota. Vaig tenir fa una pila d’anys en Francesc de Carreras com a professor en una assignatura de la carrera. Molt abans de la creació de C’s. En Carreras, sempre que podia, ens feia un elogi del govern i dirigents cubans, recolzat en aquell argument tan suat de los “Logros de la Revolución” (certs, d’altra banda) que feia una mica de vergonyeta. Vull dir que més enllà d’això, no anava.
    L’avui únic fundador d’aquest artefacte electoral que encara roman a la vora de la seva creació deu haver bandejat les seves moderníssimes idees de PSUC Viu a la “papelera de reciclaje” sense cap mena de mania com es pot constatar en no fer cap gest per denunciar com se li infiltren els millors exemples de feixisme hispànico-delirant a casa seva.
    O, tal vegada, senyor catedràtic, fent ús d’una expressió ben gastada, per lluitar contra els drets col·lectius del nostre poble, la fi justifica els mitjans?
    L’article de l’amic Borràs ens en dóna la resposta.

Deixa el teu comentari