Crític Cerca
Notícies

Les perles masclistes i homòfobes del PP, de Ciutadans i de Vox

El tripartit de dretes contra el feminisme: els neandertals i l'avortament, el consentiment segons Álvarez de Toledo i les "lleis sectàries" que vulneren "els drets dels homes"

24/04/2019 | 19:32

En la recta final de la campanya, tots els partits han fet públics els seus programes electorals per al 28-A. Les formacions de dretes i l’extrema dreta han presentat un ampli paquet de mesures pel que fa a qüestions com la família, “la cultura de la vida” o la violència masclista, però també hi ha silencis sonors: Ni Ciutadans ni el PP no es mullen amb l’avortament, i els populars esquiven parlar del col·lectiu LGTBI. Malgrat les bones intencions expressades als programes, el xoc entre la retòrica i la realitat s’ha fet evident amb les declaracions homòfobes, masclistes i antifeministes d’alguns dirigents dels tres partits. CRÍTIC fa un recull de les principals ‘perles’ del PP, de C’s i de Vox, que contradiuen el bonisme de les seves mesures.

PP: “Els neandertals ja practicaven l’avortament tallant el cap dels nadons”

Ni una sola menció directa de l’avortament en el programa electoral del PP, per molt que el text fa referència al foment i la defensa de la “cultura de la vida, la maternitat i les famílies”, i concreta que la formació posarà en marxa oficines municipals d’Ajuda a la Dona Embarassada “perquè cap dona deixi de ser mare per la seva situació econòmica, social o familiar”. Aquest silenci, però, contrasta amb les declaracions públiques d’alguns alts càrrecs del partit durant la precampanya. Així, el candidat Pablo Casado va afirmar que a l’Estat espanyol “hi ha barra lliure per avortar”, i és per això que durant la precampanya va apostar per la recuperació de la llei del 1985. Aquesta normativa, que preveia la interrupció voluntària de l’embaràs només en tres supòsits (risc greu per a la salut de la dona embarassada, violació o malformacions en el fetus), va ser substituïda per la del 2010, actualment en vigor però contra la qual van presentar un recurs els populars davant del Tribunal Constitucional. En l’espera que hi hagi una sentència, el líder del PP va haver de recular i explicar que la formació acataria el que digués la justícia.

El número 2 de la candidatura del PP per la circumscripció de Madrid, Adolfo Suárez Illana, també va parlar sobre el tema en una entrevista a Onda Cero, on va criticar la interrupció de l’embaràs assegurant que els neandertals ja feien ús d’aquesta pràctica, però que “esperaven que nasquessin [els nadons] per tallar-los el cap”. Per la seva banda, la candidata a la presidència de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va demanar que es consideri “el concebut no nascut com un membre més de la unitat familiar, de manera que es tingui en compte per expedir el títol de família nombrosa o sol·licitar plaça escolar”.

C’s: “No em veureu parlant de Franco ni de l’avortament; vull parlar d’Espanya

L’avortament és també una de les grans absències del programa electoral de Ciutadans: no recull ni una referència a aquesta qüestió. Ja ho havia anticipat Rivera en un acte que el partit va fer a l’Hospitalet de Llobregat a principis de març: “No em veureu parlant de Franco ni de l’avortament. Això ho deixo per a Casado i Sánchez. Jo vull parlar d’Espanya”. Malgrat la voluntat d’esquivar el debat, els darrers anys s’han produït alguns incendis en el si del partit entorn de la interrupció voluntària de l’embaràs. L’any 2014, els de Rivera es van abstenir en una moció presentada pel PSC que demanava la retirada immediata de l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament, impulsada pel llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. La normativa, més restrictiva que la del 1985, plantejava que les dones només podien avortar en cas de risc clar per a la seva salut física o psicològica, i en cas de violació.

L’avortament no és un dret; és un fracàs de la societat en general”, deia Rivera el 2015

La posició de Ciutadans ha virat al llarg dels anys. Si el 2008 apostava per la despenalització de l’avortament, en el programa del 2015 concretava que la legislació respecte a això s’havia de basar “en un compromís raonable entre interessos legítims en conflicte, establint certes limitacions temporals i d’intervenció de facultatius”, a fi que aquesta pràctica “es consideri ajustada”. En sintonia amb la línia dura dels populars i de Vox, Albert Rivera va arribar a declarar, aquell mateix any, que “l’avortament no és un dret; és un fracàs de la societat en general”.

Vox: “El teu cos és teu, però el que portes dins, no”

Vox encapçala l’apartat ‘Salut’ del seu programa electoral amb la mesura següent: “Suprimir de la sanitat pública les intervencions quirúrgiques alienes a la salut”, i esmenta com a exemples el “canvi de gènere” o l’“avortament”. La seva posició en aquesta qüestió és clara: el líder de la formació ultradretana, Santiago Abascal, ha manifestat que està en contra que la interrupció voluntària de l’embaràs sigui sufragada amb recursos públics, i s’ha compromès a derogar la llei de l’avortament si guanya les eleccions espanyoles. Abascal creu que “cap persona no pot fer cap ingerència en la vida d’una altra”, ni tan sols “una mare en la vida que porta dins i que no li pertany”. “El teu cos és teu, però el que portes dins, no”, opina el dirigent de Vox. De la mateixa manera, a Andalusia, on el partit té 12 diputats, l’electa Ángela Mulas va assegurar que des de la sanitat pública “per norma general s’anima les dones amb un embaràs no desitjat a avortar”.

Diversos membres de Vox i del PP es van sumar a la manifestació pro vida que va tenir lloc a Madrid el 24 de març per denunciar que l’avortament “no és un dret, sinó un drama”. “Vox defensa la vida des de la concepció fins a la mort natural”, va recordar la candidata del partit per Múrcia, Lourdes Méndez, que també va concretar que la formació substituirà l’actual llei que regula la interrupció de l’embaràs per una normativa “de protecció de la maternitat”.

PP: “El 25% de les víctimes no són dones. Cal limitar les denúncies falses”

“Amb l’objectiu de combatre la violència de gènere, reformarem el Codi penal per estendre els supòsits de presó permanent revisable als casos d’assassinat en què concorrin alguns supòsits de violència de gènere acreditada”. Aquesta és la mesura que la formació de Pablo Casado posa sobre la taula per fer front al que denomina ‘violència de gènere’. Els moviments feministes, però, han criticat que el seu compromís amb la lluita contra el masclisme és qüestionable i, entre altres exemples, esmenten que entre el 2010 i el 2015, sota el Govern de Mariano Rajoy, es va retallar un 26% del pressupost destinat a la igualtat i la prevenció de les violències que pateixen les dones.

Les crítiques s’han fet també extensives a les negociacions que el partit va obrir amb Vox per formar Govern a Andalusia. A canvi del seu suport, el PP va arribar a oferir a Vox la possibilitat de donar ajudes als homes que pateixen maltractaments en l’àmbit domèstic. La formació ultradretana ha aconseguit condicionar l’agenda dels populars fins al punt que el PP ha absorbit bona part del discurs de Vox sobre la violència masclista. En aquest sentit, Pablo Casado va aprofitar un míting a les Canàries per assegurar que “el 25% de les víctimes no són dones” i per insistir en la necessitat que es limitin “les denúncies falses”, com també reclama Vox. De la mateixa manera, el PP s’ha fet seu el clixé ‘ideologia de gènere’, un concepte també invocat pel partit de Santiago Abascal i que ambdues formacions utilitzen per desacreditar el feminisme: Pablo Casado denomina aquesta lluita “col·lectivisme social que el centredreta ha de combatre”.

Cayetana Álvarez de Toledo, sobre el consentiment: “Un silenci és un no? Vostès van dient sí, sí, sí fins al final?”

A aquesta línia s’hi ha sumat amb força Cayetana Álvarez de Toledo. La candidata per Barcelona el 28-A s’ha referit al feminisme i a les polítiques de gènere com a “populisme sexual”, ha dit que la vaga del 8-M li sembla “un disbarat” i la setmana passada, en el marc d’un debat entre sis dels candidats en les eleccions generals, va parlar així de la violència sexual i de les violacions: “Un silenci és un no? I un dubte: de veritat vostès van dient sí, sí, sí fins al final?”, va preguntar la líder popular a la candidata del PSOE per Sevilla, María Jesús Montero, amb referència a un punt del programa electoral dels socialistes relatiu als delictes sexuals.

C’s: d’una llei “contra la violència intrafamiliar” a l’embolic d’Arrimadas amb el 8-M

Sobre la violència masclista, el programa de Ciutadans es compromet a garantir “el compliment del Pacte d’Estat contra la violència masclista” i a proposar “una llei per la prevenció, l’assistència i la protecció de la dona davant la violència sexual”. Amb aquestes mesures els de Rivera volen mostrar la seva aposta contra la violència masclista per marcar distàncies amb el PP i Vox, però també per allunyar-se del posicionament que la mateixa formació havia sostingut sobre aquesta qüestió l’any 2015, quan proposava la creació d’una llei contra la violència familiar que ho englobés tot.

La formació fa bandera del que ha anomenat ‘feminisme liberal’ perquè entén que el liberalisme “percep l’emancipació de l’individu sense distinció de sexe, naixement o raça” i, per això, aquesta branca del feminisme, diuen, “és la que defensa que tota dona té la mateixa llibertat individual que l’home”. A partir d’aquest plantejament, la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, va carregar contra la convocatòria de la vaga feminista del 8-M de 2018. Tot i que va reconèixer que no s’havia llegit el manifest, va dir que no la secundaria perquè “no compartia algunes de les reivindicacions” que s’hi feien, sobretot aquelles “contra el sistema capitalista”.

Vox: derogar les lleis “sectàries” que vulneren els drets dels homes

La iniciativa més polèmica que ha presentat la formació té a veure amb la “derogació de la llei de violència de gènere i de tota norma que discrimini un sexe de l’altre”. Vox proposa substituir aquesta normativa (que considera “sectària” i que “conculca els drets d’una part de la població: els homes”) per una llei “de violència intrafamiliar” que protegeixi també els ancians, els homes i els nens. A banda, demana que s’eliminin “els organismes feministes radicals subvencionats” i proposa una “persecució efectiva de les denúncies falses”, les quals, segons dades de la Fiscalia, amb prou feines representen el 0,007% del total.

Aquesta voluntat ha estat àmpliament sostinguda pels dirigents del partit, que s’hi han manifestat respecte a això en diverses ocasions: des de la popularització de conceptes com l’”hembrisme”, el “gihadisme de gènere” o els “xiringuitos de gènere”, fins a la difusió sense escrúpols de ‘fake news’, com que “la ideologia de gènere estableix la presumpció de culpabilitat per als homes”, que les denúncies falses “s’oculten” o que “no es faciliten dades dels homes que moren a les mans de les dones”. La formació s’ha posicionat “radicalment en contra” del Pacte d’Estat contra la violència de gènere perquè considera que genera discriminacions i vulneracions de drets fonamentals, i també que incorpora mesures contràries a alguns articles de la Constitució, atemptant contra “drets com la igualtat al marge del sexe, la presumpció d’innocència i la garantia de neutralitat ideològica de l’Estat en l’àmbit escolar”.

Durant el debat d’Atresmedia entre quatre dels candidats (sense Vox), Pedro Sánchez va carregar contra el pacte de la triple dreta a Andalusia, acusant el govern andalús d’estar elaborant “llistes negres” dels funcionaris que es dediquen a avaluar casos de violència masclista. La denúncia sorgia d’una carta que, segons el president espanyol, havia enviat la Junta als treballadors de diversos centres professionals on se’ls sol·licitava que s’identifiquessin. En realitat, però, no es tractava d’un document oficial, sinó de l’escrit d’un particular el qual, emparant-se en la llei de transparència, adreçava al govern autonòmic aquesta petició d’informació:

En les darreres hores, ‘eldiario.es’ ha fet públic el ‘Manual de comunicació‘ que han de seguir els responsables d’aquesta àrea en les delegacions provincials de Vox. Entre les pautes d’actuació que recull el document s’hi inclou el fet que els comptes oficials del partit “han d’adaptar el discurs de Vox a la província o municipi” en qüestió. “Exemple: si ens volem queixar de l’estat de l’asfaltatge d’un carrer, ho relacionem amb l’ús del diner públic per a finalitats que no interessen als ciutadans del nostre municipi: subvencions a partits separatistes, a organitzacions feministes radicals”, expliquen en el text.

PP: els homosexuals “no garanteixen la pervivència de l’espècie”

El programa del PP tampoc no preveu mesures específiques orientades al col·lectiu LGTBI. L’únic esment s’inclou dins l’apartat ‘Igualtat’, on s’hi recull l’objectiu d’”erradicar qualsevol tipus de discriminació per raons d’orientació sexual, identitat de gènere, raça o creença religiosa”. Però, més enllà d’aquesta frase genèrica al programa, els populars s’han posicionat clarament en qüestions LGTBI els últims anys. El 2018 van presentar al Congrés un text alternatiu a la Llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere presentada per Unidos Podemos, i el col·lectiu LGTBI va denunciar la proposta dels populars perquè, per exemple, no feia cap referència a la despatologització de la transsexualitat, no garantia l’accés de totes les persones als drets sexuals i reproductius i aixecava la prohibició de les anomenades ‘teràpies de conversió per a homosexuals’, que tenen l’objectiu de canviar l’orientació sexual o la identitat de gènere d’una persona pel fet de considerar que és inadequada.

El partit va recórrer davant del Tribunal Constitucional contra el matrimoni igualitari i també s’han fet públics comentaris homòfobs d’alguns dels seus dirigents. El mateix expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va considerar que “el matrimoni sempre ha estat una institució entre un home i una dona”, i Agustín Conde, exsecretari d’Estat, va utilitzar les conclusions d’un estudi de l’organització ultracatòlica HazteOír per afirmar que “el risc que un nen sigui violat pels seus progenitors en una parella homosexual” era molt superior que en el cas de les parelles heterosexuals. Per la seva banda, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va assegurar que amb els matrimonis igualitaris “la pervivència de l’espècie no està garantida”.  

C’s: “Anomenar ‘matrimoni’ una unió homosexual genera tensions innecessàries”

El partit taronja, contràriament al PP, recull al seu programa l’aprovació d’una “Llei orgànica d’igualtat de tracte i no discriminació”, que inclou mesures per combatre “la intolerància i els discursos d’odi”, i, més concretament, es compromet a promoure una nova normativa d’“igualtat real per al col·lectiu LGTBI”. Els de Rivera volen escenificar un trencament amb els discursos més abrandats, però l’hemeroteca recorda que alguns dels dirigents de la formació han tingut discursos polèmics en aquest sentit.

Pocs mesos després que es fundés Ciutadans, Albert Rivera va explicar en una entrevista que “anomenar ‘matrimoni’ una unió homosexual genera tensions innecessàries i evitables” i que no aportava “cap millora” per a les parelles. Per aquest motiu, les més recents mostres de suport de Rivera al Dia Internacional de l’Orgull LGTBI han aixecat polseguera a les xarxes, perquè alguns usuaris l’han titllat d’“hipòcrita”, “cínic” i “oportunista”. El líder del partit no ha estat l’únic que ha fet aquest tipus de declaracions. L’exregidor de l’Ajuntament de Viladecans Josep Suno Navarro va dedicar aquest tuit al cantant i polític Lluís Llach:

Vox: “L’Orgull Gai és una imposició institucional i un problema de convivència”

El programa electoral de Vox no fa cap referència al col·lectiu LGTBI. Això no vol dir que la formació ultradretana no hagi deixat clar el seu posicionament respecte a això en diverses ocasions. Sobre els “actes de l’Orgull Gai”, per exemple, l’any passat Vox va fer públic un manifest on sentenciava que aquesta celebració s’havia convertit “en una imposició institucional, en un problema de convivència i en la causa de la vulneració dels drets de les poblacions on es du a terme”. També denunciava la inversió de recursos públics “per promocionar uns col·lectius concrets”, així com “les activitats clarament escandaloses […] a la vista d’adults i de menors” que, segons el partit, es produeixen sense cap respecte “a la intimitat, consciència i moral personal dels ciutadans”.

Vox: “La família natural és la unió entre un home i una dona”

En la mateixa línia, la presidenta de Vox a Madrid, Rocío Monasterio, va suggerir que “l’Orgull Gai i festes similars” a Madrid se celebressin “a la Casa de Campo”, de manera que “no bloquejarien el centre i no molestarien ningú”. Durant la precampanya, les declaracions del candidat a les llistes de Vox al Congrés per la província d’Albacete també han estat polèmiques. Fernando Paz, que anteriorment havia participat en actes de la Falange o d’Alianza Nacional, va dir en una entrevista al programa ‘Espejo público’, de La Sexta, que “la família natural és la unió entre un home i una dona” i va deixar clar que “una parella gai amb un nen” o “una mare soltera que adopta un fill” no entrarien dins d’aquesta definició. “Si tingués un fill gai, el que faria és ajudar-lo; hi ha teràpies per reconduir la seva psicologia”, es va reafirmar Paz.

PP: cap menció de la proposta que les dones migrades estiguin protegides fins que donin el fill en adopció

El programa dels populars és força extens pel que fa a l’apartat ‘Família’ i incorpora propostes com l’aprovació d’una “llei de suport a la maternitat”, que prevegi un conjunt de mesures per ampliar la corresponsabilitat, la conciliació i per dotar les famílies de beneficis fiscals. També promou la posada en marxa d’un “Portal de Suport a la Natalitat”, la implementació de “polítiques públiques que tinguin una perspectiva de família”, o incentius fiscals “per a les empreses que contractin dones després de la maternitat”, entre d’altres.

El paquet de mesures, però, no fa cap esment de la proposta de Casado de retardar els tràmits d’expulsió de les dones migrades en situació irregular en cas que decideixin donar els seus fills en adopció. Segons diversos mitjans de comunicació, els populars plantejaven que aquestes dones gaudirien de tota la protecció i garanties en igualtat de condicions mentre durés l’embaràs, però que podrien ser repatriades al seu país d’origen un cop entreguessin el nen o la nena en adopció, si eren interceptades per la policia. La notícia, que, quan es va fer pública, va ser confirmada inicialment per fonts de la direcció del PP, va provocar moltes crítiques entre els partits de l’oposició i el moviment feminista, fins al punt que Casado va haver-la de desmentir i explicar que es tractava d’una ‘fake new’.

C’s: “Hi ha alguna cosa més feminista que una dona ajudant una altra dona a tenir un fill?”

El partit d’Albert Rivera no escatima en propostes relatives a les famílies, totes agrupades sota la voluntat de “fer d’Espanya el millor país del món per formar una família”. En aquest sentit, Ciutadans també vol crear una “llei de suport a les famílies”, acompanyada d’un seguit de mesures per promoure la natalitat i garantir “la igualtat de drets de totes les opcions de família”, concreta el text, en contraposició amb les propostes de les altres dues formacions. D’altra banda, els taronja també volen aprovar una llei que equipari les parelles de fet amb els matrimonis, fer efectiu “el dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral” o impulsar una normativa de “custòdia compartida” que doni preferència a aquesta opció en cas de separació o de divorci.

Rivera: “Si hi ha el dret a interrompre l’embaràs, per què no el tenim per poder concebre un fill per una altra dona?”

De totes les propostes que impulsa la formació, segurament la que ha aixecat més polseguera és la que fa referència a l’aprovació d’una “llei de gestació subrogada altruista i garantista”, a fi que “les dones que no poden concebre i les famílies LGTBI puguin complir el seu somni de formar una família”. “Hi ha alguna cosa més bonica que concebre un fill per una altra dona? Hi ha alguna cosa més feminista que una dona ajudant de manera altruista una altra dona a tenir un fill?”, va preguntar-se Albert Rivera en un esmorzar informatiu a principis d’any. També va equiparar els ventres de lloguer amb el dret de les dones a avortar: “Si hi ha el dret a interrompre l’embaràs, per què no el tenim per poder concebre un fill per una altra dona?”. Amb aquesta iniciativa, C’s vol marcar perfil propi i distanciar-se del PP i de Vox, ambdós contraris a la mesura.

Vox: “La família natural és formada per un home i una dona”

La “defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural” és la premissa sota la qual s’articulen totes les mesures que proposa Vox relacionades amb la família. El partit vol crear “un Ministeri de Família”, aposta per la “conciliació de la vida familiar i laboral”, per la custòdia compartida “com a regla general” i es compromet a oferir un “suport decidit a les famílies nombroses i a la natalitat”. També planteja la promulgació d’una “llei orgànica de protecció de la família natural”, que, segons la formació ultradretana, es tracta d’aquella “formada per un home i una dona”. “Cap altre tipus d’unió no serà equiparada a la de la família esmentada, ja que es protegirà el dret dels nens a tenir un pare i una mare”. D’aquestes mesures, doncs, en quedarien excloses totes les dones que no tinguin un model de família tradicional.

Respecte a la polèmica de la gestació subrogada, Vox sempre ha mantingut una postura molt més ferma que els populars. Els d’Abascal demanen clarament la “prohibició dels ventres de lloguer i de tota activitat que cosifiqui i utilitzi com a producte de compravenda els éssers humans”. Una mostra d’aquest rebuig són les declaracions públiques de diversos dirigents del partit respecte a això, com les de Rocío Monasterio, per la qual aquesta pràctica “és una vergonya” perquè “ataca greument la dignitat de la dona”, “mercadeja” amb el seu cos i ven els nens “com si fossin una sabata”.


Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació