Sostenibilitat sobre (dues) rodes

La bicicleta és un dels sistemes de transport que més han crescut a Catalunya en els darrers anys. Ara que es planteja prohibir circular als cotxes més contaminants per l’àrea de Barcelona en episodis de forta pol·lució atmosfèrica, les bicicletes són clau per construir models de ciutats més amables i sostenibles. Cada vegada hi ha més cooperatives que fan servir la bicicleta com a eina de treball o que centren la seva activitat en la recuperació d’aquest mitjà de transport. Això inclou des de cooperatives vinculades amb la missatgeria que fan servir la bicicleta, com ara Trèvol, fins a d’altres que es dediquen a preparar rutes guiades, com ara SomBici. Els quatre exemples que us expliquem en aquest reportatge són cooperatives membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya publica cada any el Baròmetre de la Bicicleta. Les dades del 2016 indiquen que 2,4 milions de catalans utilitzen la bicicleta habitualment, dels quals 400.000 ho fan de forma diària. Tot i això, només un de cada quatre usuaris fa servir la bici per als seus desplaçaments quotidians. La resta en fa un ús recreatiu o esportiu. Segons el mateix Baròmetre, 9 de cada 10 catalans és partidari que les administracions fomentin l’ús de la bicicleta.

Pel que fa a les dades de la ciutat de Barcelona, la bicicleta és el mitjà de transport que més va créixer l’any 2015. Segons l’‘Informe sobre mobilitat’ presentat al juliol d’aquell any a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, l’ús de la bicicleta havia augmentat un 6,3% respecte a l’any anterior. Així, el nombre de desplaçaments realitzats cada dia a la ciutat de Barcelona pujaven a 145.022. Malgrat la millora, aquestes dades encara són lluny de l’objectiu fixat al Pla de mobilitat urbana (PUM) per al període 2013-2018.

De fet, segons el ‘Dossier d’Estratègia de la Bicicleta’ presentat per l’Ajuntament de Barcelona a finals del 2015, la voluntat del govern municipal és que, l’any 2018, un 95% de la població de la ciutat disposi, com a mínim, d’un carril bici a 300 metres de distància del seu domicili. Això implica triplicar els carrils bici existents, passant dels 116 quilòmetres existents a l’inici del pla fins a 308 l’any 2018. L’Ajuntament hi invertirà 32 milions d’euros. Però l’aposta per l’ús de la bicicleta com a eina de transport ve de molt lluny, i són moltes les cooperatives vinculades amb l’economia social a la ciutat de Barcelona i en altres ciutats catalanes que la fan servir i que promouen el transport sostenible.

Trèvol, molt més que missatgers que es mouen amb bici

Trèvol, la cooperativa coneguda popularment com els “missatgers de les bicis”, es va constituir fa 33 anys al barri de Sant Andreu de Palomar. Com explica un dels seus socis, Eduardo, els orígens d’aquesta cooperativa van marcar el que aquesta faria després. Als anys vuitanta, les condicions laborals dels missatgers en general, i de l’empresa Mensajeros Radio en particular, era molt precària. Els treballadors van demanar unes condicions laborals dignes i la resposta de l’empresa va ser l’acomiadament massiu. Així va néixer la cooperativa Trèvol, com una manera de dignificar i autogestionar el seu propi treball. Aquesta forma d’entendre la missatgeria, posant les persones al centre, en lloc del capital, va portar-les també a començar a utilitzar la bicicleta com a eina de treball. La cooperativa és formada per tres socis treballadors, deu socis col·laboradors i al voltant de deu treballadors que encara no en són socis. La seva font d’ingressos es divideix entre la missatgeria i la neteja, línia que van incorporar fa set anys. Dins de la missatgeria, la seva aportació ecològica poden fer-la a escala local, però també fan serveis nacionals i internacionals, essent les institucions el seu principal client, seguit d’altres cooperatives de l’economia social. El seu esforç, diu Eduardo, és compatibilitzar unes condicions dignes dels treballadors —poc freqüents en la missatgeria— amb el fet que els números de la cooperativa quadrin.

SomBici, especialitzada en rutes escolars pel Baix Llobregat

Els serveis que poden oferir les cooperatives que usen la bicicleta com a eina de treball són molt diversos. Un exemple de la seva transversalitat és SomBici, una cooperativa de Sant Boi de Llobregat que es va constituir fa dos anys. El seu precedent va ser l’associació Bicivice, que promovia l’ús de la bicicleta. Aquesta petita cooperativa, formada per tres socis —però també per molta gent que hi col·labora de manera voluntària—, va sorgir amb la intenció de focalitzar-se en l’àmbit turístic i de promoció del territori, amb les rutes guiades amb bicicleta.

Tot i així, s’han anat transformant, i ara mateix la seva principal activitat està vinculada amb les escoles. La Tona, una de les sòcies, conta que la cooperativa va guanyar un concurs públic de l’Ajuntament de Sant Boi i ara es dediquen a portar els nens de les escoles de la ciutat a visitar el Parc Agrari del Baix Llobregat amb bici, per la importància que coneguin el territori que els envolta. La intenció de SomBici és crear aliances amb tot el que passa al Parc Agrari, sempre intentant que les rutes estiguin relacionades amb l’actualitat. Per exemple, el mes de març estarà destinat a donar a conèixer la carxofa, el producte de la temporada. No volen fer coses noves, diu la Tona, “però si altres organitzacions fan activitats, volem incloure’n l’ús de la bicicleta. Volem donar empenta a la bicicleta i arrelar la cultura de moure’s amb bicicleta”.

Biciclot, impulsora del Bici Hub al Poblenou

Si parlem de cooperatives històriques i arrelades, hem d’esmentar BiciClot. Aquesta cooperativa sempre s’ha mogut entre la formació de mecànics, la producció de bicicletes reciclades i el ‘lobby’ ciclista. Tenen el seu propi taller de reparació obert als socis, amb una pila enorme de bicicletes per arreglar o per cedir-ne peces de reparació. El curs de formació estrella és el taller d’autoreparació: el tallerista rep una bici abandonada i durant el curs, de 12 hores, aprèn a arreglar-la per finalment quedar-se-la en condicions impecables. La veritable vocació de la cooperativa, però, és la combinació de la mecànica amb una dimensió social. Per aquest motiu, diu Pere Serrasolses, va crear un curs d’inserció laboral de 300 hores que dóna una reorientació professional a gent a l’atur. La sortida laboral és quasi garantida. En aquest moment no existeix una formació homologada per a mecànics de bici, i, amb la revolució de la bici elèctrica, mecànics especialitzats en bicis elèctriques van molt buscats.

Recentment, l’empresa Batec Mobility, de Sant Quirze del Vallès, va contractar alguns alumnes del programa impulsat per BiciClot per a la seva nova línia de producció. L’Ajuntament de Barcelona s’ha adonat del valor que genera la cooperativa i ha invertit en un nou espai al Poblenou: el Hub de la Bici. Serà un centre de connexions, una xarxa que connecta empreses, cooperatives i tot tipus d’actors vinculats amb el món de la bicicleta. Amb aquest nou centre, BiciClot s’aproparà una mica més al referent internacional de les cooperatives de ciclisme: SOS Vélo a Mont-real, al Quebec. Ells tenen una llarga trajectòria i venen la seva pròpia marca de bicicletes reciclades a base de projectes d’inserció de joves i d’aturats.

Mbici, tot el Bages sobre dues rodes

Tot i que el gruix de cooperatives relacionades amb el món de la bicicleta se situen a la capital i la seva rodalia, n’hi ha d’altres que actuen arreu del territori català. N’és un bon exemple MBici – Manresana de Serveis en Bicicleta. MBici és una cooperativa ubicada a la capital del Bages i els serveis que ofereix combinen els de totes les cooperatives que hem vist fins ara: excursions guiades, activitats educatives, cursos de mecànica, lloguer-venda i fins i tot el transport i missatgeria amb bicicleta. La geografia manresana, marcada per la presència de diversos turons, no els ha impedit iniciar aquest projecte per tal de normalitzar l’ús de la bicicleta  i contribuir a un model de ciutat més sostenible.

Josep Tomàs, un dels cinc socis propulsors de la iniciativa, destaca “el bon moment que viu la bicicleta com a article esportiu i lúdic, que forma part de l’afició creixent de descoberta del lleure en entorns naturals”. MBici es dedica a aquests usos que pot tenir la bici, però també dóna molta importància a aconseguir progressos en relació amb la mobilitat sostenible. “Les persones i empreses que canvien d’hàbits de transport són poques, però són canvis que mai van enrere. Cada vegada s’hi suma més gent i qui ho prova ja no torna al cotxe”, confessa Tomàs.

Amb relació als hàbits de mobilitat sostenible, una de les activitats estratègiques de la cooperativa és l’acompanyament d’escolars amb bici. Es tracta d’un grup de nens i nenes que s’està acostumant a utilitzar la bicicleta per a un ús quotidià i que “el dia de demà els costarà molt utilitzar el cotxe particular per la ciutat, havent tastat el luxe de la bicicleta”. MBici té també una línia d’actuació que volen projectar de cara al futur: introduir la bicicleta dins la flota de vehicles de les administracions públiques. Una mesura que podria proporcionar beneficis diversos, “tant en l’àmbit econòmic, per l’estalvi que suposa, com en la circulació urbana i, sobretot, una mostra d’exemplaritat i millora en la convivència dins la ciutat”.