Una aventura incompleta: com ‘Cafè amb Llet’ es va convertir en ‘Cafè amb Llet’

Marta Sibina i Albano Dante, els dos editors de la revista Cafè amb Llet / FOTOMOVIMIENTO

Marta Sibina i Albano Dante, els dos editors de la revista ‘Cafè amb Llet’ / FOTOMOVIMIENTO

L’aleshores director de planificació de la Corporació de Salut Maresme i la Selva, Xavier Conill, mai no s’ho acabarà de creure. Però és la pura realitat: el matí que el vam entrevistar al seu despatx, no teníem ni idea que els hospitals que ell dirigia –els de Blanes i Calella– eren un niu de corrupció. Jo, per la meva banda, aquell matí tampoc no hauria cregut que aquella entrevista era l’inici d’una aventura que ens portaria a destapar una enorme trama corrupta, que ens portaria al banc dels acusats i que ens permetria deixar en evidència desenes de gestors, empresaris, alcaldes, diputats, consellers i sindicatures.

Han passat prop de sis anys des d’aquell matí. Aquesta setmana un nou informe de la Sindicatura de Comptes ha confirmat que teníem raó. Teníem raó quan vam començar a denunciar l’opacitat sanitària al Cafèambllet, que llavors era una petita revista local. Teníem raó quan vam penjar un vídeo a YouTube en què expliquem que el sistema sanitari català viu en una dinàmica de saqueig. Teníem raó quan vam apuntar a Ramon Bagó, a Xavier Crespo, a Marina Geli o a Jordi Turull. Teníem raó, fins i tot, quan un assessor d’Artur Mas ens va fer seure al banc dels acusats. Teníem raó i teníem els documents: els hospitals de Blanes i Calella –i el sistema sanitari públic en general– s’havien convertit en un niu de corrupció.

Periodistes amateurs amb el lliri a la mà

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) és un consorci públic integrat per municipis de la zona i la Generalitat. Gestiona dos hospitals concertats –el Comarcal de Blanes i el Sant Jaume de Calella– i diversos centres d’atenció primària. Aquest consorci rep cada any prop de 100 milions d’euros per proveir de serveis sanitaris els prop de 200.000 habitants de la zona. Uns diners públics que gestiona amb gairebé total autonomia un reduït equip gestor. Però el matí que vam anar entrevistar Conill no sabíem res de tot això. La idea era poder explicar als nostres lectors els diversos serveis que oferien els hospitals, una mena de publireportatge –gratuït– fet amb l’ànim de posar en valor els serveis sanitaris públics, sempre interessadament qüestionats. Les nostres preguntes, doncs, no eren gens incisives ni perilloses. Tot al contrari: eren una oportunitat per a Conill per lluir-se i vantar-se de les habilitats del seu equip.

Però avui, sis anys més tard –i en vista del que sabem avui–, aquella entrevista a la primera planta de l’hospital de Blanes –rodejats d’un preciós bosc de pins prop del mar– agafa dimensions noves. Aquell matí nosaltres no sabíem que en aquell hospital havien desaparegut 2,4 milions d’euros. Xavier Conill, sí. Aquell matí, mentre nosaltres preguntàvem nimietats, no teníem ni idea que el poderós empresari Ramon Bagó, proper a Convergència, estava rebent contractes milionaris de manera irregular. Xavier Conill, sí. Per tot això, sempre m’he preguntat: què devia pensar Conill de nosaltres en aquell moment? Que érem uns periodistes rematadament incompetents o que ho érem molt i que darrere les nostres preguntes ingènues hi havia un pla per descobrir i destapar l’escàndol? Fins a quin punt creia que era possible que una petita revista local feta per periodistes amateurs hagués tingut accés als documents que durant anys havien estat amagats per gent tan important com Marina Geli o Jordi Turull? Mai no ho sabrem. L’únic que sabem és que nosaltres, aquell matí, no teníem idea de res. Anàvem a fer l’entrevista amb un lliri a la mà.

Espavilant

L’entrevista va ser d’un nivell periodístic entre baix i molt baix. Però va servir per a molt. Alguna cosa –potser en la mirada de Cunill, en les seves inconcrecions– ens va empènyer a estirar el fil. I ens vam començar a fer preguntes:

– Si els diners són de la Generalitat, però qui gestiona aquests diners és un equip gestor “autònom”, qui controla que aquests diners es gastin bé?

– Qui decideix si amb els diners de la Generalitat s’han de contractar més metges o infermeres o si és millor pagar viatges, hotels i dinars als directius?

– Quina capacitat real tenen els ciutadans de saber què es fa amb els seus diners?

Vam dedicar mesos a intentar obtenir respostes per part dels responsables dels hospitals de Blanes i Calella, però els gestors i els responsables polítics es van negar de manera sistemàtica a donar explicacions. Vam fer aquestes preguntes per escrit als alcaldes, als responsables de la Regió Sanitària de Girona, vam anar als plens municipals i fins i tot al Parlament. Però ningú no responia i, davant el silenci, vam decidir fer un vídeo titulat El major robatori de la història de Catalunya. Al vídeo es formulaven públicament totes les preguntes sense resposta a la vegada que s’explicava el funcionament opac dels hospitals de Blanes i Calella i, en general, de tota la xarxa pública concertada.

El vídeo va tenir un èxit enorme i en poques setmanes va arribar al mig milió de visites. Va ser aquest èxit el que va fer que els que fins aleshores s’havien mantingut en silenci passessin a l’atac. El 3 d’abril de 2012, vam rebre una demanda per “danys a l’honor” de Josep Maria Via, assessor en temes sanitaris del president Artur Mas. La demanda va ser utilitzada pels responsables dels hospitals de Blanes i Calella per desprestigiar la feina de denúncia que havíem fet i va servir per legitimar una campanya de censura contra la nostra revista. https://www.youtube.com/watch?v=ZZCeZMVCmBs

La demanda de Via, per valor de 20.000 euros, també posava en risc la continuïtat econòmica de la nostra revista. Aquest episodi tan desagradable va tenir, però, dues conseqüències molt positives. La primera és que la demanda va atreure molta atenció sobre allò que explicàvem al vídeo i va generar una onada de solidaritat. Mesos més tard vam ser absolts de tot càrrec. La segona conseqüència favorable va ser que algú ens va fer arribar un petit document de tres folis que, per primera vegada, ens permetia demostrar no solament que els hospitals de Blanes i Calella eren opacs: amb aquests tres folis vam poder demostrar que aquesta opacitat amagava gravíssimes irregularitats.

Documents amagats en un calaix

La història és gairebé de pel·lícula. Els tres folis ens explicaven una història que tenia protagonistes molt destacats: l’exconsellera Marina Geli (PSC), el diputat Jordi Turull (CiU) i el llavors alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo (CiU). Aquests tres folis explicaven com el síndic Agustí Colom va lluitar contra un complot per amagar les gravíssimes irregularitats que havia descobert a la CSMS. Unes irregularitats que, com es podia veure als tres folis, implicaven de ple l’actual diputat Xavier Crespo. La cosa va anar així: l’any 2006, Agustí Colom, com a membre de la Sindicatura, va investigar el que estava passant a la CSMS. Després de nou mesos de feina, va fer un informe demolidor sobre el que hi estava passant. Però la resta de síndics van decidir arxivar l’informe de Colom, guardar-lo en un calaix i amagar l’escàndol. Aquests tres folis eren la prova que hi havia hagut una investigació, que hi havia hagut irregularitats i, sobretot, era la prova que tot havia estat amagat.

Per posar fi a sis anys de silenci, vam tornar a penjar un vídeo a YouTube amb dos objectius: a) denunciar la maniobra per tapar el cas; b) demanar públicament que es fes públic l’informe que havia estat amagat durant sis anys en un calaix de la Sindicatura.https://www.youtube.com/watch?v=0XLn5GXAlDI

Un altre cop, el vídeo va ser un èxit i un altre cop la resposta va ser una amenaça. Aquesta vegada era Xavier Crespo qui anunciava “mesures legals” contra Cafèambllet. Al dia següent, però, el periodista Oriol Güell publicava a doble pàgina els tres folis a què fèiem referència al vídeo i mai més no vam saber res de la querella de Crespo. A Twitter el periodista del diari El País va escriure: “No entenc que Crespo es querelli només contra Cafèambllet. És que, a més de tenir coses a amagar, només s’atreveix amb el més feble?”. Efectivament, Crespo no es va atrevir amb el diari El País. Tampoc no es va atrevir Crespo a fer res quan, uns quants dies més tard, Güell publicava les 70 pàgines de l’informe que la Sindicatura havia amagat durant anys. És difícil resumir l’enorme cúmul d’irregularitats, pagaments fora de la llei, hotels, restaurants o lloguers sospitosos que descriu l’informe. Si teniu interès en els detalls, cliqueu aquí.

Tot plegat és d’una gravetat enorme, però el més greu del cas és que la Sindicatura, un dels principals mecanismes de control disponibles, va fallar estrepitosament. Per això vam investigar com havia estat possible que aquest organisme hagués ocultat unes irregularitats tan greus. I aquí és on entra en escena Jordi Turull. Gràcies a diversos documents, vam poder saber que Turull, en assabentar-se de l’inici de les investigacions de Colom que afectaven seriosament el seu company de partit Xavier Crespo, va posar en marxa una severa pressió sobre la Sindicatura. El 28 de setembre de 2005, Turull entra un escrit adreçat a la Sindicatura en què s’interessa per la investigació i posa en dubte el paper de la Sindicatura. Al cap de pocs dies, la Sindicatura recorda a Turull que “d’acord amb la normativa, cal garantir la independència de la Sindicatura de Comptes i evitar tota mena d’interferències de tercers en el seu treball d’investigació”. Lamentablement, però, les pressions de Turull van tenir efecte i setmanes més tard l’informe quedaria guardat en un calaix.

La confirmació del ‘cas Crespo’

La publicació del que es va conèixer per informe Crespo va provocar un important terrabastall polític i social. Malgrat això, tant els gestors de la CSMS com Xavier Crespo i la Sindicatura van tancar files: “L’informe no és vàlid perquè mai va arribar al Parlament i tot el que allà s’explica és un cas tancat”. En aquest punt entra en joc Marina Geli (PSC), que era consellera de Sanitat quan es va fer –i quan es va amagar– l’informe Crespo. Tant ella com el seu company de partit, Joaquim Nadal, van sortir en defensa de Crespo i van treure importància a la publicació de l’informe. El que no va explicar Marina Geli és que ella també va maniobrar per amagar l’informe Crespo. Segons va explicar el diari El País, la conselleria va ajudar Crespo davant d’un Tribunal de Comptes que investigava el cas. La periodista Antía Castedo ho resumia així: “El cas Crespo estava condemnat a ser enterrat […]. El Tribunal de Comptes mai va conèixer les greus irregularitats comeses a la CSMS. Ningú no les hi va comunicar”.

L’últim informe sobre l’hospital Selva-Maresme

Ben aviat farà deu anys de l’inici d’aquesta història. Deu anys d’irregularitats, silenci i impunitat. Una impunitat que per perpetuar-se no ha dubtat a carregar contra tot aquell que la volgués trencar: Agustí Colom va ser foragitat de la Sindicatura de Comptes; nosaltres hem patit censura, amenaces i persecució judicial. Però la veritat està perfectament documentada. Aquesta mateixa setmana es va fer públic un nou informe sobre la Corporació Selva Maresme. Un altre cop, irregularitats i impunitat: contractes a dit per a Ramon Bagó, pagaments injustificats i un profund menyspreu pels ciutadans. I, un altre cop, silenci. El mateix silenci eixordador dels mitjans de comunicació que van callar davant dels fets del cas 4-F i el mateix silenci dels que callen sobre el TTIP. Al cas 4-F tenim policies torturadors que cobren suculentes pensions. Al cas Crespo tenim els gestors, que segueixen ocupant els seus llocs; tenim Ramon Bagó, que segueix enriquint-se amb contractes milionaris; tenim Marina Geli, fent-se passar per una heroïna del socialisme catalanista i, dalt de tot, tenim un Xavier Crespo imputat assegut còmodament al seu escó del Parlament, amb la complicitat i el silenci de CiU.

Mai no acceptarem com a normal aquesta impunitat. Igual que en el cas 4-F, no és una poma. És el cistell sencer el que està podrit. Antifrau va denunciar que el model sanitari català facilita la corrupció. Cada dia més persones s’estan implicant en la lluita per una sanitat pública lliure de corrupció i portes giratòries. Ho veiem a les portes dels hospitals. Ho veiem en llocs com Reus, on es lliura una de les més grans batalles judicials pel cas Innova i ho veiem als documentals de Sicom, sistemàticament amagats pels mitjans de comunicació públics catalans. Potser trigarem encara deu anys més, però el poble no es rendirà.

Epíleg sobiranista

Aquests dies veiem que les propostes de Constitució catalana passen de puntetes sobre la salut. La proposta de Santiago Vidal, de moment, significa un enorme retrocés i es limita, en l’article 30, a assegurar “assistència sanitària gratuïta en cas d’urgència”. Això hauria de fer saltar totes les alarmes. En lloc d’anar a una ampliació de drets, posen en qüestió drets que ja hem conquerit. Un fet que, en vista de l’aposta constant de la sectorial de sanitat de l’ANC per la sanitat privada, ens obliga a plantejar-nos que el procés sobiranista, tal com evoluciona actualment, pot ser molt perjudicial per a la salut dels catalans. Però això és un altre tema que esperem tenir l’oportunitat de tractar més endavant.

PD: Última hora: “Un estudi de l’Agència Tributària basat en conclusions d’un altre informe de la Guàrdia Civil vincula l’empresari Gustavo Buesa, exsoci de Jordi Pujol Ferrusola, en una concessió municipal que va reportar a tots dos unes plusvàlues de 16 milions d’euros, amb el finançament de CiU a canvi de contractes suposadament arreglats a l’Ajuntament de Lloret de Mar (Girona)“. Explicaria això l’enorme protecció de què gaudeix Crespo per part del seu partit?

11 comentaris
  • Sílvia Panadés i Benoliel 8 de febrer de 2015 - 11:16

    Bon dia,

    Senyors de Cafè amb llet, felicitats per la valentia en seguir lluitant per denunciar tota la corruptela de la nostra sanitat pública. Dit això i donat que sou gent lluitadora, si creieu que un altre societat és possible, enlloc d’escriure “el procés sobiranista, tal i com evoluciona actualment, pot ser molt perjudicial per a la salut dels catalans” no participeu per proposar un model eficaç, eficient i més transparent??
    La presentació de la sectorial de salut va ser un bunyol amb ponències d’autoafirmació que tenim la millor sanitat del món (funciona gràcies als professionals que hi treballen) desmuntem aquesta mentida!!!
    Com a infermera, com a persona que no havia participat mai en política, com a usuària i coma ciutadana que creu que podem construir una societat més justa us encoratjo a que enlloc d’afirmacions d’aquest tipus (si es que hi creieu…) ens hi posem!!!

    Gràcies per la vostra feina i també als periodistes del Critic!!

    • Albano Dante Fachin Pozzi 9 de febrer de 2015 - 14:12

      Hola Sílvia: gràcies pel teu comentari. D’això es tracta!.
      Diu que “donat que sou gent lluitadora, si creieu que un altre societat és possible, enlloc d’escriure (…) no participeu per proposar un model eficaç, eficient i més transparent?”

      Sílvia: això és justament el que fem des de fa anys. No només denunciant (que és imprescindible) sinó treballant per bastir alternatives, fent propostes i deixat clar que hi ha alternatives al saqueig i la destrucció de la sanitat pública.

      Hem fet aquesta feina durant anys i coordinats amb centenars de persones i organitzacions que treballen des de fa anys arreu de Catalunya. Prova d’això són els innnumerables documents, ponències, estudis i propostes fetes des d’aquestes espais.

      Pel que llegeixo al teu comentari tú no has sentit parlar de tot això. I no és culpa teva: els mitjans de comunicació de masses (privats i públics) oculten sistemàticament tota aquesta feina propositiva. I a això em refereixo quan dic “el procés sobiranista tal i com evoluciona actualment”. Em refereixo a que tota la feina que fa la ciutadania, empoderada i lluitadora s’amaga per part dels mitjans sota control de la dreta neoliberal anti-sanitat pública. A la vegada, però, es dona un enorme altaveu a una constitició feta per una sola persona que, pel que es pot apreciar, tampoc s’ha interessat gaire per contactar amb les persones que portem anys lluitant…

      Dius “enlloc de fer afirmacions d’aquest tipus, ens hi posem”…

      Fa anys que ens hi hem posat. Nosaltres i tothom que lluita per una sanitat pública.

      Vols dir que no és al revés? No hauria de ser Santiago Vidal que abans de fer una constitució a casa seva hauria de mirar què és el que fa anys que passa al país?

  • eml 8 de febrer de 2015 - 13:02

    Seguiu ampliant l’espectre, a veure que més surt… Bona tasca heu fet, ànims!

  • rsaneas 8 de febrer de 2015 - 20:18

    Totalment d’acord amb al Sílvia, admiro la vostra feina, però si tant us amoïna el procés sobiranista i la feina de la sectorial de salut de l’ANC i ja que estem parlant de l’àmbit català, per què no feu una proposta? Això de “el procés sobiranista, tal i com evoluciona actualment, pot ser molt perjudicial per a la salut dels catalans” és el discurs de la por que fa el PP, esperava una alternativa de vosaltres.

    Per una altra banda, que jo sàpiga mai heu criticat que la constitució espanyola passi de puntetes pel tema de la salut. El sistema sanitari català, per ser espanyol, es deriva d’aquest.

    O todos moros o todos cristianos.

    • Albano Dante Fachin Pozzi 9 de febrer de 2015 - 14:23

      Hola Rsaneas: gràcies pel comentari. Et remeto a la resposta que li he donat a la Sílvia. I insisteixo: La proposta ja està feta, una altra cosa és que aquesta sisgui sistemàticament silenciada pels mitjans i ignorada per Vidal i l’ANC.

      Dius que tenim el discurs del PP. Glup!

      La clau està en el “tal i com evoluciona actualment”. A diferència del PP jo no nego en absolut i en cap cas l’evidència de que els catalans tenen tot el dret a decidir i a fer el que creguin convenient.

      Però això no significa que tot el que facin em sembli preciós. Quan dic “tal i com evoluciona actualment” em refereixo a la censura que fa que tu no coneguis ni una de les propostes que fa anys que llencen els defensors de la sanitat pública (“esperava una alternativa de vosaltres). És clar: ni nosaltres, ni Dempeus per la Salut Pública, ni el SAP MUntanya, ni el CAPS, ni la PASUCAT, ni ningú dels que fa anys que lluiten surten a TV3.

      No ens amoïna el procés sobiranista. Ens amoïna que aquest procés s’estigui instrumentalitzant per destruïr la sanitat. Ens amoïna la manca d’autocrítica que moltes vegades es veu i que es materialitza en el fet de que qui critica “com evoluciona el procés” és “anti-procés”. Perillós.

      El procés pot ser una magnífica eina d’empoderament ciutadà. Pot ser una poderosa força democratitzador i regeneradora. Però si no som crítics, si no hi ha espai de crítica, si no hi ha colors, veus i postures diferents, el procés serà una estafa històrica.

      Gràcies per comentar i… seguim treballant!
      Una abraçada,

      Albano

  • Julisebastia 9 de febrer de 2015 - 13:06

    Felicitacions per l’article i espero que d’una vegada desaparegui tota aquesta camarilla corrupta que vol acabar amb la sanitat pública. No a tot arreu la cosa funciona així i l’experiència demostra que hi ha gent honrada, així que el sistema no ho és per se corrupte, encara que s’haurien de perfeccionar, “visto lo visto”, els controls de la gestió i la transparència en matèria de contractacions, etc. No em sorprèn que els aprofitats de sempre s’hi apuntin a ficar-nos un gol amb la proposta del famós procés, però aquest és un tema on no vull entrar-hi. Ara bé dir que la Constitució passa de puntetes pel tema de la salut, és dir molt i poc. Proporciono aquesta adreça per veure com està tractat.
    http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=43&tipo=2

  • Gemma Martin 9 de febrer de 2015 - 20:50

    Llegeixo astorada el vostre article, i la barreja que feu entre la corrupció i el procés sobiranista. La sectorial de Salut de l’ANC, tal i com us hem reiterat en diverses ocasions i tal i com hem manifestat en totes les nostres conferències (a les quals hi heu estat convidats i no heu assistit), no dóna suport a cap model sanitari. L’ANC és un moviment que sorgeix de la societat civil, transversal, i engloba moltes particularitats, fet que l’enriqueix. La sectorial de Salut mostra aquesta diversitat. Insistim en què en cap cas s’ha donat suport a cap model en concret, i afirmacions contràries, o bé reflecteixen desconeixement o bé només poden ser malintencionades.

    • Albano Dante Fachin Pozzi 11 de febrer de 2015 - 8:56

      Benvolguda Gemma Martín: lamento que t’hagis astorat. Et responc en punt així és més fàcil:

      1) No faig barreja entre corrupció i procés. Només apunto a que, tal com es mouen les coses actualment, el “procés” és una pàssima notícia pel sistema sanitari. I la sectorial de sanitat de l’ANC és l’exemple perecte de com tot plegat és un desastre per a la sanitat pública.

      2) Dius “l’ANC no dona suport a cap sistema sanitari”. No s’hi val mentir, Gemma. Els vostres documents diuen clarament que heu pres partit per un model!

      3) Al vostre document demaneu “la introducció del copagament”

      4) Al vostre document es pot llegir: “El model sanitari català integra el sistema públic i el privat […] Aquest fenomen explica l’èxit del nostre model”. Aquest model que qualifiqueu de “èxit” és justament contra el que lluiten totes les organitzacions que porten anys mobilitzades pen defensa de la sanitat pública. És el model de la “sociovergència”. Un model fet a mida per convertir la sanitat pública catalana en un niu de corrupció. I si a mi no em vols creure, mira: “Antifraude denuncia que el modelo sanitario catalán facilita la corrupción”. La persona que diu això és Daniel de Alfonso, director d’Antifrau nomenat per Artur Mas. [Aquí et deix més consideracions sobre el document: https://peldretalasalut.wordpress.com/2014/07/23/aqui-teniu-el-document-que-lanc-de-salut-ha-retirat/%5D

      5) En sóc plenament conscient de que l’ANC és un moviment “transversal que engloba moltes particularitats”. Però una cosa és això i una altra és que el document que heu fet estigui escrot al dictat de la patronal sanitària. És escandalós veure qui són els signants del document de l’ANC Sanitat: directius d’hospitals privats, persones implicades en diversos escàndols… No m’extendré en aquest punt. Aquí hi ha tota la informació de qui és qui a la sectorial de sanitat: http://www.catacctsiac.cat/docs_observatori/model/resposta_anc.pdf

      6) Dius que no doneu suport “a cap model concret”…. Doncs perdoneu-me però, si us plau, una mica de rigor. Des dels vostres canals de comunicació doneu suport a la sanitat ptivada pura i dura, a la seva mercantilització i a convertir-la en un negoci. Fa poc presentaveu això com una “innovació” una aplicació per comprar assegurances sanitàries privades: [http://www.elsemanaldigital.com/cinco-catalanes-revolucionan-la-sanidad-con-una-nueva-plataforma-139983.htm] I afegiu: “Aquesta noticia només és un exemple de que hi han metges que volen fer coses diferents”

      Gemma: per descomptat, la sectorial de l’ANC de sanitat pot fer el que vulgui, pot defensar el model que vulgui i pots estar integrada per qui vulgui. El que no podeu és mentir. Heu recolzat claríssimament el model públic-privat, heu recolzat el copagament CiU-PP, feu difusió de la sanitat purament privada… No espereu que la resta no ho denunciem.

      En temes sanitaris (com en drets humans) no serveix l’equidistància entre els dos extrems. O es defensa la sanitat pública o no es defensa. La resta són històries. Insisiteixo: esteu en el vostre dret a defensar el que volgueu, però no enganyeu. Més de 40 organitzacions que fa anys que lluiten per la defensa de la sanitat pública van fer un manifest davant el cúmul de despropòsits que proposeu. Us ho haurieu de pensar. Aquí ho tens: https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/07/21/un-manifest-exigeix-el-dret-a-decidir-el-model-de-sanitat-publica/

      Atentament,

      Albano

      • Tori 11 de desembre de 2015 - 20:55

        “El cumul de desproposits”, interesante afirmación cuando lo que pasará es que por la falta de poder construir un estado la sanidad Catalana (y toda la española) se privatizará en la próxima legislatura. No habia tenido oportunidad de ver como se mezclan los idearios con los documentos constitucionales y la falta de rigor al analizarlos.
        Por cierto, no se de donde habéis sacado la idea de que la ANC defiende el copago o que la constitución que propone Vidal es mas regresiva que la actual Española que defendeis. Porque al igual que decís que solo hay dos modelos, la sanidad publica o privada (cosa que no es cierta) también se puede decir que solo hay dos modelos, o defender la constitución Española o colaborar en la generación de la próxima constitución Catalana. Vuestra opción está clara, los maximalismos llevan a nada, o mejor dicho, a que los de siempre ganen.

  • Gemma Martin 14 de febrer de 2015 - 12:39

    Segueixo astorada, encara més… No s’escau al periodisme d’investigació seriós la manipulació en benefici de l’agitació. Com sempre us he dit, i us hem convidat personalment (per cert, que accepteu la invitació i no us hi presenteu), sereu més que benvinguts a qualsevol dels nostres actes on podrem discutir si defensem o no la sanitat privada, si tenim algun interès personal en enfonsar el sistema públic de salut, si es defensa el copagament o si penjar una notícia a les xarxes social implica defensar la sanitat privada! Parlem-ne! No heu aceptat mai cap diàleg! Les nostres portes són més que obertes a la col·laboració de qui ho desitgi! I ja coneixem l’estratègia de repetir una mentida moltes vegades… no caigueu en això, que us desacredita.

    I em commociona i em preocupa enormement que deixis anar, com qui no vol la cosa, i cito textualment “És escandalós veure qui són els signants del document de l’ANC Sanitat: directius d’hospitals privats, persones implicades en diversos escàndols…”. Ara sí: quins escàndols? No llenceu acusacions sense fonament, que darrera d’aquesta frase hi ha persones, amb trajectòries professionals, amb vinculacions, amb molta feina feta per amor al país…. No accepto ni em sembla ètic que ho poseu en dubte, sense cap prova. Així que et prego que ampliïs aquesta informació, els teus lectors n’estarem agraïts.

  • ecv 15 de febrer de 2015 - 18:52

    Benvolguts,
    Soc independentista i infermera i de la sectorial de sanitat de l’ ANC. No escric en representació de la sectorial , si no en nom de mi mateixa.
    He llegit el article amb atenció i com sempre descobrir casos de corrupció no ens deixa indiferents i mes si son del sector Salut.
    Ara el epíleg sobiranista del article , no veig que hi te a veure, a no ser que la única intenció sigui anar contra la independència i les persones que creuen en la mateixa.
    Vosaltres mateixos ho dieu “propostes de constitució” que fa un jurista independentista, però que no vol dir que sigui ”la Constitució” en majúscules. Però com aquest no es el meu camp de coneixement, no continuaré opinant sobre això.
    Al Document de la Sectorial parla de qualitat, de tenir mes recursos, de administrar-los millor, de potencial la recerca, de decidir sobre lleis imposades ara des de l’Estat espanyol, de dedicar mes recursos a la cooperació , entre d’altres coses, que podrien millorar el sistema de salut, la formació i expertesa dels professionals i per sobre de tot la salut dels que vivim a Catalunya.
    Si que diu : En cap moment pretenem fer una proposta de futur de com ha de ser el Sector de Salut en una Catalunya independent. Aquestes decisions rauen en la sobirania del poble, qui, avaluant les propostes dels diferents partits, escollirà la Constitució, el Parlament i el Govern que millor escaigui.
    Si que explica que a dia d’avui tenim un sistema mix públic i concertat, i no diu que així hagi de continuar. Que el model actual es un model que fins ara ha esdevingut d’èxit per la qualitat en salut, es cert no mes cal comparar-se amb d’altres estats europeus, amb tants poc recursos i la qualitat assistencial que donen els professionals de la salut. Que el sistema es millorable, evidentment.
    La Sanitat del país que volem ha de ser una sanitat pública de qualitat, universal i d’equitat. A la sanitat privada el que se li ha de exigir, des de la legislació es que també sigui de qualitat, i que els estàndards de qualitat en salut siguin els mateixos que es demanen a la pública.
    Estricament la frase “la introducció de copagament”, no hi es al document, si que parla de poder decidir com es farà el finançament de la Sanitat i que a dia d’avui això ho regula l’Estat espanyol.
    Quant dieu :” Fa poc presentàveu això com una “innovació” una aplicació per comprar assegurances sanitàries privades”, no et pots referir a Sectorial de Sanitat de la ANC, os deveu referir a algunes persones concretes, jo no se qui son, i que no se si son membres de la sectorial. Cal dir que l’Assemblea Nacional Catalana és una Associació de la Societat Civil, transversal, casal de diferents ideologies, que té com a objectiu i element aglutinador assolir la independència de Catalunya.

    Dir que la sectorial menteix, vol dir que jo menteixo i que cada un dels que formen part de la sectorial menteixen. Això no es de rebut, no puc parlar per els altres, però si per mi i no en soc de mentidera, i no jugaré amb la salut dels meus conciutadans. Cada dia en la meva vida professional lluito i seguiré lluitant per una sanitat mes justa i millor fins que m’arribi la jubilació.

    Si creieu que hi ha persones en concret que menteixen , cal que els hi feu arribar personalment o públicament la vostre opinió i que en el cas de que sigui punible ho denuncieu, però no val posar a tot hom en un mateix sac.

    Segurament com la meva professió no es el periodisme, no tinc els recursos lingüístics vostres i escric tal com parlo, menys brillant del que vosaltres podeu fer des de el vostre coneixement i professionalitat.

    El dia que vulgueu en parlem obertament, amb Cafè amb llet o sense.
    Amb la Salut no s’hi juga, ni se’n fa demagògia, ni es menteix, i no hi ha res millor que la gent s’assegui parli de les angoixes, les pors, els desitjos i les il•lusions. La diversitat es el que enriqueix i fa millorar les persones i les societats.

    No tornaré resposta a aquesta carta o a les possibles contrarèpliques. La resposta ja ho he dit es asseuren’s i parlar-ne.
    Salutacions.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog