“La filosofia ha mort”… a les escoles catalanes

1

Aula de filosofia en un institut / C. PAGÈS

Nietzsche podria reformular la seva popular citació “Déu ha mort” per “La filosofia ha mort” en el sistema educatiu espanyol. Ni Plató, ni Aristòtil, ni Kant (aquest a qui a Albert Rivera li agrada tant citar com a referent sense haver-se’n llegit ni un llibre) no tindran cabuda en les matèries obligatòries de batxillerat amb la setena reforma educativa des de la restauració de la “democràcia” a Espanya.

No hi ha pitjor enemic de l’home que el mateix home. Així es resumeix la tesi del filòsof Rousseau sobre les bondats de l’ésser humà i la corrupció que en fa la societat. La societat capitalista ens encotilla i ens dirigeix en una direcció concreta. Les pressions de la crisi econòmica, política i de valors de la societat oblida l’ètica per centrar-se en la necessitat immediata dels diners. I, en aquest camí de retallades, els grans perdedors són el sistema educatiu i la sanitat; i, si entrem en el fons de la qüestió educativa, encara hi ha una altra víctima: les humanitats.

L’última reforma educativa (LOMCE) farà desaparèixer l’any vinent l’assignatura de filosofia de segon de batxillerat i l’enterra en l’obscur bagul on ja han estat desterrades les seves germanes música, pintura, literatura i història. Fins ara s’ensenyen a secundària i batxillerat tres assignatures relacionades amb la filosofia: a tercer d’ESO, educació per a la ciutadania i drets humans (una hora la setmana); a quart d’ESO, educació eticocívica (una hora la setmana); a primer de batxillerat, dues hores setmanals de filosofia i ciutadania, i a segon de batxillerat, tres hores setmanals d’història de la filosofia. Un cop aplicada la LOMCE, només l’assignatura de filosofia i ciutadania serà obligatòria, a primer de batxillerat.

El filòsof Josep Maria Terricabras, en un article al diari ‘Ara’, escrivia: “El dia que la filosofia  desaparegui definitivament dels estudis reglats de secundària —hi som a l’avantsala—, la nostra societat serà menys subtil, menys preparada per a la reacció democràtica”.

El paradigma educacional és que assignatures com filosofia no serveixen per a res. Vivim en l’era de la industrialització del sistema educatiu que té l’objectiu de construir no ciutadans sinó treballadors per al futur segons les necessitats de l’economia. Ho explica gràficament Ken Robinson, educador i doctor per la Universitat de Londres, en la seva popular conferència “Changing education paradigms”.

La Xarxa Espanyola de Filosofia denuncia que hi ha més de 50 instituts de Catalunya que no disposen d’especialista de filosofia

La Xarxa Espanyola de Filosofia, que integra la Conferència Espanyola de Deganats de Filosofia, l’Institut de Filosofia del CSIC, la Societat Catalana de Filosofia i més de 40 associacions de tot l’Estat en favor de l’ensenyament de la filosofia, denuncia que hi ha més de 50 instituts de Catalunya que no disposen d’especialista de filosofia i que les jubilacions de professorat de filosofia no es cobreixin amb professors de la mateixa especialitat.

Aquest fet contradiu la proclama de la UNESCO, que ha reivindicat reiteradament la importància formativa de la filosofia en obres com ‘La filosofia, una escola de llibertat’ seguint la Declaració de París de 1995, on es proclamava: “L’ensenyament de la filosofia s’ha de mantenir o ampliar on ja existeix, s’ha d’implantar on no existeix, i ha d’anomenar-se explícitament filosofia; l’ensenyament filosòfic ha de ser impartit per professorat qualificat, format especialment per a aquest propòsit, i no es pot subordinar a cap imperatiu econòmic, tècnic, religiós, polític o ideològic”.

Fernando Rampérez, coordinador de la Comissió de Secundària de la Xarxa Espanyola de Filosofia, explicava en una entrevista els motius de la importància de l’assignatura d’educació eticocívica a quart d’ESO. Segons Rampérez, aquesta assignatura és l’única que ofereix educació en valors que no siguin polititzats, a diferència de l’assignatura de ciutadania (l’única que es manté obligatòria a primer de batxillerat), el temari de la qual s’ha discutit molt pel grau d’immersió ideològica que conté. En paraules de Rampérez, “l’ètica ve d’abans, és una assignatura que està per sobre d’aquests assumptes, són valors des d’un punt de vista filosòfic, no polític”. A més, si s’elimina l’assignatura d’ètica de quart d’ESO, els alumnes que no facin batxillerat no hauran vist res des d’una perspectiva filosòfica durant tota la seva etapa de formació.

Aquest progressiu escanyament de l’especialitat de filosofia ve de lluny. Tal com ho explica l’Associació en Defensa de l’Ensenyament de Filosofia la (ADEF), el 1990, la posada en marxa de la LOGSE va representar una disminució de la importància de l’especialitat en l’ensenyament secundari. Les assignatures d’ètica van perdre presència, fins a la seva eliminació en la franja d’ESO. L’assignatura d’història de la filosofia de 2n de batxillerat va deixar de ser obligatòria per a totes les modalitats del batxillerat. L’examen de filosofia deixava de ser obligatori a les proves d’accés a la universitat i les programacions de les assignatures de filosofia de 1r i 2n de batxillerat van patir modificacions incomprensibles.

Amb l’entrada de la LOE el 2006 i el projecte de la LEC es va agreujar la situació de l’especialitat: es va retallar una hora a l’assignatura de filosofia de 1r de batxillerat, que va passar a dir-se filosofia i ciutadania i va patir modificacions importants pel que fa als continguts. A més a més, l’ADEF denuncia que el Departament d’Educació va eliminar les 60 places de filosofia previstes per a la convocatòria d’oposicions de 2009 als cossos docents, incomplint de manera flagrant l’acord 77/2008 que va signar amb els sindicats (DOGC num. 5135, 21/05/2008)[6]) on es preveia l’oferta de 170 places per a l’especialitat de filosofia en tres convocatòries durant el període d’implantació de la LOE. Filosofia és l’única especialitat de secundària que es va quedar sense places en aquella convocatòria. L’assignatura ha vist reduïdes, en els últims 10 anys, llei rere llei, la seva presència i la seva importància dins el currículum de l’ensenyament secundari obligatori i postobligatori.

La llei de l’exministre Wert diu en la seva declaració de motius que s’ha basat en els sistemes educatius dels països més ben valorats d’Europa en matèria d’educació. Però resulta que a França, a Finlàndia i a la Gran Bretanya, tal com explica Jordi Beltran, catedràtic de filosofia de secundària i Premi a la Investigació Pedagògica pel Ministeri d’Educació i el Consell General dels Col·legis de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències, es mantenen continguts filosòfics i fins i tot se n’introdueixen de nous: per exemple, una tercera part dels continguts de Citizenship segons l’actual National Curriculum britànic consisteixen a fomentar el pensament crític: avaluar raons, defensar posicions, definir temes, avaluar fonts d’informació, jutjar el valor dels arguments i de les proves. En canvi, aquí destruïm una part del patrimoni educatiu, la que té com a objectiu i missió principal ensenyar a pensar.

Canviar filosofia per economia en colors

I mentre, d’una banda, la LOMCE retalla la capacitat de pensament crític que ofereix la filosofia, de l’altra, injecta dosis en vena sobre l’economia capitalista a través de treballadors de la banca dins les escoles. La implantació de la nova assignatura educació financera a 5è i 6è de primària ja és una realitat. Entre els criteris d’avaluació d’aquesta assignatura, que se suma al temari sobre “filosofia empresarial” (aquesta filosofia sí que s’ha de fomentar, no?), s’inclou que l’alumne entengui “els beneficis que ofereix l’esperit empresarial”.

Des del 2012, l’educació financera és present a les aules gràcies al projecte EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya), un programa de tallers sobre finances impartits per voluntaris treballadors o gent vinculada a bancs i entitats financeres —com, per exemple, CaixaBank— dirigit als alumnes de quart d’ESO.

Segons l’EFEC, durant la seva última edició, es va cobrir el 25% dels centres escolars de Catalunya, amb la participació de 16.550 alumnes, 262 centres escolars i un equip de 506 voluntaris impartint 3.054 sessions d’educació financera. A diferència de l’assignatura d’educació financera que la LOMCE inclou en el pla docent de primària, aquests tallers de l’EFEC són cursos opcionals que les escoles poden contractar o no.

En el Reial decret del currículum d’educació primària, el Govern diu que “les Administracions educatives fomentaran les mesures per tal que l’alumnat participi en activitats que permetin reforçar l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial”. D’aquesta manera, els nens d’11 anys hauran d’aprendre a elaborar un pressupost personal, descriure les diferents formes d’organització empresarial i conèixer conceptes com “ocupabilitat”, “activitat i funcions” i “esperit empresarial”. Ja fa anys que la immersió de l’educació, amb un marcat pes en favor de la ideologia dominant avui dia en economia, la ideologia neoliberal, s’ha anat forjant de manera subtil i al caliu de les directrius europees. Des del Tractat de Lisboa, el mencionat “esperit empresarial” apareix entre les competències educatives bàsiques.

Els principals bancs d’Espanya (BBVA, Santander i La Caixa) ja han arribat a acords amb les comunitats autònomes per impartir gratuïtament l’assignatura d’educació financera a les escoles, han participat a construir la web pública per a l’ensenyament de les finances: www.finanzasparatodos.es i han ajudat a crear el Pla d’educació financera, promogut per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En aquest pla de la CNMV s’inclouen els dossiers del programa que s’ofereixen als professors. En aquests dossiers hi ha una sèrie d’idees i directrius que han d’aprendre els alumnes per saber per què escollir un banc o un altre. Ni una sola referència a la banca ètica; ni una mínima explicació sobre què fan els bancs amb els diners dels clients. Què passaria si el Pla d’educació financera ho inclogués?

Doncs que el BBVA, el Santander i La Caixa haurien d’explicar en les seves classes que gràcies a aquests diners aquests bancs són els principals finançadors d’armes de tot el país; haurien d’explicar el que l’ONG Setem revela a la web finanzaseticas.org, que aquests bancs financen empreses que danyen el medi ambient, i haurien d’explicar per què, tal com diu Setem, “no hi ha transparència ni informació accessible sobre el destí dels estalvis i fons d’inversió dels clients”.

La secretària general de la Federació d’Educació de CCOO, Isabel Galvín, explicava en un article a la revista ‘La Marea’ que “el currículum és ple d’elements de caràcter adoctrinant que pretenen generar un tipus de ciutadà homogeni i potenciar la competitivitat”. En paraules del catedràtic, investigador i director de la revista ‘Profesorado’, Antonio Bolívar, “dins l’etapa actual, el capitalisme intenta fer responsables els individus del seu propi destí” i aquesta és la lògica que es vol transmetre als més petits amb el temari d’educació financera. Però tal com explica Thomas Piketty en el llibre ‘El capital en el segle XXI’, “triomfen els que ja tenen un capital de base. La majoria de la gent amb gran iniciativa (o esperit empresarial) fracassa perquè no tenen una base econòmica que pugui sostenir el seu projecte”.

Es tracta d’inculcar a les futures generacions, ja de ben petits, l’esquema capitalista i evitar que aprenguin a qüestionar-lo. El desprestigi institucional cap a l’ensenyament humanístic és evident. Volen experts en finances, en plans empresarials, en especulacions borsàries… Una generació de pensadors curiosos capaços de replantejar l’’statu quo’ els sortiria molt car.

I és que quin preu té la capacitat de qüestionar-ho tot, de crear opinió, de filosofar sobre els temes més complexos de la societat? Probablement té un baix valor de mercat. Però, potser, quan els mercats ja s’ho hagin cruspit tot, només ens quedaran les humanitats per aconseguir la força necessària per bastir un projecte col·lectiu de remuntada falcat en els valors i en les emocions.

Coralí Pagès és estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona
2 comentaris
  • c. 16 de març de 2016 - 17:30

    M’ha agradat molt l’article i està molt ben escrit.

  • Jordi Rovira i Bonet 16 de març de 2016 - 19:21

    Molt bon article sobretot perquè parla d’un tema que mai hauríem de deixar de defensar. No em quadra la velada referència (crítica?) a “Economia en colors”. Justament en un dels episodis d’aquest programa es defensava un punt de vista similar al del vídeo de RSA enllaçat des d’aquest article sobre l’educació: que cal fomentar la creativitat, flexibilitzar les estructures rígides i models tradicionals ja que en el present (que alguns encara anomenen futur) les feines no creatives estan condemnades.

Deixa el teu comentari

Sobre aquest blog

Canal d'opinió dels col·laboradors de Crític. Un espai col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre l'actualitat política, econòmica i social catalana.

Cerca al blog