Les clavegueres de l’Estat, les clavegueres de Twitter i les clavegueres sanitàries

Marta Sibina i Albano Dante, els dos editors de la revista Cafè amb Llet / FOTOMOVIMIENTO

Marta Sibina i Albano Dante, els dos editors de la revista Cafè amb Llet / FOTOMOVIMIENTO

“Tonto útil de l’espanyolisme”, “traïdor als catalans”, “enchufado vividor”, “miserable”, “gacetillero”, “bocas”, “esbirro de la casta unionista”, “miserable company de viatge de Fernàndez Diaz”, “quintacolumnista”, “membre del GAL mediàtic”, “còmplice”, “fastigós”, “altaveu de mafiosos”, “bocamoll”, “cavall de Troia contra la independència de Catalunya”, “titella al servei de l’Estat franquista”, “manipulador”, “facha”, “mamporrero de Fernàndez Diaz”, “tros d’ase”, “mala persona”.

Això és només una molt petita mostra de tot el que m’han dit a les xarxes socials aquests últims quatre dies. Són expressions extretes de piulades a Twitter contra mi. Alguns des de perfils anònims (autèntica claveguera de l’assetjament digital contra qualsevol que s’atreveixi a expressar una opinió) però també de persones amb noms i cognoms: alguns ciutadans, algunes figures mediàtiques reconegudes i, fins i tot, alguns càrrecs electes, per no parlar de comptes oficials de partits i associacions. Però aquest article no va de queixar-me d’això. Sembla que va inclòs al que significa tenir un càrrec públic. Però també va en el càrrec (i en la dignitat personal) donar resposta a la mentida, a la manipulació i als corruptes.

La tempesta Fernàndez-Díaz i De Alfonso

El diari Público va publicar fa uns dies la primera de les converses entre el Ministre de l’Interior, Jorge Fernàndez Diaz i el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Tots vam poder escoltar, sense intermediaris, el soroll que fan les clavegueres de l’Estat a ple rendiment. Unes clavegueres que posen en perill els fonaments de l’estat de dret. Unes clavegueres que cal denunciar sense fissures, afectin el partit que afectin. A Podemos coneixem aquestes clavegueres i les hem denunciat i les denunciem amb contundència ens afectin a nosaltres o a qualsevol altra organització, sigui ERC, sigui CDC o sigui quina sigui. Aquesta convicció la vaig manifestar personalment des del primer moment en què es va conèixer aquesta conspiració.

Poc podia imaginar, però, que poques hores més tard les gravacions de les clavegueres d’Estat em posarien al centre d’una impressionant onada de brutícia sorgida de les clavegueres de Twitter. El dimecres 22, Público penjava el contingut escandalós d’una nova gravació entre Fernàndez Díaz i De Alfonso. En aquesta ocasió es podien sentir clarament aquestes paraules:

“Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario”

Al cap de pocs segons la claveguera tuitera començava a escopir porqueria i m’acusava a mi de tot el que us he explicat al principi: “tonto útil de l’espanyolisme”, “traïdor als catalans”… El motiu? La meva presumpta col·laboració amb les clavegueres de l’Estat. Com molts sabeu, des de fa anys (més de cinc) he treballat intensament per investigar, denunciar i destapar les clavegueres sanitàries de Catalunya. Unes clavegueres on trobem, entre d’altres, persones com el senyor Ramon Bagó, anomenat a les gravacions entre De Alfonso i Fernàndez Díaz. Així, el fet que jo fa cinc anys destapés l’escàndol de Ramón Bagó i el fet que De Alfonso i Fernàndez Diaz utilitzessin aquesta informació amb els objectius que tots hem descobert, em va convertir automàticament en part de la conspiració de les clavegueres de l’Estat. La diputada de Junts pel Sí (en concret, de CDC) Montserrat Candini feia un tuit penjant la gravació de De Alfonso afegint: “Aquesta és la veu del cap d’Antifrau que va fer els informes que lluïa Albano Dante”. “Col·laboracionista”, “gacetillero”, “botifler”, “miserable company de viatge de Fernàndez Diaz”…

Sí, jo vaig anar a Antifrau

La comissió d'afers institucionals ha proposat el cessament del director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso / PARLAMENT

La comissió d’afers institucionals ha proposat el cessament del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso / PARLAMENT

A finals de 2010 des de la revista cafèambllet vam començar a investigar el funcionament del sistema sanitari català. En aquella època encara hi havia gent que es creia això de “l’oasi català” però el tuf sortia per tot arreu. I també sortia del sistema sanitari, on al llarg de 30 anys dos partits (CiU i PSC) havien construït una fosca xarxa de clientelisme, interessos, caciquisme i silenci. Molt silenci. Després de mesos de treball, el dia 8 de gener de 2012 vaig publicar un article titulat “Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contractava a si mateix amb diners públics” on s’explicaven amb tot detall la manera de fer negocis del senyor Bagó.

Quatre dies més tard, el 12 de gener de 2012,La Vanguardia reproduïa una nota de l’agència EFE on informava que l’Oficina Antifrau obria una investigació sobre els negocis de Bagó. Quan vam veure aquesta notícia vam enviar aquest correu a Antifrau:

To: bustiaoac@antifrau.cat / 12 de gener de 2012 / 18:55

Assumpte: Cas Bagó

Benvolguts: m’adreço a vosaltres, ja que he vist que treballeu al tema de Ramon Bagó i els seus càrrecs público-privats. A la nostra publicació hem investigat una mica aquest tema. Us enviem el link per si alguna de les dades que aportem són del vostre interès.
Atentament, Albano Dante Fachin. Director

L’endemà rebíem resposta telefònica de l’OAC. El 16 de gener vaig anar a les dependències de l’OAC on em va atendre una persona del Departament d’Anàlisi i allà vaig explicar allò que havíem descobert i publicat. Això no és cap secret: ho vaig explicar a la revista cafèambllet, ho vaig explicar a Twitter i fins i tot vaig escriure un llibre on ho vaig explicar (podeu descarregar gratuïtament el llibre complet aquí. La meva visita a Antifrau surt a la plana 73). I si cal ho torno a explicar un altre cop: Sí, vaig anar a Antifrau. És més: em vaig posar molt content de què l’OAC es fixés en aquest tema. Un tema que havia estat històricament amagat pel poder sanitari omnímode que han exercit durant 30 anys CiU i PSC al voltant dels foscos negocis sanitaris.

A partir de llavors no vaig tenir més notícia sobre les investigacions de l’OAC fins al 29 de gener de 2013. Més d’un any en el qual des del cafèambllet vam seguir destapant la brutícia sanitària. Periodistes del diari El País també van començar a publicar tot el que anàvem descobrint i, en aquella època, començàvem a treballar de manera coordinada amb el regidor David Vidal, de la CUP de Reus, que també començava a investigar el que després es coneixeria com a Cas Innova i la cara fosca del sistema sanitari al voltant de Bagó i la seva peça clau per fer negocis: el Consorci Hospitalari de Catalunya.

Però mentre fèiem això, el temps passava i l’OAC no deia res. De fet, a les clavegueres de Twitter els va passar per alt que fins i tot vaig publicar una crítica per la manca de reacció de l’OAC. El 20 de març de 2012 vaig escriure:

“Com a signant del reportatge “Ramon Bagó, la increïble historia…” l’Oficina Antifrau de Catalunya em va requerir per comparèixer en relació a la investigació de Bagó. Després d’haver entrevist les dimensions de la trama CHC-Bagó, em fa l’efecte que excedeix les possibilitats d’aquesta oficina”.

Això ho vaig escriure al març de 2012 i no va ser fins al 29 de gener de 2013 quan l’OAC va fer públic un informe sobre els negocis de Bagó i ho va enviar a Fiscalia. Per a nosaltres, pels periodistes de diversos mitjans que coneixien la història de Bagó, per la gent de la CUP de Reus, per sindicats com CATAC i organitzacions de defensa de la sanitat pública, l’informe de l’Oficina Antifrau va ser un triomf. El temps del silenci s’havia acabat.

Ara, però, quan surt a la llum la conversa entre De Alfonso i Fernàndez Diaz fent servir el Cas Bagó com a arma contra CDC, nosaltres hem passat a ser “col·laboracionistes” contra l’independentisme. Davant d’això cal dir:

1) En primeríssim lloc: al cafèambllet mai vam rebre “dossiers” des d’Antifrau com afirmen les clavegueres de Twitter. Al contrari: nosaltres investiguem i publiquem informació 100% documentada i després de publicada l’expliquem a Antifrau. No és un detall menor: una cosa és que Antifrau “fabriqui” dossiers i que després els passi a periodistes (cosa que sí va fer en altres casos) i una altra cosa molt i molt diferent és que nosaltres fem una feina periodística que després l’OAC utilitza. Si tothom que en aquests anys ha posat en coneixement de l’OAC presumptes irregularitats és acusat de “miserable company de viatge de Fernàndez Diaz” també caldria acusar CCOO, a la CUP, l’Assemblea de Vilajuïga i fins i tot a CiU! Totes aquestes organitzacions i moltíssimes més, centenars de particulars) i nosaltres mateixos vam confiar en l’OAC. Però per a les clavegueres de Twitter, pocs dies abans de les eleccions, segurament sortia molt a compte llençar el missatge de “un diputat de Podemos va col·laborar amb la conspiració”. Així funcionen totes les clavegueres: la mentida i la manipulació com a eina electoral.

2) Diuen les clavegueres que he actuat al dictat de De Alfonso i Fernàndez Diaz per perjudicar Convergència i l’independentisme… Sóc un antiindependentista tan maquiavèl·lic que resulta que, quan vaig anar a l’OAC per explicar el que havíem descobert sobre Bagó, Convergència governava Catalunya… amb el PP! A més de “botifler” sóc vident! Jo estava actuant contra Convergència i l’independentisme quan Convergència governava aquest país de la maneta del PP d’Alicia Sánchez Camacho! Nota: un acord de govern que contemplava que CiU-PP (atenció!) nomenessin De Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau!

3) Tercer i fonamental: tota la informació que hem publicat fins el dia d’avui sobre Ramon Bagó i els seus negocis ha estat perfectament documentada. Tota.

I això ens porta a la següent part d’aquest tema: el que hem pogut sentir de boca de De Alfonso i Fernàndez Diaz és terriblement preocupant. Però això no vol dir que CDC sigui un exemple de netedat.

La guerra bruta és corrupció, la corrupció és guerra bruta

Poques hores després de conèixer-se les primeres gravacions el periodista de Catalunya Plural, Arturo Puente va publicar un tuit que a hores d’ara té 2.643 retuits:

“Que ERC haya tenido durante años a todos los poderes del Estado encima y que no hayan encontrado un euro fuera de lugar dice mucho de ERC”

Entre aquests 2.643 retuits hi ha el meu. I com que em semblava poc, vaig fer aquest tuit:

Com deia al principi, més enllà de les diferències partidistes, l’atac de les clavegueres de l’Estat ha de ser denunciat i combatut sense fissures. Per això, i malgrat estar en plena campanya electoral, vaig pensar que aquest tuit era imprescindible malgrat ser ERC un rival polític directe a les eleccions que s’estaven a punt de celebrar. Però que l’Estat faci guerra bruta contra un partit no vol dir que aquest partit sigui net. ERC surt orgullosament neta. CDC mai ho ha estat. I això ho sap tothom que conegui el sistema sanitari català.

Que De Alfonso i Fernàndez Diaz hagin fet servir la brutícia de CDC com a arma política és greu, però no vol dir que la brutícia no existeixi. Els negocis de Bagó i el Consorci Hospitalari de Catalunya, paradigmes del desvergonyiment amb què ha funcionat el sistema sanitari català, estan àmpliament documentats des de fa anys. Ho ha denunciat ERC (aquí, pàg. 74 –Ridao-, pàg. 82 –Puigcercós), ho ha denunciat la CUP, ho ha denunciat CATAC, ho ha denunciat la Marea Blanca, ho ha denunciat la Sindicatura de Comptes (informes 30/2011, 27/2014, entre molts d’altres), ho va denunciar la Comissió d’Investigació del Sistema Sanitari… i nosaltres. A dia d’avui ningú (insisteixo: ningú) ha pogut trobar res que no estigués documentat en tot el que hem publicat. Ens ha amenaçat amb querelles gent com Xavier Crespo (avui condemnat per relacions amb la màfia russa), ens han portat a judici (i després vam ser absolts), ens han intentat tapar la boca i ens han destruït exemplars de la nostra revista (ho vam registrar amb càmera oculta)… però ningú mai ha pogut dir: “això que publica cafèambllet és mentida”. Ningú.

Si De Alfonso i Fernàndez Diaz han fabricat mentides sobre Xavier Trias, això és gravíssim, sempre ho denunciaré i l’exalcalde de Barcelona tindrà el meu suport. Tot. Però que això hagi passat no vol dir que tota la gestió de Xavier Trias sigui un exemple de netedat. Fa més de 4 anys vam explicar l’estreta relació entre Trias i els negocis de Bagó. Un exemple que demostra (i documenta amb precisió) la manera en què la relació entre Bagó i ell servia per fer negocis clarament és aquest reportatge que vam publicar al març de 2012. (a la pàgina 122 podeu veure els documents originals).

La guerra bruta existeix. Les accions de CDC per convertir la sanitat catalana en una claveguera, també. L’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, ho resumia molt bé quan la Guàrdia Civil va enregistrar la seu de CDC l’octubre de 2015: ‘Que la corrupció no tapi la guerra bruta de l’estat i que la guerra bruta no tapi la corrupció’

“Les hemos destrozado el sistema sanitario”

Consulta d'un hospital amb cartells contra les retallades en Sanitat / JORDI BORRÀS

Consulta d’un hospital amb cartells contra les retallades en Sanitat / JORDI BORRÀS

Les paraules de De Alfonso dient “les hemos destrozado el sistema sanitario” han remogut consciències i han generat un enorme rebuig. Qualsevol persona, quan llegeix això, inevitablement s’indigna. Però aquí, també, cal posar context.

De Alfonso diu: “Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario”.

Primera part: “Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó”. Efectivament, després d’anys de negocis foscos, després d’una conxorxa de 30 anys entre CiU i PSC al voltant del sistema sanitari català, que sortís a la llum el Cas Bagó era, efectivament, donar-li en “todos los morros” als que han convertit el sistema sanitari català en un niu de corrupció i opacitat. En aquest cas no hi ha fiscals que “afinen nada”, ni “converses de cafè”… Curiosament en aquest cas l’OAC té informació fidedigna i documentada. Curiosament aquesta informació sorgeix de la ciutadania, del periodisme ben fet, d’organitzacions polítiques i sindicats que durant molts anys hem investigat Bagó. Qui “da en los morros con Ramón Bagó” no és informació falsa de l’OAC. És la ciutadania organitzada contra la impunitat i el silenci.

Segona part: “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Això, com és normal ha aixecat una enorme polseguera i una lògica i necessària indignació. Però posem una mica de context. Entre els “horroritzats” per aquestes paraules trobem el Col·legi de Metges de Barcelona, una institució convertida en lobby convergent en defensa del model sanitari més privatitzat de l’Estat i ferm defensor de personatges com Boi Ruiz. Trobem entre els “indignats” membres de CDC que van torpedinar les tasques de la Comissió d’Investigació Sobre el Sistema Sanitari (convertida en una farsa per CiU i el PSC de Marina Geli), trobem membres de CDC que van maniobrar per impedir investigacions de la Sindicatura de Comptes…

Sense ànims de defensar a De Alfonso cal dir (i jo fa anys que ho dic) que el sistema sanitari català és un niu de corrupció i opacitat. I em reafirmo. Un cop més, està documentat i no per l’OAC sinó per anys d’escàndols. El 1996 Joan Ridao (ERC) ja avisava:

“Las reformas puestas en marcha por el Govern son una aplicación a ultranza de las técnicas de gestión empresarial. La creación de empresas públicas y entes instrumentales escapan del necesario control político y democrático. Aunque se nutren en buena parte de los recursos públicos no están sujetos al control y la fiscalización democrática de este Parlamento”.

Han passat 20 anys i tot continua igual. A partir d’aquí, muntanyes d’informes de la Sindicatura, muntanyes de documents, reportatges, imputats de tots colors, una comissió d’investigació parlamentària i milions d’euros desapareguts, jo em reafirmo en dues coses: 1) La sanitat pública catalana és un tresor del qual ens podem sentir orgullosos. 2) El sistema sanitari és, amb comptades excepcions, un niu de corrupció i opacitat construït al llarg de 30 anys pels dos partits que han dominat Catalunya: CiU i PSC.

Jo no sé exactament a què es referia De Alfonso. Però destapar casos com els de Bagó és “destrossar” aquest sistema sanitari opac fins la corrupció. Per això, que ara el Col·legi de Metges (veritable força de xoc al servei de Boi Ruiz i CDC), polítics convergents i gerents enfosquits es posin les mans al cap és, com a mínim, d’un cinisme aclaparador. La CUP de Reus, poques hores després de conèixer-se la frase de De Alfonso avisava: “La CUP recorda que els únics corruptes són els polítics i els directius”. Recomano la seva lectura. Per acabar: la frase de De Alfonso acaba amb una referència que s’ha escapat a molts:

“…estamos jorobándoles el CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació)”

Els mitjans no se n’han preocupat gaire per aquesta part de la frase però cal recordar que el CTTI protagonitza un duríssim informe de la Sindicatura de Comptes, l’informe 1/2016, publicat el 25 de febrer de 2016. Un informe que ha fet que la CUP demani la compareixença de l’exconseller de Governació, Jordi Ausàs.

Tres reflexions finals

Escric tot això per tres motius fonamentals.

Escric per un motiu personal: sempre he treballat pel bé comú. Encertant més o menys però sempre pel bé comú. I si per fer-ho havia d’assumir riscos, els assumia. Un dia et diuen: “potser si publiques això, pots perdre la publicitat de l’ajuntament”. Doncs es perd. “Si no despenges aquesta notícia et demandarem”. Doncs si no em demostreu que hi ha un error, ja em podeu anar demandant. Arribats a aquest punt, no em dóna la gana que quatre trols, quatre indocumentats i alguna diputada cínica aprofiti per rentar-se la cara.

Escric per un motiu de compromís: molta de la feina que he pogut fer al llarg dels últims anys ha estat possible gràcies a la confiança de milers de persones que ens han donat suport moralment i materialment. Puc entendre que enmig d’una allau com aquesta, alguna persona hagi pogut dubtar de la nostra feina. Espero que aquest text hagi servit per aclarir qualsevol dubte. Tinc aquesta obligació i estic disposat a seguir donant explicacions. Escric, per últim, perquè sobre la manipulació, la mentida, la ignorància i el cinisme no es pot construir res. Per això cal seguir denunciant la corrupció, porti la bandera que porti, cal seguir demanant explicacions a tothom i cal seguir lluitant contra les clavegueres d’Estat, contra les clavegueres de Twitter i contra les clavegueres sanitàries. Sempre.

Durant anys he treballat pel que he cregut just i contra el que he considerat contrari a l’interès de tots. Com a periodista i, ara, com a diputat. Aquí he explicat la meva relació amb l’OAC i el Cas Bagó. I puc explicar tota la meva relació amb qualsevol organisme. Des que sóc diputat he parlat amb membres de l’OAC, de la Sindicatura de Comptes, de la Sindicatura de Greuges, del sistema sanitari… i igual que he fet en aquest cas, puc explicar amb tot detall totes i cada una d’aquestes relacions. No sé si tothom pot dir el mateix.

Albano-Dante Fachin és diputat de Catalunya Sí Que Es Pot i, en el passat, va dirigir la revista Cafè amb Llet.
11 comentaris
  • Jaume2 29 de juny de 2016 - 10:08

    Més enllà del què hi diu l’article, caldria que l’Albano i la Marta Sibina fessin una revisió del projecte del Cafè amb Llet, que va començar sent un projecte “plural” i participatiu, almenys pel que fa a la seva distribució, per anar perdent aquest biaix apartidista i transformar-se poc a poc en un projecte personal i de partit (Podem) a mida que els seus dos impulsors s’integraven al projecte polític de Podem, amb alguna editorial descaradament partidista clarament al marge de qualsevol assumpte sanitari (que era allò que unia als qui havíem treballat per fer arribar els Cafès amb Llet fins al darrer poble de Catalunya).

    Al cap del carrer, sembla que un projecte col·lectiu es va anar convertint en una eina partidista, i això sent ben pensat… . Almenys ho sembla.

    • ilan 29 de juny de 2016 - 14:12

      Hola: Em sembla recordar que l’Albano va deixar el cafèmabllet en el moment mateix d’entrar a Podemos, i que després varen treure algun número més però que justament, ell no participava.
      Crec que el teu comentari, tot i ser del tot legitim, és una mica “injust”, ja que a part de què l’Albano és desvincules del projecte en entrar en política, la revista va deixar de sortir molt abans de què la Marta entrés a política. Ho varen anar explicant fil per randa als subscriptors.

      • Jaume2 29 de juny de 2016 - 17:47

        Pot ser injust? bé, sobre subjectivitats no hi entrarem, si puc dir que ara em ve present per exemple una editorial de Cafè amb llet sobre la polèmica iniciada per Pablo Iglesias sobre l’abraçada David Fernandez/Mas, al gener del 2015, quan encara hi era l’Albano; assumpte que com tothom sap hi té molt a veure sobre el nostre sistema sanitari (mode irònic)..

        • thomas 30 de juny de 2016 - 18:15

          hola: vols dir que UNA editorial d’un diari et pot fer pensar que ha cambiat tota una línea editorial o que s’hagi convertit en una cosa o l’altre? Ara estava repassant els once últims números de la revista ( http://www.cafeambllet.com/category/pdfsrevista/ ) i el partit quie surt més representat és la CUP. Articles d’Isabel Vallet, entrevistes a DAvid Vidal de Reus, Piulades de David Fernàndez. A l’enllaç están els PDF, i tot i que no els he mirat totos en profunditat ara mateix, em sembla que no m’equivoco si dis que Podemos surt ben poc.

  • Bastida 29 de juny de 2016 - 13:10

    Uan de les coses que més s’ha tret de context de la conspiració Fernandez – De Alfonso és el que fa referència a la Sanitat: allò de “nos hemos cargado el sistema sanitario”. Caldria deixar ben clar que aquesta afirmació es refereix a l’estructura socio-vergent de Sanitat muntada per donar negoci a amics, coneguts i saludats; per promoure la precarietat laboral dels treballadors de la sanitat; per incentivar la fuga d’usuaris cap a mútues i clíniques privades.
    Dit això, és imprescindible que CSQP, JxS, CUP deixin els seus rencors personals (que són molts i difícils de digerir) per apostar per l’única ruptura possible del règim del 78, la República Catalana. És aquest projecte el que ha fet petar CiU, ha portat a la marginalitat a Catalunya del PSC i del PP. En canvi a Espanya el canvi té moltíssimes dificultats per tirar endavant. Els partitis del règim no peten tot i estar minats de problemes i casos gravíssims.
    Tenim una nova oportunitat aquest setembre, amb el nou full de ruta que impulsarà el govern per aconseguir passar la moció de confiança al president. Buscar la manera de trobar l’espai en comú no ha de ser tan difícil: mitja passa enrera, i mitja passa endavant. JxS i les CUP recuperant el RUI, CSQP avançant cap el RUI. Tan sols així s’aconseguirà canviar l’estat. Un cop exercida la sobirania ja podrem decidir sobre quin és el model d’articulació terriorial proposem: confederació amb Europa, Confederació amb altres nacions de l’estat, independència, …

  • Mariuskino 29 de juny de 2016 - 16:30

    Albano, algunos os seguimos desde antes de las mareas y de Podemos. Algunos seguimos a Podemos. Y siempre hemos tenido la confianza plena en que vuestro trabajo era (y es) serio, riguroso y honesto. Pierde cuidado en que, antes de dar cobijo a barullos vomitivos de esperpentos de la mugre, atenderemos a vuestras razones.
    Para dar cumplida respuesta a alguno de los comentaristas tengo que decir algo más. Si sigo a Podemos, también sigo a las CUP, IU, y algún otro, pero no se me caen los anillos en defender que si, entre cualquiera de mis antagónicos, surge alguien con la buena fe de Albano y Marta, tened por seguro que respetaré su criterio o lo que pueda aportar para que todo esto funcione algo mejor. ¿Vamos a dar pábulo a los voceros del inmovilismo (los que defienden: “aunque sea un ladrón a éste no me lo toques que es de los míos”) antes que a los hechos que se nos demuestran falaces y corruptos? ¿A dón de vamos a llegar? Un abrazo…

  • Edu Palomares Viale 30 de juny de 2016 - 10:54

    Bona explicació i, per part meva, una petita reflexió: des d’alguns sectors de l’independentisme s’ha convertit a gent vinculada a l’àmbit de Podem i Comuns (sobretot l’Albano o l’Ada Colau) en un blanc constant de crítiques i atacs. Després de les eleccions espanyoles, aquests atacs van acompanyants de comentaris “burletes” sobre la impossibilitat de reformar l’Estat espanyol i la ingenuïtat que suposa seguir demanant-lo. És un comentari just i basat en la realitat, però no ho és el to en el qual se sol expressar.
    Molts votants d’En Comú Podem s’han adonat que a Espanya no hi ha res a fer, que no vol ser reformada, tal i com va dir l’Oriol Junqueres. Ara bé, la millor forma de sumar-los al projecte independentisme és a base de retrets, comentaris en to de burla i, quan no, atacs com els que s’expressen a l’inici d’aquest article? Hi haurà algú capaç de sumar l’independentisme d’esquerres amb tot l’àmbit polític que representa En Comú Podem? Des dels dos mons es podran fer passos generosos per trobar un espai comú, que expressi clarament la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació sense esperar el permís d’Espanya, però també sigui capaç de configurar un territori on se sentin còmodes les persones d’esquerres que mai han estat independentistes?

  • Bayfor 30 de juny de 2016 - 11:21

    Tot aquest afer recorda molt la manipulació que es va fer també als mitjans “oficialistes” (com TV3 i Catràdio) respecte a les manifestacions de la marea groga en defensa d’una ILP que va ser tombada al Parlament i també contra les retallades del Govern de la Generalitat (aquest que segueix finançant concerts a escoles privades, fins i tot a escoles d’elit segregacionistes). Les protestes de la marea groga contra les polítiques educatives del govern de la Generalitat es van pretendre girar contra la CUP i CSQP perquè no varen donar suport als presupostos de JxS, i així ho van denunciar. En definitiva, no es discuteix que Catalunya sigui un dels territoris on més concert i privatització hi ha en el sector educatiu en tot el conjunt estatal i aquesta situació més aviat pot anar en augment perquè els actuals governants no manifesten gaire interès per fomentar l’educació pública (que abasta només el 60% de l’oferta des de fa temps). I el cas de la sanitat és el mateix, però encara més agreujat perque els volums de diners que s’hi esmercen són molt més elevats (el percentatge de contractació externa a centre privats és del 25%). Aquests són els temes que hauriem de debatre si pretenem posar en qëstió el model ideològic que hi ha al darrera d’aquestes polítiques públiques, que pel que veiem són molt semblants tan a Espanya com Catalunya, o sigui que el canvi de debò hauria d’anar per una altra banda. Però aquest motiu trobo desencertat donar suport a aquests alineaments territorials (i als poders vigents en cadascún d’ells), perquè em sembla que no ens ajuda a solucionar els nostres problemes. Molts escarafalls però la realitat és que les desigualtats i els fonaments del capitalisme neoliberal no s’estan posant en qüestió.

  • Saxslow 30 de juny de 2016 - 12:57

    No conec a fons el cas de la sanitat catalana per opinar-ne amb coneixement de causa, però em sembla que l’Albano Dante dóna a l’article més arguments de la independència i el rigor de la seva feina en la investigació de la corrupció a la sanitat catalana que no pas els que el rebaten. Em sembla que e confiar en els criteris de la fiscalia després del que hem sentit precisament a les converses de De Alfonso amb Fernandez Díaz és més que discutible. Si a Catalunya presumim de tenir més cultura democràtica potser és gràcies a iniciatives de la societat civil com la de cafè amb llet. El que no pot ser és tapar la corrupció nostrada perquè perjudica al procés. Si CDC té problemes amb el seu passat, que els afronti. I si això implica que CDC s’hagi d’ensorrar en favor d’ERC, almenys el procés estarà liderat per un partit que, pel que sembla, ha estat i és molt menys corrupte. D’altra bada, em sembla que ens falta tarannà democràtic sempre que per defensar idees no fem servir arguments i ens decantem per les diverses formes de desqualificació personal. Què és tot això dels traidors, dels botiflers i les rates? Com pot ser que un polític electe faci servir aquest llenguatge per qualificar algú que no pensa com ell? L’insult és el nivell zero de la inteligència. Home, ja ho sé que aquí som especialistes en l’insult i que d’això també hi ha una tradició històrica, però no em sembla que sigui precisament un signe de cultura democràtica.

  • carme tall 30 de juny de 2016 - 16:22

    Puc entendre molt bé el sentiment del teu escrit, crec que tot i com està el món encara hi ha persones que lluitem pel benestar del món i no per l’aprofitament personal. Un dia vaig descobrir que l’ajuntament no era per treballar i servir al poble, era una fàbrica de crear poder, prepotència i dictadura. Aquell dia va ser molt trist doncs tenia a l’alcalde i a l’ajuntament com uns benefactors, però la meva tristesa es transforma en força quan veig mentides, enganys i aprofitaments. Per poder solucionar el que havia descobert sols hi havia un camí entrar en política local. Així ho fam fer un grup de veïns, nosaltres al ser solsament un grup municipal, vam decidir de fer-ho sense cap partit darrera, i per tant tot ens ho vam pagar de les nostres butxaques. Estic convençuda que la vostra decisió de presentar-vos a política va ser inversemblant a la meva. Rebreu insult de tota mena, no passa res, es l’educació que han intentat imposar els inútils i aprofitats polítics, guiats -tots sabem per qui i què- en aquest país tercermundista.
    Desprès de les eleccions passades 27J, crec que tots el que tenim sentiment de voler millorar el nostre poble, hem de fer una reflexió: “La majoria de gent d’Espanya vol el que té, la llista més votada és diu PP, tothom sap quina democràcia utilitzen i si algú a votar coaccionat, és la seva responsabilitat. La gent de Catalunya també hem dit la nostra, com ho vam dir el 27S en les votacions al Parlament de Catalunya”.
    Hem de prendre consciència que els països grans i corruptes no tenen solució, per tant, si volem lluitar perquè Catalunya tingui un present amb futur ens hem d’independitzar, hem de fer de Catalunya un país com els del nord d’Europa on les lleis siguin del i pel poble, sols així aconseguirem tenir una veritable educació, una sanitat justa i equitativa i un benestar social respectuós i també aprendrem a tenir drets sabent que també tenim obligacions.
    Si us plau, no perdem més el temps i lluitem pel què la gent de Catalunya ha decidit.

  • -xes- 5 de juliol de 2016 - 6:49

    Gràcies per la teva feina Albano.

Deixa el teu comentari