Què votaran els ‘indepes’ d’esquerres en les eleccions espanyoles?

  • Text: Roger Palà. Exploració de dades: Roberto Pannico
  • dilluns, 20 juny 2016

Segons les dades del Centre d'Estudis d'Opinió, els votants de la CUP s’inclinen majoritàriament per donar suport a En Comú Podem per sobre d’ERC

Manifestació independentista a València. Foto: Mel de Romer

Manifestació independentista a València. Foto: Mel de Romer

Un dels grans temes de la campanya electoral del 26-J a Catalunya està sent la pugna pel votant sobiranista per part d’ERC, de CDC i d’En Comú Podem. Els partits independentistes han carregat contra els Comuns per la seva defensa del “referèndum acordat amb l’Estat”, una aposta que, segons diuen, és “impossible”. En Comú Podem, sense oblidar el flanc social, ha apostat per presentar-se com una opció vàlida per a l’electorat sobiranista, fent una defensa clara del referèndum i mostrant la complicitat en aquest camp amb Units Podem.

Tanmateix, més enllà d’impressions personals i d’apriorismes… què ens diuen les dades de tot plegat? Fins a quin punt el votant d’En Comú Podem simpatitza amb la independència? Hi pot haver fugues de votants d’ERC i de Convergència cap als Comuns? Què faran els electors de la CUP davant d’uns nous comicis on no s’hi presenta la formació de l’esquerra independentista?

Amb la col·laboració de Roberto Pannico, doctorand del Departament de Ciència Política de la UAB, CRÍTIC s’ha submergit en les dades del darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per extreure algunes conclusions significatives. Com sempre, cal tenir en compte que no es tracta de determinacions rotundes. El Baròmetre va fer-se públic al mes de març, i les fallides negociacions per formar Govern a Espanya i l’actual campanya electoral poden haver modificat les coses. A més, en el cas de Convergència, l’enquesta encara pregunta per la marca de Democràcia i Llibertat, que no es presentarà als pròxims comicis. Tanmateix, les dades ens indiquen tendències que caldria tenir en compte per analitzar què pot passar el 26-J.

La base social dels Comuns inclou un 42% d’‘indepes’

Tenim la imatge d’En Comú Podem com un partit fort a l’àrea metropolitana, amb una base social no excessivament catalanista i refractària a la independència. Tanmateix, aquesta percepció podria distar una mica de la realitat. Un 53,5% dels votants d’En Comú Podem, quan se’ls pregunta pel seu model preferit d’Estat, afirmen que voldrien que Catalunya fos un Estat dins d’una Espanya federal. Són, de fet, l’únic partit on el federalisme és majoritari. Fins i tot en el cas del PSC, els partidaris de l’autonomia (46%) s’imposen a la tradicional visió federal del partit (40%). I no cal dir que, en el cas de CDC i d’ERC, els partidaris de la independència són majoritaris.

Què passa, però, quan el votant dels ‘Comuns’ s’enfronta al dilema d’un referèndum a “caixa o faixa”? Doncs que hi guanya el ‘no’, però la proporció està bastant més equilibrada del que es podria desprendre de determinades construccions mediàtiques: com ja avançàvem en aquest article sobre els dilemes dels Comuns, un 42% dels votants d’En Comú Podem diria que ‘sí’ a l’Estat català i un 58% que ‘no’. En aquest sentit, podríem dir que En Comú Podem és l’únic partit “mixt”: l’electorat de la resta de formacions s’inclina molt clarament cap al ‘sí’ o cap al ‘no’ depenent del cas. En el cas de Ciutadans, del PP o del PSC, el ‘no’ guanya amb més d’un 90%. I a ERC i a CDC, el ‘sí’ a la independència s’imposa de forma rotunda.

Els votants d'En Comú Podem davant del referèndum. Font: Centre d'Estudis d'Opinió.

La dada és significativa en dos sentits diferents. D’una banda, els ‘indepes’ haurien de ser conscients que En Comú Podem té una capacitat important per atraure vot sobiranista, i que l’estratègia del pim-pam-pum seguida per alguns pot acabar tenint efectes no desitjats. De l’altra, els Comuns haurien de ser conscients del fet que una part molt significativa de la seva base social és partidària del ‘sí’, i que qualsevol renúncia o rebaixa d’expectatives en la qüestió del referèndum en el marc d’unes hipotètiques negociacions amb el PSOE pot sortir molt cara.

Els votants de la CUP prefereixen En Comú Podem a ERC

Un dels grans enigmes de les eleccions espanyoles del 26-J és a qui faran confiança els electors de la CUP. La formació de l’esquerra independentista, igual que va fer el 20-D, no es presenta a les eleccions. Tot i que en aquests comicis no s’hi ha pronunciat oficialment, el 20-D va demanar explícitament l’abstenció activa. Però aquesta opció, segons les dades del CEO, serà minoritària entre els seus votants: només un 8,7% dels qui van triar la papereta de la CUP el 27-S diuen ara que tenen clar que no votaran. I si preguntem per les diferents opcions electorals, una cosa sembla clara: el votant cupaire prefereix En Comú Podem a ERC.

Els votants de la CUP prefereixen En Comú Podem al Congrés. Font: Centre d'Estudis d'Opinió

Segons les dades del CEO, un 42,8% dels qui van votar la CUP el 27-S diuen ara que apostaran per la candidatura que encapçala Xavier Domènech. Són menys, en canvi, els qui diuen que votaran ERC: un 25,4%. Sembla confirmar-se el que explicava el politòleg Jordi Muñoz en aquest article: es pot consolidar un nou fenomen de vot dual entre els partits independentistes i Podem. De la mateixa manera que fa alguns anys hi havia votants catalanistes que en les eleccions espanyoles apostaven pel PSOE com a “mal menor”, ara hi podria haver un gruix de votants ‘indepes’ d’esquerres que apostessin per la CUP o per ERC en les catalanes i, en canvi, triessin la papereta de Podem en les espanyoles.

Cal dir que també hi ha una part molt significativa de cupaires que diuen que votaran altres opcions o votaran en blanc: un 20,6%. Un símptoma més que hi ha una gran part de votants de la CUP que se senten orfes del tot en aquestes eleccions.

Es pot ser ‘juntaire’ i ‘podemita’ a la vegada? Sembla que sí!

Junts pel Sí va ser una coalició excepcional per a un moment excepcional. Però… què faran els seus votants ara que ERC i CDC es presenten pel seu compte? Segons les dades del CEO, més de la meitat de votants de Junts pel Sí del 27-S ara apostaran per ERC: un 53,1%. Paradoxalment, Convergència, el partit que encapçalava la coalició, que ostenta en aquests moments la presidència i un 60% dels diputats i càrrecs de Govern, només rebrà en aquestes eleccions el suport d’un 22,8% de votants de Junts pel Sí.

Una de les dades més significatives, però, és que no solament els cupaires se senten atrets per En Comú Podem. A risc de generar algun infart, podem dir que també hi ha una fuga important de votants ‘juntaires’ cap a l’univers ‘podemita’: segons el CEO, un 14,3% dels votants de Junts pel Sí el 27-S ara votarien Xavier Domènech. En xifres absolutes, estaríem parlant d’uns gens menyspreables 226.000 vots. Si suméssim aquests sufragis als que hipotèticament podrien xuclar de la CUP, els Comuns estarien en condició de rebre el suport d’uns 368.000 votants que el 27-S van decantar-se per opcions netament independentistes.

La gran majoria dels votants de Junts pel Sí triaran ERC o Convergència. Font: Centre d'Estudis d'Opinió

El discret encant federalista de Convergència

Durant els darrers anys, els partidaris de la independència han anat guanyant suports entre ERC i CDC fins a esdevenir pràcticament hegemònics entre la massa social d’ambdós partits. Però, tanmateix, Convergència segueix conservant un discret encant per als federalistes. En el marc d’un referèndum de pregunta binària, el ‘sí’ s’imposa d’una forma clara entre els qui diuen que votaran la candidatura de Francesc Homs al Congrés (84,5%). Tanmateix, a ERC aquesta proporció és molt més rotunda (97,5%). I, si mirem l’opció preferida de relació amb Espanya dels votants convergents, veurem que la independència és majoritària (un 71% prefereixen l’Estat català per sobre de qualsevol altra opció), però que també hi ha una part significativa de federalistes (17,5%) i fins i tot un 10,5% de partidaris de l’autonomia dins d’Espanya (una proporció que en el si dels votants d’ERC és un imperceptible 2,1%).

Convergència conserva cert encant pels votants federlaistes. Font: Centre d'Estudis d'Opinió

Aquest discret encant federalista de CDC pot haver estat un dels motius que hagin dut els estrategs convergents a radicalitzar el seu discurs contra la CUP, a desacreditar la idea del referèndum unilateral o fins i tot a criticar l’ANC. Convergència es creuria en condició de competir per captar els exvotants orfes d’Unió i fins i tot alguns dels federalistes de Ciutadans: una part prou significativa dels votants de C’s (19,4%) diuen ser partidaris de l’Estat federal. El partit taronja ho sap, i d’aquí ve l’apelació d’Inés Arrimadas aquest cap de setmana demanant el vot “als convergents de tota la vida”.

8 comentaris
  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 20 de juny de 2016 - 13:09

    Els “indepes” que és diuen d’esquerres (s’ho diuen ells, que consti) continuaran amb la seva llarga –i inútil- marxa cap a la “nova pàtria”, al costat de l’Arturet, el xicot de Girona que mana ara, l’historiador vaticanista, aquest noi , en Rufian, les famílies Maragall i Nadal, el “yankee” Sala i Martin, el periodista music i tota aquesta diversa ,i divertida, fauna humana. I com son molt “ revolucionares” faran allò dels “anarcos” i no aniran a votar (però a la propera votació autonòmica “plebiscitària”, si, clar, que hi aniran). Ho tenen clar, ells: és tracta de que en Mariano continuï , que es una mina……..

    • Subscriptor Pau Planas Puigbert 21 de juny de 2016 - 13:25

      Veig que al bar El Cosmopolita ja hi tenen wifi, i entre cigaló i tapeta, i amb l’entranyable companyia dels cunyats Ciudadanos, és possible llençar bilis i arrogància a més de la meitat de l’electorat català. El bar està bé, però els pòsters del penyal de Gibraltar i de les forces armades estan una mica esgrogueïts. Podríeu demanar a en Pablo Iglesias que us n’enviï de nous, i una foto del rei, de passada.

    • Sergi EMILIANO I GRIELL 21 de juny de 2016 - 13:45

      Paio, per què negues el fet que centenars de milers de persones es puguin sentir políticament d’esquerres i independentistes? Quin nivell…

  • Subscriptor Guillem Galera i Léger 20 de juny de 2016 - 16:37

    Bona tarda amics del Crític,
    Les discrepàncies, diversitat d’opinions, matisos, discussions, aportacions de diferents origens, etc., són sanes, necessàries i positives per no ser una mena de Pravda que és el que alguns dels lectors d’aquest bon mitjà que és el CRÍTIC voldrien que acabés esdevenint per, precisament, acusar-lo d’això.
    Ara bé, l’únic comentari publicat fins ara (16h35) al bon article de l’amic Palà, a banda d’estar ple de faltes que haurien de fer envermellir el seu autor, és una caramull d’insults, injúries i llocs comuns habitual de la dialèctica del “descamisao” que, afortunadament, es va extingint.
    Descansa, Salvat.

  • Subscriptor Ramon Salvat Guarque 21 de juny de 2016 - 14:12

    Li ho prometo, admirat Senyor Galera, el dia que em presenti a l’examen de nivell D de la nostra Fabriana llengua, m’esmerçaré molt mes que en aquests comentaris –amb conya- que vos, i mes, trobeu, tant ofensius. Per cert, felicitats si el teniu vos (el nivell D, vull dir), però em sembla que no……

    • Subscriptor Guillem Galera i Léger 21 de juny de 2016 - 15:35

      No el tinc pas el nivell D, no, certament. Tampoc seria necessari per escriure quatre ratlles sense faltes, com, un cop més (amb accent), t’encarregues de desmentir.

  • Subscriptor Pau Planas Puigbert 21 de juny de 2016 - 15:44

    Vull creure que la majoria dels independentistes d’esquerres hauran decidit, aquestes darreres setmanes, apartar-se de la deriva espanyolista de la candidatura de Podemos, i que optaran per propostes més coherents i fiables, com les que fan Rufián i Tardà, dues persones inqüestionablement d’esquerres, republicanistes i sobiranistes. Després d’escoltar els elogis de Pablo Iglesias a les forces armades espanyoles -garants de la indivisible unitat de la pàtria-, després de veure pancartes nacionalistes (ai, no, patriòtiques…), de sentir defensar la monarquia borbònica i un Gibraltar Espanyol, i de veure com defensen un corredor aragonès que respon a interessos oligàrquics i especulatius, ja es pot dir clarament que Podemos són espanyolistes i addictes al Règim. Qui es consideri independentista, no els pot votar, no hi ha excusa que pugui colar. Ni amb el nas tapat es pot votar a un partit que s’ha posicionat clarament en contra de la independència i que treballarà intensivament per impedir-ho els propers anys. Vull pensar que encara queda alguna engruna de dignitat i de coherència en aquest país.

  • Subscriptor Jordi Andreu Batallé 22 de juny de 2016 - 0:41

    Tinc la sensació que en la situació actual el vot és molt volàtil i que tant les enquestes com les projeccions que s’en fan són arriscades i, en alguns casos, interesades. Potser te més interés un estudi de l’encert i dels errors de les enquestes un cop passades les eleccions (ara es podria estudiar les del 20 D).
    Un comentari final, veig a l’habitual comentarista Sr. Salvat una mica crispat. Una cosa és tenir una posició política contrària a la independencia i una altra és tractar als favorables a la independència despectivament, com si no poguessim formar part de la sagrada esquerra, que “sólo cabe en cabezas castellanas”, mentre que la constitució emanada del franquisme, que es va consolidar via tribunal constitucional després del cop militar del 23F, no sembla presentar cap problema per aquesta esquerra “autentica” que sempre serà superior a les pseudo-esquerres perifèriques.

Deixa el teu comentari