Data Crític

Una setantena de diputats catalans tenen feines extres fora del Parlament

  • Guillem Gonzàlez / @cesena1970
  • dimecres, 14 juny 2017

Una trentena de diputats mantenen els seus càrrecs en ajuntaments: de fet, 14 diputats de Junts pel Sí són alcaldes

Hemicicle del Parlament de Catalunya, vist des de la tribuna de convidats / JORDI BORRÀS

Dels 135 diputats que conformen l’actual Parlament de Catalunya, només n’hi ha 62 que declarin dedicar-se de manera exclusiva a les activitats parlamentàries. Un total de 68 diputats catalans fan altres feines fora del Parlament. D’una banda, una trentena tenen càrrecs als ajuntaments: 14 diputats de Junts pel Sí són alcaldes. I, d’altra banda, una quarantena mantenen les seves feines d’advocats, professors universitaris o, en alguns casos, són propietaris de petites i mitjanes empreses. Totes aquestes feines extres han estat aprovades pel règim d’incompatibilitats del Parlament.

Dels 68 diputats que declaren tenir altres feines o càrrecs fora del Parlament, n’hi ha 25 que tenen altres activitats dins l’Administració pública i 29 més en l’àmbit privat, a més dels 14 restants, que fan activitats tant privades com públiques. Els que declaren tenir altres funcions públiques ho fan, generalment, en l’àmbit dels ajuntaments o d’altres administracions locals. Un de cada tres diputats de Junts pel Sí té també càrrec a l’ajuntament del seu municipi. En concret, 14 dels 62 diputats de Junts pel Sí són també alcaldes i 7 són regidors de diversos consistoris. Si hi sumem la resta de grups polítics, de la totalitat dels diputats del Parlament de Catalunya, n’hi ha 34 que tenen duplicitat de càrrecs amb l’Administració local.

Tota aquesta informació apareix en la declaració dels mateixos diputats a la web del Parlament de Catalunya de manera individualitzada. CRÍTIC, amb el suport del programador Martin Virtel i de la consultora de dades Concha Catalán, ha creat una taula interactiva on s’agrupa tota aquesta informació pública i on es poden consultar cas per cas els sous, les dietes i les feines extres declarades pels diputats catalans.

Cal avisar, però, que els diputats d’ERC dins de JxSí, els de Catalunya Sí Que Es Pot i els de la CUP cobren molt menys que la xifra que apareix a la web oficial al Parlament, ja que s’apliquen els seus respectius codis ètics per limitar els salaris o donen una part del sou al partit. Segons van anunciar en el seu moment, els de CSQEP ingressarien aproximadament 2.500 euros el mes com a màxim i els cupaires tenen un topall de 1.600 euros el mes. Els diputats d’ERC se’ls aplica voluntàriament la ‘carta financera‘ i, depenent de la quantitat que cobrin, dels fills o familiars a càrrec i/o del càrrec que tinguin dins el partit, han de donar un percentatge del sou.

* Taula interactiva per Martin Virtel. opengov.cat / ihr.world

Acumulació de càrrecs polítics

Hi ha alguns casos en què aquesta duplicitat de càrrecs es converteix en multiplicitat de funcions, sovint, però, derivades de tenir un càrrec polític que comporta presència en diversos consells d’administració i organismes, siguin públics o publicoprivats. Un dels casos més cridaners d’acumulació de càrrecs i, per tant, se suposa, que de feines, és el de Montserrat Vilella, diputada de Junts pel Sí, que compagina el càrrec amb la primera tinència d’alcaldia de l’Ajuntament de Reus, la regidoria de Benestar Social, la de Salut i la vicepresidència del Consell Comarcal del Baix Camp. A més, a més, Vilella és presidenta del Consell d’Administració de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, presidenta del Consell d’Administració del Centre Mèdic Quirúrgic, presidenta del Consell d’Administració de Gestió Comarcal Hospitalària i vocal del Consorci Sanitari de Catalunya.

També a Junts pel Sí, destaca el cas de la diputada Meritxell Roigé, que és tinenta d’Alcaldia d’Urbanisme i Obres Públiques de Tortosa i portaveu del grup municipal de CiU. Com a tinenta d’Alcaldia, Roigé té una sèrie de càrrecs derivats: és presidenta de Gestió Sanitària i Assistencial de Tortosa, d’Aigües de Tortosa, de Tortosa Salut i de l’Hospital de la Santa Creu. Alhora, segons declara ella mateixa a la web del Parlament, també exerceix de professora associada del Departament de Dret Públic a la Universitat Rovira i Virgili.

Un altre dels diputats de JxSí, Albert Batet, ha tingut problemes precisament per la quantitat de càrrecs que ha arribat a tenir. Fa alguns mesos, Batet va haver de deixar el seu càrrec a l’executiva del nou PDeCAT per tal de mantenir la seva acta parlamentària i l’alcaldia de Valls i complir el nou i estricte règim d’incompatibilitats del nou partit. A banda de ser alcalde de la capital de l’Alt Camp, Batet també ocupa càrrecs de responsabilitat, segons la web del Parlament, al Consorci TAC12, a l’empresa pública Sirusa, a la Mancomunitat de Residus i a l’Associació Catalana de Municipis. Els dos últims càrrecs no apareixen al registre del Parlament, però sí a la declaració jurada d’activitats que va fer Batet a l’Ajuntament de Valls.

Dels 68 diputats que tenen feines fora del Parlament, 25 tenen altres càrrecs públics i 29 en l’àmbit privat

Les multiplicitats de càrrecs no són exclusives de Junts pel Sí. Tal com es pot comprovar a la taula interactiva, hi destaquen casos com el de Javier Rivas, diputat de Ciutadans, que és també regidor a Vielha i gerent d’una empresa informàtica; el de Rosa Maria Ibarra, del PSC, regidora de Valls i cap de delegació al mateix municipi de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, o el d’Andrea Levy, diputada del PP, també vicesecretària general del partit, una responsabilitat important que exerceix des de la seu central a Madrid, i, a banda, és membre del Consell Assessor de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. A la CUP hi ha la diputada Mireia Boya, que, segons declara a la web del Parlament, també va demanar la compatibilitat per poder ser professora associada del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. A més, declara ser consultora ambiental i copropietària de la casa rural aranesa Bòrda Guilhamuc.

D’entre els 43 parlamentaris que exerceixen activitats en l’àmbit privat, n’hi ha 10 que es dediquen a l’advocacia o són socis de bufets i 8 diputats ocupen altres càrrecs dins els mateixos partits o les seves fundacions. Una de les tasques habituals dels diputats històricament ha estat la docència en estudis superiors (graus i/o màsters): actualment, quatre diputats formen part del personal d’universitats públiques i fins a sis tenen càrrecs docents o en òrgans de gestió relacionats amb universitats privades (sense incloure-hi els que declaren excedència).

Finalment, en el món de l’empresa privada, destaquen els casos d’una desena de diputats, que declaren ser propietaris o administradors d‘empreses privades relacionades amb sectors ben diversos. Altres cinc diputats catalans són consultors externs.

Quant cobren els diputats?

La pluriocupació dels diputats catalans no té a veure amb el sou que perceben de l’erari. L’any 2016 es van destinar una mica més de 6 milions d’euros a pagar les retribucions dels diputats. L’assignació fixa d’un diputat ras és de gairebé 2.900 euros mensuals. Tot i això, hi ha diverses partides variables en funció del càrrec que ocupen dins el seu grup parlamentari o de les comissions on participen. Al final, de mitjana, cada membre del Parlament rep un salari anual d’uns 50.000 euros. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el salari brut anual a Catalunya l’any 2014 era de poc menys de 24.000 euros. Això voldria dir que els diputats catalans cobren, de mitjana, el doble del salari mitjà.

El sou dels consellers de la Generalitat, que és de 109.663 euros anuals, i el del president, que puja a 136.835 euros, no s’inclouen en les despeses del Parlament.

Cada diputat gaudeix, de mitjana, d’uns 100 euros diaris per desplaçar-se al Parlament

Hi ha, però, una part de les rendes anuals íntegres que perceben els diputats del Parlament que cal afegir-hi. Es tracta del capítol anomenat ‘Indemnització per despeses de viatge i desplaçament’. Així, cada diputat cobra un import anual extra en funció de la distància entre la seva residència i el Parlament de Catalunya. La indemnització pot variar entre els 20.000 euros anuals que reben els diputats que viuen en algun municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona i els 28.000 dels que viuen a més de 80 quilòmetres. Les dietes dels parlamentaris, a més, són ingressos lliures d’impostos. El document de ‘Règim econòmic i cobertura social dels diputats’ explicita que “aquesta quantitat està destinada a cobrir despeses i, per tant, exempta de tributació d’acord amb el que estableix l’article 17.2.b de la Llei de l’Estat 35/2006”.

El Parlament de Catalunya va pagar als seus diputats més de 3 milions d’euros en indemnitzacions l’any 2016. Això suposa, de mitjana, més de 24.000 euros anuals completament nets per cada membre, que s’haurien de sumar als 50.000 d’assignació fixa. Sobre aquesta circumstància, la segona disposició transitòria del Reglament del Parlament de Catalunya del 2016 diu que “les indemnitzacions que tenen dret a percebre els diputats d’acord amb l’article 12.1 han d’ésser objecte d’una reducció gradual i progressiva que ha d’establir la Mesa per tal que siguin incorporades a l’assignació fixa”. Si se’n descompten caps de setmana i un mes de vacances, cada diputat gaudeix, de mitjana, d’uns 100 euros diaris per desplaçar-se fins al Parlament.

Deixa el teu comentari