04/11/2015 | 08:00
Per què Barcelona en Comú es presenta a les espanyoles quan no vau donar suport a Catalunya Sí que es Pot?
Reitero que Barcelona en Comú és una candidatura municipalista i amb l’objectiu d’arribar al poder a l’Ajuntament de Barcelona. El municipalisme és la clau per aconseguir un canvi profund democràtic des de baix cap a dalt. Un cop vam arribar al poder municipal, ens confrontem amb la realitat que les altres escales impacten directament en el nostre projecte municipal. Grans qüestions com la fiscalitat i la política econòmica, obres com la Sagrera o el control del Consorci de la Zona Franca depenen de l’Estat. Això se suma al fet que les municipals, com ha passat en altres moments de la història, són la punta de llança d’un procés profund constituent i d’una revolució democràtica. Hi ha una finestra d’oportunitat oberta, però es pot tornar a tancar. Per tal que aquests processos es consolidin des de les ciutats del canvi, s’han de consolidar en l’àmbit estatal.
“L’aparició en tromba de Ciutadans com un projecte per disfressar la dreta de regeneració obeeix a l’estratègia del Règim”
Creus, de veritat, que encara és oberta aquesta finestra d’oportunitat? Podem ara no sembla en condicions de disputar el poder de l’Estat com si ho semblava fa alguns mesos.
Era clar que el que es coneix com el Règim ràpidament es reorganitzaria. Ja sabíem que hi hauria una reacció! Els que han tingut el poder en les últimes dècades no es dedicaran a mirar com tot trontolla sense fer res. L’aparició en tromba de la candidatura de Ciutadans arreu de l’Estat com un projecte per disfressar la dreta de regeneració democràtica obeeix clarament a l’estratègia de reorganització del Règim per fer veure que alguna cosa canvia perquè res no canviï. Aquesta finestra d’oportunitat pot tancar-se, sí, però el final no està escrit. S’han produït canvis profunds en l’opinió de la ciutadania. La gent està molt farta i demana canvis reals. Ningú va dir que seria fàcil. L’obligació de qualsevol força de canvi, més enllà de les sigles i de l’àmbit on treballi, és unir esforços en favor de l’onada ciutadana del canvi i del reclam sobiranista a Catalunya.
Poses en paral·lel el reclam democràtic del 15-M i el reclam de sobirania a Catalunya?
Tots dos reclams socials estan molt vinculats i, a més, s’enfronten a una majoria absoluta del Partit Popular. No són el mateix. Hi ha un procés a Catalunya que ve d’abans, té unes raons històriques i vol combatre un model d’Estat que nega el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat. Però el procés sobiranista ha crescut de forma inaudita just aquests últims anys coincidint amb un col·lapse del model d’Estat i la manera de fer política que ha posat en crisi el Règim en llocs com Madrid, València o Galícia. Molta gent arreu de l’Estat pensa que aquest model d’Estat centralista i autoritari no funciona. Hi ha una revolució democràtica en marxa que diu: “Estem farts que un poder ocult ens governi. Volem democràcia real”.
“El nostre candidat a president del govern és Xavier Domènech. Però tindrem una aliança estatal amb Podem”
Malgrat voler ser una candidatura d’obediència catalana, el vostre candidat a la presidència del govern serà Pablo Iglesias, de Podem?
Nosaltres portarem com a candidat a president del govern de la llista d’En Comú Podem Xavier Domènech. Nosaltres ens presentem com a grup propi català al Congrés. Ara, però, aquest grup propi treballa en aliança amb una força estatal que és Podem perquè és qui té més possibilitats de disputar el poder al PP, al PSOE i a Ciutadans, i és obvi que el seu candidat serà Pablo Iglesias.
Disculpa, però no ens queda clar qui és el candidat d’En Comú Podem a la presidència.
El candidat del nostre grup propi serà Xavier Domènech. Però tindrem una aliança amb la candidatura estatal de Podem. Ells tenen opció de disputar la presidència del govern i, reconeixent la plurinacionalitat de l’Estat, inclouran grups propis nacionals.
Per votar a favor de la candidatura de Pablo Iglesias, què demaneu?
Doncs, una de les qüestions clau serà que Podem estigui compromès amb un referèndum vinculant a Catalunya.
Si arriba el moment clau i Podem no veu clar fer el referèndum, què farà la candidatura catalana?
Ho decidirà en el seu moment i valorant aquell escenari. Però En Comú Podem té com a punt de partida el respecte a la sobirania municipal i a la sobirania catalana. El criteri de mínims per donar suport a Podem és el seu compromís amb el referèndum vinculant.
Podem, en l’actual escenari espanyol i sabent que això pot treure vots, pot acceptar el referèndum vinculant?
No és un tema senzill per a ells. Però ho han dit públicament i de forma sincera. Saben que no només és un compromís de principis democràtics, sinó també una qüestió estratègica. Cal desbloquejar políticament el conflicte entre Catalunya i Espanya. L’única manera de desbloquejar-lo és el referèndum. I Podem ho ha entès.
Un article de Bru de Sala publicat fa alguns dies deia que l’espai polític de Barcelona en Comú representa el sí-no i el si no… sí-sí.
Jo el faria més ampli: Barcelona en Comú representa el sí-sí, el sí-no i el si no… sí-sí. És una candidatura que posa la democràcia i la sobirania al centre. Fins a les últimes conseqüències. Però des d’un punt de vista més polític que identitari. Creiem que Catalunya ha de ser reconeguda com un subjecte sobirà que pugui decidir lliurement el seu futur de forma democràtica. Creiem que cal defensar la sobirania en tot. No només en la qüestió nacional.
“Després del resultat de les eleccions del 27-S no es pot proclamar unilateralment la independència”
Hi ha molta gent que està dient que Ada Colau i el que tu representes pot tenir un paper rellevant en el procés si es vol ampliar la base del sí a la independència més enllà del 47% actual. Quina és la vostra proposta per desencallar la situació?
Primer, hem de treballar perquè el referèndum sigui possible. Per això, tot i que nosaltres estem bolcats en la feina a l’Ajuntament, creiem que una manera d’avançar és presentar-nos a les eleccions espanyoles i eixamplar les aliances a Espanya per fer-ho possible. Tot i això, una cosa és clara: després del resultat de les eleccions del 27-S no es pot proclamar unilateralment la independència. Però, si l’Estat bloqueja el referèndum, hem d’intentar fer-lo igualment. Però, tant si és pactat com si no, hem de teixir aliances amb forces polítiques estatals.
“Les candidatures d’esquerres a Madrid, a València, a Saragossa, a la Corunya o a Cadis tenen plena comprensió amb el dret a decidir de Catalunya”
Catalunya Sí que es Pot sembla ara mateix molt contrària a arribar a qualsevol tipus d’acord amb Junts pel Sí o amb la CUP. Com es trenca aquesta situació?
Jo no sóc diputada del Parlament, sinó alcaldessa de Barcelona, i no sóc de Catalunya Sí que es Pot, sinó de Barcelona en Comú. Jo no haig de dir què han de fer. Ells han estat escollits i han de decidir què fer. Jo l’únic que puc dir és que de les eleccions ha sortit una majoria de diputats independentistes, però és insuficient encara; i, en canvi, sí hi ha una majoria absoluta de diputats a favor del referèndum. Per tant, és el moment del diàleg entre partidaris del dret a decidir com CSQEP, la CUP i Junts pel Sí. El que cal és recuperar l’espai ampli del sobiranisme. Des de Barcelona en Comú ajudarem a construir-lo. I, alhora, insisteixo que cal teixir aliances amb forces polítiques de l’Estat. Nosaltres som la demostració que aquestes aliances des de baix i des dels carrers ja existeixen. Totes les candidatures municipalistes d’esquerres en ciutats com Madrid, València, Saragossa, la Corunya o Cadis tenen una plena comprensió amb el dret a decidir de Catalunya. Són aliances a cuidar i a eixamplar.
Podem o Esquerra Unida, els únics partits espanyols a favor d’un referèndum, tenen poques opcions de guanyar les eleccions espanyoles del 20-D. En canvi, els favorits, el PP, el PSOE i Ciutadans, ja han dit que no deixaran fer el referèndum. En aquest escenari, quina sortida proposeu?
Nosaltres a Catalunya hem de tornar a treballar des de l’espai ampli del dret a decidir. Som una majoria claríssima! Si ho fem així, serà molt difícil que un govern espanyol pugui seguir negant aquest dret a Catalunya.
I el 9-N? El TC el va suspendre quan encara hi havia acord entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
Sí. Però des d’aleshores han anat passant coses. El recorregut serà llarg. Els grans canvis històrics, si no es produeixen per episodis violents que no es produiran a Catalunya, triguen temps a produir-se. No queda una altra opció. Perquè hi ha molta gent a Catalunya, com jo mateixa, que, tot i no ser independentistes, estarem a favor del sí depenent de com es faci el procés. Si es fa polaritzant i tensionant les posicions, hi ha molta gent que quedarà despenjada. La clau és cuidar els processos, mantenir el protagonisme ciutadà i evitar el bloqueig dels parlaments i dels interessos partidistes.
“Si em preguntes: en un món idíl·lic, què m’agradaria? Doncs una república catalana federada amb una república espanyola”
Si Podem guanya les eleccions espanyoles i hi ha una proposta federalista sobre la taula, Ada Colau deixaria de votar sí-sí com va fer el 9-N?
Sincerament, no t’ho sé dir. Dependria de les propostes sobre la taula i de com es fes. Jo sempre he estat partidària de mantenir vincles fraterns amb els pobles de l’Estat. Si em preguntes: en un món idíl·lic i abstracte, què m’agradaria? Doncs una república catalana federada amb una república espanyola. Ara, després, la política és l’art d’allò possible.
“Convergència, en crisi pels casos de corrupció, crea Junts pel Sí com una estratègia de supervivència política”
Ara mateix hi ha una negociació entre Junts pel Sí i la CUP per formar un govern a la Generalitat. Però, de moment, la distància és gran i podria tornar a haver-hi eleccions al març. Què creus que s’hauria de fer per desbloquejar la negociació?
La CUP, de moment, diu que no farà Mas president i, per tant, és coherent amb el que va dir durant la campanya. Això està fent aparèixer la gran contradicció de Convergència. Ells es van sumar al procés sobiranista en plena crisi de sigles i amb possibles casos de corrupció diluïts en una nova marca anomenada Junts pel Sí. És una estratègia de supervivència política. I aquesta sembla la tàctica d’Artur Mas. Porta dècades fent política institucional i ha volgut identificar el procés amb la seva persona. Però Junts pel Sí han volgut amagar Convergència i Mas. Si de veritat era el millor símbol del procés, per què no va anar de número 1 de la llista? És una contradicció que, anant de número 4 a la llista, ara Convergència digui que només pot ser ell president. La situació està bloquejada. Com a alcaldessa, és un problema que hi hagi un govern en funcions a la Generalitat. És una situació que no es pot allargar. És una situació dolenta per a la governabilitat de Catalunya i de Barcelona.
Creus que la forma més fàcil ara mateix seria que Mas fes un pas enrere?
A mi em sembla que sí. Si el que preval és el procés i no les persones, aquest seria un moment claríssim per demostrar-ho. Això no vol dir que s’hagi de retirar de la política completament. Pot tenir un altre paper. Però, si la CUP i Junts pel Sí es posen d’acord en tot i l’únic entrebanc per al pacte fos Artur Mas, jo crec que semblaria que s’està personalitzant massa el procés en una sola persona.
“Em sap greu que la CUP pugui pactar amb Convergència un acord de govern i no ho hagi fet amb nosaltres”
Què et sembla que la CUP pugui pactar amb Convergència un acord de govern quan a Barcelona vosaltres no heu tingut el seu suport?
La CUP és una formació assembleària i cada CUP respon de si mateixa. La CUP de Barcelona decideix a les seves assemblees la seva estratègia i la CUP nacional decideix la seva estratègia. Però a mi em sap greu. Les eleccions municipals a Barcelona van apostar per un canvi, però també van ser un mandat de pluralitat i de consens entre forces polítiques. Nosaltres hem de formar aliances d’esquerres. De fet, ja s’estan veient sovint al ple. Sovint la divisió és entre esquerres i dretes. Aquesta setmana hem aprovat la mesura més important dels quatre mesos que portem amb el suport d’ERC, del PSC i de la CUP. Dedicarem per primer cop els més de 100 milions d’euros de superàvit de l’Ajuntament a polítiques socials i a millorar l’espai públic als barris.
Voldries que ERC entrés al govern municipal?
Nosaltres tenim les portes obertes i, de fet, estem obligats a arribar a acords tan estables com sigui possible amb les formacions d’esquerres, ERC, el PSC i la CUP. Tant des de dins del govern com des de fora. Mentrestant, ens posarem d’acord mesura a mesura.
Què ha de passar, però, perquè ERC entri al govern?
El primer és que passi el context electoral [riures]. Però el que hem constatat és que, mentre hi hagi eleccions, tothom està pendent de fixar posicions per a les cites electorals.
“No ens sorprenen les portades de ‘La Vanguardia’. No som ingenus. Tots sabem que els grans grups mediàtics tenen els seus interessos”
Parlem de pressions dels mitjans de comunicació. Com valores la informació i les portades que estan fent sobre vosaltres diaris com ‘La Vanguardia’?
No ens sorprèn. Però no seré jo com a alcaldessa de Barcelona qui critiqui la premsa. No em trauràs una crítica als mitjans de comunicació. Puc tenir les meves opinions personals sobre un grup de comunicació. No som ingenus. Tots sabem que hi ha interessos. I això s’expressa sovint en la manera de donar informació. Però, més enllà d’això, a mi em toca encaixar totes les crítiques i fer-ho tan bé com sigui possible perquè la nostra feina arribi a la majoria de la ciutadania. Els mitjans de comunicació són un contrapoder bàsic en democràcia.
Esperàveu aquesta pressió dels grans mitjans de comunicació?
Érem molt conscients que seríem sota la lupa dels mitjans perquè som una candidatura nova, que volíem canviar les coses i que no teníem experiència de govern, tot i que sempre hi ha coses que no et deixen de sorprendre.
Per exemple?
Doncs em sorprèn que el dia que aprovem una mesura històrica, amb el suport de tres grups de l’oposició, per invertir 100 milions d’euros en polítiques socials, els titulars de la majoria de diaris fossin “El gobierno de Colau se queda solo” perquè no es van aconseguir aprovar i se seguiran aprovant les ordenances fiscals. No ho qüestiono. Segur que nosaltres no ho fem prou bé. Però és una cosa que em sorprèn.
“Estem fent una auditoria interna per saber tota la inversió en publicitat que fa l’Ajuntament en els grans mitjans”
Parlem, doncs, de la publicitat de l’Ajuntament en els grans mitjans de comunicació. Les dades sobre insercions publicitàries no són públiques ni transparents, però se sap que l’Ajuntament de Barcelona inverteix entre 10 i 15 milions d’euros en publicitat cada any. ‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’ són els que reben més diners. Això canviarà?
El primer que hem fet és intentar conèixer tota la inversió en publicitat que es feia. Estem fent una auditoria interna. Hi ha coses que volem revisar perquè efectivament hi ha una enorme despesa en publicitat i propaganda. Hi ha una part que està plenament justificada. És lògic que qualsevol institució publiciti informacions d’interès general a través dels mitjans de comunicació sempre que s’identifiqui com a publicitat. Però potser la partida que ens hem trobat ara està sobredimensionada.
“A mi, directament, no m’ha arribat cap pressió dels poders fàctics de la ciutat”
Parlem dels ‘lobbies’. Hi ha hagut pressions de ‘lobbies’ sobre l’alcaldessa? Has rebut alguna trucada, ‘mail’ o avís important de sectors dels poders fàctics?
A mi, directament, no. Crec que això és significatiu. El fet d’haver donat un missatge molt clar de transparència evita que cap grup de poder intenti influenciar-me. Quan vaig arribar a l’Ajuntament, em vaig reunir amb les entitats financeres i ho vaig explicar. Em vaig reunir amb La Caixa i, en concret, amb Isidre Fainé i vaig fer un ‘post’ en què explicava a la web com havia anat la reunió. No puc fer un ‘post’ de cada reunió que faig; però, com que la meva agenda és pública, tothom em pot preguntar sobre totes les reunions que tinc. La publicació de les agendes i la transparència sobre les reunions és un missatge per dissuadir a qui tingués la temptació de fer un exercici de pressió. Fer-nos pressió a nosaltres és molt difícil. M’he reunit amb els grans poders fàctics de la ciutat, com pot ser la banca, els hotelers o la Fira de Barcelona, i ells saben que nosaltres venim aquí per fer funcionar l’economia de la ciutat. Crec que s’han tret alguns prejudicis que tenien sobre nosaltres. Però també saben que no hem vingut a fer el mateix que s’havia fet fins ara.
“Barcelona és un imperi. Són consorcis, consells d’administració d’empreses públiques, l’Àrea Metropolitana, la Diputació… Hi ha espais que funcionen pràcticament sols”
Com funciona el poder? Com intenten influir-hi?
Per poder exercir el poder, el primer que has de fer és governar la teva agenda. Quan arribes a l’Ajuntament, tens l’agenda feta. Una agenda que t’allunya de la gent del carrer i no et deixa temps per anar als barris i conèixer els problemes de la gent. Barcelona és un imperi. Són consorcis, consells d’administració d’empreses públiques, la Fira de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, la Diputació… Hi ha un munt d’espais que funcionen pràcticament sols. No et dóna temps ni opcions a aprofundir en cada tema. La presidència, que normalment recau en mi, sovint és gairebé simbòlica. Creiem que cal més lideratge públic i polític del que hi ha hagut fins ara.
Explica’ns algun cas concret d’això que critiques.
Per exemple, el Consorci de Turisme de Barcelona. És un organisme per difondre la marca turística de Barcelona al món. És un model d’èxit. Jo sóc, oficialment, la presidenta. Allà hi tenen un pes molt gran els professionals i directius del sector turístic. Què passa? Que no hi ha cap lideratge públic. Vaig anar al primer consell d’administració. S’havia d’aprovar un plec de condicions per aprovar la contractació dels nous informadors dels busos turístics. Jo vaig arribar allà i vaig dir que el nostre govern tenia un compromís d’introduir clàusules socials en les contractacions i no ser còmplices d’externalitzacions que precaritzin els treballadors. I, per tant, vaig dir que no ho podíem aprovar en aquell moment així sense gairebé ni llegir-ho, sinó que volia que s’ho estudiessin els serveis jurídics de l’Ajuntament. Es van quedar sorpresos. No hi van dir que no. Però mai ningú del govern de Barcelona en els últims anys els havia dit res.
“El que es coneix com a antiavalots no és una funció de la Guàrdia Urbana, sinó dels Mossos d’Esquadra”
Parlem de la Guàrdia Urbana. Diuen que el cos policial estava preocupat amb la vostra arribada. Tenint en la memòria el ‘cas 4-F’ i el que revelava el documental ‘Ciutat Morta’, hi heu canviat alguna cosa o no s’hi ha fet res?
Els casos puntuals de polèmica amb la Guàrdia Urbana per abusos de poder es poden produir en policies de tot arreu. L’important és que es detectin i es corregeixin perquè no es tornin a produir mai més. El que genera alarma social són situacions d’impunitat. Això és el que posava sobre la taula el documental ‘Ciutat Morta’. El nostre gran encert ha estat nomenar Amadeu Recasens com a comissionat de Seguretat. Això ha donat un missatge clar que volem un canvi del model de la Guàrdia Urbana i tenim una visió progressista sobre la seguretat. Ha de ser una policia molt de carrer, de mediació, preventiva, de proximitat. Però el canvi és per millorar, modernitzar i actualitzar, és un canvi que serà bo per a la ciutadania i per a la mateixa Guàrdia Urbana. Hi ha coses que no hauria de fer la Guàrdia Urbana perquè no són la seva competència. El que es coneix com a antiavalots no és una funció de la Guàrdia Urbana, sinó dels Mossos d’Esquadra.
Per tant, en la reorganització de la Guàrdia Urbana, s’eliminaran les UPA, les unitats antiavalots?
Hi haurà una reorganització per destinar els agents al territori per ser prop de la gent i del carrer. No hi haurà antiavalots; pot haver-hi unitats especials de suport per a situacions concretes perquè tot cos policial ha de comptar amb aquesta funció.
“El cotxe de seguretat, tant si hi pujo com si no, sempre es desplaça amb mi. A vegades necessito un vehicle per desplaçar-me”
CRÍTIC ha fet una radiografia dels primers 120 dies de govern de Barcelona en Comú. Heu complert de moment només 11 de les 35 mesures del Pla de xoc per als primers mesos i heu posat en marxa el 60% del programa. Repassem algunes de les qüestions que encara no s’han fet o no s’han pogut fer.
Primera, el Pla de xoc deia que renunciaríeu als cotxes oficials de l’Ajuntament. Però tu no has renunciat al cotxe oficial. És una contradicció, no?
No. És una adaptació a la realitat. No tinc cotxe oficial, sinó cotxe de seguretat. Ser alcaldessa obliga a tenir un pla de seguretat que protegeix la institució. Té raó de ser. L’alcalde és una figura de proximitat molt visible i coneguda a la ciutat i, segons ens van explicar, pot passar que qualsevol persona amb un problema amb l’Ajuntament pugui identificar en la persona de l’alcalde la raó dels seus problemes. Jo vaig demanar que fos tan discret com fos possible, que pogués caminar pel carrer i que pogués agafar el transport públic per anar a treballar. El cotxe de seguretat, tant si hi pujo com si no, sempre es desplaça amb mi. A més, també és veritat que a vegades necessito un vehicle perquè tinc reunions per tot arreu. Però hem reduït la flota. Abans hi havia cotxes oficials per a l’alcalde, per als tinents d’alcalde, per als caps de grup de l’oposició i una flota de cotxes i un servei de taxis per a tots els regidors a demanda. Nosaltres volem que això es redueixi i sigui eficaç.
Vau ser crítics amb la concessió de la T-Mobilitat a La Caixa. Això ho revertireu?
No depèn només de nosaltres. És una concessió compartida amb la Generalitat. El contracte està adjudicat ja, però hem demanat revisar-lo.
Arriba el fred… i l’Ajuntament encara no ha anunciat cap mesura concreta per garantir els subministraments d’aigua, de llum i de gas per evitar els talls durant els mesos d’hivern.
Ahir em vaig reunir amb Endesa, Gas Natural i Agbar. Entenem que la pobresa energètica no és un problema de la gent, sinó del model. No és just que unes quantes empreses estiguin aconseguint beneficis milionaris donant un servei bàsic i social per a la vida digna de les persones. Hem ampliat els ajuts per a les situacions d’emergència que arribin a serveis socials per fer front a la pobresa energètica. Però això només és pal·liatiu, per a l’emergència. Nosaltres demanem a les grans empreses que es corresponsabilitzin. No ho hauríem de sufragar amb diners públics, sinó que ells haurien d’assumir a fons perdut algunes de les situacions d’emergència de caràcter social. Volem posar en valor la llei catalana impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica que preveu sancions a les empreses subministradores.
“No hi ha un tema de contractació de familiars a Barcelona en Comú”
Després de la polèmica mediàtica que hi va haver sobre la contractació al partit del teu company i a l’Ajuntament d’alguns regidors de Barcelona en Comú, ho hauries fet o comunicat d’alguna altra manera? No diem no contractar-los, sinó comunicar-ho de forma més transparent i pedagògica.
Qüestiono la major. No hi ha un tema de contractació de familiars a Barcelona en Comú. Les persones a les quals s’ha fet referència als mitjans són persones que han estat des de la fundació de Barcelona en Comú, implicades com jo i com qualsevol altre, i no tenia cap sentit expulsar-les pel simple fet de ser parelles d’algú. Són excel·lents treballadors i activistes des de fa anys. L’Adrià només té la mala sort entre cometes de ser el meu company i només treballa per a la candidatura de Barcelona en Comú. Hem estat més transparents que ningú i que mai en les contractacions. S’han explicat totes les contractacions, s’han penjat els currículums i s’han publicat els sous. Més transparents és impossible.
Ha estat dur el pas de l’activisme social a la política institucional?
Jo sóc optimista. Si som aquí, és per ser optimistes. Som una candidatura popular, sense cap vincle amb els poders fàctics i que, en poc temps i sense recursos, hem guanyat a la ciutat de Barcelona. Això demostra que hi ha esperança i que la democràcia no funciona tan malament. La democràcia és imperfecta i hem de treballar sempre perquè sigui millor. Però, efectivament, el nostre cas demostra que una ciutadania organitzada pot fer canviar les coses i trencar les regles del joc habituals. Tot i això, no hem de caure en l’autocomplaença. Som conscients de l’enorme responsabilitat que tenim i que molts ciutadans han dipositat en nosaltres la seva confiança.
